MATEU 9
9
El paralític en una llitera
(Mc 2,1-12 Lc 5,17-26)
1Llavors Jesús pujà en una barca, va passar a l’altra riba i va anar a la seva ciutat.
2Allà li van portar un paralític ajaçat en una llitera. Jesús, veient la fe que tenien, digué al paralític: “Confia, fill: els teus pecats et són perdonats.”
3Uns mestres de la Llei es deien dintre seu: “Aquest blasfema.”
4Jesús, que sabia el que pensaven, els va dir: “Per què malicieu dintre vostre?
5Què és més fàcil, dir: Et són perdonats els pecats, o bé dir: Aixeca’t i posa’t a caminar?
6Doncs ara sabreu que el Fill de l’Home té autoritat a la terra per a perdonar els pecats.” I diu al paralític: “Alça’t, carrega’t la llitera i vés-te’n a casa.”
7L’home es va alçar i se’n va anar a casa seva.
8Veient això, la multitud, plena de re-verència, donava gràcies a Déu per ha-ver donat als homes una tal autoritat.
Mateu, el publicà
(Mc 2,13-17 Lc 5,27-32)
9Tot marxant d’allí, Jesús va veure un home, anomenat Mateu, que estava assegut a la taula dels tributs, i li digué: “Segueix-me.” Ell s’aixecà i el va seguir.
10S’esdevingué que, mentre estava Jesús assegut a taula, es van presentar a la casa un bon grup de recaptadors i de pecadors, que es van entaular amb Jesús i els seus deixebles.
11Quan els fariseus se n’adonaren van dir als deixebles: “Com és que el vostre mestre menja amb els recaptadors i els pecadors?”
12Però ell, que ho va sentir, els va dir: “No són pas els qui estan bons els qui tenen necessitat de metge, sinó els malalts.
13Aneu i acabeu d’aprendre què vol dir: El que vull és compassió i no pas sacrificis. Perquè no he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors.”
Discussió sobre el dejuni
(Mc 2,18-22 Lc 5,33-39)
14Aleshores el van anar a trobar els deixebles de Joan i li van dir: “Com és que nosaltres i els fariseus fem dejuni, i, en canvi, els teus deixebles no dejunen?”
15I Jesús els digué: “¿És que poden estar de dol els convidats a les noces mentre el nuvi és amb ells? Prou vindrà un dia que el nuvi els serà pres; llavors dejunaran.
16Ningú no apedaça un vestit vell amb roba sense estrenar, perquè el pedaç tiba del vestit i l’estrip es fa pitjor.
17Tampoc ningú no aboca vi novell en bots vells; altrament, els bots es reben-ten, el vi es vessa i els bots es perden. El vi novell cal abocar-lo en bots nous, i totes dues coses es conserven.”
La dona malalta i la nena morta
(Mc 5,21-43 Lc 8,40-56)
18Mentre els parlava d’això, es va presentar un alt dignatari que se li prosternà al davant tot dient: “La meva filla acaba de morir; però vine, imposa-li la teva mà i viurà.”
19Jesús s’alçà i el seguí acompanyat dels deixebles.
20Llavors, una dona que patia pèrdues de sang des de feia dotze anys se li atan-sà per darrere i li tocà la vora del mantell,
21perquè es deia dintre seu: “Només que li toqui el mantell, seré guarida.”
22Però Jesús es va girar i, en veure-la, li digué: “Confia, filla; la teva fe t’ha salvat.” I des d’aquell moment la dona va quedar guarida.
23Quan Jesús va arribar a la casa del dignatari i va veure els flautistes i l’al-darull de la gent,
24els digué: “Fora d’aquí, que la noia no és pas morta, sinó que dorm!” I es reien d’ell.
25Quan hagueren fet sortir la gent, Jesús va entrar, la va agafar de la mà, i la noia es va alçar.
26I la fama d’aquell fet es va escampar per tota aquella contrada.
Els dos cecs i l’endimoniat mut
27Quan Jesús va sortir d’allà, el van seguir dos cecs que anaven cridant: “Compadeix-te de nosaltres, Fill de David!”
28Quan va ser a casa, els cecs se li van atansar; llavors Jesús els preguntà: “¿Creieu que ho puc fer, això?” Van respondre: “Sí, Senyor.”
29Llavors els tocà els ulls tot dient: “Que es faci en vosaltres segons la fe que teniu.”
30I se’ls van obrir els ulls. Jesús els va advertir severament: “Mireu que ningú no ho sàpiga.”
31Ells, però, així que van ser fora, van anar escampant la seva fama per tota aquella contrada.
32Tot just se n’havien anat aquells, que li van portar un mut endimoniat.
33Tan bon punt el dimoni fou expulsat, el mut es posà a parlar. La gent n’estava admirada i deia: “Mai no s’ha vist res de semblant a Israel.”
34Però els fariseus deien: “És pel poder del príncep dels dimonis que expulsa els dimonis.”
Hi ha pocs segadors
35Jesús anava per tots els pobles i vilatges i ensenyava a les sinagogues, predicava l’evangeli del Regne i guaria tota mena de malalties i xacres.
36Veient la gran gentada, va sentir compassió d’ells perquè estaven cansats i abatuts com ovelles sense pastor.
37Aleshores digué als deixebles: “Hi ha bona collita, però hi han pocs se-gadors;
38pregueu, doncs, a l’amo dels sem-brats que faci venir més segadors als seus sembrats.”
Currently Selected:
MATEU 9: BEC
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
MATEU 9
9
El paralític en una llitera
(Mc 2,1-12 Lc 5,17-26)
1Llavors Jesús pujà en una barca, va passar a l’altra riba i va anar a la seva ciutat.
2Allà li van portar un paralític ajaçat en una llitera. Jesús, veient la fe que tenien, digué al paralític: “Confia, fill: els teus pecats et són perdonats.”
3Uns mestres de la Llei es deien dintre seu: “Aquest blasfema.”
4Jesús, que sabia el que pensaven, els va dir: “Per què malicieu dintre vostre?
5Què és més fàcil, dir: Et són perdonats els pecats, o bé dir: Aixeca’t i posa’t a caminar?
6Doncs ara sabreu que el Fill de l’Home té autoritat a la terra per a perdonar els pecats.” I diu al paralític: “Alça’t, carrega’t la llitera i vés-te’n a casa.”
7L’home es va alçar i se’n va anar a casa seva.
8Veient això, la multitud, plena de re-verència, donava gràcies a Déu per ha-ver donat als homes una tal autoritat.
Mateu, el publicà
(Mc 2,13-17 Lc 5,27-32)
9Tot marxant d’allí, Jesús va veure un home, anomenat Mateu, que estava assegut a la taula dels tributs, i li digué: “Segueix-me.” Ell s’aixecà i el va seguir.
10S’esdevingué que, mentre estava Jesús assegut a taula, es van presentar a la casa un bon grup de recaptadors i de pecadors, que es van entaular amb Jesús i els seus deixebles.
11Quan els fariseus se n’adonaren van dir als deixebles: “Com és que el vostre mestre menja amb els recaptadors i els pecadors?”
12Però ell, que ho va sentir, els va dir: “No són pas els qui estan bons els qui tenen necessitat de metge, sinó els malalts.
13Aneu i acabeu d’aprendre què vol dir: El que vull és compassió i no pas sacrificis. Perquè no he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors.”
Discussió sobre el dejuni
(Mc 2,18-22 Lc 5,33-39)
14Aleshores el van anar a trobar els deixebles de Joan i li van dir: “Com és que nosaltres i els fariseus fem dejuni, i, en canvi, els teus deixebles no dejunen?”
15I Jesús els digué: “¿És que poden estar de dol els convidats a les noces mentre el nuvi és amb ells? Prou vindrà un dia que el nuvi els serà pres; llavors dejunaran.
16Ningú no apedaça un vestit vell amb roba sense estrenar, perquè el pedaç tiba del vestit i l’estrip es fa pitjor.
17Tampoc ningú no aboca vi novell en bots vells; altrament, els bots es reben-ten, el vi es vessa i els bots es perden. El vi novell cal abocar-lo en bots nous, i totes dues coses es conserven.”
La dona malalta i la nena morta
(Mc 5,21-43 Lc 8,40-56)
18Mentre els parlava d’això, es va presentar un alt dignatari que se li prosternà al davant tot dient: “La meva filla acaba de morir; però vine, imposa-li la teva mà i viurà.”
19Jesús s’alçà i el seguí acompanyat dels deixebles.
20Llavors, una dona que patia pèrdues de sang des de feia dotze anys se li atan-sà per darrere i li tocà la vora del mantell,
21perquè es deia dintre seu: “Només que li toqui el mantell, seré guarida.”
22Però Jesús es va girar i, en veure-la, li digué: “Confia, filla; la teva fe t’ha salvat.” I des d’aquell moment la dona va quedar guarida.
23Quan Jesús va arribar a la casa del dignatari i va veure els flautistes i l’al-darull de la gent,
24els digué: “Fora d’aquí, que la noia no és pas morta, sinó que dorm!” I es reien d’ell.
25Quan hagueren fet sortir la gent, Jesús va entrar, la va agafar de la mà, i la noia es va alçar.
26I la fama d’aquell fet es va escampar per tota aquella contrada.
Els dos cecs i l’endimoniat mut
27Quan Jesús va sortir d’allà, el van seguir dos cecs que anaven cridant: “Compadeix-te de nosaltres, Fill de David!”
28Quan va ser a casa, els cecs se li van atansar; llavors Jesús els preguntà: “¿Creieu que ho puc fer, això?” Van respondre: “Sí, Senyor.”
29Llavors els tocà els ulls tot dient: “Que es faci en vosaltres segons la fe que teniu.”
30I se’ls van obrir els ulls. Jesús els va advertir severament: “Mireu que ningú no ho sàpiga.”
31Ells, però, així que van ser fora, van anar escampant la seva fama per tota aquella contrada.
32Tot just se n’havien anat aquells, que li van portar un mut endimoniat.
33Tan bon punt el dimoni fou expulsat, el mut es posà a parlar. La gent n’estava admirada i deia: “Mai no s’ha vist res de semblant a Israel.”
34Però els fariseus deien: “És pel poder del príncep dels dimonis que expulsa els dimonis.”
Hi ha pocs segadors
35Jesús anava per tots els pobles i vilatges i ensenyava a les sinagogues, predicava l’evangeli del Regne i guaria tota mena de malalties i xacres.
36Veient la gran gentada, va sentir compassió d’ells perquè estaven cansats i abatuts com ovelles sense pastor.
37Aleshores digué als deixebles: “Hi ha bona collita, però hi han pocs se-gadors;
38pregueu, doncs, a l’amo dels sem-brats que faci venir més segadors als seus sembrats.”
Currently Selected:
:
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya