SALMS 57
57
Invoco el Déu Altíssim
(Del mestre de cant. Al to de “Taixhet”. De David. Miktam. Quan, fugint de Saül, s’amagà a la cova.)
1Apiada’t de mi, oh Déu, apia-da’t de mi,
que a tu s’acull la meva ànima,
i em refugio a l’ombra de les teves ales
fins que hagi passat l’infortuni.
2Invoco el Déu Altíssim,
el Déu que m’afavoreix.
3Enviarà ajut des del cel i em salvarà,
enfrontant-se amb qui m’ataca; (Pausa)
enviarà Déu la seva bondat i la seva fidelitat.
4Estic ajocat enmig de lleons,
furients devoradors d’homes;
les seves dents són llances i sagetes,
la seva llengua, una espasa afilada.
5Eleva’t, oh Déu, per damunt del cel,
que la teva glòria s’estengui arreu de la terra!
6Han parat un llaç als meus passos
per abatre la meva ànima;
han cavat una fossa davant meu,
però hi han caigut dins. (Pausa)
7Decidit està el meu cor, oh Déu, decidit està el meu cor
a cantar i entonar salms.
8Desperta, ànima meva; desperteu, arpa i cítara,
que vull desvetllar l’aurora!
9Et lloaré enmig dels pobles, Senyor,
et salmejaré davant les nacions,
10perquè la teva bondat és gran fins al cel,
i la teva fidelitat, fins als núvols.
11Eleva’t, oh Déu, per damunt del cel,
que la teva glòria s’estengui arreu de la terra!
Currently Selected:
SALMS 57: BEC
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
SALMS 57
57
Invoco el Déu Altíssim
(Del mestre de cant. Al to de “Taixhet”. De David. Miktam. Quan, fugint de Saül, s’amagà a la cova.)
1Apiada’t de mi, oh Déu, apia-da’t de mi,
que a tu s’acull la meva ànima,
i em refugio a l’ombra de les teves ales
fins que hagi passat l’infortuni.
2Invoco el Déu Altíssim,
el Déu que m’afavoreix.
3Enviarà ajut des del cel i em salvarà,
enfrontant-se amb qui m’ataca; (Pausa)
enviarà Déu la seva bondat i la seva fidelitat.
4Estic ajocat enmig de lleons,
furients devoradors d’homes;
les seves dents són llances i sagetes,
la seva llengua, una espasa afilada.
5Eleva’t, oh Déu, per damunt del cel,
que la teva glòria s’estengui arreu de la terra!
6Han parat un llaç als meus passos
per abatre la meva ànima;
han cavat una fossa davant meu,
però hi han caigut dins. (Pausa)
7Decidit està el meu cor, oh Déu, decidit està el meu cor
a cantar i entonar salms.
8Desperta, ànima meva; desperteu, arpa i cítara,
que vull desvetllar l’aurora!
9Et lloaré enmig dels pobles, Senyor,
et salmejaré davant les nacions,
10perquè la teva bondat és gran fins al cel,
i la teva fidelitat, fins als núvols.
11Eleva’t, oh Déu, per damunt del cel,
que la teva glòria s’estengui arreu de la terra!
Currently Selected:
:
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya