ÈXODE 17
17
Estada a Refidim. Brolla aigua de la roca
1Tota la congregació dels fills d’Israel va partir del desert de Sin, seguint les etapes que el Senyor havia manat, i van acampar a Refidim, però no hi havia aigua perquè la gent pogués beure.
2Llavors el poble va presentar reclamacions a Moisès dient-li: “Dóna’ns aigua per a beure.” Moisès els respongué: “Per què em feu reclamacions a mi? Per què tempteu el Senyor?”
3Però el poble, que patia set en aquell lloc, va murmurar contra Moisès i deia: “Per això ens has fet sortir d’Egipte? ¿Per fer-nos morir de set, a nosaltres, els nostres fills i el nostre bestiar?”
4Llavors Moisès va implorar al Senyor: “Què puc fer amb aquest poble? No fal-ta gaire perquè m’apedreguin.”
5I el Senyor respongué a Moisès: “Po-sa’t davant del poble acompanyat d’al-guns dels ancians dels fills d’Israel, amb la vara amb què vas tocar el riu a la mà, i vés,
6que jo estaré allí davant teu, sobre la roca, a l’Horeb; donaràs un cop a la roca i en brollarà aigua perquè el poble pugui beure.” Moisès ho va fer així, a la vista dels ancians d’Israel.
7Al lloc aquell se li va posar el nom de Massà i Meribà, a causa de la discussió dels fills d’Israel i perquè havien temp-tat el Senyor tot dient: “El Senyor, és o no entre nosaltres?”
Batalla contra Amalec
8Després vingué Amalec a Refidim i va combatre contra Israel.
9I Moisès digué a Josuè: “Escull alguns homes dels nostres i surt a lluitar contra Amalec. Demà jo estaré dempeus al cim del turó, amb la vara de Déu a la meva mà.”
10Josuè va fer tal com Moisès li havia manat, i va lluitar contra Amalec. Men-trestant, Moisès, Aaron i Hur van pujar al cim del turó.
11I succeïa que, mentre Moisès tenia la mà alçada, Israel guanyava; però, quan l’abaixava, guanyava Amalec.
12I com que les mans de Moisès es cansaven, van agafar una pedra i la hi van posar a sota, i ell hi va seure al damunt, mentre Aaron i Hur li aguan-taven les mans, un a cada costat; i així van mantenir fermes les seves mans fins a la posta del sol.
13Josuè va derrotar Amalec i la seva gent a cops d’espasa.
14El Senyor digué a Moisès: “Escriu això en un llibre perquè serveixi de memorial, i fes saber a Josuè que jo esborraré completament la memòria d’Amalec de sota la capa del cel.”
15Moisès va erigir un altar i li va posar el nom de “El Senyor és la meva ban-dera”,
16i digué: “Ja que ha alçat la mà contra el tron del Senyor, la guerra del Senyor continuarà contra Amalec de generació en generació.”
S'ha seleccionat:
ÈXODE 17: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
ÈXODE 17
17
Estada a Refidim. Brolla aigua de la roca
1Tota la congregació dels fills d’Israel va partir del desert de Sin, seguint les etapes que el Senyor havia manat, i van acampar a Refidim, però no hi havia aigua perquè la gent pogués beure.
2Llavors el poble va presentar reclamacions a Moisès dient-li: “Dóna’ns aigua per a beure.” Moisès els respongué: “Per què em feu reclamacions a mi? Per què tempteu el Senyor?”
3Però el poble, que patia set en aquell lloc, va murmurar contra Moisès i deia: “Per això ens has fet sortir d’Egipte? ¿Per fer-nos morir de set, a nosaltres, els nostres fills i el nostre bestiar?”
4Llavors Moisès va implorar al Senyor: “Què puc fer amb aquest poble? No fal-ta gaire perquè m’apedreguin.”
5I el Senyor respongué a Moisès: “Po-sa’t davant del poble acompanyat d’al-guns dels ancians dels fills d’Israel, amb la vara amb què vas tocar el riu a la mà, i vés,
6que jo estaré allí davant teu, sobre la roca, a l’Horeb; donaràs un cop a la roca i en brollarà aigua perquè el poble pugui beure.” Moisès ho va fer així, a la vista dels ancians d’Israel.
7Al lloc aquell se li va posar el nom de Massà i Meribà, a causa de la discussió dels fills d’Israel i perquè havien temp-tat el Senyor tot dient: “El Senyor, és o no entre nosaltres?”
Batalla contra Amalec
8Després vingué Amalec a Refidim i va combatre contra Israel.
9I Moisès digué a Josuè: “Escull alguns homes dels nostres i surt a lluitar contra Amalec. Demà jo estaré dempeus al cim del turó, amb la vara de Déu a la meva mà.”
10Josuè va fer tal com Moisès li havia manat, i va lluitar contra Amalec. Men-trestant, Moisès, Aaron i Hur van pujar al cim del turó.
11I succeïa que, mentre Moisès tenia la mà alçada, Israel guanyava; però, quan l’abaixava, guanyava Amalec.
12I com que les mans de Moisès es cansaven, van agafar una pedra i la hi van posar a sota, i ell hi va seure al damunt, mentre Aaron i Hur li aguan-taven les mans, un a cada costat; i així van mantenir fermes les seves mans fins a la posta del sol.
13Josuè va derrotar Amalec i la seva gent a cops d’espasa.
14El Senyor digué a Moisès: “Escriu això en un llibre perquè serveixi de memorial, i fes saber a Josuè que jo esborraré completament la memòria d’Amalec de sota la capa del cel.”
15Moisès va erigir un altar i li va posar el nom de “El Senyor és la meva ban-dera”,
16i digué: “Ja que ha alçat la mà contra el tron del Senyor, la guerra del Senyor continuarà contra Amalec de generació en generació.”
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya