HEBREUS 6
6
Remuntem-nos cap al perfeccionament
1Per tant, deixant per superat l’en-senyament elemental sobre el Crist, remuntem-nos cap al perfeccionament, sense repetir les doctrines fonamentals del penediment per les obres mortes, de la fe en Déu,
2de la instrucció sobre els tipus de baptisme, de la imposició de mans, de la resurrecció dels morts i del judici final.
3Això és el que ens proposem de fer, amb l’ajut de Déu.
4Evidentment, es fa impossible als qui una vegada per sempre foren il·luminats i han tastat el do celestial, i han par-ticipat de l’Esperit Sant,
5i han assaborit la bonesa de la Paraula de Déu i els prodigis del món que vindrà,
6si han tornat a caure, que puguin re-començar altre cop la conversió, quan ells, particularment, tornen a crucificar el Fill de Déu i l’exposen a l’escarni de tothom.
7Mireu, quan una terra s’embeu les pluges que sovint la reguen i produeix les plantes profitoses per als qui la con-reen, pren part en les benediccions que vénen de Déu;
8però si el que dóna són esbarzers i argelagues, és terra de rebuig, a punt de ser maleïda, i acabarà cremada.
9Estem convençuts, però, estimats, que vosaltres esteu en la millor disposició, la qual mena a la salvació, malgrat que us parlem així.
10Perquè Déu no és injust per a oblidar-se de la vostra obra i de l’amor que heu demostrat envers el seu nom, en el servei que heu prestat i seguiu prestant als creients.
11Només voldríem que cadascun de vosaltres demostri el mateix entusias-me, a fi que la plena certesa de l’espe-rança es mantingui fins a la fi,
12de manera que no us torneu indo-lents, sinó imitadors dels qui per la fe i la constància han heretat les promeses.
La certesa de la promesa de Déu
13Perquè quan Déu va fer la promesa a Abraham, com que no hi havia ningú més gran per qui jurar, ho va jurar per ell mateix
14dient:
“Certament, t’ompliré de benediccions
i et multiplicaré àmpliament.”
15D’aquesta manera, per la perseveran-ça, aconseguí la promesa.
16Els homes juren per algú superior a ells, i, així, la garantia del jurament posa terme a tota controvèrsia.
17Per això Déu, volent remarcar ben clarament als hereus de la promesa el caràcter irrevocable del seu designi, hi va interposar un jurament,
18a fi que per mitjà de dues realitats immutables, en les quals és impossible que Déu menteixi, tinguéssim un ferm consol els qui cercant protecció ens aferrem a l’esperança que ens és oferta.
19Ell és per a nosaltres l’àncora de l’ànima, segura i ferma, que penetra fins a l’altra banda del vel,
20allà on Jesús, com a precursor, ha entrat per nosaltres, esdevingut “pontí-fex perpetu a la manera de Melqui-sedec”.
S'ha seleccionat:
HEBREUS 6: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
HEBREUS 6
6
Remuntem-nos cap al perfeccionament
1Per tant, deixant per superat l’en-senyament elemental sobre el Crist, remuntem-nos cap al perfeccionament, sense repetir les doctrines fonamentals del penediment per les obres mortes, de la fe en Déu,
2de la instrucció sobre els tipus de baptisme, de la imposició de mans, de la resurrecció dels morts i del judici final.
3Això és el que ens proposem de fer, amb l’ajut de Déu.
4Evidentment, es fa impossible als qui una vegada per sempre foren il·luminats i han tastat el do celestial, i han par-ticipat de l’Esperit Sant,
5i han assaborit la bonesa de la Paraula de Déu i els prodigis del món que vindrà,
6si han tornat a caure, que puguin re-començar altre cop la conversió, quan ells, particularment, tornen a crucificar el Fill de Déu i l’exposen a l’escarni de tothom.
7Mireu, quan una terra s’embeu les pluges que sovint la reguen i produeix les plantes profitoses per als qui la con-reen, pren part en les benediccions que vénen de Déu;
8però si el que dóna són esbarzers i argelagues, és terra de rebuig, a punt de ser maleïda, i acabarà cremada.
9Estem convençuts, però, estimats, que vosaltres esteu en la millor disposició, la qual mena a la salvació, malgrat que us parlem així.
10Perquè Déu no és injust per a oblidar-se de la vostra obra i de l’amor que heu demostrat envers el seu nom, en el servei que heu prestat i seguiu prestant als creients.
11Només voldríem que cadascun de vosaltres demostri el mateix entusias-me, a fi que la plena certesa de l’espe-rança es mantingui fins a la fi,
12de manera que no us torneu indo-lents, sinó imitadors dels qui per la fe i la constància han heretat les promeses.
La certesa de la promesa de Déu
13Perquè quan Déu va fer la promesa a Abraham, com que no hi havia ningú més gran per qui jurar, ho va jurar per ell mateix
14dient:
“Certament, t’ompliré de benediccions
i et multiplicaré àmpliament.”
15D’aquesta manera, per la perseveran-ça, aconseguí la promesa.
16Els homes juren per algú superior a ells, i, així, la garantia del jurament posa terme a tota controvèrsia.
17Per això Déu, volent remarcar ben clarament als hereus de la promesa el caràcter irrevocable del seu designi, hi va interposar un jurament,
18a fi que per mitjà de dues realitats immutables, en les quals és impossible que Déu menteixi, tinguéssim un ferm consol els qui cercant protecció ens aferrem a l’esperança que ens és oferta.
19Ell és per a nosaltres l’àncora de l’ànima, segura i ferma, que penetra fins a l’altra banda del vel,
20allà on Jesús, com a precursor, ha entrat per nosaltres, esdevingut “pontí-fex perpetu a la manera de Melqui-sedec”.
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya