GÈNESI 47
47
Audiència del faraó
1Josep va anar a comunicar-ho al faraó i li digué: “El meu pare i els meus germans, amb les seves ovelles i el seu bestiar, amb tot el que tenien, han vingut de la terra de Canaan i ja són a la terra de Goixen.”
2Llavors va presentar al faraó cinc dels seus germans, que havia triat d’entre ells,
3i el faraó va preguntar als seus germans: “Quin ofici teniu?” Respongue-ren: “Els teus servents som pastors d’ovelles, igual com ho van ser els nostres avantpassats.”
4I hi van afegir: “Hem vingut a viure una temporada en aquesta terra, ja que manca el pasturatge per als ramats que tenen els teus servents. La fam a la terra de Canaan és molt greu, per això et demanem que deixis viure els teus servents a la terra de Goixen.”
5El faraó es va dirigir a Josep i li digué: “El teu pare i els teus germans han vingut a tu,
6i la terra d’Egipte està a la teva dispo-sició; instal·la’ls en la millor part del territori. Que s’estiguin a la regió de Goixen, i si trobes que entre ells hi ha homes experts, posa’ls de majorals dels meus propis ramats.”
7Josep també va fer venir el seu pare Jacob i el va presentar al faraó, i després que Jacob hagué complimentat amb la benedicció el faraó,
8aquest digué a Jacob: “Quants anys tens?”
9Jacob respongué al faraó: “El temps de la meva peregrinació ha estat de cent trenta anys; pocs i dolents han estat els anys de la meva vida, i no han arribat als anys de vida dels meus pares, en el temps de la seva peregrinació.”
10Jacob va donar la benedicció de co-miat al faraó i va sortir de la seva presència.
11Josep va establir el seu pare i els seus germans assignant-los terrenys en terri-tori egipci, en la més bona de les contra-des, al territori de Ramsès, tal com ho havia manat el faraó.
12Josep va proveir de queviures el seu pare i els seus germans i tota la família paterna, segons el nombre d’infants.
La política agrària de Josep
13Ja no hi havia blat enlloc del país; la fam era molt greu i tant a l’Egipte com a Canaan defallien a causa de la fam.
14Josep va anar aplegant tot el diner que hi havia a l’Egipte i a Canaan, a canvi del gra que li compraven, i aquest diner l’ingressava a l’erari reial.
15Quan el diner s’hagué acabat al país d’Egipte i a la terra de Canaan, tota la gent d’Egipte va anar a Josep dient: “Dóna’ns blat. ¿És que haurem de morir davant teu perquè se’ns ha acabat el diner?”
16Josep els digué: “Porteu-me el vostre bestiar i us en vendré a canvi del bestiar, ja que no teniu més diner.”
17Van portar el seu bestiar a Josep, i ell els donà blat a canvi de cavalls, ove-lles, vaques i ases. Així, durant tot aquell any, els proveí de blat a canvi del seu bestiar.
18En finalitzar aquell any, van acudir a ell l’any següent dient-li: “No podem pas amagar al meu senyor que, havent-se esgotat el diner i estant el bestiar en mans del meu senyor, ja no ens queda res a disposició del meu senyor, llevat de les nostres persones i les nostres terres.
19¿És que haurem de sucumbir, nosaltres i les nostres terres, davant la teva mirada indiferent? Compra’ns a nosaltres amb la nostra terra a canvi de blat, i serem esclaus del faraó nosaltres i la nostra terra. Però dóna’ns llavor per a sembrar, així podrem sobreviure sense morir, i la terra no es tornarà un ermot.”
20D’aquesta manera Josep es va apro-piar de totes les terres d’Egipte per al faraó, perquè els egipcis van vendre ca-dascú el seu camp, a causa de la fam que patien; i així les terres van esdevenir propietat del faraó,
21i el poble el va fer traslladar a les ciutats, de l’un a l’altre límit de les fronteres d’Egipte.
22Únicament no va poder apropiar-se de les terres dels sacerdots, perquè el faraó havia decretat un racionament per als sacerdots i podien sostenir-se amb el racionament que els concedí; per això no van vendre la seva terra.
23Després, Josep digué al poble: “Mi-reu, avui us he comprat a vosaltres i les vostres terres per al faraó. Aquí teniu llavor; sembreu, doncs, la terra.
24I quan arribi la collita, en donareu una cinquena part al faraó, i les altres quatre seran per a vosaltres, per a la sembra del camp, per al vostre sosteniment i el dels vostres familiars, i per a alimentar la vostra mainada.”
25Van contestar: “Ens has donat la vida! Que el meu senyor ens sigui benèvol i serem esclaus del faraó.”
26Josep va decretar aquesta llei, que encara és vigent en el dia d’avui: La cinquena part de la terra d’Egipte serà per al faraó. Solament les terres dels sacerdots no van ser del faraó.
Darreres voluntats de Jacob
27Els israelites es van establir al país d’Egipte, a la regió de Goixen, i van adquirir-hi propietats, van prosperar i es van multiplicar molt.
28Jacob visqué disset anys a la terra d’Egipte, i el temps de la seva vida va ser de cent quaranta-set anys.
29Com que l’edat d’Israel ja tocava la seva fi, va cridar el seu fill Josep i li digué: “Si he trobat gràcia als teus ulls, posa la mà sota la meva cuixa i siguis amable i lleial amb mi; i no m’enterris a l’Egipte,
30sinó que, quan vagi a descansar amb els meus avantpassats, em trauràs d’Egipte i m’enterraràs al seu sepulcre.” I ell digué: “Faré el que tu dius.”
31Insistí: “Jura-m’ho!” I li ho va jurar. Llavors Israel es va deixar caure sobre la capçalera del llit.
S'ha seleccionat:
GÈNESI 47: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
GÈNESI 47
47
Audiència del faraó
1Josep va anar a comunicar-ho al faraó i li digué: “El meu pare i els meus germans, amb les seves ovelles i el seu bestiar, amb tot el que tenien, han vingut de la terra de Canaan i ja són a la terra de Goixen.”
2Llavors va presentar al faraó cinc dels seus germans, que havia triat d’entre ells,
3i el faraó va preguntar als seus germans: “Quin ofici teniu?” Respongue-ren: “Els teus servents som pastors d’ovelles, igual com ho van ser els nostres avantpassats.”
4I hi van afegir: “Hem vingut a viure una temporada en aquesta terra, ja que manca el pasturatge per als ramats que tenen els teus servents. La fam a la terra de Canaan és molt greu, per això et demanem que deixis viure els teus servents a la terra de Goixen.”
5El faraó es va dirigir a Josep i li digué: “El teu pare i els teus germans han vingut a tu,
6i la terra d’Egipte està a la teva dispo-sició; instal·la’ls en la millor part del territori. Que s’estiguin a la regió de Goixen, i si trobes que entre ells hi ha homes experts, posa’ls de majorals dels meus propis ramats.”
7Josep també va fer venir el seu pare Jacob i el va presentar al faraó, i després que Jacob hagué complimentat amb la benedicció el faraó,
8aquest digué a Jacob: “Quants anys tens?”
9Jacob respongué al faraó: “El temps de la meva peregrinació ha estat de cent trenta anys; pocs i dolents han estat els anys de la meva vida, i no han arribat als anys de vida dels meus pares, en el temps de la seva peregrinació.”
10Jacob va donar la benedicció de co-miat al faraó i va sortir de la seva presència.
11Josep va establir el seu pare i els seus germans assignant-los terrenys en terri-tori egipci, en la més bona de les contra-des, al territori de Ramsès, tal com ho havia manat el faraó.
12Josep va proveir de queviures el seu pare i els seus germans i tota la família paterna, segons el nombre d’infants.
La política agrària de Josep
13Ja no hi havia blat enlloc del país; la fam era molt greu i tant a l’Egipte com a Canaan defallien a causa de la fam.
14Josep va anar aplegant tot el diner que hi havia a l’Egipte i a Canaan, a canvi del gra que li compraven, i aquest diner l’ingressava a l’erari reial.
15Quan el diner s’hagué acabat al país d’Egipte i a la terra de Canaan, tota la gent d’Egipte va anar a Josep dient: “Dóna’ns blat. ¿És que haurem de morir davant teu perquè se’ns ha acabat el diner?”
16Josep els digué: “Porteu-me el vostre bestiar i us en vendré a canvi del bestiar, ja que no teniu més diner.”
17Van portar el seu bestiar a Josep, i ell els donà blat a canvi de cavalls, ove-lles, vaques i ases. Així, durant tot aquell any, els proveí de blat a canvi del seu bestiar.
18En finalitzar aquell any, van acudir a ell l’any següent dient-li: “No podem pas amagar al meu senyor que, havent-se esgotat el diner i estant el bestiar en mans del meu senyor, ja no ens queda res a disposició del meu senyor, llevat de les nostres persones i les nostres terres.
19¿És que haurem de sucumbir, nosaltres i les nostres terres, davant la teva mirada indiferent? Compra’ns a nosaltres amb la nostra terra a canvi de blat, i serem esclaus del faraó nosaltres i la nostra terra. Però dóna’ns llavor per a sembrar, així podrem sobreviure sense morir, i la terra no es tornarà un ermot.”
20D’aquesta manera Josep es va apro-piar de totes les terres d’Egipte per al faraó, perquè els egipcis van vendre ca-dascú el seu camp, a causa de la fam que patien; i així les terres van esdevenir propietat del faraó,
21i el poble el va fer traslladar a les ciutats, de l’un a l’altre límit de les fronteres d’Egipte.
22Únicament no va poder apropiar-se de les terres dels sacerdots, perquè el faraó havia decretat un racionament per als sacerdots i podien sostenir-se amb el racionament que els concedí; per això no van vendre la seva terra.
23Després, Josep digué al poble: “Mi-reu, avui us he comprat a vosaltres i les vostres terres per al faraó. Aquí teniu llavor; sembreu, doncs, la terra.
24I quan arribi la collita, en donareu una cinquena part al faraó, i les altres quatre seran per a vosaltres, per a la sembra del camp, per al vostre sosteniment i el dels vostres familiars, i per a alimentar la vostra mainada.”
25Van contestar: “Ens has donat la vida! Que el meu senyor ens sigui benèvol i serem esclaus del faraó.”
26Josep va decretar aquesta llei, que encara és vigent en el dia d’avui: La cinquena part de la terra d’Egipte serà per al faraó. Solament les terres dels sacerdots no van ser del faraó.
Darreres voluntats de Jacob
27Els israelites es van establir al país d’Egipte, a la regió de Goixen, i van adquirir-hi propietats, van prosperar i es van multiplicar molt.
28Jacob visqué disset anys a la terra d’Egipte, i el temps de la seva vida va ser de cent quaranta-set anys.
29Com que l’edat d’Israel ja tocava la seva fi, va cridar el seu fill Josep i li digué: “Si he trobat gràcia als teus ulls, posa la mà sota la meva cuixa i siguis amable i lleial amb mi; i no m’enterris a l’Egipte,
30sinó que, quan vagi a descansar amb els meus avantpassats, em trauràs d’Egipte i m’enterraràs al seu sepulcre.” I ell digué: “Faré el que tu dius.”
31Insistí: “Jura-m’ho!” I li ho va jurar. Llavors Israel es va deixar caure sobre la capçalera del llit.
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya