Tocaven les trompetes i cantaven tan a l’uníson que se sentia una sola veu quan lloaven i enaltien el Senyor. Alçaven la veu al so de les trompetes, dels címbals i dels altres instruments musicals, lloant el Senyor i dient: «Que n’és, de bo! Perdura eternament el seu amor.» Llavors l’edifici es va omplir d’un núvol; era l’edifici del temple del Senyor. Els sacerdots no hi podien oficiar. El núvol ho impedia, ja que la presència gloriosa del Senyor havia omplert el temple de Déu.