JEREMIES 48
48
Profecia contra Moab
1Referent a Moab, això diu el Senyor Totpoderós, el Déu d’Israel: “Ai de Nebó, que ha estat de-vastada! Quiriataim ha estat presa i avergonyida; la ciutadella ha estat des-honrada i abatuda.
2Ja no existeix la glòria de Moab! Han maquinat contra Heixbon: Veniu, supri-mim-la d’entre les nacions! També tu, Madmén, seràs suprimida; l’espasa et perseguirà.
3Remor de clams des d’Horonaim: Quina devastació i quin estrall més gran!
4Moab és esclafat, els infantons fan sentir els seus crits.
5Perquè la pujada de Luhit la pugen amb planys i plors. A la baixada d’Horonaim se senten els crits llastimosos de la desfeta.
6Fugiu, salveu la vida, sigueu com el matoll en el desert.
7Ja que has confiat en les teves con-questes i els teus tresors, també tu seràs conquerida, i el déu Quemoix serà de-portat juntament amb els seus sacerdots i els seus dignataris.
8El devastador entrarà a cada una de les ciutats, i no se n’escaparà cap: la vall serà devastada i l’altiplà assolat, tal com ha dit el Senyor.
9Doneu ales a Moab perquè fugi volant, ja que les seves ciutats han de ser convertides en una desolació, sense ningú que hi habiti.
10Maleït el qui faci la tasca del Senyor amb negligència! Maleït qui privi la seva espasa de sang!
11Moab ha viscut refiat des de la seva joventut i ha reposat com el vi sobre el solatge, sense haver estat transvasat d’una gerra a una altra, mai no ha anat al captiveri; per això conserva el seu sabor i no ha perdut la seva aroma.
12Però vénen dies –diu el Senyor–, que li enviaré qui el trasbalsi: buidaran les seves gerres i rebentaran els seus bots.
13I Moab s’avergonyirà de Quemoix, com la casa d’Israel es va avergonyir de Betel, en qui confiava.
14¿Com podeu dir: Som aguerrits, combatents avesats a la guerra?
15Moab ha estat saquejat i les seves ciutats han estat assaltades, i els més selectes dels seus joves ja han baixat a l’escorxador –diu el Sobirà que porta el nom de «Senyor Totpoderós».
16El desastre de Moab és a punt d’arri-bar, la seva aflicció no trigarà gaire.
17Planyeu-lo, tots els seus veïns; i tots els qui coneixeu la seva fama digueu: Com s’ha trencat el bastó poderós i el ceptre magnífic!
18Baixa del teu lloc d’honor i asseu-te al terra sec, filla, habitant de Dibon, perquè el devastador de Moab ha pujat con-tra tu i ha destruït les teves fortificacions.
19Posa’t dreta prop del camí i estigues a l’aguait, població d’Aroer, i pregunta als fugitius i als qui s’escapen: Què ha passat?
20Moab ha estat avergonyit i abatut! Xiscleu i crideu, anuncieu per l’Arnon que Moab ha estat destruït!
21Ha arribat el judici sobre el país de l’altiplà: sobre Holon, Jahas i Me-fàat,
22sobre Dibon, Nebó i Betdiblataim,
23sobre Quiriataim, Betgàmul i Bet-meon,
24sobre Queriot, Bosrà i totes les ciu-tats de la terra de Moab, tant les pro-peres com les llunyanes.
25S’ha tallat el corn de Moab i s’ha trencat el seu braç –diu el Senyor.
26Embriagueu-lo, perquè s’ha enaltit contra el Senyor; que es rebolqui Moab en el seu vòmit, que es converteixi en objecte d’escarni.
27Perquè, ¿és que Israel no ha estat un objecte d’escarni per a tu? ¿Per ventura ha estat sorprès entre els lladres, perquè cada vegada que parles d’ell hagis de moure el cap?
28Deixeu les ciutats, feu vida a les roques, habitants de Moab, sigueu com els coloms, que fan el seu niu ben alt, als racons d’un espadat.
29Hem conegut la supèrbia de Moab, el seu extremat orgull, la seva altivesa, la seva arrogància i el seu cor altiu.
30Jo conec –diu el Senyor– la seva presumpció mancada de raó, que parla molt alt i no fa res.
31Per això udolaré sobre Moab; cridaré sobre tot el poble i gemegaré sobre els homes de Quirheres.
32Amb un plor més gran que el de Jazer ploraré per tu, vinya de Sibmà; els teus sarments travessaven el mar, arribaven fins al mar de Jazer. Sobre la teva collita i la teva verema s’ha llançat el devastador.
33Han desaparegut l’alegria i el goig dels camps fèrtils, i de la terra de Moab; he fet que manqués el vi als cups: ningú no trepitjarà el raïm tot cantant, ja no hi haurà més gatzara.
34El clam d’Heixbon arriba fins a Elalé i Jahas; el de Sóar, fins a Horonaim i Eglat-Xelixià; perquè fins i tot les fonts de Nimrim s’han convertit en un de-sert.
35Eliminaré de Moab –diu el Senyor– tots els qui pugen a sacrificar als llocs alts i els qui cremen encens als seus déus.
36Per això el meu cor ressona planyí-vol com una flauta per Moab i ressona planyívol per la gent de Quirheres, perquè s’ha perdut l’abundància que ha-vien aconseguit.
37Tots van amb el cap afaitat i amb la barba rasurada, es fan incisions a les mans i sobre els lloms porten vestit de sac.
38De tots els terrats i de tots els carrers de Moab només en surten planys, perquè jo he esmicolat Moab com una gerra rebutjada –diu el Senyor.
39Com l’han destrossat! Planyeu-lo! De quina manera ha girat cua Moab, avergonyit! S’ha convertit en un motiu d’escarni i d’horror per a tots els seus veïns.
40Això diu el Senyor: “Mireu, ve volant com una àguila i estén les ales sobre Moab.
41Les ciutats són preses i les fortaleses conquerides; aquell dia el cor dels guer-rers de Moab serà com el cor d’una dona en l’angoixa del part.
42Moab serà destruït com a poble, perquè s’ha enaltit contra el Senyor.
43El pànic, la fossa i el filat són damunt teu, habitant de Moab! –diu el Senyor.
44El qui fugi del pànic caurà dintre la fossa, i el qui surti de la fossa caurà pres al filat; perquè faré venir damunt d’ell, damunt Moab, l’any del seu càstig –ha dit el Senyor.
45A l’ombra d’Eixbon s’aturen els fu-gitius, ja sense forces, però d’allà surt un foc, i una flama d’enmig de Sehon, que devora els polsos de Moab i el crani de la gent tumultuosa.
46Ai de tu, Moab! Estàs perdut, poble del déu Quemoix: s’emporten els teus fills a la captivitat, i les teves filles, a l’esclavatge.
47Però jo faré tornar la captivitat de Moab, quan s’acompleixin els temps” –ha dit el Senyor.
Aquí acaba la sentència sobre Moab.
Currently Selected:
JEREMIES 48: BEC
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
JEREMIES 48
48
Profecia contra Moab
1Referent a Moab, això diu el Senyor Totpoderós, el Déu d’Israel: “Ai de Nebó, que ha estat de-vastada! Quiriataim ha estat presa i avergonyida; la ciutadella ha estat des-honrada i abatuda.
2Ja no existeix la glòria de Moab! Han maquinat contra Heixbon: Veniu, supri-mim-la d’entre les nacions! També tu, Madmén, seràs suprimida; l’espasa et perseguirà.
3Remor de clams des d’Horonaim: Quina devastació i quin estrall més gran!
4Moab és esclafat, els infantons fan sentir els seus crits.
5Perquè la pujada de Luhit la pugen amb planys i plors. A la baixada d’Horonaim se senten els crits llastimosos de la desfeta.
6Fugiu, salveu la vida, sigueu com el matoll en el desert.
7Ja que has confiat en les teves con-questes i els teus tresors, també tu seràs conquerida, i el déu Quemoix serà de-portat juntament amb els seus sacerdots i els seus dignataris.
8El devastador entrarà a cada una de les ciutats, i no se n’escaparà cap: la vall serà devastada i l’altiplà assolat, tal com ha dit el Senyor.
9Doneu ales a Moab perquè fugi volant, ja que les seves ciutats han de ser convertides en una desolació, sense ningú que hi habiti.
10Maleït el qui faci la tasca del Senyor amb negligència! Maleït qui privi la seva espasa de sang!
11Moab ha viscut refiat des de la seva joventut i ha reposat com el vi sobre el solatge, sense haver estat transvasat d’una gerra a una altra, mai no ha anat al captiveri; per això conserva el seu sabor i no ha perdut la seva aroma.
12Però vénen dies –diu el Senyor–, que li enviaré qui el trasbalsi: buidaran les seves gerres i rebentaran els seus bots.
13I Moab s’avergonyirà de Quemoix, com la casa d’Israel es va avergonyir de Betel, en qui confiava.
14¿Com podeu dir: Som aguerrits, combatents avesats a la guerra?
15Moab ha estat saquejat i les seves ciutats han estat assaltades, i els més selectes dels seus joves ja han baixat a l’escorxador –diu el Sobirà que porta el nom de «Senyor Totpoderós».
16El desastre de Moab és a punt d’arri-bar, la seva aflicció no trigarà gaire.
17Planyeu-lo, tots els seus veïns; i tots els qui coneixeu la seva fama digueu: Com s’ha trencat el bastó poderós i el ceptre magnífic!
18Baixa del teu lloc d’honor i asseu-te al terra sec, filla, habitant de Dibon, perquè el devastador de Moab ha pujat con-tra tu i ha destruït les teves fortificacions.
19Posa’t dreta prop del camí i estigues a l’aguait, població d’Aroer, i pregunta als fugitius i als qui s’escapen: Què ha passat?
20Moab ha estat avergonyit i abatut! Xiscleu i crideu, anuncieu per l’Arnon que Moab ha estat destruït!
21Ha arribat el judici sobre el país de l’altiplà: sobre Holon, Jahas i Me-fàat,
22sobre Dibon, Nebó i Betdiblataim,
23sobre Quiriataim, Betgàmul i Bet-meon,
24sobre Queriot, Bosrà i totes les ciu-tats de la terra de Moab, tant les pro-peres com les llunyanes.
25S’ha tallat el corn de Moab i s’ha trencat el seu braç –diu el Senyor.
26Embriagueu-lo, perquè s’ha enaltit contra el Senyor; que es rebolqui Moab en el seu vòmit, que es converteixi en objecte d’escarni.
27Perquè, ¿és que Israel no ha estat un objecte d’escarni per a tu? ¿Per ventura ha estat sorprès entre els lladres, perquè cada vegada que parles d’ell hagis de moure el cap?
28Deixeu les ciutats, feu vida a les roques, habitants de Moab, sigueu com els coloms, que fan el seu niu ben alt, als racons d’un espadat.
29Hem conegut la supèrbia de Moab, el seu extremat orgull, la seva altivesa, la seva arrogància i el seu cor altiu.
30Jo conec –diu el Senyor– la seva presumpció mancada de raó, que parla molt alt i no fa res.
31Per això udolaré sobre Moab; cridaré sobre tot el poble i gemegaré sobre els homes de Quirheres.
32Amb un plor més gran que el de Jazer ploraré per tu, vinya de Sibmà; els teus sarments travessaven el mar, arribaven fins al mar de Jazer. Sobre la teva collita i la teva verema s’ha llançat el devastador.
33Han desaparegut l’alegria i el goig dels camps fèrtils, i de la terra de Moab; he fet que manqués el vi als cups: ningú no trepitjarà el raïm tot cantant, ja no hi haurà més gatzara.
34El clam d’Heixbon arriba fins a Elalé i Jahas; el de Sóar, fins a Horonaim i Eglat-Xelixià; perquè fins i tot les fonts de Nimrim s’han convertit en un de-sert.
35Eliminaré de Moab –diu el Senyor– tots els qui pugen a sacrificar als llocs alts i els qui cremen encens als seus déus.
36Per això el meu cor ressona planyí-vol com una flauta per Moab i ressona planyívol per la gent de Quirheres, perquè s’ha perdut l’abundància que ha-vien aconseguit.
37Tots van amb el cap afaitat i amb la barba rasurada, es fan incisions a les mans i sobre els lloms porten vestit de sac.
38De tots els terrats i de tots els carrers de Moab només en surten planys, perquè jo he esmicolat Moab com una gerra rebutjada –diu el Senyor.
39Com l’han destrossat! Planyeu-lo! De quina manera ha girat cua Moab, avergonyit! S’ha convertit en un motiu d’escarni i d’horror per a tots els seus veïns.
40Això diu el Senyor: “Mireu, ve volant com una àguila i estén les ales sobre Moab.
41Les ciutats són preses i les fortaleses conquerides; aquell dia el cor dels guer-rers de Moab serà com el cor d’una dona en l’angoixa del part.
42Moab serà destruït com a poble, perquè s’ha enaltit contra el Senyor.
43El pànic, la fossa i el filat són damunt teu, habitant de Moab! –diu el Senyor.
44El qui fugi del pànic caurà dintre la fossa, i el qui surti de la fossa caurà pres al filat; perquè faré venir damunt d’ell, damunt Moab, l’any del seu càstig –ha dit el Senyor.
45A l’ombra d’Eixbon s’aturen els fu-gitius, ja sense forces, però d’allà surt un foc, i una flama d’enmig de Sehon, que devora els polsos de Moab i el crani de la gent tumultuosa.
46Ai de tu, Moab! Estàs perdut, poble del déu Quemoix: s’emporten els teus fills a la captivitat, i les teves filles, a l’esclavatge.
47Però jo faré tornar la captivitat de Moab, quan s’acompleixin els temps” –ha dit el Senyor.
Aquí acaba la sentència sobre Moab.
Currently Selected:
:
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya