Liike 22

Ɓɛ̀ Zuifuɓɛ hándíe ɛ́ Yiezu ɓaàrɔ́ wṹn ɛ̀ cɛ̀

Mat 26.1-5; 26.14-16; Mar 14.1-2; 14.10-11; Zãn 11.45-53

1Hɔ̀ búrú lɛ ɛ́ ɲɛfĩni mí hũn sɛ́rí, lɛ ɛ́ ɓɛ́ wóò nɛ ve Nyíewɛ̀lɔn ɛ́ wo hàarí van lúwi. 2Ɛ́ ɓɛ́ khɛ̃́ndàariè hándíe àá ɓɛ́ làndɛ́ kɛ̀ránliè ɛ́ hṹn bòo lɛ ɛ́ ɓɛ́ wé ɛ̀ dàá ɓé Yiezu ɛ̀ cɛ̀, kɛ́ ɓɛ́ den ɓɛ̀ nìnbirìe ɛ̀ zán. 3Ɛ́ Sitũanɛ ɛ́ van zɔn ɔ̀ Zudaasi lɛ ɓɛ́ nɛ Yisikariyɔɔte tĩì. À hàarí iè ɓɛ́pe Yiezu kɛ̀ránzɛ̀ɓɛ̀ pírú àá nìɛ ɓɛ̀ ɲu dɔ̀. 4Á hĩ́nà van ɲɛ́ ɓán àá ɓɛ́ khɛ̃́ndàariè hándíe àá lé Dɔfĩn zunù zũhìeriè hándíe, hɔ̀ bòo lɛ á mii wé ɛ̀ dàá dé Yiezu peɓɛ̀ núnú hũn lɔ̀n. 5Ɛ́ ɓɛ́ hɛ̀ tĩɛ̀ wan cɛ̃̀un, ɛ́ ɓɛ́ nɛ ɓɛ́ lɛ́ màa ɔ̀ ǹ. 6Ɛ́ Zudaasi ɛ́ tɛ̀, à wo ɛ́ lè yìi dɔ̀ lɛ sãa ɛ̀ cɛ̀, ɛ́ mii dàá dé Yiezu peɓɛ̀ núnú hũn kɛ́ ɓɛ́ nìzã̀amáa lò bí dũń hɔ́ wɛ̀.

Yiezu kɛ̀ránzɛ̀ɓɛ̀ ɛ́ lè Nyiewɛlɔn sɛ́rí díe ɛ̀ sɛ́sɛ́

Mat 26.17-25; Mar 14.12-21; Zãn 13.21-30

7Ɛ́ hɔ́ búrú lɛ ɛ́ ɲɛfĩni mí hũn sɛ́rí wurù lɛ ɛ́ ɓɛ́ wóo dàá wòokɛ ɓɛ́ pirìe ɛ̀ dàá dí lé Nyiewɛlɔn sɛ́rí ɛ́ wo van dɛ̃un. 8Ɛ́ Yiezu ɛ́ tɔrɛ Piɛre àá Zãn à bie lɛ́ ɓà ǹ nɛ làa: «Mì dí ké híɛhɔ́ lan vɛ tɛ́ hɔ́ Nyiewɛlɔn sɛ́rí díe.» 9Ɛ́ ɓɛ́ zɔn ɔ̀ dìenin nɛ làa: «Hɔ̀ iè yí ɛ́ kɔ́ wɛ nɛ ke vɛ tɛ́ hɔ́ hũn?» 10Á zɔn bie lɛ́ ɓà ǹ nɛ làa: «Mì tɛ́ mí ɲɛkɛ̃̀a: mí ɓen van lè lóo ɛ̀ zɔ, ɛ́ mí ɓén sĩ́ nùún dɔ̀ híɛhɔ́ kɛ́ á tìe ɲumu ɓòonù. Ɛ̀ mì bè piè máahṹ ɛ̀ vɛ zɔ lé zũnù lɛ á mii vɛ zɔ hũn, 11ɛ̀ zɔ bie lɛ́ á zũnù ɓàasɔ ǹ nɛ làa: “À Ɲunsɔ nɛ ke dìe kɔ ǹ nɛ le zũ-bɔ́nú lɛ á mii dí lé Nyiewɛlɔn sɛ́rí hũn àá mí kɛ̀ránzɛ̀ɓɛ̀ ɛ́ wi àá yí?” 12Á ɓén yòó zɛ̃́ní lé lɔ́nkɔ́#22.12 Ɓɛ̀dɔ̀ wóò nɛ núnkɔ́ zũ-bɔ́nú dɛ̀bɛhɔ́ dɔ̀ lɛ sɛ́sɛ́a vɔ́ miɛ ǹ. Sí iè viì lɛ ɛ́ mii tɛ́ hɔ́ díe hũn.» 13Ɛ́ ɓɛ́ cɔ́ van yú hɔ́ bòo míkùi kɛ̀a bòo lɛ ɛ́ Yiezu dàa bie hɔ̀ ɛ́ ɓɛ́ wo tɛ́ hɔ́ Nyiewɛlɔn sɛ́rí díe yán.

Ɲunsɔ húmú àá piè vìerɔ́ bòo lienírɔ́ díe bòo

Mat 26.26-30; Mar 14.22-26; 1Ko 11.23-25

14Ɛ́ hɔ́ díe dínlɔ́ yìi ɛ́ van dɛ̃un, ɛ́ Yiezu ɛ́ síɛ kɛsí, àpe àá mí tɔnkɛriè. 15Á zɔn bie lɛ́ ɓà ǹ nɛ làa: «Ń hɛ̀ wɛ àá bɔ̀bín ɛ́ nin dí lé Nyiewɛlɔn sɛ́rí lɛ àá miɛ vé ɛ̀ dàá lɔ̀n be. 16Ɛ́ ń den nin khɛ́ hɔ́ lɛ́ miɛ ǹ nɛ ń yá bĩní dí Nyiewɛlɔn sɛ́rí ɛ́ yá mi, fúu kɛ́ yí bòo ɛ́ bòo lɛ ɛ́ lé dàa wóo dí ɛ́ ɲunù van tú Dɔfĩn bɛ́záanú hũn.» 17À siɛ mɔ̀ lè ɲuǹlán dìɛ, à dɔ́ Dɔfĩn bɛrikɛ à bie lɛ́ ɓà ǹ nɛ làa: «Mì fé ɛ̀ mì ɲu ɛ̀ mì lɛ́kɛ ɓá ǹ. 18Nin bie hɔ lɛ́ miɛ ǹ nɛ ń yá bĩní ɲu divɛ̃n ɛ́ yá mi fúu kɛ́ yí bòo ɛ́ Dɔfĩn ɛ́ ɓɛrɛ bɔ̀sí mí bɛ́záanú mì tíihṹ vɔ́.» 19À bĩniɛ khie mɔ̀ hɔ̀ búrú, à dɔ́ Dɔfĩn bɛrikɛ, à ɓùenkɛa hɔ̀ ɛ́ lɛ́ ɓà ǹ, à zɔn bie lɛ́ ɓà ǹ nɛ làa: «Hɔ̀pe búrú lɛ iè niǹ tɛkɛ̀a lɛ ɛ́ lɛ́ mí bòo hũn. Mì wóo wé hɔ́ ɛ̀ dàá lieníkɛ niǹ bòo.» 20Ɛ́ hɔ́ lɛ ɛ́ ɓɛ́ dú vɔ́, ɛ́ Yiezu khie mɔ̀ lè ɲuǹlán dìɛ ɛ́ lɛ́ ɓà ǹ à nɛ làa: «Lèpe ɲuǹlán dìɛ lɛ iè lè ɲɛbíi dɛ̀fĩì lɛ ɛ́ Dɔfĩn ɛ́ dɔ́ àá ɓɛ́ nìnbirìe niǹ cãani hũn, hɔ̀pe lɛ koosí mí yènsénín. 21Kɛ́ mí den húi, àpe lɛ ɛ́ te niǹ máahṹ bɛ́ ɛ́ wi hũ̀nún ɛ́ dí àá mi. 22À nìnbírɔ Zuú ɛ́ pe wo mii hí kɛ̀a bòo lɛ ɛ́ Dɔfĩn dàa nɛ hɔ wé, kɛ́ ápe nìnbírɔ lɛ ɛ́ te piè máahṹ bɛ́ ɛ́ pe wo yìi ɓén mi hɔ.» 23Ɛ́ ɓɛ́ kɛ̀ránzɛ̀ɓɛ̀ ɛ́ khie dìekɛ ɓán nɛ a iè wiení ɓɛ́ tĩihũ ɛ́ te hɔpe sí ɛ́ mii wé.

À iè ɔ̀ hɔ́sɔ ɛ́ temu ɲún lì pɔ ɓɛlɛ kɛ́?

24Ɛ́ Yiezu kɛ̀ránzɛ̀ɓɛ̀ ɛ́ khie wũ̀aní ɓán hṹn ɛ́ nɛ ɓɛ dũń ɔ́lɛ ɲún lì ɛ́ pɔ ɓɛ lɛkɛ́ ɓɛ́kùi ɓɛ́ tĩ́ihṹ. 25Ɛ́ Yiezu zɔn bie lɛ́ ɓà ǹ nɛ làa: «Hɔ̀ cɛ̃̀mɛ̀náa bɛ́zɛ̀ɓɛ̀ ɛ́ wóò dàá núnú ɓɛ́ cɛ̃̀mɛ̀náa nìɛ lɔ̀n, ɛ̀ ɓɛ̀lɛ te hɔ pànkɛ́ dàa peɓɛ̀ lɔ̀n ɛ́ wóò nɛ ɓɛ ve ɓɛ́ nɛ bɔ̀tentewériè. 26Kɛ́ hɔ́ yí fɔ́ɓán ɛ̀ hɔ̀ wé kɛ̀amu mì tĩ́ihṹ wɛ̀. Àlɛ ɲún lì pɔ miɛ mìkùi ɛ́ fɔ́ɓán à wé míte àá ɔ́lɛ mìniɛ, àlɛ iè mì hándí ɛ́ fɔ́ɓán à wé míte àá mí tɔntɛ́. 27Àlɛ kɛsí dí àá ɔ́lɛ ɛ́ te hɔ díe ɛ́ sankɛ á hɔ́sɔ temu ɲún lì pɔ? À yíe lɛ kɛsí dí? Ɛ́ mí den húi lò, ǹpe wi mi tĩ́ihṹ kɛ̀a iè mi díe sankɛrɔ. 28Mìpe temu iè ɓɛ̀lɛ ɛ́ kɛrɛ ɓánlɔ̀n àá mi fúu hɔ̀ bòo lɛ ɛ́ wɔ́ mi ǹ míkùi hũn. 29Ɛ́ sí iè hɔ̀ pe, ɛ́ kɛ̀a bòo lɛ ɛ́ kìe Yàá dàa lɛ́ lé bɛ́záanú mi ǹ, ɛ́ ń ɓiɛ̀ nin lɛ́ lè miɛ ǹ. 30Ɛ́ mí wo ɓén páaní dí ɛ̀ mì ɛ́ ɲu àá mi niǹ bɛ́záanú hũn, ɛ̀ mì lò ɓén kansí ɓɛ́ lìe lèriè wànlɛ̀a lɔ̀n ɛ́ dàá lè ɓɛ̀ Yizarayɛɛle nìɛ zĩhĩ́ɛ pírú àá bɔ̀nbɔ̀ ɲu lìe.»

Yiezu ɛ́ bie nɛ Simɔn Piɛre ɓén pĩ́ ɛ́ bie nɛ mí yí dũ mí wɛ̀

Mat 26.31-35; Mar 14.27-31; Zãn 13.36-38

31Ɛ́ Yiezu zɔn bie lɛ́ Simɔn Piɛre nɛ làa: «Simɔn, Simɔn! Tɛ́ kɔ́ ɲɛkɛ̃̀a: Dɔfĩn ɛ́ fùrɛ̀sí Sitũanɛ ǹ nɛ a zánzɛ́ miɛ húi kɛ̀a bòo lɛ ɛ́ ɓɛ dàa wóò viɛ hɔ sìe bòo sí. 32Kɛ́ ń hɛ̃nnɛ Dɔfĩn ɛ́ lɛ́ kɔ̀ ǹ, bòo lɛ ɛ́ wé ɛ̀ kɔ̀ ńdɛsĩ̀nlɔ́ ɛ̀ bí yèń kɔ ǹ wɛ̀. Ɛ́ pɛ̃̀hṹ lɛ kɛ́ kɔ́ khũ̀a ɓɛrɛ tɛ̀ niǹ bòo, ɛ̀ kɔ̀ sĩiní mì zɛ̀ɓɛ̀ ɛ̀ ɓɛ̀ yí pànkɛ́.» 33Ɛ́ Piɛre zɔn bie lɛ́ à ǹ nɛ làa: «Ɲunsɔ, ń tɛ̀ niń vɛ zɔ lé kɛsí àá kɔ, ɛ̀ hí àá kɔ.» 34Ɛ́ Yiezu zɔn bie lɛ́ à ǹ nɛ làa: «Piɛre nin khɛ́ hɔ́ lɛ́ kɔ̀ ǹ nɛ hɔ pe zoòni sṹnúhṹn lɛ, ɛ́ kɔ́ ɓén pĩ́ ɛ́ bie nɛ kɔ́ yí dũ mi yìehɛ̃̀ tĩ kɛ́ á kɔ̀biɛ́ ɲɛùn yí wírí wɛ̀.» 35Ɛ́ Yiezu bĩniɛ zɔn bie lɛ́ ɓà ǹ nɛ làa: «Hɔ̀ lɛ ɛ́ ń dàa tɔ̀rɛ miɛ nɛ mi vɛ khɛ́ lé Bentĩnu, lɛ ń dàa nɛ mi bí dàá màa tàá lɔ̀kɔ̀ tàá naahĩ́, ɛ́ bòo dɔ̀ van yèrɛ miɛ ǹ?» Ɛ́ ɓɛ́ nɛ bòo dɔ̀ yí yèń ɓá ǹ wɛ̀. 36Á zɔn bie lɛ́ ɓà ǹ nɛ làa: «Ɛ́ kɛ̀a sáalɛ álɛ ɓen dàa màa à mìí hɔ́, àlɛ ɓen dàa lɔ̀kɔ̀ à mìí lé, àlɛ kɛ́ á yí dàa khɛ̃́n-tɔ́nú ɛ̀ yìɛní mí mùakú à yɛ̀ lè dɔ̀. 37Iè hɔ̀ lɛ ɛ́ ń den nin khɛ́ hɔ́ lɛ́ miɛ ǹ nɛ Dɔfĩn bienù bòo lɛ ɛ́ lé bie niǹ bòo hũn ɛ́ ɲunù fɔ́ɓán ɛ̀ hɔ̀ tĩ. Hɔ̀ den bie nɛ làa: “Ɓɛ̀ mɛ̀ à ɛ́ dɔ́ ɓɛ́ bɔ̀konwériè hũn.”» 38Ɛ́ ɓɛ́ kɛ̀ránzɛ̀ɓɛ̀ ɛ́ zɔn bie làa: «Ɲunsɔ, kɔ́ loo, hɔ̀ lɛ iè khɛ̃́n-tɔ́hĩ́ bɔ̀nbɔ̀ ɲu» Á zɔn bie nɛ: «Mì fùansí, hɔ̀ yí dɛ̃̀ kiɛ wɛ̀.»

Yiezu ɛ́ Dɔfĩn ɛ̀ hɛ̃nnin Olive vɛ̃̀hɛ̃ ɓúkìe lɔ̀n

Mat 26.36-46; Mar 14.32-42

39Ɛ́ Yiezu zɔn lɔ́ yán, à khie kã́a lè Oliive vɛ̃̀hɛ̃ ɓúkiè, kɛ̀a bòo lɛ á dàa wóò wé hɔ́ fúu, ɛ́ piè kɛ̀ránzɛ̀ɓɛ̀ ɛ́ bɔ̀ɓán àá wɔ́. 40Ɛ́ hɔ́ lɛ ɛ́ ɓɛ́ van dɛ̃un lè viì lɛ ɛ́ ɓɛ́ vaá-vɛ hũn, á khie bie lɛ́ ɓà ǹ nɛ làa: «Mì hɛ̃un Dɔfĩn bòo lɛ ɛ́ wé ɛ̀ mì bí fùansí mí ńdɛsĩ̀nlɔ́ hɔ̀ hàanírɔ́ yìi hũn wɛ̀.» 41À fùɛrɛ̀sí ɓà ǹ, à khie khɛ̃̀nɛ van kɛà sɛ̃̀nlè ńtɛ́ vɛ síɛlén, à síɛ kɛsí mí nunkɛ́yìe lɔ̀n, à Dɔfĩn hɛ̃nnin 42ɛ́ nɛ làa: «Yàá, kɔ́ ɓen tɛ̀, ɛ̀ lèpe sɛ̃́ɲíi sɔ lɛ vaá-ɓen niǹ lɔ̀n ɛ́ kɔ́ khɛ̃̀ún viɛní ɛ̀ kɔ̀ kɛ́ mi. Kɛ́ kɔ́ bí lɛ́ nɛ niǹ tĩì bòo ɛ̀ temu wé, kɛ́ kɔ́ hɔ́n iè pe ɛ́ kɔ́ lɛ́ nɛ hɔ wé.» [ 43Ɛ́ mɛlɛkɛ dɔ̀ lɛ ɛ́ yòó lɔ́ hɔ́ hóohũn ɛ́ ɓen síɛ lɛ́ pànkɛ́ ɔ̀ ǹ. 44Ɛ́ hɔ́ hũnyenkɛà ɛ́ yòó ɓaa ɔ̀, á hɛ̀ wookɛa Dɔfĩn hɛ̃nnin àá pànkɛ́. Ɛ́ piè fìɛrú ɛ́ yòó wɔ́ kɛ̀a cãani ɛ́ vì síɛ lé sṹsùnù.] 45Á hɛ̃nnɛ vɔ́, à hĩ́nà khũ̀a ɓɛrɛ ɓɛ̀ kɛ̀ránzɛ̀ɓɛ̀ viì, ɛ́ ɓɛrɛ yú ɓɛ́ kɛ́ ɓɛ́ tĩɛ̀ hɛ̀ yáa yáa ɛ́ dũmua. 46Á zɔn bie lɛ́ ɓà ǹ nɛ làa: «Mí wiɛ dàa dũmua? Mì hĩ́ní hɛ̃un Dɔfĩn bòo lɛ ɛ́ wé ɛ̀ mì bí fùansí mí ńdɛsĩ̀nlɔ́ hɔ̀ hàanírɔ́ yìi hũn wɛ̀.»

Yiezu ɓaàrɔ́ bòo

Mat 26.47-57; Mar 14.43-50; Zãn 18.3-11

47Á ɲɛùn yí bie vé wɛ̀, ɛ̀ ɓɛ̀ nìzã̀amáa dɔ̀ ɛ́ van ɓɛrɛ, kɛ́ á Zudaasi lɛ iè pe Yiezu kɛ̀ránzɛ̀ɓɛ̀ pírú àá nìɛ ɓɛ̀ ɲu dɔ̀ ɛ́ te peɓɛ̀ híɛhɔ́ dú. Á van lúwiniɛ Yiezu ǹ, à zɔn siè ɔ̀ mí bàanì hũn. 48Ɛ́ Yiezu zɔn bie lɛ́ à ǹ nɛ làa: «Zudaasi, kɔ sìí ɔ́ nìnbírɔ Zuú kɔ̀ bàanì hũn ɛ̀ dàá dí-e ɓɛ̀ nìnbirìe núnú hũn?» 49Ɛ́ ɓɛ́lɛ hṹn wi yán àá Yiezu, ɛ́ loo hɔpe bòo lɛ mii wé, ɛ́ ɓɛ́ zɔn ɔ̀ dìenin nɛ làa: «Ɲunsɔ, ke cã́a ɓɛ́pe nìɛ sɔ lɛ àá ké khɛ̃́n-tɔ́hĩ́?» 50Ádɔ̀ peɓɛ̀ tĩ́ihṹ ɛ́ yòó tɛ́rɛ ɓɛ̀ khɛ̃́ndàariè ɲunsɔ tɔntɛ́ ńdóonín ɲɛkɛ̃hṹ. 51Kɛ́ Yiezu den zɔn bie lɛ́ ɓà ǹ nɛ làa: «Mì wo fùansí, mì bí wé hɔ́ wɛ̀!» À yòó han ɔ̀ nùún sɔ ɲɛkɛ̃hṹ ǹ ɛ́ lé yòó wan. 52Ɛ́ Yiezu khie bie lɛ́ ɓɛ́ khɛ̃́ndàariè hándíe ǹ àá lé Dɔfĩn zũhìeriè hándíe àá ɓɛ́ nìkĩ́ɛ lɛ ɓɛrɛ ɛ́ ɓɛ ɓen ɓaà ɔ̀ nɛ làa: «Mí wiɛ dàa dàa hɔ́ khɛ̃́n-tɔ́hĩ́ àá hɔ́ lànlɛ̀a ɛ́ dàa mii ɓen ɓaà mi kɛ̀a bòo ɛ́ ń iè kɛ̃̀mí-bíɛ? 53Sítĩnlɔ́ míkùi hũn ɛ̀ ǹ hṹn wóò kań lé Dɔfĩn zũ-bɛhɔ́ hũn àá miɛ, ɛ́ mí yí ɓaà mi wɛ̀. Kɛ́ kɛ̀a sáalɛ ɛ́ lɛ iè mì pɛ̃̀hṹ, mìpe àá hɔ́ síbínú pànkɛ́.»

Piɛre bòo lɛ á dàa pɛ̃́ nɛ mí yí dũ Yiezu

Mat 26.57-58; 26.69-75; Mar 14.53-54; 14.66-72; Zãn 18.12-18; 18.25-27

54Ɛ́ ɓɛ́ khie ɓaà Yiezu ɛ́ dàa cɔ́ van ɔ̀ khɛ̃́ndàarɔ wì-bɛhɔ́ yíe. Ɛ́ Piɛre ɛ́ bɔ̀ peɓɛ̀ máahṹ kɛ́ piè viì van ni. 55Ɛ̀ nìɛ dɔ̀ hṹn zĩiniɛ dũń lè dànkɔ̀ tĩ́ihṹ ɛ́ kɛ́sí wɛni, ɛ́ Piɛre van kɛsí àá ɓɛ́. 56Ɛ́ tɔntɛ́ hṹnu dɔ̀ ɛ́ mɔn ɔ̀ hɔ̀ dũń ńpiemu ǹ, á mɔ̀ mí yìi fɛ́ à ǹ à zɔn bie nɛ làa: «Àpe nùún sɔ lɛ ɛ́ lò ɓiɛ̀ hṹn wi àá ɔ́pe Yiezu.» 57Ɛ́ Piɛre zɔn pɛ̃́ à nɛ: «hṹnu, ń yí dũ a wɛ̀.» 58Ɛ́ pehɔ̀ ńfíi àdɔ̀ sĩ̀n mɔn ɔ̀ á zɔn nɛ: «Kɔ̀pe lò ɓiɛ̀ iè piè máahṹ nùún dɔ̀.» Ɛ́ Piɛre zɔn khɛ́ lɛ́ á nùún ǹ nɛ làa: «Ń yí piè máahṹ nùún dɔ̀ wɛ̀.» 59Ɛ́ hɔ́ khie míɛ fíi, àdɔ̀ ɛ́ sĩ̀n zɔn bie nɛ làa: «Hɔ̀ hɛ̀ bɔn àpe nùún sɔ lɛ ɛ́ hṹn wi àá ɔ́, iè hɔ̀ lɛ á ɛ́ lé Kalile.» 60Ɛ́ Piɛre zɔn bie lɛ́ á nùún sɔ ǹ nɛ làa: «Ń hɛ̀ yí dũ bòo lɛ ɛ́ kɔ́ ɛ́ bie wɛ̀.» Ɛ́ pe hɔ̀ lɔ̀n, ɛ́ hɔ́ lɛ á ɛ́ bie kɛ̀amu, á kɔ̀bíɛ zɔn wũamɛa. 61Ɛ́ Ɲunsɔ Yiezu ɛ́ bĩniɛ míte ɛ́ khie huie ɔ̀ Piɛre. Ɛ́ Piɛre ɛ́ wo síɛ lieniɛ hɔ̀ bòo lɛ á hũn khɛ́ lɛ́ à ǹ nɛ làa: «Hɔ̀pe zoòni sṹnúhṹn lɛ, á Kɔ̀bíɛ yá ɓén wírí, hɔ́rɔsí ɛ̀ kɔ̀ pɛ̃́ yìehɛ̃̀ tĩ nɛ kɔ́ yí dũ mi wɛ̀.» 62Á Piɛre ɛ́ hĩ́nà van lɔ́ yíe, ɛ́ van lɔ́ wiriè cɛ̃̀un.

Ɓɛ̀ ɛ́ Yiezu tòokɛ kɛ́ ɓɛ̀ ɔ̀ nàa

Mat 26.67-68; Mar 14.65

63Ɛ́ ɓɛ́ nìnbirìe lɛ te Yiezu ɛ́ hìénin ɛ́ ɔ̀ yáakɛ kɛ́ ɓɛ́ ɛ́ ɔ̀ nàa. 64Ɓɛ̀ wóò yòó hiɛ piè híɛhɔ́ àá lé pɔ̀nkɔ̀rɔ́, ɛ̀ ɓɛ̀ zɔ lí-e ǹ ɛ̀ ɓɛ̀ dìe ɔ̀ ǹ nɛ: «Dúnkɛ dũnkɛ nɛ a iè wieni te kɔ lú nin.» 65Ɛ́ ɓɛ́ bĩniɛ tookɛa ɔ̀ àá bòo dɔ̀ cɛ̀rìɛɛ.

Ɓɛ̀ dàa Yiezu ɛ́ dàa van ɓɛ̀ Zuifuɓɛ lìe lèriè viì

Mat 26.59-66; Mar 14.55-64; Zãn 18.19-24

66Ɛ́ bòo lɛ ɛ́ hɔ́ sí van tɛ̃un, ɛ́ ɓɛ́ Zuifuɓɛ nìkĩ́ɛ àá ɓɛ́ khɛ̃́ndàariè hándíe àá ɓɛ́ làndɛ́ kɛ̀ránliè ɛ́ lɔ́ koo ɓánlɔ̀n hɔ̀ lìe lènlén, ɛ́ ɓɛ́ dàa Yiezu ɛ́ dàa ɓɛrɛ peɓɛ̀ híɛhɔ́. 67Ɛ́ ɓɛ́ zɔn bie lɛ́ à ǹ nɛ làa: «Kɔ́ ɓen iè ɔ̀pe Kirisa, ɛ̀ kɔ̀ bie hɔ lɛ́ kè ǹ.» Ɛ́ Yiezu zɔn kɔ̃́niɛ ɓɛ̀ nɛ làa: «Kɛ́ ń khɛ́ hɔ́ lɛ́ miɛ ǹ, ɛ́ mí yá dɛsĩ̀ mi ǹ wɛ̀. 68Kɛ́ ń lò zɔn mì dìenin àá bòo dɔ̀ bòo ɛ́ mí lò yá kɔ̃́ní mi wɛ̀. 69Ɛ́ kɛ̀a sáalɛ á nìnbírɔ Zuú ɛ́ mii kansí pànkɛ́ ɓàasɔ Dɔfĩn ńdóonín fúu.» 70Ɛ́ ɓɛ́pe ɓɛ́kùi ɛ́ zɔn bie nɛ «Ɛ́ kɔ́ wìe iè pe Dɔfĩn Zuú?» Á zɔn nɛ: «Mí bie hɔ̀ nin ɔ̀pe.» 71Ɛ́ ɓɛ́ zɔn bie nɛ: «Ké bĩniɛ yá cɛ̀ nɛ nìnbírɔ dɔ̀ ɓen bie bòo dɔ̀ lɛ á mɔn piè bòo hũn ɛ̀ lɛ́ kie ǹ wɛ̀. Kèpe kète ǹ wo ɲɛ́ piè kùrú biehĩ́ lò!»

Currently Selected:

Liike 22: bwj

Highlight

Copy