Salms 104
104
Senyor, Déu meu, que n’ets, de gran#x
1Beneeix el Senyor, ànima meva.#x
Senyor, Déu meu, que n’ets, de gran!#x
Vas revestit d’honor i majestat,
2t’embolcalla la llum com un mantell.#x
Has estès el cel com una vela,#x
3damunt les aigües t’has bastit un palau.#x
Prens els núvols per carrossa,
avances sobre les ales dels vents.#x
4Tens els vents per missatgers,
el foc i les flames et serveixen.#x
5Assentares#x la terra sobre uns fonaments,#x
incommovible per segles i segles.
6La vas cobrir amb el mantell dels oceans,
les aigües sepultaven les muntanyes.#x
7Les vas amenaçar i fugiren a l’instant,#x
esverades de sentir el retruny del teu tro;
8pujaren les muntanyes, baixaren per les valls,
fins al lloc que els havies assignat;
9els fixares un límit que no traspassaran,#x
mai més no cobriran la terra.
10De les fonts en fas brollar torrents
que s’escolen entre les muntanyes.
11Els animals feréstecs s’hi abeuren,
els ases salvatges hi apaguen la set.
12A les seves ribes nien els ocells
i refilen entre les branques.#x
13Des del teu palau regues les muntanyes,
sacies la terra de pluges del cel;#x
14fas néixer l’herba per al bestiar#x
i les plantes al servei de l’home:
fas sortir el pa de la terra
15i el vi que alegra el cor dels homes;#x
amb l’oli fas brillant el seu rostre
i amb el pa sostens el seu cor.#x
16El Senyor assaona els arbres més alts,
els cedres del Líban que ell plantà;#x
17allà els ocells hi fan els seus nius,
a la seva copa#x hi habita la cigonya.
18Els cabirols van per l’alta muntanya,
als roquissars s’hi refugien les fagines.#x
19Has creat#x la lluna, que assenyala les festes;#x
el sol coneix el lloc on s’ha de pondre.#x
20Quan estens la fosca, es fa de nit
i ronden tots els animals de la selva;
21els lleons rugeixen buscant la seva presa,
reclamant a Déu el seu menjar.#x
22Quan fas sortir el sol, es retiren
i s’ajacen als seus caus;#x
23i l’home se’n va al seu treball,
a la seva tasca fins al vespre.
24Que en són, de variades,#x Senyor, les teves obres!
Totes les has fetes amb saviesa.#x
La terra és plena de les teves criatures.
25Mireu el mar, immens per totes bandes;
són incomptables els animals que s’hi belluguen,
des dels més petits fins als més grossos;
26tot navegant el solquen els vaixells,
i Leviatan,#x que creares per jugar-hi.#x
27Tots esperen de la teva mà
que els donis l’aliment al seu temps:
28els el dónes, i ells l’arrepleguen,
obres la mà, i se sacien de béns.#x
29Però si deixes de mirar-los, s’esparveren;
si els retires l’alè, expiren
i tornen a la pols d’on van sortir.#x
30Quan envies el teu esperit, reneix la creació,
i renoves la faç de la terra.#x
31Glòria al Senyor per sempre!
Que s’alegri el Senyor de la seva obra!#x
32Ell fa tremolar la terra quan la mira,#x
toca les muntanyes i s’hi aixequen glops de fum.#x
33Cantaré al Senyor tota la vida,
cantaré al meu Déu mentre sigui al món.#x
34Que li sigui agradable aquest poema,#x
són per al Senyor aquests cants de goig.
35Que desapareguin de la terra els pecadors,
i no hi quedi rastre dels injustos.#x
Beneeix el Senyor, ànima meva.#x
Al·leluia!#x
Currently Selected:
Salms 104: BCI
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso
Salms 104
104
Senyor, Déu meu, que n’ets, de gran#x
1Beneeix el Senyor, ànima meva.#x
Senyor, Déu meu, que n’ets, de gran!#x
Vas revestit d’honor i majestat,
2t’embolcalla la llum com un mantell.#x
Has estès el cel com una vela,#x
3damunt les aigües t’has bastit un palau.#x
Prens els núvols per carrossa,
avances sobre les ales dels vents.#x
4Tens els vents per missatgers,
el foc i les flames et serveixen.#x
5Assentares#x la terra sobre uns fonaments,#x
incommovible per segles i segles.
6La vas cobrir amb el mantell dels oceans,
les aigües sepultaven les muntanyes.#x
7Les vas amenaçar i fugiren a l’instant,#x
esverades de sentir el retruny del teu tro;
8pujaren les muntanyes, baixaren per les valls,
fins al lloc que els havies assignat;
9els fixares un límit que no traspassaran,#x
mai més no cobriran la terra.
10De les fonts en fas brollar torrents
que s’escolen entre les muntanyes.
11Els animals feréstecs s’hi abeuren,
els ases salvatges hi apaguen la set.
12A les seves ribes nien els ocells
i refilen entre les branques.#x
13Des del teu palau regues les muntanyes,
sacies la terra de pluges del cel;#x
14fas néixer l’herba per al bestiar#x
i les plantes al servei de l’home:
fas sortir el pa de la terra
15i el vi que alegra el cor dels homes;#x
amb l’oli fas brillant el seu rostre
i amb el pa sostens el seu cor.#x
16El Senyor assaona els arbres més alts,
els cedres del Líban que ell plantà;#x
17allà els ocells hi fan els seus nius,
a la seva copa#x hi habita la cigonya.
18Els cabirols van per l’alta muntanya,
als roquissars s’hi refugien les fagines.#x
19Has creat#x la lluna, que assenyala les festes;#x
el sol coneix el lloc on s’ha de pondre.#x
20Quan estens la fosca, es fa de nit
i ronden tots els animals de la selva;
21els lleons rugeixen buscant la seva presa,
reclamant a Déu el seu menjar.#x
22Quan fas sortir el sol, es retiren
i s’ajacen als seus caus;#x
23i l’home se’n va al seu treball,
a la seva tasca fins al vespre.
24Que en són, de variades,#x Senyor, les teves obres!
Totes les has fetes amb saviesa.#x
La terra és plena de les teves criatures.
25Mireu el mar, immens per totes bandes;
són incomptables els animals que s’hi belluguen,
des dels més petits fins als més grossos;
26tot navegant el solquen els vaixells,
i Leviatan,#x que creares per jugar-hi.#x
27Tots esperen de la teva mà
que els donis l’aliment al seu temps:
28els el dónes, i ells l’arrepleguen,
obres la mà, i se sacien de béns.#x
29Però si deixes de mirar-los, s’esparveren;
si els retires l’alè, expiren
i tornen a la pols d’on van sortir.#x
30Quan envies el teu esperit, reneix la creació,
i renoves la faç de la terra.#x
31Glòria al Senyor per sempre!
Que s’alegri el Senyor de la seva obra!#x
32Ell fa tremolar la terra quan la mira,#x
toca les muntanyes i s’hi aixequen glops de fum.#x
33Cantaré al Senyor tota la vida,
cantaré al meu Déu mentre sigui al món.#x
34Que li sigui agradable aquest poema,#x
són per al Senyor aquests cants de goig.
35Que desapareguin de la terra els pecadors,
i no hi quedi rastre dels injustos.#x
Beneeix el Senyor, ànima meva.#x
Al·leluia!#x
Currently Selected:
:
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso