JOB 39
39
Qui ha fet lliure la zebra?
1¿Saps tu el temps que els isards van de part,
o has observat com pareixen les cérvoles?
2¿Has comptat quants mesos dura la seva gestació,
i saps l’època que donen a llum?
3S’ajupen, deixen anar les seves cries
i allunyen els seus dolors.
4Les camades es fan fortes, creixen en el camp,
després se’n van i no tornen més.
5Qui ha fet lliure la zebra
i que ha desfet els lligams de l’ase salvatge?
6Aquell a qui jo vaig assignar l’es-tepa per habitatge,
i com a casa seva el terreny salitrós.
7Ell es burla de l’agitació de la ciutat,
no ha de sentir els crits del traginer;
8recorre les muntanyes, que són la seva pastura,
i va cercant tot el que és verd.
9¿Que s’avindrà el toro salvatge a servir-te,
o passarà la nit al costat de la teva menjadora?
10¿El mantindràs en el solc per mitjà de les regnes,
o llaurarà el tros darrere teu?
11¿Et refies d’ell perquè té molta força
i deixes que et faci la teva feina?
12¿Confies en ell perquè tragini el gra
i te’l dugui a l’era?
Ets tu qui dóna al cavall la bravesa?
13L’ala de l’estruç bat àgilment,
té plomes fortes, com les cigonyes,
14però abandona els seus ous a terra
i deixa que la sorra els covi,
15sense pensar que un peu els pot trepitjar
o una bèstia salvatge els pot es-clafar.
16És cruel amb els fills, com si no fossin seus,
i tant se li’n dóna que el seu esforç esdevingui inútil;
17perquè Déu l’ha privat de raciocini
i no li ha concedit l’enteniment;
18però quan es llença a córrer
es riu del cavall i de qui el munta.
19¿Ets tu qui dóna al cavall la bravesa?
¿Revesteixes tu el seu coll amb la crinera?
20¿Has fet tu que pugui saltar com una llagosta,
amb el seu potent renillar que es-parvera?
21Piafa ufanós en la planura,
i es llença a l’encontre de les armes;
22es riu de la por i res no l’espanta, i no recula davant l’espasa.
23Contra el seu flanc ressona el buirac,
i hi flamegen la llança i la sageta.
24Neguitós d’impaciència, vol devo-rar el camp,
i quan sona la trompeta ja no es pot contenir.
25Al toc de trompeta fa un renill,
i de lluny estant sent la flaire del combat,
la cridòria i la veu potent dels capitans.
26¿És per enginy teu que el falcó alça el vol
i desplega les ales al vent del sud?
27¿És per ordre teva que l’àguila es remunta
i posa el seu niu a les altures?
28Té l’habitacle nocturn sobre la roca,
dalt de cims rocosos inexpugnables;
29des d’allà dalt espia la presa,
de lluny estant els seus ulls la descobreixen.
30Els seus pollets xarrupen la sang,
i on hi ha matança, allà la trobes.
Currently Selected:
JOB 39: BEC
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
JOB 39
39
Qui ha fet lliure la zebra?
1¿Saps tu el temps que els isards van de part,
o has observat com pareixen les cérvoles?
2¿Has comptat quants mesos dura la seva gestació,
i saps l’època que donen a llum?
3S’ajupen, deixen anar les seves cries
i allunyen els seus dolors.
4Les camades es fan fortes, creixen en el camp,
després se’n van i no tornen més.
5Qui ha fet lliure la zebra
i que ha desfet els lligams de l’ase salvatge?
6Aquell a qui jo vaig assignar l’es-tepa per habitatge,
i com a casa seva el terreny salitrós.
7Ell es burla de l’agitació de la ciutat,
no ha de sentir els crits del traginer;
8recorre les muntanyes, que són la seva pastura,
i va cercant tot el que és verd.
9¿Que s’avindrà el toro salvatge a servir-te,
o passarà la nit al costat de la teva menjadora?
10¿El mantindràs en el solc per mitjà de les regnes,
o llaurarà el tros darrere teu?
11¿Et refies d’ell perquè té molta força
i deixes que et faci la teva feina?
12¿Confies en ell perquè tragini el gra
i te’l dugui a l’era?
Ets tu qui dóna al cavall la bravesa?
13L’ala de l’estruç bat àgilment,
té plomes fortes, com les cigonyes,
14però abandona els seus ous a terra
i deixa que la sorra els covi,
15sense pensar que un peu els pot trepitjar
o una bèstia salvatge els pot es-clafar.
16És cruel amb els fills, com si no fossin seus,
i tant se li’n dóna que el seu esforç esdevingui inútil;
17perquè Déu l’ha privat de raciocini
i no li ha concedit l’enteniment;
18però quan es llença a córrer
es riu del cavall i de qui el munta.
19¿Ets tu qui dóna al cavall la bravesa?
¿Revesteixes tu el seu coll amb la crinera?
20¿Has fet tu que pugui saltar com una llagosta,
amb el seu potent renillar que es-parvera?
21Piafa ufanós en la planura,
i es llença a l’encontre de les armes;
22es riu de la por i res no l’espanta, i no recula davant l’espasa.
23Contra el seu flanc ressona el buirac,
i hi flamegen la llança i la sageta.
24Neguitós d’impaciència, vol devo-rar el camp,
i quan sona la trompeta ja no es pot contenir.
25Al toc de trompeta fa un renill,
i de lluny estant sent la flaire del combat,
la cridòria i la veu potent dels capitans.
26¿És per enginy teu que el falcó alça el vol
i desplega les ales al vent del sud?
27¿És per ordre teva que l’àguila es remunta
i posa el seu niu a les altures?
28Té l’habitacle nocturn sobre la roca,
dalt de cims rocosos inexpugnables;
29des d’allà dalt espia la presa,
de lluny estant els seus ulls la descobreixen.
30Els seus pollets xarrupen la sang,
i on hi ha matança, allà la trobes.
Currently Selected:
:
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya