GÈNESI 32
32
Jacob prepara la trobada amb Esaú
1Jacob va seguir el seu camí, i uns àngels de Déu van sortir a rebre’l.
2En veure’ls, digué Jacob: “Aquest és el campament de Déu!” I va anomenar aquell indret Mahanaim.
3Després Jacob va enviar missatgers davant seu a trobar Esaú, el seu germà, a la terra de Seïr, a l’estepa d’Edom.
4I els donà aquest encàrrec: “Digueu això al meu senyor Esaú: Així diu el teu servent Jacob: Vaig anar a viure amb Laban i m’hi he estat fins ara.
5Disposo de bous i ases, ramats d’ove-lles i cabres, servents i serventes; i ho faig saber al meu senyor a fi de trobar gràcia davant teu.”
6Quan els missatgers van tornar, digue-ren a Jacob: “Hem anat a trobar el teu germà Esaú, i ell ve ara al teu encontre amb quatre-cents homes.”
7Jacob va quedar colpit de por i d’an-goixa. Llavors va separar en dos campaments la gent que duia, els ramats, els bous i els camells;
8perquè pensava: “Si Esaú arriba al primer campament i el destrossa, l’altre es podrà salvar.”
9I Jacob va clamar: “Oh, Déu del meu pare Abraham; oh, Déu del meu pare Isaac; oh, Senyor Etern que em vas dir: Torna a la teva terra, amb la teva paren-tela, i jo t’afavoriré;
10sóc indigne de tantes mercès i de tanta fidelitat com has tingut envers el teu servent. Jo he passat aquest Jordà sense res més que el meu bastó, i ara tinc dos campaments per vetllar.
11Guarda’m de la mà del meu germà, de la mà d’Esaú, perquè li tinc por; no sigui que vingui i em faci mal a mi, i a la mare amb els fills.
12Tu em vas dir: T’ompliré de favors i faré la teva descendència com la sorra de la platja, que per ser tanta no pot ser comptada.”
13Jacob va passar aquella nit allí mateix. Després, d’allò que tenia al seu abast, va preparar un present per al seu germà Esaú:
14dues-centes cabres i vint bocs, dues-centes ovelles i vint moltons,
15trenta camelles de cria amb els seus petits, quaranta vaques i deu toros, vint someres i deu pollins.
16En va fer ramats separats i els va confiar als seus servents i els digué: “Aneu davant meu deixant un espai en-tre ramat i ramat.”
17Al primer li va dir: “Quan el meu germà Esaú et trobi i et pregunti: A qui serveixes? On vas? De qui és això que portes?,
18contestaràs: És del teu servent Jacob, és un present que envia al meu senyor. Precisament ell ve darrere nostre.”
19Igualment va ordenar al segon, al tercer i a tots els altres que menaven els ramats, dient-los: “Això mateix direu a Esaú quan el trobeu,
20i repetireu: Precisament el teu servent Jacob ve darrere nostre.” Perquè es deia: “Amb l’obsequi que va davant meu el calmaré; després m’hi presenta-ré, i potser així em farà bona cara.”
21Va fer que els presents s’avancessin, però ell es va quedar aquella nit al cam-pament.
Jacob lluita amb un àngel
22A la nit, es va llevar, prengué les seves dues mullers, les dues serventes i els onze fills, i va passar el gual del Jaboc.
23Els conduí i els féu passar el rierol juntament amb tot el que era seu,
24però Jacob es va quedar tot sol. Lla-vors un home va lluitar amb ell fins a trenc d’alba.
25Veient que no el podia vèncer, men-tre lluitava va tocar l’articulació de la cuixa de Jacob, que es va desllorigar.
26Aquell home li digué: “Deixa’m anar, que ja apunta l’alba.” Jacob li con-testà: “No et deixaré fins que m’hagis beneït.”
27L’altre li preguntà: “Com et dius?” Respongué: “Jacob.”
28Li digué: “Doncs, d’ara endavant ja no et diràs més Jacob, sinó Israel, perquè has lluitat amb Déu i amb els homes i has vençut.”
29Llavors Jacob li va dir: “Si et plau, digues-me el teu nom.” Li va contestar: “Per què em preguntes el meu nom?” I allí mateix el va beneir.
30Jacob va anomenar aquell lloc Pe-nuel, perquè pensava: “He vist Déu cara a cara i encara sóc viu.”
31El sol ja sortia quan passava més enllà de Penuel, i anava coix a causa de la cuixa ferida.
32Per això, encara avui, els israelites no mengen el nervi ciàtic que es troba a l’articulació de la cuixa, per haver estat Jacob tocat en aquest nervi.
S'ha seleccionat:
GÈNESI 32: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
GÈNESI 32
32
Jacob prepara la trobada amb Esaú
1Jacob va seguir el seu camí, i uns àngels de Déu van sortir a rebre’l.
2En veure’ls, digué Jacob: “Aquest és el campament de Déu!” I va anomenar aquell indret Mahanaim.
3Després Jacob va enviar missatgers davant seu a trobar Esaú, el seu germà, a la terra de Seïr, a l’estepa d’Edom.
4I els donà aquest encàrrec: “Digueu això al meu senyor Esaú: Així diu el teu servent Jacob: Vaig anar a viure amb Laban i m’hi he estat fins ara.
5Disposo de bous i ases, ramats d’ove-lles i cabres, servents i serventes; i ho faig saber al meu senyor a fi de trobar gràcia davant teu.”
6Quan els missatgers van tornar, digue-ren a Jacob: “Hem anat a trobar el teu germà Esaú, i ell ve ara al teu encontre amb quatre-cents homes.”
7Jacob va quedar colpit de por i d’an-goixa. Llavors va separar en dos campaments la gent que duia, els ramats, els bous i els camells;
8perquè pensava: “Si Esaú arriba al primer campament i el destrossa, l’altre es podrà salvar.”
9I Jacob va clamar: “Oh, Déu del meu pare Abraham; oh, Déu del meu pare Isaac; oh, Senyor Etern que em vas dir: Torna a la teva terra, amb la teva paren-tela, i jo t’afavoriré;
10sóc indigne de tantes mercès i de tanta fidelitat com has tingut envers el teu servent. Jo he passat aquest Jordà sense res més que el meu bastó, i ara tinc dos campaments per vetllar.
11Guarda’m de la mà del meu germà, de la mà d’Esaú, perquè li tinc por; no sigui que vingui i em faci mal a mi, i a la mare amb els fills.
12Tu em vas dir: T’ompliré de favors i faré la teva descendència com la sorra de la platja, que per ser tanta no pot ser comptada.”
13Jacob va passar aquella nit allí mateix. Després, d’allò que tenia al seu abast, va preparar un present per al seu germà Esaú:
14dues-centes cabres i vint bocs, dues-centes ovelles i vint moltons,
15trenta camelles de cria amb els seus petits, quaranta vaques i deu toros, vint someres i deu pollins.
16En va fer ramats separats i els va confiar als seus servents i els digué: “Aneu davant meu deixant un espai en-tre ramat i ramat.”
17Al primer li va dir: “Quan el meu germà Esaú et trobi i et pregunti: A qui serveixes? On vas? De qui és això que portes?,
18contestaràs: És del teu servent Jacob, és un present que envia al meu senyor. Precisament ell ve darrere nostre.”
19Igualment va ordenar al segon, al tercer i a tots els altres que menaven els ramats, dient-los: “Això mateix direu a Esaú quan el trobeu,
20i repetireu: Precisament el teu servent Jacob ve darrere nostre.” Perquè es deia: “Amb l’obsequi que va davant meu el calmaré; després m’hi presenta-ré, i potser així em farà bona cara.”
21Va fer que els presents s’avancessin, però ell es va quedar aquella nit al cam-pament.
Jacob lluita amb un àngel
22A la nit, es va llevar, prengué les seves dues mullers, les dues serventes i els onze fills, i va passar el gual del Jaboc.
23Els conduí i els féu passar el rierol juntament amb tot el que era seu,
24però Jacob es va quedar tot sol. Lla-vors un home va lluitar amb ell fins a trenc d’alba.
25Veient que no el podia vèncer, men-tre lluitava va tocar l’articulació de la cuixa de Jacob, que es va desllorigar.
26Aquell home li digué: “Deixa’m anar, que ja apunta l’alba.” Jacob li con-testà: “No et deixaré fins que m’hagis beneït.”
27L’altre li preguntà: “Com et dius?” Respongué: “Jacob.”
28Li digué: “Doncs, d’ara endavant ja no et diràs més Jacob, sinó Israel, perquè has lluitat amb Déu i amb els homes i has vençut.”
29Llavors Jacob li va dir: “Si et plau, digues-me el teu nom.” Li va contestar: “Per què em preguntes el meu nom?” I allí mateix el va beneir.
30Jacob va anomenar aquell lloc Pe-nuel, perquè pensava: “He vist Déu cara a cara i encara sóc viu.”
31El sol ja sortia quan passava més enllà de Penuel, i anava coix a causa de la cuixa ferida.
32Per això, encara avui, els israelites no mengen el nervi ciàtic que es troba a l’articulació de la cuixa, per haver estat Jacob tocat en aquest nervi.
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya