FETS 21
21
De Milet a Cesarea
1Un cop ens haguérem acomiadat d’ells, salpàrem prenent el rumb a Cos, l’endemà a Rodes, i d’allí a Pàtara.
2Vam trobar un vaixell que feia la tra-vessia a Fenícia, ens hi embarcàrem i ens férem a la mar.
3Quan érem a les envistes de Xipre, la vam deixar a babord i seguírem cap a Síria. Vam desembarcar a Tir, on el vaixell deixava càrrega.
4Vam trobar els deixebles i ens hi vam quedar set dies. Ells, moguts per l’Espe-rit, deien a Pau que no pugés a Jerusalem.
5Passats aquells dies vam marxar, i ens acompanyaren tots, amb les dones i els fills, fins a fora de la ciutat, i agenollats a la platja vam pregar.
6Ens vam acomiadar els uns dels altres i vam pujar al vaixell, i ells se’n tor-naren a casa seva.
7Nosaltres vam acabar la travessia des de Tir quan vam arribar a Ptolemaida. Allí vam anar a saludar els germans i ens vam quedar un dia amb ells.
8Sortírem l’endemà i férem cap a Ce-sarea, i entrant a casa de Felip, l’evange-lista, que era un dels Set, ens hi allot-jàrem.
9Aquest tenia quatre filles verges que profetitzaven.
10Com que ens hi vam quedar bastants dies, va baixar un profeta de Judea, que es deia Àgab,
11a visitar-nos. Prengué la faixa de Pau, s’hi lligà els peus i les mans i digué: “Això diu l’Esperit Sant: L’amo d’aquesta faixa serà lligat així a Jerusalem pels jueus, i serà lliurat a mans dels pagans.”
12En sentir això, tant nosaltres com els qui vivien en aquell lloc li pregàvem que no pugés a Jerusalem.
13Llavors Pau replicà: “Què feu plo-rant i trencant-me el cor? Jo, pel nom del Senyor Jesús, estic disposat no tan sols a ser lligat, sinó fins i tot a morir a Jerusalem.”
14Veient que no el convencíem, vam desistir i diguérem: “Que es faci la voluntat del Senyor.”
Arribada a Jerusalem
15Després d’aquests dies i acabats els preparatius, vam emprendre camí cap a Jerusalem.
16Amb nosaltres venien també els dei-xebles de Cesarea, i ells ens dugueren a casa d’un tal Amnasó, xipriota, un dels antics deixebles, que ens havia d’allotjar.
17Quan vam arribar a Jerusalem, els germans ens van acollir molt contents.
18A l’endemà Pau va venir amb nos-altres a veure Jaume, i tots els ancians eren presents a la reunió.
19Després de saludar-los, Pau va referir una per una totes les coses que Déu havia fet entre els gentils per mitjà del seu ministeri.
20Ells, en sentir-ho, lloaven Déu i li digueren: “Fixa’t, germà, quants milers de jueus hi ha que han cregut, i tots són gelosos de la Llei;
21però respecte a tu, se’ls ha informat que a tots els jueus que viuen entre els gentils, tu els indueixes a deixar els preceptes de Moisès dient que no circumcidin els seus fills ni segueixin la tradició.
22Què hem de fer, doncs? De segur que sabran que has arribat.
23Per tant, fes el que et direm: entre nosaltres hi ha quatre homes que han de complir un vot;
24emporta-te’ls, purifica’t amb ells i paga’ls l’afaitat del cap; així tothom sabrà que no és veritat tot allò que els han dit de tu, sinó que tu encara segueixes observant la Llei.
25I pel que fa als gentils que han cre-gut, nosaltres ja els vam comunicar per escrit el que havíem decidit: que s’abs-tinguessin tant del que és sacrificat als ídols com de la sang o els animals es-canyats, i de la fornicació.”
26Llavors, Pau s’endugué aquells homes i l’endemà es purificà amb ells, i entrà al temple per comunicar quan acabarien els dies de la purificació i quan seria presentada l’ofrena per ca-dascun d’ells.
Pau és arrestat
27Estaven per complir-se els set dies quan els jueus de l’Àsia el van veure en el tem-ple; avalotaren tota la gent i el van agafar
28cridant: “Homes d’Israel, ajut! Aquest és l’home que pertot arreu en-senya a tothom a anar contra el nostre poble, la Llei i aquest lloc, i ara, fins i tot ha gosat d’introduir dins el temple uns grecs, profanant aquest sant lloc!”
29Tot perquè l’havien vist per la ciutat acompanyat de Tròfim, l’efesi, i suposaven que Pau l’havia introduït al temple.
30L’agitació abastà tota la ciutat i es produí una gran concentració de gent que, agafant Pau, l’arrossegaren fora del temple, i de seguida en van tancar les portes.
31I quan intentaven matar-lo, va arribar al tribú de la cohort l’informe que tot Jerusalem estava avalotada.
32Immediatament va baixar on eren ells amb una companyia de soldats i oficials. En veure el tribú amb la tropa, van deixar de colpejar Pau.
33Llavors el tribú s’hi acostà, l’agafà i ordenà que fos lligat amb dues cadenes, després preguntà qui era i què havia fet.
34Però, d’entre la multitud, els uns cri-daven una cosa i els altres una altra. Així que, com que no podia treure’n l’entrellat de tant de batibull, ordenà que el conduïssin a la caserna.
35Quan eren al peu de l’escalinata, els soldats l’hagueren d’alçar enlaire a cau-sa de l’actitud violenta de la multitud,
36perquè els anava al darrere una gernació cridant: “Suprimiu-lo!”
37Quan ja entraven a la caserna, Pau diu al tribú: “Em permets que et digui una cosa?” Ell digué: “Saps grec!
38Així, ¿tu no ets l’egipci que fa pocs dies va alçar una revolta i s’endugué a les muntanyes els quatre mil guerri-llers?”
39Pau digué: “Realment jo sóc jueu, nascut a Tars de Cilícia, ciutat força important; et prego que em deixis parlar al poble.”
40Obtingut el permís, Pau es posà dret dalt l’escalinata i amb un gest de la mà va demanar atenció al poble; i quan es féu silenci total, es dirigí a ells en llengua hebrea:
S'ha seleccionat:
FETS 21: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
FETS 21
21
De Milet a Cesarea
1Un cop ens haguérem acomiadat d’ells, salpàrem prenent el rumb a Cos, l’endemà a Rodes, i d’allí a Pàtara.
2Vam trobar un vaixell que feia la tra-vessia a Fenícia, ens hi embarcàrem i ens férem a la mar.
3Quan érem a les envistes de Xipre, la vam deixar a babord i seguírem cap a Síria. Vam desembarcar a Tir, on el vaixell deixava càrrega.
4Vam trobar els deixebles i ens hi vam quedar set dies. Ells, moguts per l’Espe-rit, deien a Pau que no pugés a Jerusalem.
5Passats aquells dies vam marxar, i ens acompanyaren tots, amb les dones i els fills, fins a fora de la ciutat, i agenollats a la platja vam pregar.
6Ens vam acomiadar els uns dels altres i vam pujar al vaixell, i ells se’n tor-naren a casa seva.
7Nosaltres vam acabar la travessia des de Tir quan vam arribar a Ptolemaida. Allí vam anar a saludar els germans i ens vam quedar un dia amb ells.
8Sortírem l’endemà i férem cap a Ce-sarea, i entrant a casa de Felip, l’evange-lista, que era un dels Set, ens hi allot-jàrem.
9Aquest tenia quatre filles verges que profetitzaven.
10Com que ens hi vam quedar bastants dies, va baixar un profeta de Judea, que es deia Àgab,
11a visitar-nos. Prengué la faixa de Pau, s’hi lligà els peus i les mans i digué: “Això diu l’Esperit Sant: L’amo d’aquesta faixa serà lligat així a Jerusalem pels jueus, i serà lliurat a mans dels pagans.”
12En sentir això, tant nosaltres com els qui vivien en aquell lloc li pregàvem que no pugés a Jerusalem.
13Llavors Pau replicà: “Què feu plo-rant i trencant-me el cor? Jo, pel nom del Senyor Jesús, estic disposat no tan sols a ser lligat, sinó fins i tot a morir a Jerusalem.”
14Veient que no el convencíem, vam desistir i diguérem: “Que es faci la voluntat del Senyor.”
Arribada a Jerusalem
15Després d’aquests dies i acabats els preparatius, vam emprendre camí cap a Jerusalem.
16Amb nosaltres venien també els dei-xebles de Cesarea, i ells ens dugueren a casa d’un tal Amnasó, xipriota, un dels antics deixebles, que ens havia d’allotjar.
17Quan vam arribar a Jerusalem, els germans ens van acollir molt contents.
18A l’endemà Pau va venir amb nos-altres a veure Jaume, i tots els ancians eren presents a la reunió.
19Després de saludar-los, Pau va referir una per una totes les coses que Déu havia fet entre els gentils per mitjà del seu ministeri.
20Ells, en sentir-ho, lloaven Déu i li digueren: “Fixa’t, germà, quants milers de jueus hi ha que han cregut, i tots són gelosos de la Llei;
21però respecte a tu, se’ls ha informat que a tots els jueus que viuen entre els gentils, tu els indueixes a deixar els preceptes de Moisès dient que no circumcidin els seus fills ni segueixin la tradició.
22Què hem de fer, doncs? De segur que sabran que has arribat.
23Per tant, fes el que et direm: entre nosaltres hi ha quatre homes que han de complir un vot;
24emporta-te’ls, purifica’t amb ells i paga’ls l’afaitat del cap; així tothom sabrà que no és veritat tot allò que els han dit de tu, sinó que tu encara segueixes observant la Llei.
25I pel que fa als gentils que han cre-gut, nosaltres ja els vam comunicar per escrit el que havíem decidit: que s’abs-tinguessin tant del que és sacrificat als ídols com de la sang o els animals es-canyats, i de la fornicació.”
26Llavors, Pau s’endugué aquells homes i l’endemà es purificà amb ells, i entrà al temple per comunicar quan acabarien els dies de la purificació i quan seria presentada l’ofrena per ca-dascun d’ells.
Pau és arrestat
27Estaven per complir-se els set dies quan els jueus de l’Àsia el van veure en el tem-ple; avalotaren tota la gent i el van agafar
28cridant: “Homes d’Israel, ajut! Aquest és l’home que pertot arreu en-senya a tothom a anar contra el nostre poble, la Llei i aquest lloc, i ara, fins i tot ha gosat d’introduir dins el temple uns grecs, profanant aquest sant lloc!”
29Tot perquè l’havien vist per la ciutat acompanyat de Tròfim, l’efesi, i suposaven que Pau l’havia introduït al temple.
30L’agitació abastà tota la ciutat i es produí una gran concentració de gent que, agafant Pau, l’arrossegaren fora del temple, i de seguida en van tancar les portes.
31I quan intentaven matar-lo, va arribar al tribú de la cohort l’informe que tot Jerusalem estava avalotada.
32Immediatament va baixar on eren ells amb una companyia de soldats i oficials. En veure el tribú amb la tropa, van deixar de colpejar Pau.
33Llavors el tribú s’hi acostà, l’agafà i ordenà que fos lligat amb dues cadenes, després preguntà qui era i què havia fet.
34Però, d’entre la multitud, els uns cri-daven una cosa i els altres una altra. Així que, com que no podia treure’n l’entrellat de tant de batibull, ordenà que el conduïssin a la caserna.
35Quan eren al peu de l’escalinata, els soldats l’hagueren d’alçar enlaire a cau-sa de l’actitud violenta de la multitud,
36perquè els anava al darrere una gernació cridant: “Suprimiu-lo!”
37Quan ja entraven a la caserna, Pau diu al tribú: “Em permets que et digui una cosa?” Ell digué: “Saps grec!
38Així, ¿tu no ets l’egipci que fa pocs dies va alçar una revolta i s’endugué a les muntanyes els quatre mil guerri-llers?”
39Pau digué: “Realment jo sóc jueu, nascut a Tars de Cilícia, ciutat força important; et prego que em deixis parlar al poble.”
40Obtingut el permís, Pau es posà dret dalt l’escalinata i amb un gest de la mà va demanar atenció al poble; i quan es féu silenci total, es dirigí a ells en llengua hebrea:
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya