1 SAMUEL 1
1
Naixement i consagració de Samuel
1Hi havia un home de Ramà, sufita, de la serralada d’Efraïm, anome-nat Elcanà, fill de Jeroham, fill d’Elihú, fill de Tohu, fill de Suf, d’Efraïm.
2Tenia dues dones: l’una es deia Anna i l’altra es deia Peninnà. Peninnà tenia fills, però Anna no en tenia.
3Cada any, aquell home pujava des de la seva ciutat a Siló, on els dos fills d’Elí, Ofní i Pinhàs, eren sacerdots del Senyor Etern, per adorar i oferir sacri-ficis al Senyor de l’univers.
4El dia que Elcanà oferia el seu sacri-fici, repartia a Peninnà, la seva muller, i a tots els seus fills i filles, porcions del sacrifici.
5A Anna, però, li’n donava una porció doble, perquè ell estimava Anna, encara que el Senyor li havia impedit de concebre.
6La seva rival la mortificava, humi-liant-la a fi d’exasperar-la, perquè el Senyor li havia impedit de tenir fills.
7Això passava tots els anys; cada vegada que pujaven a la casa del Senyor, la mortificava; i, per aquesta causa, Anna plorava i no volia menjar.
8Llavors Elcanà, el seu marit, li deia: “Per què plores i no menges? Per què tens tanta tristesa al cor? No sóc jo, per a tu, millor que no pas deu fills?”
Prometença d’Anna
9Un dia, després de l’àpat sagrat a Siló, Anna es va alçar i es presentà davant el Senyor, mentre Elí, el sacerdot del Senyor, s’estava assegut al setial a prop del llindar de la porta del temple del Senyor.
10Ella, amb l’ànima compungida, es va posar a pregar al Senyor plorant descon-soladament,
11i li va fer una prometença: “Senyor de l’univers, si et dignes mirar l’aflicció de la teva serventa, si et recordes de mi, si no deixes oblidada la teva serventa i em concedeixes un fill mascle, jo el con-sagraré de per vida al Senyor, i mai no passarà la navalla per sobre el seu cap.”
12Mentre ella allargava la seva pregària davant el Senyor, Elí es fixava en la seva boca.
13Com que Anna pregava interiorment, i, si bé es movien els seus llavis, la veu no se li sentia, Elí va pensar que anava beguda,
14i li digué: “Fins quan et durarà la borratxera? Vés a treure el vi que por-tes!”
15Però Anna li replicà: “No, senyor meu, sóc una dona d’esperit angoixat. No he begut vi ni cap beguda fermen-tada, sinó que he vessat la meva ànima davant el Senyor.
16No prenguis la teva serventa per una dona perversa, perquè és per la meva gran pena i aflicció que he parlat fins ara.”
17Elí li digué: “Vés en pau. I que el Déu d’Israel et concedeixi la mercè que li has demanat.”
18Ella li respongué: “Que la teva servidora trobi gràcia als teus ulls.” I la dona se’n va anar pel seu camí. Després va menjar, i el seu aspecte va canviar.
Dedicació de Samuel
19L’endemà va matinar i, després d’adorar el Senyor, van emprendre el retorn cap a casa seva, a Ramà. Quan Elcanà es va unir amb la seva muller Anna, el Senyor es va recordar d’ella.
20Acomplert el temps de l’embaràs, Anna va infantar un fill, i li va posar el nom de Samuel, perquè deia: “L’he demanat al Senyor.”
21Aquell home, Elcanà, va pujar amb tota la seva família per oferir al Senyor el sacrifici anual i complir la promesa.
22Però Anna no va pujar, sinó que digué al seu marit: “Quan hagi deslletat l’infant, aleshores jo mateixa el portaré perquè sigui presentat davant el Senyor i perquè es quedi allà per sempre.”
23Elcanà, el seu marit, li respongué: “Fes el que et sembli millor. Espera’t fins que l’hagis deslletat i que el Senyor compleixi la seva paraula.” La dona es va quedar i va criar el seu infant fins que el va deslletar.
24Quan l’hagué deslletat, se l’endugué amb ella, amb un vedell de tres anys, una mesura de farina i un bot de vi, i ho va portar a la casa del Senyor, a Siló, quan el noi encara era un infant.
25Van sacrificar el vedell i van portar el noi a Elí.
26I ella digué: “Escolta, senyor meu: tan cert com que tu vius, senyor meu, que jo sóc aquella dona que vaig estar aquí davant teu implorant al Senyor.
27Pregava per aquest nen, i el Senyor m’ha concedit la mercè que li vaig demanar.
28Per això el dedico al Senyor: li estarà dedicat tots els dies de la seva vida.” I va adorar el Senyor.
S'ha seleccionat:
1 SAMUEL 1: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
1 SAMUEL 1
1
Naixement i consagració de Samuel
1Hi havia un home de Ramà, sufita, de la serralada d’Efraïm, anome-nat Elcanà, fill de Jeroham, fill d’Elihú, fill de Tohu, fill de Suf, d’Efraïm.
2Tenia dues dones: l’una es deia Anna i l’altra es deia Peninnà. Peninnà tenia fills, però Anna no en tenia.
3Cada any, aquell home pujava des de la seva ciutat a Siló, on els dos fills d’Elí, Ofní i Pinhàs, eren sacerdots del Senyor Etern, per adorar i oferir sacri-ficis al Senyor de l’univers.
4El dia que Elcanà oferia el seu sacri-fici, repartia a Peninnà, la seva muller, i a tots els seus fills i filles, porcions del sacrifici.
5A Anna, però, li’n donava una porció doble, perquè ell estimava Anna, encara que el Senyor li havia impedit de concebre.
6La seva rival la mortificava, humi-liant-la a fi d’exasperar-la, perquè el Senyor li havia impedit de tenir fills.
7Això passava tots els anys; cada vegada que pujaven a la casa del Senyor, la mortificava; i, per aquesta causa, Anna plorava i no volia menjar.
8Llavors Elcanà, el seu marit, li deia: “Per què plores i no menges? Per què tens tanta tristesa al cor? No sóc jo, per a tu, millor que no pas deu fills?”
Prometença d’Anna
9Un dia, després de l’àpat sagrat a Siló, Anna es va alçar i es presentà davant el Senyor, mentre Elí, el sacerdot del Senyor, s’estava assegut al setial a prop del llindar de la porta del temple del Senyor.
10Ella, amb l’ànima compungida, es va posar a pregar al Senyor plorant descon-soladament,
11i li va fer una prometença: “Senyor de l’univers, si et dignes mirar l’aflicció de la teva serventa, si et recordes de mi, si no deixes oblidada la teva serventa i em concedeixes un fill mascle, jo el con-sagraré de per vida al Senyor, i mai no passarà la navalla per sobre el seu cap.”
12Mentre ella allargava la seva pregària davant el Senyor, Elí es fixava en la seva boca.
13Com que Anna pregava interiorment, i, si bé es movien els seus llavis, la veu no se li sentia, Elí va pensar que anava beguda,
14i li digué: “Fins quan et durarà la borratxera? Vés a treure el vi que por-tes!”
15Però Anna li replicà: “No, senyor meu, sóc una dona d’esperit angoixat. No he begut vi ni cap beguda fermen-tada, sinó que he vessat la meva ànima davant el Senyor.
16No prenguis la teva serventa per una dona perversa, perquè és per la meva gran pena i aflicció que he parlat fins ara.”
17Elí li digué: “Vés en pau. I que el Déu d’Israel et concedeixi la mercè que li has demanat.”
18Ella li respongué: “Que la teva servidora trobi gràcia als teus ulls.” I la dona se’n va anar pel seu camí. Després va menjar, i el seu aspecte va canviar.
Dedicació de Samuel
19L’endemà va matinar i, després d’adorar el Senyor, van emprendre el retorn cap a casa seva, a Ramà. Quan Elcanà es va unir amb la seva muller Anna, el Senyor es va recordar d’ella.
20Acomplert el temps de l’embaràs, Anna va infantar un fill, i li va posar el nom de Samuel, perquè deia: “L’he demanat al Senyor.”
21Aquell home, Elcanà, va pujar amb tota la seva família per oferir al Senyor el sacrifici anual i complir la promesa.
22Però Anna no va pujar, sinó que digué al seu marit: “Quan hagi deslletat l’infant, aleshores jo mateixa el portaré perquè sigui presentat davant el Senyor i perquè es quedi allà per sempre.”
23Elcanà, el seu marit, li respongué: “Fes el que et sembli millor. Espera’t fins que l’hagis deslletat i que el Senyor compleixi la seva paraula.” La dona es va quedar i va criar el seu infant fins que el va deslletar.
24Quan l’hagué deslletat, se l’endugué amb ella, amb un vedell de tres anys, una mesura de farina i un bot de vi, i ho va portar a la casa del Senyor, a Siló, quan el noi encara era un infant.
25Van sacrificar el vedell i van portar el noi a Elí.
26I ella digué: “Escolta, senyor meu: tan cert com que tu vius, senyor meu, que jo sóc aquella dona que vaig estar aquí davant teu implorant al Senyor.
27Pregava per aquest nen, i el Senyor m’ha concedit la mercè que li vaig demanar.
28Per això el dedico al Senyor: li estarà dedicat tots els dies de la seva vida.” I va adorar el Senyor.
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya