ÈXODE 5
5
Primera entrevista amb el faraó
1Després Moisès i Aaron van anar a dir al faraó: “Així ha dit el Senyor Etern, el Déu d’Israel: Deixa sortir el meu poble perquè em celebri una festa solemne al desert.”
2Però el faraó va replicar: “Qui és aquest Senyor Etern perquè jo hagi d’obeir la seva veu i deixar marxar Is-rael? No conec el Senyor Etern, ni tam-poc no deixaré marxar Israel!”
3Ells van dir: “El Déu dels hebreus ens ha vingut a trobar; deixa’ns anar a tres jornades de camí dins el desert perquè puguem fer sacrificis al Senyor Etern, el nostre Déu; altrament, ens pot fer morir per la pesta o l’espasa.”
4Però el rei d’Egipte va contestar: “Moisès i Aaron, per què distraieu la gent de la seva tasca? Aneu a la vostra feina!”
5Encara hi afegí: “Ara que hi ha tanta gent a la regió voleu que interrompin la feina!”
El faraó agreuja el treball
6Aquell mateix dia, el faraó va donar als caps de colla del poble i als vigilants egipcis aquesta ordre:
7“No proporcioneu més palla a la gent, com fins ara, per a fabricar maons. Que vagin ells mateixos a buscar la palla que necessitin.
8Tot i així, exigiu-los la mateixa quan-titat de maons que feien fins ara, sense rebaixar-ne ni una mica; perquè són uns dropos. És per això que van reclamant: Volem anar a fer sacrificis al nostre Déu.
9Feu que s’incrementi el treball sobre aquests homes perquè estiguin ben ocu-pats i així no facin cas de discursos mentiders.”
10Llavors els caps de colla del poble i els vigilants van anar a parlar a la gent i els digueren: “Això diu el faraó: no us donaré ja més palla.
11Aneu vosaltres a buscar-vos-la allà on en pugueu trobar. Això, però, no re-baixarà la tasca que teniu fixada.”
12Llavors tot el poble es va escampar arreu del país d’Egipte a cercar rostoll per a emprar-lo en lloc de palla.
13Els vigilants els apressaven dient: “Enllestiu la vostra feina, la tasca de cada jornada, con quan teníeu palla.”
14I els caps de colla israelites, que els vigilants del faraó havien posat sobre ells, foren bastonejats i els deien: “Per què des de fa dos dies no acompliu la vostra quota de maons com abans?”
Queixa dels caps de colla al faraó
15Els caps de colla del poble israelita van anar a queixar-se al faraó: “Per què tractes així els teus servents?
16No se’ns proporciona palla, als teus servents, i, a sobre, se’ns exigeix: Feu maons! I els teus servents són castigats com si en tinguessin la culpa!”
17Ell respongué: “Dropos, més que dropos! És per això que aneu dient: Volem anar a oferir sacrificis al Senyor Déu.
18Au!, aneu a treballar, i no penseu que us donarem palla. Tot i així haureu d’acomplir la quota de maons fixada.”
19Els caps de colla del poble israelita es veieren en un gran compromís quan els van dir: “No es rebaixarà gens la vostra quota diària de maons.”
20Per això, quan es van trobar amb Moisès i Aaron, que estaven esperant que sortissin de l’audiència del faraó,
21els van dir: “Que el Senyor us exa-mini i us jutgi per haver-nos fet odiosos als ulls del faraó i als dels seus conse-llers i haver-los posat a la mà l’espasa que ens ha de matar.”
Oració de Moisès
22Llavors Moisès es va girar vers el Senyor i digué: “Senyor meu, per què maltractes aquest poble? Per això m’has enviat?
23Perquè des que em vaig presentar al faraó per parlar-li en nom teu, ell ha vingut fent mal a aquest poble, i no has fet res per alliberar-lo.”
S'ha seleccionat:
ÈXODE 5: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
ÈXODE 5
5
Primera entrevista amb el faraó
1Després Moisès i Aaron van anar a dir al faraó: “Així ha dit el Senyor Etern, el Déu d’Israel: Deixa sortir el meu poble perquè em celebri una festa solemne al desert.”
2Però el faraó va replicar: “Qui és aquest Senyor Etern perquè jo hagi d’obeir la seva veu i deixar marxar Is-rael? No conec el Senyor Etern, ni tam-poc no deixaré marxar Israel!”
3Ells van dir: “El Déu dels hebreus ens ha vingut a trobar; deixa’ns anar a tres jornades de camí dins el desert perquè puguem fer sacrificis al Senyor Etern, el nostre Déu; altrament, ens pot fer morir per la pesta o l’espasa.”
4Però el rei d’Egipte va contestar: “Moisès i Aaron, per què distraieu la gent de la seva tasca? Aneu a la vostra feina!”
5Encara hi afegí: “Ara que hi ha tanta gent a la regió voleu que interrompin la feina!”
El faraó agreuja el treball
6Aquell mateix dia, el faraó va donar als caps de colla del poble i als vigilants egipcis aquesta ordre:
7“No proporcioneu més palla a la gent, com fins ara, per a fabricar maons. Que vagin ells mateixos a buscar la palla que necessitin.
8Tot i així, exigiu-los la mateixa quan-titat de maons que feien fins ara, sense rebaixar-ne ni una mica; perquè són uns dropos. És per això que van reclamant: Volem anar a fer sacrificis al nostre Déu.
9Feu que s’incrementi el treball sobre aquests homes perquè estiguin ben ocu-pats i així no facin cas de discursos mentiders.”
10Llavors els caps de colla del poble i els vigilants van anar a parlar a la gent i els digueren: “Això diu el faraó: no us donaré ja més palla.
11Aneu vosaltres a buscar-vos-la allà on en pugueu trobar. Això, però, no re-baixarà la tasca que teniu fixada.”
12Llavors tot el poble es va escampar arreu del país d’Egipte a cercar rostoll per a emprar-lo en lloc de palla.
13Els vigilants els apressaven dient: “Enllestiu la vostra feina, la tasca de cada jornada, con quan teníeu palla.”
14I els caps de colla israelites, que els vigilants del faraó havien posat sobre ells, foren bastonejats i els deien: “Per què des de fa dos dies no acompliu la vostra quota de maons com abans?”
Queixa dels caps de colla al faraó
15Els caps de colla del poble israelita van anar a queixar-se al faraó: “Per què tractes així els teus servents?
16No se’ns proporciona palla, als teus servents, i, a sobre, se’ns exigeix: Feu maons! I els teus servents són castigats com si en tinguessin la culpa!”
17Ell respongué: “Dropos, més que dropos! És per això que aneu dient: Volem anar a oferir sacrificis al Senyor Déu.
18Au!, aneu a treballar, i no penseu que us donarem palla. Tot i així haureu d’acomplir la quota de maons fixada.”
19Els caps de colla del poble israelita es veieren en un gran compromís quan els van dir: “No es rebaixarà gens la vostra quota diària de maons.”
20Per això, quan es van trobar amb Moisès i Aaron, que estaven esperant que sortissin de l’audiència del faraó,
21els van dir: “Que el Senyor us exa-mini i us jutgi per haver-nos fet odiosos als ulls del faraó i als dels seus conse-llers i haver-los posat a la mà l’espasa que ens ha de matar.”
Oració de Moisès
22Llavors Moisès es va girar vers el Senyor i digué: “Senyor meu, per què maltractes aquest poble? Per això m’has enviat?
23Perquè des que em vaig presentar al faraó per parlar-li en nom teu, ell ha vingut fent mal a aquest poble, i no has fet res per alliberar-lo.”
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya