GÈNESI 28
28
Isaac envia Jacob a la casa de Laban
1Llavors Isaac va cridar Jacob, el va beneir i li féu aquesta ad-vertència: “No prenguis muller d’entre les filles de Canaan.
2Alça’t, vés a Padan-Aram, a casa de Betuel, el pare de la teva mare, i pren muller allí, entre les filles de Laban, el germà de la teva mare.
3Que el Déu Totpoderós et beneeixi i et faci fructificar i multiplicar a fi que esdevinguis una munió de pobles.
4Que et concedeixi la benedicció d’Abraham, a tu i a la teva descendèn-cia, perquè et facis amo de la terra dels teus pelegrinatges, que Déu va donar a Abraham.”
5Així acomiadà Isaac a Jacob, i aquest va marxar a Padan-Aram, a casa de La-ban, el fill de Betuel, l’arameu, el germà de Rebeca, la mare de Jacob i Esaú.
Nou emparentament d’Esaú amb els cananites
6En veure Esaú que Isaac havia beneït Jacob i l’havia enviat a Padan-Aram perquè triés muller allí, i que en beneir-lo li havia manat: “No prenguis muller d’entre les filles de Canaan”,
7i que Jacob obeint el seu pare i la seva mare se n’havia anat a Padan-Aram,
8va comprendre que les dones de Ca-naan eren mal vistes pel seu pare Isaac.
9Llavors Esaú va anar a trobar Ismael i prengué per muller Mahalat, filla d’Is-mael, el fill d’Abraham, i germana de Nebaiot, tot i que ja tenia altres dones.
El somni de Jacob a Betel
10Jacob va sortir de Beerxeba i es va dirigir cap a Haran.
11En arribar en un lloc adequat, es disposà a fer-hi nit perquè el sol ja s’ha-via post. Va agafar una de les pedres d’allà i se la va posar de capçal i es posà a dormir allí mateix.
12I tingué un somni: Heus aquí que hi havia una escala apuntalada a terra i el cim de la qual tocava al cel; i uns àngels de Déu hi baixaven i pujaven.
13Déu, el Senyor, estava dret al seu cim i li deia: “Jo sóc el Senyor, el Déu del teu pare Abraham, i el Déu d’Isaac. La terra on dorms te la donaré a tu i a la teva descendència.
14La teva descendència serà nombrosa com la pols de la terra; i t’estendràs cap a ponent i cap a llevant, cap al nord i cap al migdia; i en tu i en la teva descen-dència seran beneïts tots els llinatges de la terra.
15Jo sóc amb tu i et guardaré vagis on vagis i et tornaré en aquesta terra; no et deixaré pas sense haver complert el que t’he promès.”
16Jacob es desvetllà del seu somni i digué: “Evidentment, el Senyor és en aquest lloc, i jo no ho sabia.”
17I, corprès de por, digué: “Que n’és de temible aquest lloc! No és altra cosa que la casa de Déu i la porta del cel.”
18De bon matí, així que es va llevar, Jacob va agafar la pedra que li havia fet de capçal, la va dreçar com un pilar i, damunt d’ella, hi va vessar la unció.
19Al lloc aquell li va posar el nom de Betel (casa de Déu), si bé el nom que anteriorment tenia la població era el de Luz.
20Jacob va fer una prometença i digué: “Si Déu és amb mi i em guarda en el camí que he emprès, si em dóna pa per a menjar i roba per a cobrir-me
21i em fa tornar sa i estalvi a la casa del meu pare, el Senyor serà el meu Déu;
22i aquesta pedra que he dreçat com a pilar serà casa de Déu, i et tributaré el delme de tot allò que tu em donis.”
S'ha seleccionat:
GÈNESI 28: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
GÈNESI 28
28
Isaac envia Jacob a la casa de Laban
1Llavors Isaac va cridar Jacob, el va beneir i li féu aquesta ad-vertència: “No prenguis muller d’entre les filles de Canaan.
2Alça’t, vés a Padan-Aram, a casa de Betuel, el pare de la teva mare, i pren muller allí, entre les filles de Laban, el germà de la teva mare.
3Que el Déu Totpoderós et beneeixi i et faci fructificar i multiplicar a fi que esdevinguis una munió de pobles.
4Que et concedeixi la benedicció d’Abraham, a tu i a la teva descendèn-cia, perquè et facis amo de la terra dels teus pelegrinatges, que Déu va donar a Abraham.”
5Així acomiadà Isaac a Jacob, i aquest va marxar a Padan-Aram, a casa de La-ban, el fill de Betuel, l’arameu, el germà de Rebeca, la mare de Jacob i Esaú.
Nou emparentament d’Esaú amb els cananites
6En veure Esaú que Isaac havia beneït Jacob i l’havia enviat a Padan-Aram perquè triés muller allí, i que en beneir-lo li havia manat: “No prenguis muller d’entre les filles de Canaan”,
7i que Jacob obeint el seu pare i la seva mare se n’havia anat a Padan-Aram,
8va comprendre que les dones de Ca-naan eren mal vistes pel seu pare Isaac.
9Llavors Esaú va anar a trobar Ismael i prengué per muller Mahalat, filla d’Is-mael, el fill d’Abraham, i germana de Nebaiot, tot i que ja tenia altres dones.
El somni de Jacob a Betel
10Jacob va sortir de Beerxeba i es va dirigir cap a Haran.
11En arribar en un lloc adequat, es disposà a fer-hi nit perquè el sol ja s’ha-via post. Va agafar una de les pedres d’allà i se la va posar de capçal i es posà a dormir allí mateix.
12I tingué un somni: Heus aquí que hi havia una escala apuntalada a terra i el cim de la qual tocava al cel; i uns àngels de Déu hi baixaven i pujaven.
13Déu, el Senyor, estava dret al seu cim i li deia: “Jo sóc el Senyor, el Déu del teu pare Abraham, i el Déu d’Isaac. La terra on dorms te la donaré a tu i a la teva descendència.
14La teva descendència serà nombrosa com la pols de la terra; i t’estendràs cap a ponent i cap a llevant, cap al nord i cap al migdia; i en tu i en la teva descen-dència seran beneïts tots els llinatges de la terra.
15Jo sóc amb tu i et guardaré vagis on vagis i et tornaré en aquesta terra; no et deixaré pas sense haver complert el que t’he promès.”
16Jacob es desvetllà del seu somni i digué: “Evidentment, el Senyor és en aquest lloc, i jo no ho sabia.”
17I, corprès de por, digué: “Que n’és de temible aquest lloc! No és altra cosa que la casa de Déu i la porta del cel.”
18De bon matí, així que es va llevar, Jacob va agafar la pedra que li havia fet de capçal, la va dreçar com un pilar i, damunt d’ella, hi va vessar la unció.
19Al lloc aquell li va posar el nom de Betel (casa de Déu), si bé el nom que anteriorment tenia la població era el de Luz.
20Jacob va fer una prometença i digué: “Si Déu és amb mi i em guarda en el camí que he emprès, si em dóna pa per a menjar i roba per a cobrir-me
21i em fa tornar sa i estalvi a la casa del meu pare, el Senyor serà el meu Déu;
22i aquesta pedra que he dreçat com a pilar serà casa de Déu, i et tributaré el delme de tot allò que tu em donis.”
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya