ÈXODE 24
24
Ratificació de l’Aliança
1Després digué a Moisès: “Puja cap al Senyor, tu, Aaron, Na-dab, Abihú i setanta d’entre els ancians d’Israel, i adorareu des de lluny.
2Només Moisès tot sol s’acostarà al Senyor; i ells que no s’acostin, i el poble que no el segueixi.”
3Llavors Moisès va anar a explicar al poble totes les paraules del Senyor i totes les decisions, i el poble en pes va respondre a una veu: “Complirem tot el que el Senyor ha dit.”
4Moisès va escriure totes les paraules del Senyor i, llevant-se de matinada, va aixecar un altar al peu de la muntanya i dotze columnes per les dotze tribus d’Israel.
5Després hi féu anar uns joves dels fills d’Israel perquè oferissin holocaustos i immolessin vedells al Senyor com a sa-crificis de pau.
6Moisès prengué la meitat de la sang i la va posar en uns gibrells, i l’altra meitat la va espargir damunt l’altar.
7Prengué el Llibre de l’Aliança, el va llegir al poble i ells digueren: “Tot el que ha dit el Senyor ho complirem, i obeirem.”
8Llavors Moisès prengué la sang, la va espargir sobre el poble i digué: “Heus aquí la sang de l’Aliança que el Senyor ha fet amb vosaltres, per mitjà de totes aquestes paraules.”
9Moisès hi va pujar amb Aaron, Nadab, Abihú i setanta dels ancians d’Israel,
10i veieren el Déu d’Israel. Sota els seus peus hi havia com un enrajolat de safir, tan clar com el mateix cel.
11Però no va estendre la mà contra els ancians d’Israel, i van poder veure Déu, i van menjar i van beure.
Moisès al Sinaí. Les taules de pedra
12El Senyor digué a Moisès: “Puja cap a mi a la muntanya i espera’t allà, que et donaré unes taules de pedra amb la Llei i els manaments que hi tinc escrits per a instruir-los.”
13Moisès es va alçar, amb el seu aju-dant Josuè, i va pujar a la muntanya de Déu.
14Als ancians els havia dit: “Espereu-nos aquí fins que tornem. Aquí teniu Aaron i Hur; qui tingui alguna qüestió, que s’adreci a ells.”
15Moisès va pujar a la muntanya i el núvol la va cobrir.
16I la glòria del Senyor es va situar damunt la muntanya del Sinaí, i el núvol la tingué coberta durant sis dies. El setè dia, Déu va cridar Moisès d’enmig del núvol.
17L’aspecte de la glòria del Senyor era, als ulls dels fills d’Israel, com un foc abrandat al cim de la muntanya.
18Moisès va entrar dins el núvol i va pujar a la muntanya. I s’hi estigué qua-ranta dies i quaranta nits.
S'ha seleccionat:
ÈXODE 24: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
ÈXODE 24
24
Ratificació de l’Aliança
1Després digué a Moisès: “Puja cap al Senyor, tu, Aaron, Na-dab, Abihú i setanta d’entre els ancians d’Israel, i adorareu des de lluny.
2Només Moisès tot sol s’acostarà al Senyor; i ells que no s’acostin, i el poble que no el segueixi.”
3Llavors Moisès va anar a explicar al poble totes les paraules del Senyor i totes les decisions, i el poble en pes va respondre a una veu: “Complirem tot el que el Senyor ha dit.”
4Moisès va escriure totes les paraules del Senyor i, llevant-se de matinada, va aixecar un altar al peu de la muntanya i dotze columnes per les dotze tribus d’Israel.
5Després hi féu anar uns joves dels fills d’Israel perquè oferissin holocaustos i immolessin vedells al Senyor com a sa-crificis de pau.
6Moisès prengué la meitat de la sang i la va posar en uns gibrells, i l’altra meitat la va espargir damunt l’altar.
7Prengué el Llibre de l’Aliança, el va llegir al poble i ells digueren: “Tot el que ha dit el Senyor ho complirem, i obeirem.”
8Llavors Moisès prengué la sang, la va espargir sobre el poble i digué: “Heus aquí la sang de l’Aliança que el Senyor ha fet amb vosaltres, per mitjà de totes aquestes paraules.”
9Moisès hi va pujar amb Aaron, Nadab, Abihú i setanta dels ancians d’Israel,
10i veieren el Déu d’Israel. Sota els seus peus hi havia com un enrajolat de safir, tan clar com el mateix cel.
11Però no va estendre la mà contra els ancians d’Israel, i van poder veure Déu, i van menjar i van beure.
Moisès al Sinaí. Les taules de pedra
12El Senyor digué a Moisès: “Puja cap a mi a la muntanya i espera’t allà, que et donaré unes taules de pedra amb la Llei i els manaments que hi tinc escrits per a instruir-los.”
13Moisès es va alçar, amb el seu aju-dant Josuè, i va pujar a la muntanya de Déu.
14Als ancians els havia dit: “Espereu-nos aquí fins que tornem. Aquí teniu Aaron i Hur; qui tingui alguna qüestió, que s’adreci a ells.”
15Moisès va pujar a la muntanya i el núvol la va cobrir.
16I la glòria del Senyor es va situar damunt la muntanya del Sinaí, i el núvol la tingué coberta durant sis dies. El setè dia, Déu va cridar Moisès d’enmig del núvol.
17L’aspecte de la glòria del Senyor era, als ulls dels fills d’Israel, com un foc abrandat al cim de la muntanya.
18Moisès va entrar dins el núvol i va pujar a la muntanya. I s’hi estigué qua-ranta dies i quaranta nits.
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya