2 CORINTIS 6
6
Col·laboradors de Crist
1Com a col·laboradors seus, doncs, us exhortem a no malversar la grà-cia de Déu;
2Recordeu el que diu:
“En temps propici t’he escoltat,
en dia de salvació t’he ajudat.
Ara és el temps propici,
ara és el dia de salvació.”
3Per tal que el nostre ministeri no sigui desacreditat, procurem no donar cap motiu d’escàndol en res,
4al contrari, en tot ens acreditem com a ministres de Déu, amb gran resigna-ció; en afliccions, en necessitats, en an-goixes,
5en pallisses, en presons, en tumults, en fatigues, en nits sense dormir, en dies sense menjar;
6en honestedat, en coneixement, en comprensió, en tolerància, en l’Esperit Sant, en amor sincer,
7en paraula de veritat, en força de Déu; brandant les armes de la justícia, tant les d’atac com les de defensa,
8a través d’honra i deshonra, de calúm-nia i bona fama. Ens tenen per menti-ders, i diem la veritat;
9ens tracten com a desconeguts, tot i que som ben coneguts; ens donen per morts, i ja veieu que som ben vius; ens han sentenciat, però no som executats.
10Som uns afligits que sempre estan alegres; uns arruïnats que n’enriqueixen molts; uns necessitats que són amos de tot.
11Ens hem franquejat amb vosaltres, germans de Corint, us hem obert el cor;
12en nosaltres no trobareu recels, si de cas en trobeu, serà dintre vostre;
13per tant, sapigueu correspondre. Us parlo com a fills: obriu-vos també vosaltres.
No us uniu amb els no creients
14No us poseu en aliança amb els no creients, perquè, què tenen en comú la justícia i la maldat? Què tenen en comú la llum i les tenebres?
15Que poden estar d’acord Crist i el diable? ¿És que un creient pot associar-se amb un descregut?
16Que són compatibles el temple de Déu i els ídols? Doncs, nosaltres som temple del Déu vivent tal com Déu va dir:
“Habitaré enmig d’ells i m’hi pas-sejaré,
seré el seu Déu i ells seran el meu poble.”
17I segueix:
“Sortiu d’enmig d’aquesta gent i separeu-vos-en, diu el Senyor,
i no toqueu res d’impur; i jo us acolliré
18i us seré pare,
i vosaltres em sereu fills i filles, diu el Senyor Totpoderós.”
S'ha seleccionat:
2 CORINTIS 6: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
2 CORINTIS 6
6
Col·laboradors de Crist
1Com a col·laboradors seus, doncs, us exhortem a no malversar la grà-cia de Déu;
2Recordeu el que diu:
“En temps propici t’he escoltat,
en dia de salvació t’he ajudat.
Ara és el temps propici,
ara és el dia de salvació.”
3Per tal que el nostre ministeri no sigui desacreditat, procurem no donar cap motiu d’escàndol en res,
4al contrari, en tot ens acreditem com a ministres de Déu, amb gran resigna-ció; en afliccions, en necessitats, en an-goixes,
5en pallisses, en presons, en tumults, en fatigues, en nits sense dormir, en dies sense menjar;
6en honestedat, en coneixement, en comprensió, en tolerància, en l’Esperit Sant, en amor sincer,
7en paraula de veritat, en força de Déu; brandant les armes de la justícia, tant les d’atac com les de defensa,
8a través d’honra i deshonra, de calúm-nia i bona fama. Ens tenen per menti-ders, i diem la veritat;
9ens tracten com a desconeguts, tot i que som ben coneguts; ens donen per morts, i ja veieu que som ben vius; ens han sentenciat, però no som executats.
10Som uns afligits que sempre estan alegres; uns arruïnats que n’enriqueixen molts; uns necessitats que són amos de tot.
11Ens hem franquejat amb vosaltres, germans de Corint, us hem obert el cor;
12en nosaltres no trobareu recels, si de cas en trobeu, serà dintre vostre;
13per tant, sapigueu correspondre. Us parlo com a fills: obriu-vos també vosaltres.
No us uniu amb els no creients
14No us poseu en aliança amb els no creients, perquè, què tenen en comú la justícia i la maldat? Què tenen en comú la llum i les tenebres?
15Que poden estar d’acord Crist i el diable? ¿És que un creient pot associar-se amb un descregut?
16Que són compatibles el temple de Déu i els ídols? Doncs, nosaltres som temple del Déu vivent tal com Déu va dir:
“Habitaré enmig d’ells i m’hi pas-sejaré,
seré el seu Déu i ells seran el meu poble.”
17I segueix:
“Sortiu d’enmig d’aquesta gent i separeu-vos-en, diu el Senyor,
i no toqueu res d’impur; i jo us acolliré
18i us seré pare,
i vosaltres em sereu fills i filles, diu el Senyor Totpoderós.”
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya