GÀLATES 4
4
Hereus per obra de Déu
1Ara jo dic: Tot el temps que l’he-reu és menor d’edat no es diferen-cia gens d’un esclau, perquè, tot i que és amo de tot,
2ha d’estar sotmès als tutors i adminis-tradors fins al termini prefixat pel pare.
3Així també nosaltres: quan érem me-nors, érem com esclaus dominats pels elements d’aquest món.
4Però, quan es complí el termini, Déu envià el seu Fill, nascut d’una dona, sotmès per naixement al règim de la Llei,
5a fi de rescatar els qui estaven sotme-sos a la Llei, per tal que rebéssim l’a-dopció filial.
6I la prova que sou fills és que Déu ha enviat als nostres cors l’Esperit del seu Fill, que clama: “Abba, Pare!”
7De manera que ja no ets esclau, sinó fill; i, si ets fill, ets també hereu, per obra de Déu.
8En altre temps, quan no teníeu conei-xement de Déu, servíeu uns éssers que per naturalesa no són déus;
9però ara, que heu conegut Déu, més ben dit, que heu estat reconeguts per Déu, com és que torneu altre cop als miserables elements sense força, sota els quals sembla que us voleu supeditar altra volta com abans?
10Observeu certs dies, mesos, estacions i anys.
11Em feu témer que els meus esforços per vosaltres no hagin estat inútils.
Preocupació pels gàlates
12Germans, identifiqueu-vos amb mi com jo m’he identificat amb vosaltres, si us plau. No és que m’hàgiu fet cap greuge,
13al contrari, sabeu prou bé que la pri-mera vegada que us vaig anunciar l’e-vangeli va ser durant una malaltia cor-poral,
14i encara que el meu estat físic havia de ser una prova per a vosaltres, no em vau menysprear ni em vau rebutjar, sinó que em vau acollir com un missatger de Déu, com el mateix Crist Jesús.
15Què se n’ha fet d’aquell entusiasme vostre? Perquè, haig de reconèixer que si haguéssiu pogut us hauríeu tret els ulls per donar-me’ls.
16¿És que m’he guanyat la vostra ene-mistat per dir-vos la veritat?
17Tenen per vosaltres un interès que no és ben intencionat, sinó que busquen apartar-vos de mi perquè us acosteu a ells.
18Seria bo, però, que tinguéssiu interès pel bé en tot moment, i no únicament quan jo sóc entre vosaltres.
19Fillets meus, per qui torno a passar dolors d’infantament fins que el Crist prengui forma en vosaltres,
20m’agradaria trobar-me ara mateix aquí entre vosaltres i parlar-vos en un altre to, perquè em teniu desconcertat.
Agar i Sara
21Els qui voleu estar sota la Llei, di-gueu-me: que no escolteu la Llei?
22Perquè allí hi ha escrit que Abraham tingué dos fills, l’un de l’esclava i l’altre de la dona lliure.
23Però el de l’esclava va néixer per decisió humana, i el de la lliure, en virtut de la promesa.
24Tot això és al·legòric. De fet, aques-tes dones representen dues aliances: l’una, representada per Agar, s’origina en la muntanya del Sinaí, i dóna fills esclaus.
25Precisament, Agar, la muntanya del Sinaí, és a l’Aràbia, i correspon a la Jerusalem actual, atès que és esclava juntament amb els seus fills.
26En canvi, la Jerusalem de dalt és lliure, i aquesta és la nostra mare;
27perquè diu l’Escriptura:
“Alegra’t, estèril, tu que no dónes a llum,
esclata de joia i crida, tu que no coneixes els dolors del part;
perquè són més els fills de l’abandonada
que no pas els de la que té marit.”
28Vosaltres, doncs, germans, a la manera d’Isaac, sou fills de la promesa.
29Però, igualment com llavors, el nas-cut per decisió de l’home perseguia el nascut segons l’Esperit, així mateix pas-sa ara.
30Però, què hi diu l’Escriptura? “Treu fora l’esclava amb el seu fill: perquè el fill de l’esclava no compartirà l’herència amb el fill de la lliure.”
31Per tant, germans, no som fills d’una esclava, sinó d’una dona lliure.
S'ha seleccionat:
GÀLATES 4: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
GÀLATES 4
4
Hereus per obra de Déu
1Ara jo dic: Tot el temps que l’he-reu és menor d’edat no es diferen-cia gens d’un esclau, perquè, tot i que és amo de tot,
2ha d’estar sotmès als tutors i adminis-tradors fins al termini prefixat pel pare.
3Així també nosaltres: quan érem me-nors, érem com esclaus dominats pels elements d’aquest món.
4Però, quan es complí el termini, Déu envià el seu Fill, nascut d’una dona, sotmès per naixement al règim de la Llei,
5a fi de rescatar els qui estaven sotme-sos a la Llei, per tal que rebéssim l’a-dopció filial.
6I la prova que sou fills és que Déu ha enviat als nostres cors l’Esperit del seu Fill, que clama: “Abba, Pare!”
7De manera que ja no ets esclau, sinó fill; i, si ets fill, ets també hereu, per obra de Déu.
8En altre temps, quan no teníeu conei-xement de Déu, servíeu uns éssers que per naturalesa no són déus;
9però ara, que heu conegut Déu, més ben dit, que heu estat reconeguts per Déu, com és que torneu altre cop als miserables elements sense força, sota els quals sembla que us voleu supeditar altra volta com abans?
10Observeu certs dies, mesos, estacions i anys.
11Em feu témer que els meus esforços per vosaltres no hagin estat inútils.
Preocupació pels gàlates
12Germans, identifiqueu-vos amb mi com jo m’he identificat amb vosaltres, si us plau. No és que m’hàgiu fet cap greuge,
13al contrari, sabeu prou bé que la pri-mera vegada que us vaig anunciar l’e-vangeli va ser durant una malaltia cor-poral,
14i encara que el meu estat físic havia de ser una prova per a vosaltres, no em vau menysprear ni em vau rebutjar, sinó que em vau acollir com un missatger de Déu, com el mateix Crist Jesús.
15Què se n’ha fet d’aquell entusiasme vostre? Perquè, haig de reconèixer que si haguéssiu pogut us hauríeu tret els ulls per donar-me’ls.
16¿És que m’he guanyat la vostra ene-mistat per dir-vos la veritat?
17Tenen per vosaltres un interès que no és ben intencionat, sinó que busquen apartar-vos de mi perquè us acosteu a ells.
18Seria bo, però, que tinguéssiu interès pel bé en tot moment, i no únicament quan jo sóc entre vosaltres.
19Fillets meus, per qui torno a passar dolors d’infantament fins que el Crist prengui forma en vosaltres,
20m’agradaria trobar-me ara mateix aquí entre vosaltres i parlar-vos en un altre to, perquè em teniu desconcertat.
Agar i Sara
21Els qui voleu estar sota la Llei, di-gueu-me: que no escolteu la Llei?
22Perquè allí hi ha escrit que Abraham tingué dos fills, l’un de l’esclava i l’altre de la dona lliure.
23Però el de l’esclava va néixer per decisió humana, i el de la lliure, en virtut de la promesa.
24Tot això és al·legòric. De fet, aques-tes dones representen dues aliances: l’una, representada per Agar, s’origina en la muntanya del Sinaí, i dóna fills esclaus.
25Precisament, Agar, la muntanya del Sinaí, és a l’Aràbia, i correspon a la Jerusalem actual, atès que és esclava juntament amb els seus fills.
26En canvi, la Jerusalem de dalt és lliure, i aquesta és la nostra mare;
27perquè diu l’Escriptura:
“Alegra’t, estèril, tu que no dónes a llum,
esclata de joia i crida, tu que no coneixes els dolors del part;
perquè són més els fills de l’abandonada
que no pas els de la que té marit.”
28Vosaltres, doncs, germans, a la manera d’Isaac, sou fills de la promesa.
29Però, igualment com llavors, el nas-cut per decisió de l’home perseguia el nascut segons l’Esperit, així mateix pas-sa ara.
30Però, què hi diu l’Escriptura? “Treu fora l’esclava amb el seu fill: perquè el fill de l’esclava no compartirà l’herència amb el fill de la lliure.”
31Per tant, germans, no som fills d’una esclava, sinó d’una dona lliure.
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya