JOB 32
32
IV-DISCURSOS D’ELIHÚ
Intervenció d’Elihú: Es desfermà la seva indignació
1Aquells tres homes van deixar de replicar a Job, veient que, a parer d’ell, estava segur de tenir la raó.
2Llavors es desfermà la indignació d’Elihú, fill de Baraquel, el buzita, de la família de Ram; i es va aïrar contra Job per haver volgut tenir raó davant Déu,
3i també es va enutjar contra els tres amics perquè, en no haver sabut trobar respostes, deixaven com a culpable Job.
4Elihú s’havia esperat per contestar a Job perquè els altres eren de més edat que no pas ell,
5però quan veié que a la boca dels tres homes ja no hi havia cap més refutació, es va enfurismar.
6I prengué la paraula Elihú, fill de Baraquel, el buzita, i digué:
Primer discurs d’Elihú: No són savis només els ancians
Jo encara sóc jove, i vosaltres an-cians;
per això m’he retingut amb respecte
abans d’exposar-vos el que jo en-tenc.
7Em deia jo: “Que parli l’edat,
i que els molts anys facin conèixer el seny.”
8Però en els mortals hi ha un esperit,
l’alenada de l’Omnipotent, que els fa intel·ligents;
9no són sols els ancians els qui són savis,
ni els vells els qui tenen el que és just;
10per això he dit: “Escolteu-me,
també jo manifestaré la meva opinió.”
11Vegeu que he esperat que parléssiu,
he escoltat amatent les vostres paraules
mentre triàveu els vostres arguments.
12La meva atenció estava fixada en vosaltres,
però, vet aquí que no hi ha ningú que refuti Job,
ni cap de vosaltres que contradigui el que diu.
13No digueu: “Hem trobat arguments intel·ligents,
però és Déu qui el pot rebatre, i no pas un mortal.”
14Ell no ha dirigit contra mi les seves paraules,
ni jo li he de replicar amb els vos-tres arguments.
Sense preferències per ningú
15Han quedat tallats, ja no responen més,
s’han quedat sense paraules.
16Prou he esperat; però ja que no parlen,
que resten aturats i no repliquen,
17respondré jo també; al meu torn,
també jo exposaré la meva opinió;
18perquè estic ple de raons,
el meu esperit m’empeny des de dins;
19en el meu interior està com el vi tancat,
aquell que rebenta els bots nous.
20Haig de parlar per desfogar-me,
obriré els meus llavis per respon-dre.
21No tindré preferències per ningú,
ni ningú no adularé,
22perquè jo no en sé, d’afalagar;
altrament, el Creador ben aviat em suprimiria.
Currently Selected:
JOB 32: BEC
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
JOB 32
32
IV-DISCURSOS D’ELIHÚ
Intervenció d’Elihú: Es desfermà la seva indignació
1Aquells tres homes van deixar de replicar a Job, veient que, a parer d’ell, estava segur de tenir la raó.
2Llavors es desfermà la indignació d’Elihú, fill de Baraquel, el buzita, de la família de Ram; i es va aïrar contra Job per haver volgut tenir raó davant Déu,
3i també es va enutjar contra els tres amics perquè, en no haver sabut trobar respostes, deixaven com a culpable Job.
4Elihú s’havia esperat per contestar a Job perquè els altres eren de més edat que no pas ell,
5però quan veié que a la boca dels tres homes ja no hi havia cap més refutació, es va enfurismar.
6I prengué la paraula Elihú, fill de Baraquel, el buzita, i digué:
Primer discurs d’Elihú: No són savis només els ancians
Jo encara sóc jove, i vosaltres an-cians;
per això m’he retingut amb respecte
abans d’exposar-vos el que jo en-tenc.
7Em deia jo: “Que parli l’edat,
i que els molts anys facin conèixer el seny.”
8Però en els mortals hi ha un esperit,
l’alenada de l’Omnipotent, que els fa intel·ligents;
9no són sols els ancians els qui són savis,
ni els vells els qui tenen el que és just;
10per això he dit: “Escolteu-me,
també jo manifestaré la meva opinió.”
11Vegeu que he esperat que parléssiu,
he escoltat amatent les vostres paraules
mentre triàveu els vostres arguments.
12La meva atenció estava fixada en vosaltres,
però, vet aquí que no hi ha ningú que refuti Job,
ni cap de vosaltres que contradigui el que diu.
13No digueu: “Hem trobat arguments intel·ligents,
però és Déu qui el pot rebatre, i no pas un mortal.”
14Ell no ha dirigit contra mi les seves paraules,
ni jo li he de replicar amb els vos-tres arguments.
Sense preferències per ningú
15Han quedat tallats, ja no responen més,
s’han quedat sense paraules.
16Prou he esperat; però ja que no parlen,
que resten aturats i no repliquen,
17respondré jo també; al meu torn,
també jo exposaré la meva opinió;
18perquè estic ple de raons,
el meu esperit m’empeny des de dins;
19en el meu interior està com el vi tancat,
aquell que rebenta els bots nous.
20Haig de parlar per desfogar-me,
obriré els meus llavis per respon-dre.
21No tindré preferències per ningú,
ni ningú no adularé,
22perquè jo no en sé, d’afalagar;
altrament, el Creador ben aviat em suprimiria.
Currently Selected:
:
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya