LAMENTACIONS 1
1
Primera lamentació. Jerusalem, desolada
Àlef
1Ah! Com jeu de solitària
la ciutat que era plena de gent!
Ha quedat com una viuda,
la més gran entre les nacions;
la senyora de les províncies
s’ha convertit en tributària!
Bet
2Plora més i més a la nit,
amb llàgrimes que li cobreixen les galtes;
no té ningú que la consoli,
entre tots els seus amants:
tots els seus amics li han estat infidels,
s’han tornat enemics seus.
Guímel
3Judà és en captiveri,
en prostració i dura servitud,
ha de viure entre els pagans
sense trobar repòs.
Tots els seus perseguidors
l’han atrapada entre angoixes.
Dàlet
4Els camins de Sió estan de dol,
ningú no ve a les solemnitats.
Tots els portals estan deserts,
els sacerdots gemeguen,
les donzelles estan afligides,
i ella mateixa viu amargada.
He
5Els seus adversaris dominen,
els seus enemics prosperen,
perquè el Senyor l’ha castigada
per les seves nombroses infidelitats;
la seva mainada ha marxat captiva
davant l’opressor.
Vau
6S’ha esvaït tota l’esplendor
de la ciutat de Sió;
els seus nobles, com cérvols
que no troben pastura,
fugen impotents
davant el perseguidor.
Zain
7En els dies de tristesa i misèria,
Jerusalem recorda totes les delícies
que tenia en temps passats,
quan el seu poble caigué
en mans de l’enemic
sense que ningú l’ajudés:
els enemics la contemplaven
i es reien de la seva fi.
Het
8Jerusalem ha pecat greument,
s’ha tornat una cosa immunda;
tots els qui l’honoraven la menys-preen,
perquè veuen la seva nuesa;
fins ella mateixa gemega
i es gira enrere.
Tet
9La seva impuresa
es veu en els seus vestits;
no pensava en la seva fi
i de sobte ha estat humiliada,
i ningú no la consola.
Mira, Senyor, la meva aflicció,
perquè l’enemic s’engrandeix.
Iod
10L’opressor allarga les mans
sobre tots els seus tresors;
ha vist entrar els pagans
dins el seu santuari,
aquells que tu havies prohibit
d’entrar a la teva congregació.
Caf
11Tot el seu poble gemega buscant pa,
donen els seus tresors
a canvi de menjar per a sobreviure.
Mira, Senyor, i adona’t que estic abatuda.
Làmed
12Vosaltres, els qui passeu pel camí,
mireu i vegeu si hi ha un dolor
com aquest dolor meu
que tant em fa patir, amb el qual m’afligeix
el dia que s’ha encès la seva ira.
Mem
13Des de dalt ha enviat un foc
que consumeix els meus ossos,
ha estès un llaç als meus peus,
m’ha fet caure enrere,
m’ha deixat desolada,
adolorida tot el dia.
Nun
14M’ha carregat el jou
de les meves infidelitats,
les seves pròpies mans l’han nuat,
pesa sobre el meu coll;
m’ha debilitat les forces;
el Senyor m’ha deixat a mercè de la gent
contra qui no podré alçar-me.
Sàmec
15El Senyor ha llençat lluny de mi
tots els meus herois;
ha convocat una trobada contra mi
per esclafar la meva joventut;
el Senyor ha trepitjat, com en un cup,
la donzella filla de Judà.
Ain
16Per tot això ploro;
els ulls se’m neguen de llàgrimes
perquè és lluny de mi
el qui m’hauria de confortar,
qui hauria de consolar la meva ànima;
els meus fills estan desolats,
ha triomfat l’enemic.
Pe
17Sió allarga la mà
i no hi ha qui la consoli;
el Senyor ha disposat contra Jacob
que els seus veïns siguin els seus enemics;
Jerusalem ha esdevingut als seus ulls
una cosa repugnant.
Sade
18El Senyor és just,
perquè jo m’havia rebel·lat
contra el seu manament.
Escolteu, doncs, tots els pobles,
i vegeu el meu dolor:
les meves donzelles i els meus joves
han marxat al captiveri.
Cof
19He cridat els qui m’estimaven,
però ells m’han traït;
els sacerdots i els ancians
han expirat dins la ciutat,
mentre buscaven menjar
per a poder sobreviure.
Reix
20Mira, Senyor, que estic angoixat:
em bullen les entranyes,
se’m trastorna el cor dintre meu,
per haver estat tan rebel.
A fora l’espasa fa estralls,
i a dins és com la mort.
Xin
21Ells senten com gemego,
però ningú no em consola;
tot els enemics coneixen la meva dissort,
i s’alegren que tu ho hagis fet.
Tu faràs venir el dia que has anunciat,
i ells seran com jo sóc ara.
Tau
22Que tota la meva malícia
vingui davant teu,
tracta’ls com m’has tractat a mi
per totes les infidelitats.
Són nombrosos els meus gemecs,
i el meu cor defalleix.
Currently Selected:
LAMENTACIONS 1: BEC
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
LAMENTACIONS 1
1
Primera lamentació. Jerusalem, desolada
Àlef
1Ah! Com jeu de solitària
la ciutat que era plena de gent!
Ha quedat com una viuda,
la més gran entre les nacions;
la senyora de les províncies
s’ha convertit en tributària!
Bet
2Plora més i més a la nit,
amb llàgrimes que li cobreixen les galtes;
no té ningú que la consoli,
entre tots els seus amants:
tots els seus amics li han estat infidels,
s’han tornat enemics seus.
Guímel
3Judà és en captiveri,
en prostració i dura servitud,
ha de viure entre els pagans
sense trobar repòs.
Tots els seus perseguidors
l’han atrapada entre angoixes.
Dàlet
4Els camins de Sió estan de dol,
ningú no ve a les solemnitats.
Tots els portals estan deserts,
els sacerdots gemeguen,
les donzelles estan afligides,
i ella mateixa viu amargada.
He
5Els seus adversaris dominen,
els seus enemics prosperen,
perquè el Senyor l’ha castigada
per les seves nombroses infidelitats;
la seva mainada ha marxat captiva
davant l’opressor.
Vau
6S’ha esvaït tota l’esplendor
de la ciutat de Sió;
els seus nobles, com cérvols
que no troben pastura,
fugen impotents
davant el perseguidor.
Zain
7En els dies de tristesa i misèria,
Jerusalem recorda totes les delícies
que tenia en temps passats,
quan el seu poble caigué
en mans de l’enemic
sense que ningú l’ajudés:
els enemics la contemplaven
i es reien de la seva fi.
Het
8Jerusalem ha pecat greument,
s’ha tornat una cosa immunda;
tots els qui l’honoraven la menys-preen,
perquè veuen la seva nuesa;
fins ella mateixa gemega
i es gira enrere.
Tet
9La seva impuresa
es veu en els seus vestits;
no pensava en la seva fi
i de sobte ha estat humiliada,
i ningú no la consola.
Mira, Senyor, la meva aflicció,
perquè l’enemic s’engrandeix.
Iod
10L’opressor allarga les mans
sobre tots els seus tresors;
ha vist entrar els pagans
dins el seu santuari,
aquells que tu havies prohibit
d’entrar a la teva congregació.
Caf
11Tot el seu poble gemega buscant pa,
donen els seus tresors
a canvi de menjar per a sobreviure.
Mira, Senyor, i adona’t que estic abatuda.
Làmed
12Vosaltres, els qui passeu pel camí,
mireu i vegeu si hi ha un dolor
com aquest dolor meu
que tant em fa patir, amb el qual m’afligeix
el dia que s’ha encès la seva ira.
Mem
13Des de dalt ha enviat un foc
que consumeix els meus ossos,
ha estès un llaç als meus peus,
m’ha fet caure enrere,
m’ha deixat desolada,
adolorida tot el dia.
Nun
14M’ha carregat el jou
de les meves infidelitats,
les seves pròpies mans l’han nuat,
pesa sobre el meu coll;
m’ha debilitat les forces;
el Senyor m’ha deixat a mercè de la gent
contra qui no podré alçar-me.
Sàmec
15El Senyor ha llençat lluny de mi
tots els meus herois;
ha convocat una trobada contra mi
per esclafar la meva joventut;
el Senyor ha trepitjat, com en un cup,
la donzella filla de Judà.
Ain
16Per tot això ploro;
els ulls se’m neguen de llàgrimes
perquè és lluny de mi
el qui m’hauria de confortar,
qui hauria de consolar la meva ànima;
els meus fills estan desolats,
ha triomfat l’enemic.
Pe
17Sió allarga la mà
i no hi ha qui la consoli;
el Senyor ha disposat contra Jacob
que els seus veïns siguin els seus enemics;
Jerusalem ha esdevingut als seus ulls
una cosa repugnant.
Sade
18El Senyor és just,
perquè jo m’havia rebel·lat
contra el seu manament.
Escolteu, doncs, tots els pobles,
i vegeu el meu dolor:
les meves donzelles i els meus joves
han marxat al captiveri.
Cof
19He cridat els qui m’estimaven,
però ells m’han traït;
els sacerdots i els ancians
han expirat dins la ciutat,
mentre buscaven menjar
per a poder sobreviure.
Reix
20Mira, Senyor, que estic angoixat:
em bullen les entranyes,
se’m trastorna el cor dintre meu,
per haver estat tan rebel.
A fora l’espasa fa estralls,
i a dins és com la mort.
Xin
21Ells senten com gemego,
però ningú no em consola;
tot els enemics coneixen la meva dissort,
i s’alegren que tu ho hagis fet.
Tu faràs venir el dia que has anunciat,
i ells seran com jo sóc ara.
Tau
22Que tota la meva malícia
vingui davant teu,
tracta’ls com m’has tractat a mi
per totes les infidelitats.
Són nombrosos els meus gemecs,
i el meu cor defalleix.
Currently Selected:
:
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya