Job 33
33
Déu no vol la mort dels homes
1Ara, Job, fes el favor d’escoltar-me,
estigues atent a les meves paraules.
2Ja començo a moure els llavis,
la meva llengua està a punt.
3Et parlaré amb cor sincer,
els meus llavis seran purs i fidedignes.
4L’alè de Déu m’ha creat,
el buf del Totpoderós em dóna vida.#x
5Replica’m, si pots fer-ho!
Mostra’m els teus arguments, prepara’t!
6Davant de Déu, tu i jo som iguals:
també a mi m’ha pastat del fang.
7De mi no has de témer res,
jo no et forçaré pas.#x
8Mira, retinc el que has dit,
encara escolto el so de les teves paraules:
9«Jo sóc pur, sense pecat;
sóc innocent, no tinc cap culpa.#x
10Però Déu em carrega de greuges,
em pren per enemic seu,
11posa grillons als meus peus,
vigila tots els meus passos.»#x
12Jo et dic que en això no tens raó,
perquè Déu és més gran que l’home.
13Per què vols discutir amb ell
si no dóna cap resposta?#x
14Tanmateix, Déu parla de moltes maneres,#x
però no hi posem atenció.
15Parla en somnis i visions
quan el pes del son cau sobre els homes,
mentre dormen al seu llit.#x
16Llavors els destapa les oïdes
i hi segella els seus advertiments,
17perquè l’home canviï els seus actes
i amagui el seu orgull.
18Així l’allibera de la tomba,
el salva de la mort violenta.
19També el corregeix amb malalties:
la febre li crema el cos,#x
20li fa fàstic menjar pa,
rebutja els plats preferits;#x
21es queda amb la pell i l’os,
és un esquelet vivent.#x
22Ja té un peu a la fossa,
els missatgers de la mort són a la porta.
23Però llavors a favor d’ell intervé un àngel,#x
un entre els mil que ens ajuden
i ensenyen el bon camí,#x
24i, compadint-se, diu a Déu:
«No el facis baixar a la fossa,
que li he trobat un rescat.»
25Llavors la seva carn recobra el vigor,
retorna als anys de joventut.#x
26Prega a Déu i ell l’acull,
entra davant seu amb cants de goig,
ja que ara ell li torna a concedir el seu favor.#x
27I entona davant els homes aquest cant:
«Havia pecat, havia deixat el bon camí,
però Déu no m’ha tractat com mereixia.#x
28A la vora de la fossa m’ha salvat,
puc viure a plena llum.»
29Déu fa tot això per a l’home,
una vegada i una altra,
30per apartar-lo de la fossa#x
i fer-lo resplendir de vida.
31Presta atenció, Job, escolta’m!
Guarda silenci i deixa’m parlar.
32Si tens res a dir, replica’m;
parla, que et donaré la raó;
33però si no has de dir res, escolta’m.
Guarda silenci i t’ensenyaré la saviesa.#x
Currently Selected:
Job 33: BCI
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso
Job 33
33
Déu no vol la mort dels homes
1Ara, Job, fes el favor d’escoltar-me,
estigues atent a les meves paraules.
2Ja començo a moure els llavis,
la meva llengua està a punt.
3Et parlaré amb cor sincer,
els meus llavis seran purs i fidedignes.
4L’alè de Déu m’ha creat,
el buf del Totpoderós em dóna vida.#x
5Replica’m, si pots fer-ho!
Mostra’m els teus arguments, prepara’t!
6Davant de Déu, tu i jo som iguals:
també a mi m’ha pastat del fang.
7De mi no has de témer res,
jo no et forçaré pas.#x
8Mira, retinc el que has dit,
encara escolto el so de les teves paraules:
9«Jo sóc pur, sense pecat;
sóc innocent, no tinc cap culpa.#x
10Però Déu em carrega de greuges,
em pren per enemic seu,
11posa grillons als meus peus,
vigila tots els meus passos.»#x
12Jo et dic que en això no tens raó,
perquè Déu és més gran que l’home.
13Per què vols discutir amb ell
si no dóna cap resposta?#x
14Tanmateix, Déu parla de moltes maneres,#x
però no hi posem atenció.
15Parla en somnis i visions
quan el pes del son cau sobre els homes,
mentre dormen al seu llit.#x
16Llavors els destapa les oïdes
i hi segella els seus advertiments,
17perquè l’home canviï els seus actes
i amagui el seu orgull.
18Així l’allibera de la tomba,
el salva de la mort violenta.
19També el corregeix amb malalties:
la febre li crema el cos,#x
20li fa fàstic menjar pa,
rebutja els plats preferits;#x
21es queda amb la pell i l’os,
és un esquelet vivent.#x
22Ja té un peu a la fossa,
els missatgers de la mort són a la porta.
23Però llavors a favor d’ell intervé un àngel,#x
un entre els mil que ens ajuden
i ensenyen el bon camí,#x
24i, compadint-se, diu a Déu:
«No el facis baixar a la fossa,
que li he trobat un rescat.»
25Llavors la seva carn recobra el vigor,
retorna als anys de joventut.#x
26Prega a Déu i ell l’acull,
entra davant seu amb cants de goig,
ja que ara ell li torna a concedir el seu favor.#x
27I entona davant els homes aquest cant:
«Havia pecat, havia deixat el bon camí,
però Déu no m’ha tractat com mereixia.#x
28A la vora de la fossa m’ha salvat,
puc viure a plena llum.»
29Déu fa tot això per a l’home,
una vegada i una altra,
30per apartar-lo de la fossa#x
i fer-lo resplendir de vida.
31Presta atenció, Job, escolta’m!
Guarda silenci i deixa’m parlar.
32Si tens res a dir, replica’m;
parla, que et donaré la raó;
33però si no has de dir res, escolta’m.
Guarda silenci i t’ensenyaré la saviesa.#x
Currently Selected:
:
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso