GÈNESI 8
8
El diluvi s’atura
1Després Déu va pensar en Noè i en tots els animals domèstics i sal-vatges que estaven amb ell a l’arca, i va fer passar un vent sobre la terra i les aigües començaren a baixar.
2Les fonts de l’abisme i les rescloses del cel es van tancar, i s’aturaren les pluges del cel.
3I el nivell de les aigües que cobrien la terra començà a baixar, de mica en mica es van anar retirant i al cap de cent cinquanta dies ja havien minvat del tot.
4El dia disset del mes setè l’arca quedà varada sobre les muntanyes d’Ararat.
5Les aigües van seguir baixant lentament, i el primer dia del mes desè apare-gueren els cims de les muntanyes.
Noè deixa anar el corb i el colom
6Al cap de quaranta dies, Noè obrí la finestra que havia fet a l’arca
7i va deixar anar el corb, que s’estigué anant i venint perquè calia esperar que s’eixuguessin les aigües que cobrien la terra.
8Després Noè deixà anar el colom per comprovar si ja havien minvat les ai-gües a la terra.
9Però el colom no va trobar cap lloc on posar les potes, i retornà a l’arca, perquè les aigües encara cobrien la superfície de la terra; i ell allargà la mà i, agafant-lo, el féu entrar a l’arca.
10Encara esperà set dies més, i féu sortir altre cop el colom a fora de l’arca.
11El colom va tornar cap al tard, i heus aquí que duia al bec una fulla tendra d’olivera. Així va saber Noè que el ni-vell de les aigües havia minvat a la terra.
12Encara esperà set dies més, i va dei-xar anar el colom, que ja no va tornar.
13Va ser el primer dia del primer mes de l’any sis-cents u de la vida de Noè, que les aigües de la superfície terrestre es van eixugar. Noè va alçar la coberta de l’arca i comprovà que la superfície de la terra era seca.
14El dia vint-i-set del segon mes la terra va quedar seca del tot.
Tots surten de l’arca
15Aleshores Déu va parlar amb Noè i li digué:
16“Surt de l’arca, amb la teva muller i els teus fills i les seves mullers,
17i tots els animals de tota espècie que són amb tu: les aus, el bestiar i els rèptils que s’arrosseguen per terra; treu-los fora, a fi que s’escampin arreu, es repro-dueixin i es multipliquin sobre la terra.”
18Noè, doncs, va sortir amb els seus fills, juntament amb la seva muller i les mullers dels seus fills.
19També van sortir de l’arca tots els animals de cada espècie, els rèptils i les aus; tot allò que es mou damunt la terra.
Noè aixeca un altar
20Noè va aixecar un altar al Déu Etern i, seleccionant d’entre tots els animals purs i de totes les aus, li va oferir holocaustos.
21El Senyor va sentir l’olor suau i dintre el seu cor es digué: “No tornaré mai més a maleir la terra per culpa de l’home, perquè les inclinacions del cor humà són dolentes des de la infantesa, ni tornaré a castigar mai més tots els ésser vivents com he fet.
22Mentre duri la terra no cessaran mai la sembra i la sega, el fred i la calor, l’estiu i l’hivern.”
S'ha seleccionat:
GÈNESI 8: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
GÈNESI 8
8
El diluvi s’atura
1Després Déu va pensar en Noè i en tots els animals domèstics i sal-vatges que estaven amb ell a l’arca, i va fer passar un vent sobre la terra i les aigües començaren a baixar.
2Les fonts de l’abisme i les rescloses del cel es van tancar, i s’aturaren les pluges del cel.
3I el nivell de les aigües que cobrien la terra començà a baixar, de mica en mica es van anar retirant i al cap de cent cinquanta dies ja havien minvat del tot.
4El dia disset del mes setè l’arca quedà varada sobre les muntanyes d’Ararat.
5Les aigües van seguir baixant lentament, i el primer dia del mes desè apare-gueren els cims de les muntanyes.
Noè deixa anar el corb i el colom
6Al cap de quaranta dies, Noè obrí la finestra que havia fet a l’arca
7i va deixar anar el corb, que s’estigué anant i venint perquè calia esperar que s’eixuguessin les aigües que cobrien la terra.
8Després Noè deixà anar el colom per comprovar si ja havien minvat les ai-gües a la terra.
9Però el colom no va trobar cap lloc on posar les potes, i retornà a l’arca, perquè les aigües encara cobrien la superfície de la terra; i ell allargà la mà i, agafant-lo, el féu entrar a l’arca.
10Encara esperà set dies més, i féu sortir altre cop el colom a fora de l’arca.
11El colom va tornar cap al tard, i heus aquí que duia al bec una fulla tendra d’olivera. Així va saber Noè que el ni-vell de les aigües havia minvat a la terra.
12Encara esperà set dies més, i va dei-xar anar el colom, que ja no va tornar.
13Va ser el primer dia del primer mes de l’any sis-cents u de la vida de Noè, que les aigües de la superfície terrestre es van eixugar. Noè va alçar la coberta de l’arca i comprovà que la superfície de la terra era seca.
14El dia vint-i-set del segon mes la terra va quedar seca del tot.
Tots surten de l’arca
15Aleshores Déu va parlar amb Noè i li digué:
16“Surt de l’arca, amb la teva muller i els teus fills i les seves mullers,
17i tots els animals de tota espècie que són amb tu: les aus, el bestiar i els rèptils que s’arrosseguen per terra; treu-los fora, a fi que s’escampin arreu, es repro-dueixin i es multipliquin sobre la terra.”
18Noè, doncs, va sortir amb els seus fills, juntament amb la seva muller i les mullers dels seus fills.
19També van sortir de l’arca tots els animals de cada espècie, els rèptils i les aus; tot allò que es mou damunt la terra.
Noè aixeca un altar
20Noè va aixecar un altar al Déu Etern i, seleccionant d’entre tots els animals purs i de totes les aus, li va oferir holocaustos.
21El Senyor va sentir l’olor suau i dintre el seu cor es digué: “No tornaré mai més a maleir la terra per culpa de l’home, perquè les inclinacions del cor humà són dolentes des de la infantesa, ni tornaré a castigar mai més tots els ésser vivents com he fet.
22Mentre duri la terra no cessaran mai la sembra i la sega, el fred i la calor, l’estiu i l’hivern.”
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya