FETS 19
19
Pau a Efes
1S’esdevingué que mentre Apol-ló era a Corint, Pau, travessant per les terres altes, va fer cap a Efes, i allí va trobar uns deixebles
2i els preguntà: “¿Vau rebre l’Esperit Sant quan vau creure?” Ells van dir: “Ni tan sols n’hem sentit parlar que n’hi hagi, d’Esperit Sant.”
3Ell els digué: “Així, quin bateig heu rebut?” I ells digueren: “El bateig de Joan.”
4I Pau digué: “Joan practicava un ba-teig de penediment, dient al poble que creguessin en el qui vindria després d’ell, és a dir, Jesús.”
5Després de sentir això, van ser batejats en el nom del Senyor Jesús.
6I quan Pau els imposà les mans, davallà damunt d’ells l’Esperit Sant, i es van posar a parlar en llengües i a profetitzar.
7Entre tots eren com uns dotze homes.
8Pau va anar a la sinagoga i hi parlà amb tota llibertat sobre el Regne de Déu per espai de tres mesos, argüint i convencent.
9Però quan alguns d’ells s’obstinaren i no volien creure, posant-se a parlar malament del Camí davant l’assemblea, se’n va separar, fent grup a part amb els deixebles, i va anar a dialogar cada dia a l’escola de Tirà.
10Això va durar dos anys, de manera que tots els habitants de l’Àsia, tant els jueus com els grecs, van poder sentir la paraula del Senyor.
11Déu feia prodigis extraordinaris per mà de Pau,
12fins al punt que, només aplicant sobre els malalts els mocadors o davan-tals que havien tocat la seva pell, s’allunyaven d’ells les malalties i en sortien els esperits malignes.
13També alguns jueus, exorcistes iti-nerants, van provar d’invocar el nom del Senyor Jesús sobre els qui tenien esperits malignes tot dient: “Us conjuro pel Jesús que Pau predica.”
14Entre els qui feien això s’hi contaven set fills d’un tal Esceva, principal sa-cerdot jueu.
15Però l’esperit maligne els contestà: “Ben cert que conec Jesús, i sé qui és Pau; però vosaltres qui sou?”
16Llavors el posseït per l’esperit maligne se’ls tirà al damunt i, dominant-los a tots, els va deixar tan malparats que van fugir d’aquella casa esparracats i malferits.
17D’això se n’assabentaren tots els jueus i grecs que habitaven Efes, i tots van quedar esfereïts; i el nom del Senyor Jesús era exalçat.
18Molts dels qui havien cregut venien a reconèixer públicament les seves pràctiques.
19N’hi hagué bastants dels qui havien practicat la màgia que van recollir els llibres i els van cremar a la vista de tot-hom. Van calcular el seu valor, i en total arribava a les cinquanta mil peces de plata.
20Així, amb el poder del Senyor, la paraula creixia i s’enfortia.
Projectes de viatge. L’avalot dels argenters
21Després d’aquests fets, Pau es va fer el propòsit dintre seu d’anar a Jerusalem travessant Macedònia i Acaia, i pensava: Cal que, després d’estar-m’hi, visiti també Roma.
22Va fer anar dos ajudants seus, Ti-moteu i Erast, fins a Macedònia mentre ell es quedava per algun temps a l’Àsia.
23I per aquell temps es produí un al-darull greu en relació al Camí.
24El cas fou que un tal Demetri, argen-ter, que fabricava reproduccions en ar-gent del temple d’Àrtemis, negoci que proporcionava bons guanys als artesans,
25va convocar aquests amb els altres artesans del mateix ram i els digué: “Companys, sabeu que el nostre benestar depèn d’aquest negoci.
26Tal com veieu i sentiu a dir, aquest Pau ha persuadit molta gent, no sols a Efes, sinó gairebé a tota l’Àsia, fent-los canviar de parer dient que no són déus els que es fan amb les mans.
27I no és solament el nostre ofici que està en perill de caure en el descrèdit, sinó que fins i tot el santuari de la gran deessa Àrtemis podria ser tingut en no res, i acabar despullada de la seva majestat aquella que és venerada per tot l’Àsia i pel món sencer.”
28Quan van sentir això, es van posar a cridar plens de còlera exclamant: “Gran és l’Àrtemis dels efesis!”
29L’agitació es va estendre per tota la ciutat, i com un sol home es van preci-pitar tots cap al teatre, arrossegant amb ells Gaius i Aristarc, dos macedonis companys de viatge de Pau.
30Pau intentava de presentar-se davant de l’assemblea, però els deixebles li ho van impedir.
31També alguns regidors que eren amics seus li van fer arribar avís perquè no es posés en perill ell mateix anant al teatre.
32En l’assemblea hi havia una confusió enorme; tots cridaven, els uns una cosa, els altres una altra, i la majoria no sabia perquè s’havien reunit.
33Uns dels assistents van explicar de què anava a un tal Alexandre, que els jueus empenyien perquè passés al da-vant. Llavors Alexandre, alçant la mà, volia explicar-se al poble,
34però quan s’adonaren que era jueu, tots a una veu es van posar a cridar durant dues hores: “Gran és l’Àrtemis dels efesis!”
35Quan el canceller aconseguí de cal-mar la multitud digué: “Efesis, quin home hi ha que no sàpiga que la ciutat d’Efes és la guardiana del temple de la gran Àrtemis i de la seva estàtua cai-guda del cel?
36Com que això és innegable, convé que vosaltres estigueu calmats i no us precipiteu.
37Aquests homes que heu portat no són lladres, sacrílegs ni blasfems contra la nostra deessa.
38De manera que, si Demetri i els seus artesans tenen plets contra algú, ja hi ha tribunals perquè els hi presentin.
39I si encara queda alguna cosa per reclamar, ja ho resoldrem en assemblea legal.
40Perquè fins i tot estem en perill d’ésser acusats d’avalot públic pels fets d’avui, sense que tinguem un motiu que ens pugui justificar d’aquest tumult.”
41I amb això va dissoldre l’assemblea.
S'ha seleccionat:
FETS 19: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
FETS 19
19
Pau a Efes
1S’esdevingué que mentre Apol-ló era a Corint, Pau, travessant per les terres altes, va fer cap a Efes, i allí va trobar uns deixebles
2i els preguntà: “¿Vau rebre l’Esperit Sant quan vau creure?” Ells van dir: “Ni tan sols n’hem sentit parlar que n’hi hagi, d’Esperit Sant.”
3Ell els digué: “Així, quin bateig heu rebut?” I ells digueren: “El bateig de Joan.”
4I Pau digué: “Joan practicava un ba-teig de penediment, dient al poble que creguessin en el qui vindria després d’ell, és a dir, Jesús.”
5Després de sentir això, van ser batejats en el nom del Senyor Jesús.
6I quan Pau els imposà les mans, davallà damunt d’ells l’Esperit Sant, i es van posar a parlar en llengües i a profetitzar.
7Entre tots eren com uns dotze homes.
8Pau va anar a la sinagoga i hi parlà amb tota llibertat sobre el Regne de Déu per espai de tres mesos, argüint i convencent.
9Però quan alguns d’ells s’obstinaren i no volien creure, posant-se a parlar malament del Camí davant l’assemblea, se’n va separar, fent grup a part amb els deixebles, i va anar a dialogar cada dia a l’escola de Tirà.
10Això va durar dos anys, de manera que tots els habitants de l’Àsia, tant els jueus com els grecs, van poder sentir la paraula del Senyor.
11Déu feia prodigis extraordinaris per mà de Pau,
12fins al punt que, només aplicant sobre els malalts els mocadors o davan-tals que havien tocat la seva pell, s’allunyaven d’ells les malalties i en sortien els esperits malignes.
13També alguns jueus, exorcistes iti-nerants, van provar d’invocar el nom del Senyor Jesús sobre els qui tenien esperits malignes tot dient: “Us conjuro pel Jesús que Pau predica.”
14Entre els qui feien això s’hi contaven set fills d’un tal Esceva, principal sa-cerdot jueu.
15Però l’esperit maligne els contestà: “Ben cert que conec Jesús, i sé qui és Pau; però vosaltres qui sou?”
16Llavors el posseït per l’esperit maligne se’ls tirà al damunt i, dominant-los a tots, els va deixar tan malparats que van fugir d’aquella casa esparracats i malferits.
17D’això se n’assabentaren tots els jueus i grecs que habitaven Efes, i tots van quedar esfereïts; i el nom del Senyor Jesús era exalçat.
18Molts dels qui havien cregut venien a reconèixer públicament les seves pràctiques.
19N’hi hagué bastants dels qui havien practicat la màgia que van recollir els llibres i els van cremar a la vista de tot-hom. Van calcular el seu valor, i en total arribava a les cinquanta mil peces de plata.
20Així, amb el poder del Senyor, la paraula creixia i s’enfortia.
Projectes de viatge. L’avalot dels argenters
21Després d’aquests fets, Pau es va fer el propòsit dintre seu d’anar a Jerusalem travessant Macedònia i Acaia, i pensava: Cal que, després d’estar-m’hi, visiti també Roma.
22Va fer anar dos ajudants seus, Ti-moteu i Erast, fins a Macedònia mentre ell es quedava per algun temps a l’Àsia.
23I per aquell temps es produí un al-darull greu en relació al Camí.
24El cas fou que un tal Demetri, argen-ter, que fabricava reproduccions en ar-gent del temple d’Àrtemis, negoci que proporcionava bons guanys als artesans,
25va convocar aquests amb els altres artesans del mateix ram i els digué: “Companys, sabeu que el nostre benestar depèn d’aquest negoci.
26Tal com veieu i sentiu a dir, aquest Pau ha persuadit molta gent, no sols a Efes, sinó gairebé a tota l’Àsia, fent-los canviar de parer dient que no són déus els que es fan amb les mans.
27I no és solament el nostre ofici que està en perill de caure en el descrèdit, sinó que fins i tot el santuari de la gran deessa Àrtemis podria ser tingut en no res, i acabar despullada de la seva majestat aquella que és venerada per tot l’Àsia i pel món sencer.”
28Quan van sentir això, es van posar a cridar plens de còlera exclamant: “Gran és l’Àrtemis dels efesis!”
29L’agitació es va estendre per tota la ciutat, i com un sol home es van preci-pitar tots cap al teatre, arrossegant amb ells Gaius i Aristarc, dos macedonis companys de viatge de Pau.
30Pau intentava de presentar-se davant de l’assemblea, però els deixebles li ho van impedir.
31També alguns regidors que eren amics seus li van fer arribar avís perquè no es posés en perill ell mateix anant al teatre.
32En l’assemblea hi havia una confusió enorme; tots cridaven, els uns una cosa, els altres una altra, i la majoria no sabia perquè s’havien reunit.
33Uns dels assistents van explicar de què anava a un tal Alexandre, que els jueus empenyien perquè passés al da-vant. Llavors Alexandre, alçant la mà, volia explicar-se al poble,
34però quan s’adonaren que era jueu, tots a una veu es van posar a cridar durant dues hores: “Gran és l’Àrtemis dels efesis!”
35Quan el canceller aconseguí de cal-mar la multitud digué: “Efesis, quin home hi ha que no sàpiga que la ciutat d’Efes és la guardiana del temple de la gran Àrtemis i de la seva estàtua cai-guda del cel?
36Com que això és innegable, convé que vosaltres estigueu calmats i no us precipiteu.
37Aquests homes que heu portat no són lladres, sacrílegs ni blasfems contra la nostra deessa.
38De manera que, si Demetri i els seus artesans tenen plets contra algú, ja hi ha tribunals perquè els hi presentin.
39I si encara queda alguna cosa per reclamar, ja ho resoldrem en assemblea legal.
40Perquè fins i tot estem en perill d’ésser acusats d’avalot públic pels fets d’avui, sense que tinguem un motiu que ens pugui justificar d’aquest tumult.”
41I amb això va dissoldre l’assemblea.
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya