GÈNESI 25
25
Els descendents d’Abraham i Queturà
1Abraham va tornar a prendre una altra dona que es deia Queturà.
2Aquesta li va infantar Zimran, Jocxan, Medan, Madian, Ixbac i Xúah.
3Jocxan engendrà Saba i Dedan. Els fills de Dedan foren els aixurites, els letuixites i els leümmites.
4Els fills de Madian: Efà, Éfer, Hanoc, Abidà i Eldaà. Tots aquests són fills de Queturà.
5I Abraham va deixar tot el que posseïa a Isaac;
6però als fills de les seves concubines els va donar presents, mentre encara vivia, i els allunyà del seu fill Isaac, en direcció a llevant, al país de l’orient.
Mort i sepultura d’Abraham
7Aquests foren els dies que Abraham visqué: cent setanta-cinc anys.
8Va expirar i morí en bona vellesa, ancià i ple de dies, i es va unir al seu poble.
9Els seus fills Isaac i Ismael el van sepultar a la cova de Macpelà, al camp d’Efron, el fill de Sóhar, l’hitita, que es troba davant de Mambré,
10el camp que Abraham havia comprat als hitites. Allà van ser sepultats Abraham i la seva dona Sara.
11Després de la mort d’Abraham, Déu va beneir el seu fill Isaac, que es va establir prop del pou de Lahai-Roí.
Els descendents d’Ismael
12Aquests són els descendents d’Is-mael, el fill d’Abraham, que li va infan-tar l’egípcia Agar, la serventa de Sara.
13I aquests els seus noms per ordre de naixença: el primogènit d’Ismael, Ne-baiot; el segueixen Quedar, Adbeel, Mibsam,
14Mixmà, Dumà, Masà,
15Hadad, Temà, Jetur, Nafix i Quedma.
16Aquests són els fills d’Ismael i aquests són els seus noms, segons les seves poblacions i els seus campaments: dotze caps per a les corresponents tribus.
17I aquests foren els anys de la vida d’Ismael: cent trenta-set anys. Després expirà, va morir i es va unir al seu poble.
18Ells van habitar des d’Havilà fins a Xur, que s’escau davant l’Egipte, en di-recció a Aixur, situant-se davant de tots els seus germans.
Naixement de Jacob i Esaú
19Aquesta és la història d’Isaac, el fill d’Abraham: Abraham va engendrar Isaac.
20Tenia Isaac quaranta anys quan pren-gué per muller Rebeca, la filla de Be-tuel, l’arameu de Padan-Aram, i germana de Laban, l’arameu.
21Isaac va pregar el Senyor per la seva dona, perquè era estèril, i el Senyor el va escoltar, i la seva dona, Rebeca, va concebre.
22Però dintre el seu ventre els fills s’entretopaven. Ella pensava: “Si ha de ser així, per què a mi em passa això?” Llavors se n’anà a consultar el Senyor.
23I el Senyor li va respondre:
“Dues nacions hi ha en el teu ventre,
i dos pobles de les teves entranyes seran separats;
l’un serà més fort que l’altre,
i el més gran servirà el més petit.”
24Quan es van complir els dies de l’infantament, va resultar que duia bessons al ventre.
25El primer va sortir roig tot ell, pelut com una samarra, i el van anomenar Esaú.
26Tot seguit va sortir el seu germà, amb la mà agafada al taló d’Esaú, i el van anomenar Jacob. Isaac tenia seixanta anys quan van néixer.
Esaú es ven la primogenitura
27Els nois van créixer, i Esaú esdevingué un caçador expert, un home mun-tanyenc, mentre que Jacob era un home tranquil, que s’estava al campament.
28Isaac tenia preferència per Esaú, perquè li agradava la caça, i Rebeca s’esti-mava més Jacob.
29Una vegada Jacob estava guisant un menjar quan tornava Esaú del camp tot fatigat.
30I Esaú digué a Jacob: “Deixa’m men-jar d’això vermell que tens aquí, que estic esgotat.” (D’aquí ve que li diuen Edom, que vol dir roig.)
31Jacob li fa: “Ven-me ara mateix la teva primogenitura.”
32Respongué Esaú: “Defalleixo; de què em servirà la primogenitura?”
33Jacob seguí: “Jura-m’ho ara mateix.” Ell va fer el jurament, venent la primo-genitura a Jacob.
34Llavors Jacob va donar a Esaú pa i estofat de llenties. Ell va menjar, va beure, es va aixecar i se n’anà. Així va menysprear Esaú la primogenitura.
S'ha seleccionat:
GÈNESI 25: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
GÈNESI 25
25
Els descendents d’Abraham i Queturà
1Abraham va tornar a prendre una altra dona que es deia Queturà.
2Aquesta li va infantar Zimran, Jocxan, Medan, Madian, Ixbac i Xúah.
3Jocxan engendrà Saba i Dedan. Els fills de Dedan foren els aixurites, els letuixites i els leümmites.
4Els fills de Madian: Efà, Éfer, Hanoc, Abidà i Eldaà. Tots aquests són fills de Queturà.
5I Abraham va deixar tot el que posseïa a Isaac;
6però als fills de les seves concubines els va donar presents, mentre encara vivia, i els allunyà del seu fill Isaac, en direcció a llevant, al país de l’orient.
Mort i sepultura d’Abraham
7Aquests foren els dies que Abraham visqué: cent setanta-cinc anys.
8Va expirar i morí en bona vellesa, ancià i ple de dies, i es va unir al seu poble.
9Els seus fills Isaac i Ismael el van sepultar a la cova de Macpelà, al camp d’Efron, el fill de Sóhar, l’hitita, que es troba davant de Mambré,
10el camp que Abraham havia comprat als hitites. Allà van ser sepultats Abraham i la seva dona Sara.
11Després de la mort d’Abraham, Déu va beneir el seu fill Isaac, que es va establir prop del pou de Lahai-Roí.
Els descendents d’Ismael
12Aquests són els descendents d’Is-mael, el fill d’Abraham, que li va infan-tar l’egípcia Agar, la serventa de Sara.
13I aquests els seus noms per ordre de naixença: el primogènit d’Ismael, Ne-baiot; el segueixen Quedar, Adbeel, Mibsam,
14Mixmà, Dumà, Masà,
15Hadad, Temà, Jetur, Nafix i Quedma.
16Aquests són els fills d’Ismael i aquests són els seus noms, segons les seves poblacions i els seus campaments: dotze caps per a les corresponents tribus.
17I aquests foren els anys de la vida d’Ismael: cent trenta-set anys. Després expirà, va morir i es va unir al seu poble.
18Ells van habitar des d’Havilà fins a Xur, que s’escau davant l’Egipte, en di-recció a Aixur, situant-se davant de tots els seus germans.
Naixement de Jacob i Esaú
19Aquesta és la història d’Isaac, el fill d’Abraham: Abraham va engendrar Isaac.
20Tenia Isaac quaranta anys quan pren-gué per muller Rebeca, la filla de Be-tuel, l’arameu de Padan-Aram, i germana de Laban, l’arameu.
21Isaac va pregar el Senyor per la seva dona, perquè era estèril, i el Senyor el va escoltar, i la seva dona, Rebeca, va concebre.
22Però dintre el seu ventre els fills s’entretopaven. Ella pensava: “Si ha de ser així, per què a mi em passa això?” Llavors se n’anà a consultar el Senyor.
23I el Senyor li va respondre:
“Dues nacions hi ha en el teu ventre,
i dos pobles de les teves entranyes seran separats;
l’un serà més fort que l’altre,
i el més gran servirà el més petit.”
24Quan es van complir els dies de l’infantament, va resultar que duia bessons al ventre.
25El primer va sortir roig tot ell, pelut com una samarra, i el van anomenar Esaú.
26Tot seguit va sortir el seu germà, amb la mà agafada al taló d’Esaú, i el van anomenar Jacob. Isaac tenia seixanta anys quan van néixer.
Esaú es ven la primogenitura
27Els nois van créixer, i Esaú esdevingué un caçador expert, un home mun-tanyenc, mentre que Jacob era un home tranquil, que s’estava al campament.
28Isaac tenia preferència per Esaú, perquè li agradava la caça, i Rebeca s’esti-mava més Jacob.
29Una vegada Jacob estava guisant un menjar quan tornava Esaú del camp tot fatigat.
30I Esaú digué a Jacob: “Deixa’m men-jar d’això vermell que tens aquí, que estic esgotat.” (D’aquí ve que li diuen Edom, que vol dir roig.)
31Jacob li fa: “Ven-me ara mateix la teva primogenitura.”
32Respongué Esaú: “Defalleixo; de què em servirà la primogenitura?”
33Jacob seguí: “Jura-m’ho ara mateix.” Ell va fer el jurament, venent la primo-genitura a Jacob.
34Llavors Jacob va donar a Esaú pa i estofat de llenties. Ell va menjar, va beure, es va aixecar i se n’anà. Així va menysprear Esaú la primogenitura.
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya