SALMS 104
104
Els vents et fan de missatgers
1Beneeix el Senyor, ànima meva!
Senyor, Déu meu, que n’ets de gran!
Et revesteixes d’esplendor i majestat,
2cobert de llum com un mantell.
Desplegues el cel com un tendal,
3has dreçat per damunt les aigües
els teus estatges superiors.
Prens els núvols per carrossa,
et mous sobre les ales dels vents;
4els vents et fan de missatgers,
i els focs abrusadors de ministres teus.
5Vas assentar la terra sobre els seus suports,
incommovible per sempre més.
6La vas cobrir amb l’oceà, com si fos un cobertor;
les aigües colgaven les muntanyes.
7A una ordre teva emprengueren la fugida,
al so del teu tro es precipitaren,
8saltant per les muntanyes, avall, cap a les valls,
al lloc que els vas assignar:
9al límit que vas determinar que no traspassin,
perquè no tornessin a cobrir la terra.
10Fas brollar les fonts cap als torrents,
que s’escorren entre les muntanyes;
11s’hi abeuren tots els animals del camp,
els ases salvatges hi apaguen la set;
12els ocells del cel fan el niu a les seves ribes,
fan sentir la seva cantadissa dins la fronda.
13Des dels seus estatges superiors rega les muntanyes,
la terra queda saturada amb el fruit de les seves obres.
14Fas créixer l’herbei per al bestiar
i les plantes per a les necessitats de l’home,
a fi que de la terra en tregui el pa
15i el vi que alegra el cor de l’home,
l’oli que li fa lluir la cara,
el pa que hi enforteix la vida.
16S’engrosseixen els arbres del Senyor,
els cedres del Líban que ell plantà.
17Allà hi fan niu els ocells,
la cigonya fa l’estada als seus cims;
18les muntanyes elevades són per als isards,
els penyals són refugi dels conills.
19Vas posar la lluna per a determinar els temps,
el sol sap quan s’ha de pondre;
20estens la fosca i cau la nit,
llavors ronden totes les bèsties de la selva;
21els lleons rugeixen per la presa,
demanant a Déu el seu menjar.
22Tot just surt el sol es retiren
i van a jaure als seus cataus,
23L’home surt cap a la seva feina,
a la seva tasca fins que és fosc.
24Que en són de grans, Senyor, les teves obres!
Totes les has fetes amb saviesa;
la terra és plena de les teves cria-tures.
25Heus aquí el mar, tan gran i extens,
on pul·lulen innombrables sers vivents,
animals grans i petits.
26Per allí naveguen els vaixells,
el Leviatan, que vas crear perquè hi jugués.
27Tots ells esperen de tu
que els donis el menjar al seu moment.
28Quan els el dónes, l’arrepleguen;
obres la teva mà i s’atipen del bo i millor.
29Si amagues la teva faç, s’espaor-deixen.
Si els retires l’alè, expiren
i retornen a la pols.
30Si envies el teu alè, són creats,
i es renova la faç de la terra.
31Que la glòria del Senyor sigui perpètua,
que s’alegri el Senyor amb la seva creació!
32Quan ell mira la terra, aquesta tre-mola;
toca les muntanyes, i fumegen.
33Cantaré al Senyor tota la vida,
entonaré salms al meu Déu mentre existeixi.
34Que la meva meditació li sigui agradable;
jo m’alegraré en el Senyor.
35Que siguin eliminats de la terra els pecadors,
i deixin d’existir els malvats.
Beneeix el Senyor, ànima meva!
Al·leluia!
Currently Selected:
SALMS 104: BEC
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
SALMS 104
104
Els vents et fan de missatgers
1Beneeix el Senyor, ànima meva!
Senyor, Déu meu, que n’ets de gran!
Et revesteixes d’esplendor i majestat,
2cobert de llum com un mantell.
Desplegues el cel com un tendal,
3has dreçat per damunt les aigües
els teus estatges superiors.
Prens els núvols per carrossa,
et mous sobre les ales dels vents;
4els vents et fan de missatgers,
i els focs abrusadors de ministres teus.
5Vas assentar la terra sobre els seus suports,
incommovible per sempre més.
6La vas cobrir amb l’oceà, com si fos un cobertor;
les aigües colgaven les muntanyes.
7A una ordre teva emprengueren la fugida,
al so del teu tro es precipitaren,
8saltant per les muntanyes, avall, cap a les valls,
al lloc que els vas assignar:
9al límit que vas determinar que no traspassin,
perquè no tornessin a cobrir la terra.
10Fas brollar les fonts cap als torrents,
que s’escorren entre les muntanyes;
11s’hi abeuren tots els animals del camp,
els ases salvatges hi apaguen la set;
12els ocells del cel fan el niu a les seves ribes,
fan sentir la seva cantadissa dins la fronda.
13Des dels seus estatges superiors rega les muntanyes,
la terra queda saturada amb el fruit de les seves obres.
14Fas créixer l’herbei per al bestiar
i les plantes per a les necessitats de l’home,
a fi que de la terra en tregui el pa
15i el vi que alegra el cor de l’home,
l’oli que li fa lluir la cara,
el pa que hi enforteix la vida.
16S’engrosseixen els arbres del Senyor,
els cedres del Líban que ell plantà.
17Allà hi fan niu els ocells,
la cigonya fa l’estada als seus cims;
18les muntanyes elevades són per als isards,
els penyals són refugi dels conills.
19Vas posar la lluna per a determinar els temps,
el sol sap quan s’ha de pondre;
20estens la fosca i cau la nit,
llavors ronden totes les bèsties de la selva;
21els lleons rugeixen per la presa,
demanant a Déu el seu menjar.
22Tot just surt el sol es retiren
i van a jaure als seus cataus,
23L’home surt cap a la seva feina,
a la seva tasca fins que és fosc.
24Que en són de grans, Senyor, les teves obres!
Totes les has fetes amb saviesa;
la terra és plena de les teves cria-tures.
25Heus aquí el mar, tan gran i extens,
on pul·lulen innombrables sers vivents,
animals grans i petits.
26Per allí naveguen els vaixells,
el Leviatan, que vas crear perquè hi jugués.
27Tots ells esperen de tu
que els donis el menjar al seu moment.
28Quan els el dónes, l’arrepleguen;
obres la teva mà i s’atipen del bo i millor.
29Si amagues la teva faç, s’espaor-deixen.
Si els retires l’alè, expiren
i retornen a la pols.
30Si envies el teu alè, són creats,
i es renova la faç de la terra.
31Que la glòria del Senyor sigui perpètua,
que s’alegri el Senyor amb la seva creació!
32Quan ell mira la terra, aquesta tre-mola;
toca les muntanyes, i fumegen.
33Cantaré al Senyor tota la vida,
entonaré salms al meu Déu mentre existeixi.
34Que la meva meditació li sigui agradable;
jo m’alegraré en el Senyor.
35Que siguin eliminats de la terra els pecadors,
i deixin d’existir els malvats.
Beneeix el Senyor, ànima meva!
Al·leluia!
Currently Selected:
:
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya