1 REIS 11
11
Apostasia de Salomó
1El rei Salomó va estimar mol-tes dones estrangeres, a més de la filla de faraó: moabites, ammonites, edomites, sidònies i hitites.
2D’aquestes nacions, el Senyor havia dit als fills d’Israel: “No us heu d’ajun-tar amb elles, ni elles s’han d’ajuntar amb vosaltres, perquè amb tota segu-retat decantaran el vostre cor vers els seus déus.” Amb aquestes, doncs, Sa-lomó s’hi va unir amb amor;
3va arribar a tenir set-centes esposes, com a princeses, i tres-centes concubines, i aquestes dones van fer extraviar el seu cor.
4I quan Salomó ja era vell, les seves dones van fer decantar el seu cor vers déus estranys, i ja no era íntegre amb el Senyor, el seu Déu, com el cor de David, el seu pare.
5Va donar culte a Astarte, deessa dels sidonis, i a Milcom, ídol abominable dels ammonites.
6Salomó es va comportar malament als ulls del Senyor, i no va seguir fidelment el Senyor com David, el seu pare.
7Llavors va edificar, a la muntanya que hi ha enfront de Jerusalem, altars de-dicats a Quemoix, l’abominació de Moab, i a Moloc, l’abominació dels fills d’Ammon.
8Va fer el mateix per a totes les seves dones estrangeres, que cremaven en-cens i oferien sacrificis als seus déus.
9El Senyor es va enutjar contra Salo-mó, perquè el seu cor s’havia apartat d’ell, el Déu d’Israel, que se li havia aparegut per dues vegades
10i li havia ordenat que no seguís altres déus, però ell no va obeir allò que el Senyor li havia manat.
11Per això el Senyor digué a Salomó: “Ja que t’has portat així, i no has guardat el meu pacte i els estatuts que jo t’havia prescrit, arrancaré la sobirania de les teves mans i la donaré a un servent teu.
12Si bé, per amor del teu pare David, el meu servent, això no ho faré en vida teva; l’arrancaré de les mans del teu fill.
13Tot i així, no li arrancaré tota la sobirania, sinó que, al teu fill, li conce-diré una tribu, per amor al meu servent David i per amor a Jerusalem, que jo he escollit.”
Els enemics de Salomó
14Llavors el Senyor va fer que s’alcés un enemic contra Salomó: l’edomita Adad, del llinatge reial d’Edom.
15Perquè, en l’atac de David contra Edom, quan Joab, el comandant de l’exèrcit, va pujar a enterrar els morts, després de matar tots els homes d’Edom,
16(ja que Joab, amb tots els israelites, va estar-se allí sis mesos, fins que hagué exterminat tots els homes d’Edom),
17Adad aconseguí de fugir amb alguns edomites d’entre els servidors del seu pare cap a l’Egipte. Llavors Adad era molt petit.
18Aquests, doncs, sortiren de Madian i van arribar a Paran. Van prendre amb ells alguns homes de Paran i van anar a l’Egipte, al faraó, rei d’aquell país, que li va donar asil, li va assignar manutenció i li va donar terres.
19I Adad va trobar gràcia als ulls del faraó, de tal manera que fins i tot li concedí per muller la germana de la seva pròpia muller, la germana de la reina Tahpenés.
20La germana de Tahpenés li va infan-tar un fill, Guenubat, que Tahpenés va criar al palau del faraó, entre els fills del faraó.
21Però, així que Adad va saber, a l’Egipte, que David reposava amb els seus avantpassats i que Joab, el comandant de l’exèrcit, era mort, va demanar al faraó: “Deixa’m anar a la meva terra.”
22Però el faraó li respongué: “Què et falta al meu costat, perquè vulguis mar-xar a la teva terra?” Adad va contestar: “No em falta res. Però et prego que em deixis marxar.”
23Per altra banda, Déu va alçar un altre enemic a Salomó: Rezon, fill d’Eliadà, que havia fugit d’Adadèzer, rei de Sobà, el seu sobirà.
24Havia reunit al seu costat uns quants homes i s’havia fet cap d’una banda, quan David va derrotar els de Sobà. Van anar a Damasc, s’hi van establir i se’n van apoderar.
25Aquest va ser enemic d’Israel durant tota la vida de Salomó, i va ser un mal afegit al d’Adad, perquè odiava Israel i va regnar sobre Síria.
La rebel·lió de Jeroboam
26També Jeroboam, servidor de Salo-mó, es va rebel·lar contra el rei. Era fill de Nebat, efratita de Seredà, i la seva mare era viuda i es deia Seruà.
27La causa que es rebel·lés contra el rei va ser aquesta: Salomó construïa el terraplè per a tancar la bretxa de la ciutat de David, el seu pare,
28i aquest Jeroboam era fort i decidit, i veient Salomó que aquell jove era molt actiu, el va nomenar capatàs dels treba-lladors de la casa de Josep.
29Succeí, per aquell temps, que Jeroboam sortia de Jerusalem i es va trobar pel camí el profeta Ahià, de Siló, que portava un mantell nou. Tots dos es tro-baven sols al camp.
30Llavors Ahià prengué el mantell nou que portava i el va esquinçar en dotze trossos,
31i digué a Jeroboam: “Pren per a tu deu trossos, perquè el Senyor, Déu d’Is-rael, diu això: Mira, esquinçaré el reial-me de les mans de Salomó, i a tu te’n donaré deu tribus.
32Només una sola tribu quedarà per a ell, per amor al meu servent David i per amor a Jerusalem, la ciutat que jo he escollit d’entre totes les tribus d’Israel.
33Perquè m’han deixat a mi i han ado-rat Astarte, la deessa dels sidonis, Que-moix, el déu de Moab, i Milcom, déu dels ammonites, i no han seguit els meus camins complint el que és recte als meus ulls, els meus estatuts i les meves lleis com David, el seu pare.
34No obstant, no prendré tot el reialme de la seva mà, sinó que el mantindré com a príncep tots els dies de la seva vida, per amor a David, el meu servent, que jo vaig escollir i que va guardar els meus manaments i els meus estatuts,
35però prendré el reialme de la mà del seu fill; i d’ell, te’n donaré a tu deu tribus.
36Amb tot, al seu fill li deixaré una tribu, a fi que el meu servent David tingui una llàntia perpètuament davant meu a Jerusalem, la ciutat que he es-collit per posar-hi el meu nom.
37Et prendré, doncs, i regnaràs sobre tot el que la teva ànima desitgi i seràs sobirà d’Israel.
38I serà que si obeeixes tot allò que et mani, si segueixes els meus camins i practiques allò que és recte als meus ulls, guardant els meus estatuts i els meus manaments, tal com ho va fer David, el meu servent, llavors jo seré amb tu, edificaré per a tu una casa perdurable, com la hi vaig edificar a David, i et donaré Israel.
39Així humiliaré la descendència de David, però no per sempre.”
40Salomó va intentar matar Jeroboam, però Jeroboam es va alçar i va fugir cap a l’Egipte, prop de Xixac, rei d’Egipte, i s’hi va quedar fins a la mort de Salomó.
Mort de Salomó
41La resta de la història de Salomó, tot el que va fer i la seva saviesa, ¿no consta ja en el llibre dels fets de Salomó?
42El temps que Salomó va regnar a Jerusalem, sobre tot Israel, van ser qua-ranta anys.
43Després Salomó va dormir amb els seus avantpassats i fou enterrat a la ciutat de David, el seu pare; i Roboam, el seu fill, va regnar en lloc seu.
S'ha seleccionat:
1 REIS 11: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
1 REIS 11
11
Apostasia de Salomó
1El rei Salomó va estimar mol-tes dones estrangeres, a més de la filla de faraó: moabites, ammonites, edomites, sidònies i hitites.
2D’aquestes nacions, el Senyor havia dit als fills d’Israel: “No us heu d’ajun-tar amb elles, ni elles s’han d’ajuntar amb vosaltres, perquè amb tota segu-retat decantaran el vostre cor vers els seus déus.” Amb aquestes, doncs, Sa-lomó s’hi va unir amb amor;
3va arribar a tenir set-centes esposes, com a princeses, i tres-centes concubines, i aquestes dones van fer extraviar el seu cor.
4I quan Salomó ja era vell, les seves dones van fer decantar el seu cor vers déus estranys, i ja no era íntegre amb el Senyor, el seu Déu, com el cor de David, el seu pare.
5Va donar culte a Astarte, deessa dels sidonis, i a Milcom, ídol abominable dels ammonites.
6Salomó es va comportar malament als ulls del Senyor, i no va seguir fidelment el Senyor com David, el seu pare.
7Llavors va edificar, a la muntanya que hi ha enfront de Jerusalem, altars de-dicats a Quemoix, l’abominació de Moab, i a Moloc, l’abominació dels fills d’Ammon.
8Va fer el mateix per a totes les seves dones estrangeres, que cremaven en-cens i oferien sacrificis als seus déus.
9El Senyor es va enutjar contra Salo-mó, perquè el seu cor s’havia apartat d’ell, el Déu d’Israel, que se li havia aparegut per dues vegades
10i li havia ordenat que no seguís altres déus, però ell no va obeir allò que el Senyor li havia manat.
11Per això el Senyor digué a Salomó: “Ja que t’has portat així, i no has guardat el meu pacte i els estatuts que jo t’havia prescrit, arrancaré la sobirania de les teves mans i la donaré a un servent teu.
12Si bé, per amor del teu pare David, el meu servent, això no ho faré en vida teva; l’arrancaré de les mans del teu fill.
13Tot i així, no li arrancaré tota la sobirania, sinó que, al teu fill, li conce-diré una tribu, per amor al meu servent David i per amor a Jerusalem, que jo he escollit.”
Els enemics de Salomó
14Llavors el Senyor va fer que s’alcés un enemic contra Salomó: l’edomita Adad, del llinatge reial d’Edom.
15Perquè, en l’atac de David contra Edom, quan Joab, el comandant de l’exèrcit, va pujar a enterrar els morts, després de matar tots els homes d’Edom,
16(ja que Joab, amb tots els israelites, va estar-se allí sis mesos, fins que hagué exterminat tots els homes d’Edom),
17Adad aconseguí de fugir amb alguns edomites d’entre els servidors del seu pare cap a l’Egipte. Llavors Adad era molt petit.
18Aquests, doncs, sortiren de Madian i van arribar a Paran. Van prendre amb ells alguns homes de Paran i van anar a l’Egipte, al faraó, rei d’aquell país, que li va donar asil, li va assignar manutenció i li va donar terres.
19I Adad va trobar gràcia als ulls del faraó, de tal manera que fins i tot li concedí per muller la germana de la seva pròpia muller, la germana de la reina Tahpenés.
20La germana de Tahpenés li va infan-tar un fill, Guenubat, que Tahpenés va criar al palau del faraó, entre els fills del faraó.
21Però, així que Adad va saber, a l’Egipte, que David reposava amb els seus avantpassats i que Joab, el comandant de l’exèrcit, era mort, va demanar al faraó: “Deixa’m anar a la meva terra.”
22Però el faraó li respongué: “Què et falta al meu costat, perquè vulguis mar-xar a la teva terra?” Adad va contestar: “No em falta res. Però et prego que em deixis marxar.”
23Per altra banda, Déu va alçar un altre enemic a Salomó: Rezon, fill d’Eliadà, que havia fugit d’Adadèzer, rei de Sobà, el seu sobirà.
24Havia reunit al seu costat uns quants homes i s’havia fet cap d’una banda, quan David va derrotar els de Sobà. Van anar a Damasc, s’hi van establir i se’n van apoderar.
25Aquest va ser enemic d’Israel durant tota la vida de Salomó, i va ser un mal afegit al d’Adad, perquè odiava Israel i va regnar sobre Síria.
La rebel·lió de Jeroboam
26També Jeroboam, servidor de Salo-mó, es va rebel·lar contra el rei. Era fill de Nebat, efratita de Seredà, i la seva mare era viuda i es deia Seruà.
27La causa que es rebel·lés contra el rei va ser aquesta: Salomó construïa el terraplè per a tancar la bretxa de la ciutat de David, el seu pare,
28i aquest Jeroboam era fort i decidit, i veient Salomó que aquell jove era molt actiu, el va nomenar capatàs dels treba-lladors de la casa de Josep.
29Succeí, per aquell temps, que Jeroboam sortia de Jerusalem i es va trobar pel camí el profeta Ahià, de Siló, que portava un mantell nou. Tots dos es tro-baven sols al camp.
30Llavors Ahià prengué el mantell nou que portava i el va esquinçar en dotze trossos,
31i digué a Jeroboam: “Pren per a tu deu trossos, perquè el Senyor, Déu d’Is-rael, diu això: Mira, esquinçaré el reial-me de les mans de Salomó, i a tu te’n donaré deu tribus.
32Només una sola tribu quedarà per a ell, per amor al meu servent David i per amor a Jerusalem, la ciutat que jo he escollit d’entre totes les tribus d’Israel.
33Perquè m’han deixat a mi i han ado-rat Astarte, la deessa dels sidonis, Que-moix, el déu de Moab, i Milcom, déu dels ammonites, i no han seguit els meus camins complint el que és recte als meus ulls, els meus estatuts i les meves lleis com David, el seu pare.
34No obstant, no prendré tot el reialme de la seva mà, sinó que el mantindré com a príncep tots els dies de la seva vida, per amor a David, el meu servent, que jo vaig escollir i que va guardar els meus manaments i els meus estatuts,
35però prendré el reialme de la mà del seu fill; i d’ell, te’n donaré a tu deu tribus.
36Amb tot, al seu fill li deixaré una tribu, a fi que el meu servent David tingui una llàntia perpètuament davant meu a Jerusalem, la ciutat que he es-collit per posar-hi el meu nom.
37Et prendré, doncs, i regnaràs sobre tot el que la teva ànima desitgi i seràs sobirà d’Israel.
38I serà que si obeeixes tot allò que et mani, si segueixes els meus camins i practiques allò que és recte als meus ulls, guardant els meus estatuts i els meus manaments, tal com ho va fer David, el meu servent, llavors jo seré amb tu, edificaré per a tu una casa perdurable, com la hi vaig edificar a David, i et donaré Israel.
39Així humiliaré la descendència de David, però no per sempre.”
40Salomó va intentar matar Jeroboam, però Jeroboam es va alçar i va fugir cap a l’Egipte, prop de Xixac, rei d’Egipte, i s’hi va quedar fins a la mort de Salomó.
Mort de Salomó
41La resta de la història de Salomó, tot el que va fer i la seva saviesa, ¿no consta ja en el llibre dels fets de Salomó?
42El temps que Salomó va regnar a Jerusalem, sobre tot Israel, van ser qua-ranta anys.
43Després Salomó va dormir amb els seus avantpassats i fou enterrat a la ciutat de David, el seu pare; i Roboam, el seu fill, va regnar en lloc seu.
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya