L’ECLESIASTÈS 10
10
Nova ponderació de la saviesa: La serenitat evita grans ofenses
1Una mosca morta malmet l’un-güent del perfumista;
una petita insensatesa compta més que un tresor de saviesa.
2El savi té el cor a la seva mà dreta;
l’insensat el té a l’esquerra.
3Quan el neci es posa en marxa,
mancat com és de seny,
va dient a tothom: “Aquest és boig.”
4Si l’enuig del governant s’alça con-tra tu,
no deixis el teu lloc,
perquè la serenitat evita grans ofenses.
5Hi ha un mal que he constatat en aquest món,
com a errada dels governants:
6la insensatesa elevada a altes dig-nitats,
mentre que els dotats resten en bai-xa posició.
7He vist servents a cavall
i nobles que van a peu, com els servents.
8Qui cava el sot, hi cau a dins;
qui esbotza el mur, el pica l’es-curçó.
9Qui remou les pedres, hi prendrà mal;
qui talla llenya, pren un risc.
Afinar la saviesa suposa un guany
10Si la destral és esmussada
i no l’esmolen, caldrà picar més fort;
igualment suposa un guany afinar la saviesa.
11Si la serp pica abans de ser encan-tada,
l’encantador no en treu cap profit.
12Les paraules de la boca del savi guanyen favor,
però els llavis del neci li causen la ruïna:
13comença dient bajanades,
i el final del seu discurs és una ximpleria.
14El neci multiplica els arguments;
tanmateix, l’home no sap res del que s’esdevindrà;
i del que hi haurà després d’ell, qui l’informarà?
15Els afanys del neci l’aclaparen tant
que no sap ni com anar a la ciutat.
16Ai de tu, país que tens per rei un plebeu
i els teus nobles mengen des de bon matí!
17Feliç de tu, país, quan el teu rei
és fill de nobles i els teus prínceps
mengen a la seva hora, per prendre forces
i no pas per embriagar-se.
18Quan les mans són mandroses el sostre s’enfonsa,
i quan els braços són indolents la casa té goteres.
19El convit es fa per divertir-se,
i el vi alegra la vida,
però és el diner el que tot ho facilita.
20Ni en la teva intimitat no malparlis del rei
ni en la teva cambra no malparlis del ric,
perquè algun ocell del cel farà córrer la veu;
aquells que volen faran saber el que has dit.
S'ha seleccionat:
L’ECLESIASTÈS 10: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
L’ECLESIASTÈS 10
10
Nova ponderació de la saviesa: La serenitat evita grans ofenses
1Una mosca morta malmet l’un-güent del perfumista;
una petita insensatesa compta més que un tresor de saviesa.
2El savi té el cor a la seva mà dreta;
l’insensat el té a l’esquerra.
3Quan el neci es posa en marxa,
mancat com és de seny,
va dient a tothom: “Aquest és boig.”
4Si l’enuig del governant s’alça con-tra tu,
no deixis el teu lloc,
perquè la serenitat evita grans ofenses.
5Hi ha un mal que he constatat en aquest món,
com a errada dels governants:
6la insensatesa elevada a altes dig-nitats,
mentre que els dotats resten en bai-xa posició.
7He vist servents a cavall
i nobles que van a peu, com els servents.
8Qui cava el sot, hi cau a dins;
qui esbotza el mur, el pica l’es-curçó.
9Qui remou les pedres, hi prendrà mal;
qui talla llenya, pren un risc.
Afinar la saviesa suposa un guany
10Si la destral és esmussada
i no l’esmolen, caldrà picar més fort;
igualment suposa un guany afinar la saviesa.
11Si la serp pica abans de ser encan-tada,
l’encantador no en treu cap profit.
12Les paraules de la boca del savi guanyen favor,
però els llavis del neci li causen la ruïna:
13comença dient bajanades,
i el final del seu discurs és una ximpleria.
14El neci multiplica els arguments;
tanmateix, l’home no sap res del que s’esdevindrà;
i del que hi haurà després d’ell, qui l’informarà?
15Els afanys del neci l’aclaparen tant
que no sap ni com anar a la ciutat.
16Ai de tu, país que tens per rei un plebeu
i els teus nobles mengen des de bon matí!
17Feliç de tu, país, quan el teu rei
és fill de nobles i els teus prínceps
mengen a la seva hora, per prendre forces
i no pas per embriagar-se.
18Quan les mans són mandroses el sostre s’enfonsa,
i quan els braços són indolents la casa té goteres.
19El convit es fa per divertir-se,
i el vi alegra la vida,
però és el diner el que tot ho facilita.
20Ni en la teva intimitat no malparlis del rei
ni en la teva cambra no malparlis del ric,
perquè algun ocell del cel farà córrer la veu;
aquells que volen faran saber el que has dit.
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya