1 REIS 3
3
Salomó es casa amb la filla del faraó
1Salomó va emparentar amb el fa-raó, rei d’Egipte, casant-se amb una filla seva. La va portar a la ciutat de David mentre acabaven la construcció del seu palau, el temple del Senyor i la muralla del voltant de Jerusalem.
2El poble continuava oferint els sacri-ficis als llocs alts, perquè fins aleshores encara no s’havia edificat un temple al nom del Senyor.
Salomó demana saviesa a Déu
3Salomó estimava el Senyor i complia les lleis establertes per David, el seu pare, si bé ell mateix sacrificava i cre-mava encens als llocs alts.
4El rei va anar a Gabaon a oferir-hi sacrificis, ja que aquest era el lloc alt més important. En aquell altar, Salomó va arribar a oferir un miler d’holocaustos.
5A Gabaon, el Senyor es va aparèixer a Salomó en un somni, durant la nit, i Déu li digué: “Demana què vols que et doni.”
6I Salomó respongué: “Tu has tingut una gran benevolència envers el meu pare David, perquè ell davant teu es va comportar amb fidelitat, justícia i recti-tud de cor envers tu, i li has reservat aquesta gran mercè de donar-li un fill que ocupi el seu tron, en aquest dia.
7Ara, doncs, Senyor, Déu meu, tu has fet rei el teu servent en lloc de David, el meu pare, però jo sóc molt jove i no tinc experiència.
8I el teu servent es troba a càrrec del poble que tu t’has escollit, un poble gran, que no es pot comptar ni calcular de nombrós que és.
9Dóna, doncs, al teu servent, un cor amatent per a jutjar el teu poble, per a poder diferenciar el bé del mal; perquè, qui és capaç de jutjar aquest poble tan nombrós?”
10Al Senyor li va plaure el que Salomó demanava,
11i Déu li digué: “Ja que has demanat això, i no molts anys de vida ni riqueses per a tu, ni la mort dels teus enemics, sinó que has demanat intel·ligència per a comprendre el dret,
12et concedeixo el que has demanat: mira, et dono un cor savi i intel·ligent com no n’hi ha hagut cap altre abans de tu, ni en sortirà cap altre després de tu que et pugui igualar.
13Però a més et dono el que no has demanat, tant de riqueses com de glòria, de manera que no hi haurà entre els reis ningú com tu en tots els teus dies.
14I si segueixes els meus camins i guardes els meus preceptes i manaments, com els va seguir David, el teu pare, et donaré molts anys de vida.”
15Salomó es va despertar i s’adonà que era un somni. Va tornar a Jerusalem, es va presentar davant l’Arca de l’Aliança del Senyor, va oferir holocaustos, va sacrificar ofrenes pacífiques i va fer un banquet per a tots els seus servidors.
El judici de Salomó
16Per aquell temps es van presentar davant del rei dues prostitutes,
17i una de les dones digué: “Atén-me, senyor meu. Jo i aquesta dona vivim en una mateixa casa, i jo vaig tenir un fill estant amb ella a casa.
18Al cap de tres dies del meu part, aquesta dona també va tenir un fill. Es-tàvem juntes i no hi havia ningú més a la casa, fora de nosaltres dues.
19Una nit, el fill d’aquesta dona va mo-rir per haver-se ajagut ella damunt seu.
20Llavors es va llevar a mitjanit, va agafar el fill que jo tenia al meu costat, mentre aquesta servidora teva dormia, se’l va posar a la seva vora i va deixar al meu costat el seu fill mort.
21Al matí, quan em vaig llevar per donar de mamar al meu fill, vaig veure que era mort. Però quan me’l vaig mirar bé a la llum del dia, vaig comprovar que no era el fill que jo havia infantat.”
22L’altra dona va replicar: “No; el meu fill és el viu, i el teu fill és el mort!” Però l’altra responia: “No; el teu fill és el mort, el meu fill és el viu!” I així dis-cutien elles davant el rei.
23Mentrestant el rei reflexionava: “L’una diu: El meu fill és el viu, i el teu fill és el mort, mentre l’altra assegura: No és així; el teu fill és el mort i el meu fill és el viu.”
24Llavors el rei ordenà: “Porteu-me una espasa.” Van portar una espasa da-vant del rei,
25i ell digué: “Partiu en dos el nen viu, i doneu-ne la meitat a l’una i la meitat a l’altra.”
26Aleshores, la dona de la qual era el fill viu, sentint que se li commovien les entranyes pel seu fill, digué al rei: “Es-colta, senyor meu. Dóna-li a ella l’infant viu, i que no el matin.” Però l’altra deia: “Ni per a mi ni per a tu; que el par-teixin!”
27Llavors el rei sentencià: “Doneu a aquella el nen viu i no el mateu; ella és la seva mare!”
28Tot Israel va saber la sentència que el rei havia pronunciat, i li van agafar un gran respecte, perquè van comprovar que en ell hi havia saviesa de Déu per a administrar justícia.
S'ha seleccionat:
1 REIS 3: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
1 REIS 3
3
Salomó es casa amb la filla del faraó
1Salomó va emparentar amb el fa-raó, rei d’Egipte, casant-se amb una filla seva. La va portar a la ciutat de David mentre acabaven la construcció del seu palau, el temple del Senyor i la muralla del voltant de Jerusalem.
2El poble continuava oferint els sacri-ficis als llocs alts, perquè fins aleshores encara no s’havia edificat un temple al nom del Senyor.
Salomó demana saviesa a Déu
3Salomó estimava el Senyor i complia les lleis establertes per David, el seu pare, si bé ell mateix sacrificava i cre-mava encens als llocs alts.
4El rei va anar a Gabaon a oferir-hi sacrificis, ja que aquest era el lloc alt més important. En aquell altar, Salomó va arribar a oferir un miler d’holocaustos.
5A Gabaon, el Senyor es va aparèixer a Salomó en un somni, durant la nit, i Déu li digué: “Demana què vols que et doni.”
6I Salomó respongué: “Tu has tingut una gran benevolència envers el meu pare David, perquè ell davant teu es va comportar amb fidelitat, justícia i recti-tud de cor envers tu, i li has reservat aquesta gran mercè de donar-li un fill que ocupi el seu tron, en aquest dia.
7Ara, doncs, Senyor, Déu meu, tu has fet rei el teu servent en lloc de David, el meu pare, però jo sóc molt jove i no tinc experiència.
8I el teu servent es troba a càrrec del poble que tu t’has escollit, un poble gran, que no es pot comptar ni calcular de nombrós que és.
9Dóna, doncs, al teu servent, un cor amatent per a jutjar el teu poble, per a poder diferenciar el bé del mal; perquè, qui és capaç de jutjar aquest poble tan nombrós?”
10Al Senyor li va plaure el que Salomó demanava,
11i Déu li digué: “Ja que has demanat això, i no molts anys de vida ni riqueses per a tu, ni la mort dels teus enemics, sinó que has demanat intel·ligència per a comprendre el dret,
12et concedeixo el que has demanat: mira, et dono un cor savi i intel·ligent com no n’hi ha hagut cap altre abans de tu, ni en sortirà cap altre després de tu que et pugui igualar.
13Però a més et dono el que no has demanat, tant de riqueses com de glòria, de manera que no hi haurà entre els reis ningú com tu en tots els teus dies.
14I si segueixes els meus camins i guardes els meus preceptes i manaments, com els va seguir David, el teu pare, et donaré molts anys de vida.”
15Salomó es va despertar i s’adonà que era un somni. Va tornar a Jerusalem, es va presentar davant l’Arca de l’Aliança del Senyor, va oferir holocaustos, va sacrificar ofrenes pacífiques i va fer un banquet per a tots els seus servidors.
El judici de Salomó
16Per aquell temps es van presentar davant del rei dues prostitutes,
17i una de les dones digué: “Atén-me, senyor meu. Jo i aquesta dona vivim en una mateixa casa, i jo vaig tenir un fill estant amb ella a casa.
18Al cap de tres dies del meu part, aquesta dona també va tenir un fill. Es-tàvem juntes i no hi havia ningú més a la casa, fora de nosaltres dues.
19Una nit, el fill d’aquesta dona va mo-rir per haver-se ajagut ella damunt seu.
20Llavors es va llevar a mitjanit, va agafar el fill que jo tenia al meu costat, mentre aquesta servidora teva dormia, se’l va posar a la seva vora i va deixar al meu costat el seu fill mort.
21Al matí, quan em vaig llevar per donar de mamar al meu fill, vaig veure que era mort. Però quan me’l vaig mirar bé a la llum del dia, vaig comprovar que no era el fill que jo havia infantat.”
22L’altra dona va replicar: “No; el meu fill és el viu, i el teu fill és el mort!” Però l’altra responia: “No; el teu fill és el mort, el meu fill és el viu!” I així dis-cutien elles davant el rei.
23Mentrestant el rei reflexionava: “L’una diu: El meu fill és el viu, i el teu fill és el mort, mentre l’altra assegura: No és així; el teu fill és el mort i el meu fill és el viu.”
24Llavors el rei ordenà: “Porteu-me una espasa.” Van portar una espasa da-vant del rei,
25i ell digué: “Partiu en dos el nen viu, i doneu-ne la meitat a l’una i la meitat a l’altra.”
26Aleshores, la dona de la qual era el fill viu, sentint que se li commovien les entranyes pel seu fill, digué al rei: “Es-colta, senyor meu. Dóna-li a ella l’infant viu, i que no el matin.” Però l’altra deia: “Ni per a mi ni per a tu; que el par-teixin!”
27Llavors el rei sentencià: “Doneu a aquella el nen viu i no el mateu; ella és la seva mare!”
28Tot Israel va saber la sentència que el rei havia pronunciat, i li van agafar un gran respecte, perquè van comprovar que en ell hi havia saviesa de Déu per a administrar justícia.
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya