JEREMIES 11
11
Judà trenca el pacte
1Revelació del Senyor dirigida a Jeremies. Li va dir:
2“Escolteu les paraules d’aquest pacte i parleu a la gent de Judà i als ciutadans de Jerusalem;
3i digueu-los: Això diu el Senyor, el Déu d’Israel: Maleït aquell qui no vulgui obeir les paraules d’aquest pacte
4que vaig ordenar als vostres avant-passats el dia que els vaig fer sortir del país d’Egipte, d’aquella fornal de ferro, dient-los: Escolteu la meva veu i com-pliu tot el que jo us mano; llavors sereu el meu poble i jo seré el vostre Déu,
5perquè confirmi el jurament que vaig fer als vostres avantpassats de donar-los una terra que regalima llet i mel, com ha estat fins avui.” Jo vaig contestar: “Amén, Senyor!”
6I el Senyor em digué: “Proclama aquest missatge per les ciutats de Judà i pels carrers de Jerusalem, digues-los: Escolteu les paraules d’aquest pacte i compliu-les.
7Perquè vaig advertir solemnement els vostres avantpassats el dia que els vaig fer sortir del país d’Egipte, i fins avui els he insistit amb aquesta advertència: Escolteu la meva veu!
8Però ells no van escoltar ni van parar esment, sinó que han preferit la duresa del seu cor depravat. Per això he fet caure damunt d’ells totes les sentències d’aquest pacte que vaig ordenar que complissin i que ells no van complir.”
9El Senyor em digué encara: “S’ha descobert una conspiració entre la gent de Judà i els ciutadans de Jerusalem:
10Han tornat a les iniquitats dels seus avantpassats, que van refusar d’escoltar les meves paraules, i han anat darrere déus estrangers per donar-los culte. La casa d’Israel i la casa de Judà han trencat el pacte que jo vaig concertar amb els seus avantpassats.”
11És per això que el Senyor ha dit: “Mira, jo faig venir damunt d’ells una calamitat que no podran evitar; llavors m’invocaran, però no els escoltaré.
12Les ciutats de Judà i els ciutadans de Jerusalem aniran a invocar els déus als quals cremaven encens, però no podran pas salvar-los quan els arribi la des-gràcia.
13Són tan nombrosos els teus déus com les ciutats que tens, oh Judà; i segons el nombre de carrers de Jerusalem heu erigit altars per a aquell ídol fastigós, altars per a cremar-hi encens a Baal.
14I tu no preguis per aquest poble, no clamis ni intercedeixis per ells, perquè jo no els escoltaré quan clamin a mi enmig de l’aflicció.”
Israel, l’olivera del Senyor
15“Què hi fa, la meva estimada, a la meva casa, després d’haver comès tan-tes abominacions? ¿Penses que l’abundor de carn consagrada podrà apartar de tu la calamitat, perquè estiguis contenta?
16Olivera frondosa, embellida de fruits esplèndids, és com t’anomenava el Senyor, però ara, enmig d’un gran estrèpit, ha calat foc al seu entorn i s’han consumit les seves branques.
17El Senyor Totpoderós, que et va plantar, ha decretat la teva dissort a causa de la maldat que la casa d’Israel i la casa de Judà han comès, per ofendre´m, cremant encens a Baal.”
Complot contra Jeremies
18El Senyor em va avisar i així ho vaig saber. Tu, Senyor, em vas fer adonar de les seves maquinacions.
19Jo estava refiat, com un anyell que porten a escorxar, ja que ignorava que havien ordit un pla contra mi: “Des-truïm l’arbre en plena vigoria, i arren-quem-lo de la terra dels vivents perquè el seu nom no sigui recordat mai més.”
20Tanmateix, Senyor Totpoderós, que judiques rectament, que sondeges l’interior i el cor, fes que vegi com cau damunt d’ells la teva venjança, ja que he posat davant teu la meva causa.
21Per això, Senyor, referint-se a la gent d’Anatot, que et busquen la perdició quan diuen: “No profetitzis en nom del Senyor, si no vols morir a les nostres mans”,
22el Senyor Totpoderós ha dit això: “Jo els castigaré: els joves moriran per l’es-pasa i els seus fills i les seves filles moriran de fam,
23i no en quedarà viu ni un, perquè jo abocaré la desgràcia damunt la gent d’Anatot, l’any del seu càstig.
Currently Selected:
JEREMIES 11: BEC
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
JEREMIES 11
11
Judà trenca el pacte
1Revelació del Senyor dirigida a Jeremies. Li va dir:
2“Escolteu les paraules d’aquest pacte i parleu a la gent de Judà i als ciutadans de Jerusalem;
3i digueu-los: Això diu el Senyor, el Déu d’Israel: Maleït aquell qui no vulgui obeir les paraules d’aquest pacte
4que vaig ordenar als vostres avant-passats el dia que els vaig fer sortir del país d’Egipte, d’aquella fornal de ferro, dient-los: Escolteu la meva veu i com-pliu tot el que jo us mano; llavors sereu el meu poble i jo seré el vostre Déu,
5perquè confirmi el jurament que vaig fer als vostres avantpassats de donar-los una terra que regalima llet i mel, com ha estat fins avui.” Jo vaig contestar: “Amén, Senyor!”
6I el Senyor em digué: “Proclama aquest missatge per les ciutats de Judà i pels carrers de Jerusalem, digues-los: Escolteu les paraules d’aquest pacte i compliu-les.
7Perquè vaig advertir solemnement els vostres avantpassats el dia que els vaig fer sortir del país d’Egipte, i fins avui els he insistit amb aquesta advertència: Escolteu la meva veu!
8Però ells no van escoltar ni van parar esment, sinó que han preferit la duresa del seu cor depravat. Per això he fet caure damunt d’ells totes les sentències d’aquest pacte que vaig ordenar que complissin i que ells no van complir.”
9El Senyor em digué encara: “S’ha descobert una conspiració entre la gent de Judà i els ciutadans de Jerusalem:
10Han tornat a les iniquitats dels seus avantpassats, que van refusar d’escoltar les meves paraules, i han anat darrere déus estrangers per donar-los culte. La casa d’Israel i la casa de Judà han trencat el pacte que jo vaig concertar amb els seus avantpassats.”
11És per això que el Senyor ha dit: “Mira, jo faig venir damunt d’ells una calamitat que no podran evitar; llavors m’invocaran, però no els escoltaré.
12Les ciutats de Judà i els ciutadans de Jerusalem aniran a invocar els déus als quals cremaven encens, però no podran pas salvar-los quan els arribi la des-gràcia.
13Són tan nombrosos els teus déus com les ciutats que tens, oh Judà; i segons el nombre de carrers de Jerusalem heu erigit altars per a aquell ídol fastigós, altars per a cremar-hi encens a Baal.
14I tu no preguis per aquest poble, no clamis ni intercedeixis per ells, perquè jo no els escoltaré quan clamin a mi enmig de l’aflicció.”
Israel, l’olivera del Senyor
15“Què hi fa, la meva estimada, a la meva casa, després d’haver comès tan-tes abominacions? ¿Penses que l’abundor de carn consagrada podrà apartar de tu la calamitat, perquè estiguis contenta?
16Olivera frondosa, embellida de fruits esplèndids, és com t’anomenava el Senyor, però ara, enmig d’un gran estrèpit, ha calat foc al seu entorn i s’han consumit les seves branques.
17El Senyor Totpoderós, que et va plantar, ha decretat la teva dissort a causa de la maldat que la casa d’Israel i la casa de Judà han comès, per ofendre´m, cremant encens a Baal.”
Complot contra Jeremies
18El Senyor em va avisar i així ho vaig saber. Tu, Senyor, em vas fer adonar de les seves maquinacions.
19Jo estava refiat, com un anyell que porten a escorxar, ja que ignorava que havien ordit un pla contra mi: “Des-truïm l’arbre en plena vigoria, i arren-quem-lo de la terra dels vivents perquè el seu nom no sigui recordat mai més.”
20Tanmateix, Senyor Totpoderós, que judiques rectament, que sondeges l’interior i el cor, fes que vegi com cau damunt d’ells la teva venjança, ja que he posat davant teu la meva causa.
21Per això, Senyor, referint-se a la gent d’Anatot, que et busquen la perdició quan diuen: “No profetitzis en nom del Senyor, si no vols morir a les nostres mans”,
22el Senyor Totpoderós ha dit això: “Jo els castigaré: els joves moriran per l’es-pasa i els seus fills i les seves filles moriran de fam,
23i no en quedarà viu ni un, perquè jo abocaré la desgràcia damunt la gent d’Anatot, l’any del seu càstig.
Currently Selected:
:
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya