ESTER 9
9
El triomf dels jueus
1El dia tretze del mes dotzè, que és el mes d’adar, era la data assenyalada per al compliment de l’ordre del rei, segons el seu edicte. Aquest dia era el que esperaven els enemics del jueus per dominar-los, però va succeir tot el contrari, perquè els jueus van triomfar sobre els qui els odiaven.
2A totes les províncies del rei Assuer, el jueus es van concentrar a les seves ciutats per atacar els qui els volien fer mal. No n’hi hagué cap que pogués re-sistir davant d’ells, perquè el temor s’havia apoderat de tots els pobles.
3I tots els dignataris de les províncies, els sàtrapes i els governadors, i tots els qui administraven els afers del rei, afa-vorien els jueus, perquè el temor a Mar-doqueu s’havia apoderat d’ells.
4Mardoqueu era molt important al palau reial, i la seva fama s’havia es-campat per totes les províncies, i cada dia tenia més poder.
5I els jueus van batre tots els seus ene-mics a cops d’espasa, a mata-degolla i extermini, i van fer el que van voler amb els seus enemics.
6A la ciutadella de Susa, en van matar i exterminar cinc-cents,
7entre ells, Parxandata, Dalfon, Aspata,
8Porata, Adalià, Aridata,
9Parmaixta, Arissai, Aridai i Vaizata,
10els deu fills d’Aman, fill d’Amedata, enemic dels jueus; però no van tocar els seus béns.
11Aquell mateix dia van comunicar al rei el nombre de morts a la ciutadella de Susa,
12i el rei digué a la reina Ester: “A la ciutadella de Susa els jueus han matat i exterminat cinc-cents homes, entre ells els deu fills d’Aman; a la resta de pro-víncies, què hauran fet? Digues què més vols, que et serà concedit. Què més desitges, que t’ho concediré?”
13Ester respongué: “Si al rei li sembla bé, que s’autoritzi els jueus que viuen a Susa perquè demà puguin actuar segons el decret actual i pengin a la forca els cadàvers dels deu fills d’Aman.
14I el rei va ordenar que es fes així. El decret es va publicar a Susa, i els deu fills d’Aman van ser penjats.
15Els jueus que vivien a Susa es van aplegar altre cop el dia catorze del mateix mes d’adar, i van matar a Susa tres-cents homes més; però no van tocar els seus béns.
16La resta de jueus que vivien a les altres províncies del rei també es van aplegar per defensar la seva vida, i van aconseguir desfer-se dels seus enemics. Van matar setanta-cinc mil dels seus adversaris, però no van tocar els seus béns.
17Això succeí el dia tretze del mes d’adar, i el dia catorze no van actuar, el van dedicar a celebracions i festes.
18En canvi, els altres jueus que vivien a Susa es van aplegar els dies tretze i catorze i van fer el descans el dia quinze; van dedicar aquest dia a celebracions i festes.
19És per això que els jueus del camp, els qui viuen en poblacions sense mu-ralles, fan les celebracions i festes el dia catorze del mes d’adar, com a dia assenyalat per a fer-se obsequis els uns als altres.
La festa dels Purim
20Mardoqueu va registrar per escrit tots aquests fets, i va enviar cartes als jueus que vivien a totes les províncies del rei Assuer, tant a les properes com a les llunyanes,
21ordenant-los que els dies catorze i quinze del mes d’adar fossin celebrats, cada any,
22com els dies que els jueus van aconseguir descans dels seus enemics, i com el mes en què la tristesa i el plany es va canviar en alegria i festa, i el dol, en joia. Havien de celebrar-se amb convits i alegria, amb obsequis dels uns als al-tres i amb donatius als pobres.
23Els jueus van adoptar aquest costum que ja havien començat a fer i que Mardoqueu havia confirmat per escrit.
24Va ser perquè Aman, fill d’Amedata, l’agaguita, enemic de tots els jueus, es va proposar exterminar els jueus i va tirar el «Pur», és a dir la sort, per matar-los i destruir-los.
25Però quan Ester es va presentar davant el rei, ell va manar per escrit que tot el mal que Aman havia tramat contra els jueus recaigués damunt el seu propi cap; i foren penjats ell i els cadàvers dels seus fills a la forca.
26Per això aquells dies són anomenats «Purim», del nom de «Pur». Així, doncs, en base al que deia aquella carta, en tot el que ells havien viscut i en el que havia passat,
27els jueus van establir i van acceptar per a ells, per a la seva posteritat i per a tots els qui s’hi incorporessin, que mai no deixarien de celebrar aquests dos dies d’acord amb el que s’havia establert, en la data indicada de cada any.
28Que fossin recordats i observats de generació en generació, en cada família, en cada província i en cada ciutat; i que aquests dies del «Purim» mai no dei-xessin de ser celebrats entre els jueus i la seva memòria no deixés de ser recor-dada entre la seva descendència.
29La reina Ester, filla d’Abihail, jun-tament amb el jueu Mardoqueu, va escriure amb molta insistència a fi de confirmar aquesta segona carta sobre el «Purim».
30Es van enviar cartes a tots els jueus que vivien a les cent vint-i-set provín-cies del rei Assuer, amb promeses de pau i fidelitat,
31i confirmant aquests dies del «Purim» en la data fixada, tal com el jueu Mardoqueu i la reina Ester havien orde-nat i d’acord amb el que havien acceptat per a ells i la seva descendència, així com les regles sobre els dejunis i les lamentacions.
32L’ordre de la reina Ester que confir-mava aquestes regles del «Purim» es va registrar per escrit en un llibre.
S'ha seleccionat:
ESTER 9: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
ESTER 9
9
El triomf dels jueus
1El dia tretze del mes dotzè, que és el mes d’adar, era la data assenyalada per al compliment de l’ordre del rei, segons el seu edicte. Aquest dia era el que esperaven els enemics del jueus per dominar-los, però va succeir tot el contrari, perquè els jueus van triomfar sobre els qui els odiaven.
2A totes les províncies del rei Assuer, el jueus es van concentrar a les seves ciutats per atacar els qui els volien fer mal. No n’hi hagué cap que pogués re-sistir davant d’ells, perquè el temor s’havia apoderat de tots els pobles.
3I tots els dignataris de les províncies, els sàtrapes i els governadors, i tots els qui administraven els afers del rei, afa-vorien els jueus, perquè el temor a Mar-doqueu s’havia apoderat d’ells.
4Mardoqueu era molt important al palau reial, i la seva fama s’havia es-campat per totes les províncies, i cada dia tenia més poder.
5I els jueus van batre tots els seus ene-mics a cops d’espasa, a mata-degolla i extermini, i van fer el que van voler amb els seus enemics.
6A la ciutadella de Susa, en van matar i exterminar cinc-cents,
7entre ells, Parxandata, Dalfon, Aspata,
8Porata, Adalià, Aridata,
9Parmaixta, Arissai, Aridai i Vaizata,
10els deu fills d’Aman, fill d’Amedata, enemic dels jueus; però no van tocar els seus béns.
11Aquell mateix dia van comunicar al rei el nombre de morts a la ciutadella de Susa,
12i el rei digué a la reina Ester: “A la ciutadella de Susa els jueus han matat i exterminat cinc-cents homes, entre ells els deu fills d’Aman; a la resta de pro-víncies, què hauran fet? Digues què més vols, que et serà concedit. Què més desitges, que t’ho concediré?”
13Ester respongué: “Si al rei li sembla bé, que s’autoritzi els jueus que viuen a Susa perquè demà puguin actuar segons el decret actual i pengin a la forca els cadàvers dels deu fills d’Aman.
14I el rei va ordenar que es fes així. El decret es va publicar a Susa, i els deu fills d’Aman van ser penjats.
15Els jueus que vivien a Susa es van aplegar altre cop el dia catorze del mateix mes d’adar, i van matar a Susa tres-cents homes més; però no van tocar els seus béns.
16La resta de jueus que vivien a les altres províncies del rei també es van aplegar per defensar la seva vida, i van aconseguir desfer-se dels seus enemics. Van matar setanta-cinc mil dels seus adversaris, però no van tocar els seus béns.
17Això succeí el dia tretze del mes d’adar, i el dia catorze no van actuar, el van dedicar a celebracions i festes.
18En canvi, els altres jueus que vivien a Susa es van aplegar els dies tretze i catorze i van fer el descans el dia quinze; van dedicar aquest dia a celebracions i festes.
19És per això que els jueus del camp, els qui viuen en poblacions sense mu-ralles, fan les celebracions i festes el dia catorze del mes d’adar, com a dia assenyalat per a fer-se obsequis els uns als altres.
La festa dels Purim
20Mardoqueu va registrar per escrit tots aquests fets, i va enviar cartes als jueus que vivien a totes les províncies del rei Assuer, tant a les properes com a les llunyanes,
21ordenant-los que els dies catorze i quinze del mes d’adar fossin celebrats, cada any,
22com els dies que els jueus van aconseguir descans dels seus enemics, i com el mes en què la tristesa i el plany es va canviar en alegria i festa, i el dol, en joia. Havien de celebrar-se amb convits i alegria, amb obsequis dels uns als al-tres i amb donatius als pobres.
23Els jueus van adoptar aquest costum que ja havien començat a fer i que Mardoqueu havia confirmat per escrit.
24Va ser perquè Aman, fill d’Amedata, l’agaguita, enemic de tots els jueus, es va proposar exterminar els jueus i va tirar el «Pur», és a dir la sort, per matar-los i destruir-los.
25Però quan Ester es va presentar davant el rei, ell va manar per escrit que tot el mal que Aman havia tramat contra els jueus recaigués damunt el seu propi cap; i foren penjats ell i els cadàvers dels seus fills a la forca.
26Per això aquells dies són anomenats «Purim», del nom de «Pur». Així, doncs, en base al que deia aquella carta, en tot el que ells havien viscut i en el que havia passat,
27els jueus van establir i van acceptar per a ells, per a la seva posteritat i per a tots els qui s’hi incorporessin, que mai no deixarien de celebrar aquests dos dies d’acord amb el que s’havia establert, en la data indicada de cada any.
28Que fossin recordats i observats de generació en generació, en cada família, en cada província i en cada ciutat; i que aquests dies del «Purim» mai no dei-xessin de ser celebrats entre els jueus i la seva memòria no deixés de ser recor-dada entre la seva descendència.
29La reina Ester, filla d’Abihail, jun-tament amb el jueu Mardoqueu, va escriure amb molta insistència a fi de confirmar aquesta segona carta sobre el «Purim».
30Es van enviar cartes a tots els jueus que vivien a les cent vint-i-set provín-cies del rei Assuer, amb promeses de pau i fidelitat,
31i confirmant aquests dies del «Purim» en la data fixada, tal com el jueu Mardoqueu i la reina Ester havien orde-nat i d’acord amb el que havien acceptat per a ells i la seva descendència, així com les regles sobre els dejunis i les lamentacions.
32L’ordre de la reina Ester que confir-mava aquestes regles del «Purim» es va registrar per escrit en un llibre.
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya