2 CORINTIS 11
11
Pau i els falsos apòstols
1Espero que em permetreu una mica de poc seny. Ja sé que m’ho disculpareu.
2És que estic gelós de vosaltres, amb gelosia que ve de Déu, perquè us he volgut esposar amb un sol marit, per presentar-vos Crist com una verge pura.
3Però temo que, així com la serp va seduir Eva amb la seva astúcia, els vos-tres enteniments no es corrompin apartant-se de la simplicitat i la puresa en Crist.
4Perquè veig que tolereu molt fàcilment que el primer que arriba us anunciï un Jesús diferent del que us vam predi-car, o us proposi un esperit diferent del que vau rebre, o us presenti un evangeli diferent del que vau acollir.
5Doncs, bé, em sembla que no desme-reixo en res d’aquests superapòstols.
6La meva oratòria potser és inculta, però el meu coneixement no ho és pas; prou us ho hem demostrat de moltes maneres i en tota ocasió.
7¿És que ha estat mal fet que jo, per exalçar-vos a vosaltres, m’hagi rebaixat a predicar-vos l’evangeli de Crist de franc?
8Per poder servir-vos vaig sostreure d’altres esglésies, acceptant un sou,
9mentre que, quan era amb vosaltres, tot i passant necessitat, no vaig ser càr-rega per a ningú, perquè les meves ne-cessitats les van cobrir els germans que van venir de Macedònia. Per tant, en tot moment he procurat, i seguiré procu-rant, no ser-vos carregós.
10Per la certesa de Crist que tinc en mi, us asseguro que ningú em desmentirà quan me’n gloriejo en les comarques de l’Acaia.
11Per què serà? ¿És que no us estimo? Déu ho sap prou bé!
12Això que faig, i que no penso pas deixar de fer, és per eliminar qualsevol pretext dels qui busquen un motiu per tal que en això de què presumeixen siguin considerats iguals a nosaltres.
13Aquests són falsos apòstols, obrers enganyadors, disfressats d’apòstols de Crist.
14I no és gens estrany, perquè el mateix Satanàs es disfressa d’àngel de llum.
15No és, doncs, gran cosa que també els seus servidors es disfressin de servidors de la justícia. Ara bé, tindran la fi que es mereixen els seus actes.
16Ho repeteixo: que ningú no em pren-gui per insensat, i, sinó, accepteu-me encara que sigui com a insensat, per tal que jo també pugui presumir una mica.
17Això que dic de poder presumir, no ho dic guiat pel Senyor, sinó portat per la insensatesa.
18I, ja que molts presumeixen de títols humans, també jo en presumiré,
19puix que vosaltres suporteu fàcilment els insensats, tot i que vosaltres sou prou assenyats.
20Tanmateix, aguanteu que us escla-vitzin, que us explotin, que us estafin, que us intimidin, que us bufetegin.
21Em fa vergonya haver estat tan feble; però a qualsevol cosa que algú s’atre-veixi, en un parlar foll, dic que també jo m’hi atreveixo.
22Que són hebreus? També jo. Que són israelites? També jo. Que són nissaga d’Abraham? També jo.
23Que són servidors de Crist? Mal sigui una niciesa dir-ho, jo més. Els guanyo en fatigues; en presons, molt més; en pallisses, no té dita; en perills de mort, tot sovint.
24Cinc vegades he rebut dels jueus els quaranta assots menys un.
25M’han fuetejat tres vegades; m’han apedregat una vegada; he naufragat en tres ocasions; i he passat una nit i un dia sencers a la deriva, en alta mar;
26en les llargues caminades, n’han sovintejat els perills de riuades; m’he arriscat als saltejadors; m’he exposat a la persecució de la meva gent; he perillat entre els pagans; he passat perills a la ciutat, al despoblat i en el mar; perills de part dels falsos germans;
27en treballs i fatigues, en moltes nits sense dormir, passant gana i set; sovint sense res per a menjar, patint fred i sense roba per abrigar-me.
28A més d’aquestes coses externes, el feix de cada dia, la preocupació per totes les comunitats.
29Qui hi ha que defalleixi sense que jo defalleixi? Qui ensopega sense que me’n senti?
30Si es tracta de presumir, presumiré d’aquelles coses que mostren la meva feblesa.
31Déu, el Pare del Senyor Jesús –que sigui beneït per sempre–, sap prou bé que no menteixo.
32A Damasc, el governador del rei Are-tes havia distribuït vigilància per la ciutat dels damascens, per tal d’agafar-me,
33però em vaig escapolir de les seves mans, ficat dins un cove que van des-penjar per un finestral muralla avall.
S'ha seleccionat:
2 CORINTIS 11: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
2 CORINTIS 11
11
Pau i els falsos apòstols
1Espero que em permetreu una mica de poc seny. Ja sé que m’ho disculpareu.
2És que estic gelós de vosaltres, amb gelosia que ve de Déu, perquè us he volgut esposar amb un sol marit, per presentar-vos Crist com una verge pura.
3Però temo que, així com la serp va seduir Eva amb la seva astúcia, els vos-tres enteniments no es corrompin apartant-se de la simplicitat i la puresa en Crist.
4Perquè veig que tolereu molt fàcilment que el primer que arriba us anunciï un Jesús diferent del que us vam predi-car, o us proposi un esperit diferent del que vau rebre, o us presenti un evangeli diferent del que vau acollir.
5Doncs, bé, em sembla que no desme-reixo en res d’aquests superapòstols.
6La meva oratòria potser és inculta, però el meu coneixement no ho és pas; prou us ho hem demostrat de moltes maneres i en tota ocasió.
7¿És que ha estat mal fet que jo, per exalçar-vos a vosaltres, m’hagi rebaixat a predicar-vos l’evangeli de Crist de franc?
8Per poder servir-vos vaig sostreure d’altres esglésies, acceptant un sou,
9mentre que, quan era amb vosaltres, tot i passant necessitat, no vaig ser càr-rega per a ningú, perquè les meves ne-cessitats les van cobrir els germans que van venir de Macedònia. Per tant, en tot moment he procurat, i seguiré procu-rant, no ser-vos carregós.
10Per la certesa de Crist que tinc en mi, us asseguro que ningú em desmentirà quan me’n gloriejo en les comarques de l’Acaia.
11Per què serà? ¿És que no us estimo? Déu ho sap prou bé!
12Això que faig, i que no penso pas deixar de fer, és per eliminar qualsevol pretext dels qui busquen un motiu per tal que en això de què presumeixen siguin considerats iguals a nosaltres.
13Aquests són falsos apòstols, obrers enganyadors, disfressats d’apòstols de Crist.
14I no és gens estrany, perquè el mateix Satanàs es disfressa d’àngel de llum.
15No és, doncs, gran cosa que també els seus servidors es disfressin de servidors de la justícia. Ara bé, tindran la fi que es mereixen els seus actes.
16Ho repeteixo: que ningú no em pren-gui per insensat, i, sinó, accepteu-me encara que sigui com a insensat, per tal que jo també pugui presumir una mica.
17Això que dic de poder presumir, no ho dic guiat pel Senyor, sinó portat per la insensatesa.
18I, ja que molts presumeixen de títols humans, també jo en presumiré,
19puix que vosaltres suporteu fàcilment els insensats, tot i que vosaltres sou prou assenyats.
20Tanmateix, aguanteu que us escla-vitzin, que us explotin, que us estafin, que us intimidin, que us bufetegin.
21Em fa vergonya haver estat tan feble; però a qualsevol cosa que algú s’atre-veixi, en un parlar foll, dic que també jo m’hi atreveixo.
22Que són hebreus? També jo. Que són israelites? També jo. Que són nissaga d’Abraham? També jo.
23Que són servidors de Crist? Mal sigui una niciesa dir-ho, jo més. Els guanyo en fatigues; en presons, molt més; en pallisses, no té dita; en perills de mort, tot sovint.
24Cinc vegades he rebut dels jueus els quaranta assots menys un.
25M’han fuetejat tres vegades; m’han apedregat una vegada; he naufragat en tres ocasions; i he passat una nit i un dia sencers a la deriva, en alta mar;
26en les llargues caminades, n’han sovintejat els perills de riuades; m’he arriscat als saltejadors; m’he exposat a la persecució de la meva gent; he perillat entre els pagans; he passat perills a la ciutat, al despoblat i en el mar; perills de part dels falsos germans;
27en treballs i fatigues, en moltes nits sense dormir, passant gana i set; sovint sense res per a menjar, patint fred i sense roba per abrigar-me.
28A més d’aquestes coses externes, el feix de cada dia, la preocupació per totes les comunitats.
29Qui hi ha que defalleixi sense que jo defalleixi? Qui ensopega sense que me’n senti?
30Si es tracta de presumir, presumiré d’aquelles coses que mostren la meva feblesa.
31Déu, el Pare del Senyor Jesús –que sigui beneït per sempre–, sap prou bé que no menteixo.
32A Damasc, el governador del rei Are-tes havia distribuït vigilància per la ciutat dels damascens, per tal d’agafar-me,
33però em vaig escapolir de les seves mans, ficat dins un cove que van des-penjar per un finestral muralla avall.
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya