Salms 71
71
No m’abandonis al temps de la vellesa#x
1En tu, Senyor, m’emparo;
que mai no quedi confós.
2Allibera’m i treu-me del perill;
per la teva bondat, escolta’m i salva’m.
3Sigues el meu castell inexpugnable#x
on sempre pugui acollir-me.
Has decidit de salvar-me;
per a mi ets penyal i plaça forta.
4Déu meu, allibera’m de les mans de l’injust,
de les grapes del malvat i violent.
5Senyor, ets la meva esperança,
he confiat en tu des de jove.
6Tu em tragueres de les entranyes de la mare;
acabat de néixer em vaig aixoplugar en tu.
No he deixat mai de lloar-te.
7Tothom em mirava com un prodigi:#x
eres per a mi un castell de refugi.
8La meva boca s’omplia de lloances,
cantava la teva glòria tot el dia.
9No em rebutgis, doncs, al temps de la vellesa;
ara que decau el meu vigor no m’abandonis,#x
10perquè els enemics, m’espien per matar-me,
es conjuren contra mi i diuen:
11«Déu l’ha abandonat, perseguiu-lo,
agafeu-lo, que ningú no el defensa.»#x
12Senyor, no t’allunyis de mi;#x
Déu meu, vine de pressa a ajudar-me.#x
13Que quedin confosos i avergonyits
els qui demanen contra mi pena de mort;
que ploguin les befes i els escarnis
sobre els qui volen fer-me mal.#x
14El que és jo, mantindré sempre l’esperança
t’adreçaré lloances més i més.
15El meus llavis anunciaran la teva bondat,
proclamaran tot el dia la teva salvació:
qui podria comptar les teves obres!#x
16Vindré a explicar, Senyor Déu meu, les teves proeses,
recordaré que és única la teva bondat.
17M’has instruït, Déu meu, des de jove,
i encara avui proclamo les teves meravelles.
18I ara que sóc vell, amb cabells blancs,
no m’abandonis, Déu meu,
fins que proclami el teu poder a aquesta generació,#x
la teva força a tots els qui vindran.
19La teva bondat, Déu meu, arriba fins al cel;
les coses que has fet són grans:
qui és com tu, Déu meu?#x
20M’has fet veure perills,
que han estat molts i molt greus;
torna ara a fer-me viure,
torna a treure’m de la tomba profunda,#x
21fes gran el meu bon nom,
envolta’m de consol.
22Déu meu, lloaré amb l’arpa
la teva fidelitat;#x
et cantaré al so de la cítara,#x
Sant d’Israel.
23Enmig dels cants t’aclamaran els meus llavis,
et cantarà la meva vida que tu has rescatat.
24Parlaré tot el dia de la teva bondat,#x
perquè han quedat confosos i avergonyits
els qui volien fer-me mal.#x
Currently Selected:
Salms 71: BCI
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso
Salms 71
71
No m’abandonis al temps de la vellesa#x
1En tu, Senyor, m’emparo;
que mai no quedi confós.
2Allibera’m i treu-me del perill;
per la teva bondat, escolta’m i salva’m.
3Sigues el meu castell inexpugnable#x
on sempre pugui acollir-me.
Has decidit de salvar-me;
per a mi ets penyal i plaça forta.
4Déu meu, allibera’m de les mans de l’injust,
de les grapes del malvat i violent.
5Senyor, ets la meva esperança,
he confiat en tu des de jove.
6Tu em tragueres de les entranyes de la mare;
acabat de néixer em vaig aixoplugar en tu.
No he deixat mai de lloar-te.
7Tothom em mirava com un prodigi:#x
eres per a mi un castell de refugi.
8La meva boca s’omplia de lloances,
cantava la teva glòria tot el dia.
9No em rebutgis, doncs, al temps de la vellesa;
ara que decau el meu vigor no m’abandonis,#x
10perquè els enemics, m’espien per matar-me,
es conjuren contra mi i diuen:
11«Déu l’ha abandonat, perseguiu-lo,
agafeu-lo, que ningú no el defensa.»#x
12Senyor, no t’allunyis de mi;#x
Déu meu, vine de pressa a ajudar-me.#x
13Que quedin confosos i avergonyits
els qui demanen contra mi pena de mort;
que ploguin les befes i els escarnis
sobre els qui volen fer-me mal.#x
14El que és jo, mantindré sempre l’esperança
t’adreçaré lloances més i més.
15El meus llavis anunciaran la teva bondat,
proclamaran tot el dia la teva salvació:
qui podria comptar les teves obres!#x
16Vindré a explicar, Senyor Déu meu, les teves proeses,
recordaré que és única la teva bondat.
17M’has instruït, Déu meu, des de jove,
i encara avui proclamo les teves meravelles.
18I ara que sóc vell, amb cabells blancs,
no m’abandonis, Déu meu,
fins que proclami el teu poder a aquesta generació,#x
la teva força a tots els qui vindran.
19La teva bondat, Déu meu, arriba fins al cel;
les coses que has fet són grans:
qui és com tu, Déu meu?#x
20M’has fet veure perills,
que han estat molts i molt greus;
torna ara a fer-me viure,
torna a treure’m de la tomba profunda,#x
21fes gran el meu bon nom,
envolta’m de consol.
22Déu meu, lloaré amb l’arpa
la teva fidelitat;#x
et cantaré al so de la cítara,#x
Sant d’Israel.
23Enmig dels cants t’aclamaran els meus llavis,
et cantarà la meva vida que tu has rescatat.
24Parlaré tot el dia de la teva bondat,#x
perquè han quedat confosos i avergonyits
els qui volien fer-me mal.#x
Currently Selected:
:
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso