DANIEL 10
10
Visió de Daniel vora el riu Tigris
1L’any tercer de Cir, rei de Pèrsia, li va ser revelat un mis-satge a Daniel, de sobrenom Belteixassar. El missatge era autèntic, si bé molt conflictiu, però ell comprengué el mis-satge i va copsar el significat de la visió.
2“En aquells dies, jo, Daniel, vaig estar de dol durant tres setmanes.
3No menjava aliments delicats, i la meva boca no va tastar ni carn ni vi. I no em vaig posar cap perfum fins que hagueren passat les tres setmanes com-pletes.
4El dia vint-i-quatre del primer mes, mentre jo era a la vora del gran riu Tigris,
5vaig alçar els ulls i vaig veure un home vestit de lli i amb una faixa d’or d’Ufaz.
6El seu cos era com el crisòlit; el seu rostre tenia l’aparença del llampec; els seus ulls, com torxes de foc; els seus braços i els seus peus tenien l’aspecte del bronze polit, i el so de les seves paraules era com el brogit d’una mul-titud.
7Només jo, Daniel, vaig contemplar aquesta visió; els homes que estaven amb mi no la van veure, sinó que els va envair un gran terror i van córrer a amagar-se.
8Em vaig quedar tot sol contemplant aquella gran aparició, sense forces, pàl-lid i desfigurat, completament abatut.
L’àngel protector
9“Jo sentia el so de les seves paraules, però en sentir-les vaig perdre el conei-xement i vaig caure desmaiat, de cara a terra.
10De sobte, una mà em va tocar i em féu aixecar sobre els genolls i de pal-mells a terra,
11i em va dir: Daniel, home predilecte, procura entendre les paraules que et diré i posa’t dret aquí mateix, perquè ara m’han enviat a tu. Quan em digué això, jo em vaig posar dret tot tremolós.
12Però ell em digué: No tinguis por, Daniel, perquè des del primer dia que et vas disposar de tot cor a comprendre, i et vas humiliar davant el teu Déu, les teves paraules van ser escoltades, i és per elles que jo he vingut.
13L’àngel protector de l’imperi persa se m’ha oposat durant vint-i-un dies, fins que Miquel, un dels primers àngels, m’ha vingut a ajudar. Jo he estat retingut allà, al costat dels reis de Pèrsia,
14però ara he vingut per fer-te saber el que ha de succeir al teu poble els darrers dies, perquè la visió es refereix a aquell temps.
15Mentre em deia aquestes paraules, jo estava de cara a terra, incapaç d’articu-lar ni un mot.
16Tot d’una, aparegué algú semblant a un fill d’home, em va tocar els llavis i llavors vaig obrir la boca per parlar i vaig dir al qui estava davant meu: Senyor meu, davant d’aquesta visió m’ha envaït l’angoixa i m’he quedat sense forces.
17Com podrà, doncs, aquest servidor teu parlar amb el meu senyor, si ara m’he quedat sense forces i, fins i tot, em falta l’alè?
18Llavors el qui tenia aparença d’home em va tornar a tocar i em va reanimar.
19I em va dir: No tinguis por, home predilecte. La pau sigui amb tu; anima’t i sigues fort! Mentre em parlava em vaig sentir reanimat i vaig dir: Parla, senyor meu, que ja m’has restablert.
20Ell em digué: Saps per què he vingut? Ara, però, me n’he de tornar a lluitar contra l’àngel protector de Pèrsia, i quan hagi marxat vindrà l’àngel de Grècia.
21Però jo et revelaré el que hi ha escrit en el llibre de la veritat. Ningú no m’a-juda en la lluita contra aquells, llevat de Miquel, el vostre àngel protector.
S'ha seleccionat:
DANIEL 10: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
DANIEL 10
10
Visió de Daniel vora el riu Tigris
1L’any tercer de Cir, rei de Pèrsia, li va ser revelat un mis-satge a Daniel, de sobrenom Belteixassar. El missatge era autèntic, si bé molt conflictiu, però ell comprengué el mis-satge i va copsar el significat de la visió.
2“En aquells dies, jo, Daniel, vaig estar de dol durant tres setmanes.
3No menjava aliments delicats, i la meva boca no va tastar ni carn ni vi. I no em vaig posar cap perfum fins que hagueren passat les tres setmanes com-pletes.
4El dia vint-i-quatre del primer mes, mentre jo era a la vora del gran riu Tigris,
5vaig alçar els ulls i vaig veure un home vestit de lli i amb una faixa d’or d’Ufaz.
6El seu cos era com el crisòlit; el seu rostre tenia l’aparença del llampec; els seus ulls, com torxes de foc; els seus braços i els seus peus tenien l’aspecte del bronze polit, i el so de les seves paraules era com el brogit d’una mul-titud.
7Només jo, Daniel, vaig contemplar aquesta visió; els homes que estaven amb mi no la van veure, sinó que els va envair un gran terror i van córrer a amagar-se.
8Em vaig quedar tot sol contemplant aquella gran aparició, sense forces, pàl-lid i desfigurat, completament abatut.
L’àngel protector
9“Jo sentia el so de les seves paraules, però en sentir-les vaig perdre el conei-xement i vaig caure desmaiat, de cara a terra.
10De sobte, una mà em va tocar i em féu aixecar sobre els genolls i de pal-mells a terra,
11i em va dir: Daniel, home predilecte, procura entendre les paraules que et diré i posa’t dret aquí mateix, perquè ara m’han enviat a tu. Quan em digué això, jo em vaig posar dret tot tremolós.
12Però ell em digué: No tinguis por, Daniel, perquè des del primer dia que et vas disposar de tot cor a comprendre, i et vas humiliar davant el teu Déu, les teves paraules van ser escoltades, i és per elles que jo he vingut.
13L’àngel protector de l’imperi persa se m’ha oposat durant vint-i-un dies, fins que Miquel, un dels primers àngels, m’ha vingut a ajudar. Jo he estat retingut allà, al costat dels reis de Pèrsia,
14però ara he vingut per fer-te saber el que ha de succeir al teu poble els darrers dies, perquè la visió es refereix a aquell temps.
15Mentre em deia aquestes paraules, jo estava de cara a terra, incapaç d’articu-lar ni un mot.
16Tot d’una, aparegué algú semblant a un fill d’home, em va tocar els llavis i llavors vaig obrir la boca per parlar i vaig dir al qui estava davant meu: Senyor meu, davant d’aquesta visió m’ha envaït l’angoixa i m’he quedat sense forces.
17Com podrà, doncs, aquest servidor teu parlar amb el meu senyor, si ara m’he quedat sense forces i, fins i tot, em falta l’alè?
18Llavors el qui tenia aparença d’home em va tornar a tocar i em va reanimar.
19I em va dir: No tinguis por, home predilecte. La pau sigui amb tu; anima’t i sigues fort! Mentre em parlava em vaig sentir reanimat i vaig dir: Parla, senyor meu, que ja m’has restablert.
20Ell em digué: Saps per què he vingut? Ara, però, me n’he de tornar a lluitar contra l’àngel protector de Pèrsia, i quan hagi marxat vindrà l’àngel de Grècia.
21Però jo et revelaré el que hi ha escrit en el llibre de la veritat. Ningú no m’a-juda en la lluita contra aquells, llevat de Miquel, el vostre àngel protector.
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya