YouVersion Logo
Search Icon

Job 41

41
1La certesa d’atrapar-lo és il·lusòria,
només de veure’l, ja et desmaies.
2Ningú no gosaria provocar-lo.
Per tant, qui s’arriscaria a fer-me front?#x
3¿Qui m’ha deixat res, que jo li ho hagi de tornar?
Sota la capa del cel, tot és meu.#x
4Contempla encara el cocodril,
fixa’t en els seus membres,
el seu vigor i la seva àgil construcció.
5¿Qui ha obert pel ventre el seu vestit?
¿Qui penetra la seva doble cuirassa?
6¿Qui força els batents del seu musell,
encerclats de dents terribles?
7La seva esquena són fileres d’escuts,#x
engalzats i segellats,
8tan compactes l’un amb l’altre
que ni l’aire no hi passaria.
9S’ajusten tots entre ells,
formen un bloc sense esquerdes.
10Els seus esternuts són cascades lluminoses,
els seus ulls, pupil·les de l’aurora;
11del seu musell en surten flamarades,
en brollen espurnes de foc.
12Pels narius escup una fumada,
com l’olla que arrenca el bull.
13El seu alè encén les brases,
surt foc del seu musell.
14En el coll hi té la força,
i davant d’ell, l’esglai tremola.
15Té la carn del cos espessa,
adherida a l’os, inamovible.
16El seu cor és dur com la roca,#x
com la mola de sota en un molí.#x
17Quan s’aixeca, els déus s’espanten;
reculen esgarrifats.
18Contra ell no hi valen espases,
ni dards, ni fletxes, ni llances.
19Per a ell, el ferro és palla,
i el bronze, fusta podrida.
20No el fan fugir els trets de l’arc,
per a ell són com pallús les pedres de la fona.
21La maça li sembla un bri
i se’n riu quan brunz la javelina.
22Amb puntes de test al ventre,
ell solca el fang com el trill.#x
23Fa bullir el gorg com una olla,
el mar, com un calder d’aromes.#x
24Al seu darrere deixa un solc lluminós,
una cabellera blanca enmig de l’oceà.
25No té parió sobre la terra,
jo l’he fet el més intrèpid.
26Planta cara a tots els arrogants,#x
és el rei dels animals ferotges.

Currently Selected:

Job 41: BCI

Highlight

Share

Copy

None

Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in