OSEES 2
2
La infidelitat d’Israel
1“Digueu als vostres germans: ‘Poble meu’, i a les vostres germanes: ‘Compadida’.
2Acuseu la vostra mare, acuseu-la.
Perquè ella no és la meva muller
ni jo sóc el seu marit.
Que es tregui de la cara les seves prostitucions
i del pit els seus adulteris,
3no sigui que jo la despulli, quedi tota nua
i la deixi com el dia que va néixer,
la converteixi en un desert,
la torni com una terra eixuta
i la faci morir de set.
4No tindré compassió dels seus fills,
ja que són fills de fornicacions.
5La seva mare es va prostituir;
la qui els va infantar es va deshonrar
quan digué: Aniré darrere els meus amants,
que són els qui em donen el pa i l’aigua, la llana i el lli,
l’oli i els meus licors.
6Per això, li barraré el pas amb es-pines,
l’envoltaré d’una tanca
i no podrà trobar el seu camí.
7Anirà darrere els seus amants,
però no els aconseguirà;
els buscarà, però no els trobarà.
Llavors dirà: Vaig a tornar amb el meu primer marit,
perquè abans m’anava millor que no pas ara.
8Ella no reconegué que era jo qui li donava
el blat, el vi i l’oli,
i que jo li multiplicava la plata i l’or
que ells van fer servir per adorar Baal.
9És per això que tornaré,
i prendré el meu blat al seu temps,
el meu vi novell al seu moment,
i recuperaré la meva llana i el meu lli,
que eren per a cobrir la seva nuesa.
10Ara, doncs, descobriré les seves deshonestedats
a la vista de tots els seus amants,
i ningú no la deslliurarà de la meva mà.
11Posaré fi a tot allò que la fa feliç:
les festes, els novilunis, els dis-sabtes
i totes les festes solemnes.
12Li arrasaré les vinyes i les figueres,
de les quals deia: Això és el meu guany,
els regals que m’han fet els meus amants.
Les convertiré en camps de matoll,
perquè serveixin de menjar al bes-tiar del camp.
13La castigaré pels temps que oferia encens als baals,
quan es guarnia amb arracades i joies
per anar darrere els seus amants
i s’oblidava de mi. Ho dic jo, el Senyor.”
El Senyor estima el seu poble
14“Però heus aquí que jo l’enamoraré,
la conduiré al desert i li parlaré al cor.
15Des d’allí li restituiré les vinyes,
i la vall d’Acor serà porta d’espe-rança;
i allà respondrà com en els dies de la seva joventut,
com en el temps quan va pujar d’Egipte.
16Succeirà aquell dia –dic jo, el Senyor,
que em diràs –Marit meu–,
i ja no em diràs mai més –Baal meu–,
17perquè trauré de la seva boca els noms dels baals
i mai més no seran pronunciats els seus noms.
18En aquell temps jo clouré a favor d’ells un pacte
amb les bèsties del camp i amb les aus del cel,
i amb els rèptils de la terra.
Eliminaré els arcs, les espases i les guerres,
i faré que tinguin tranquil·litat i repòs.
19Et prendré com a esposa per sempre,
et prendré com a esposa amb arres de justícia i rectitud,
d’amor constant i compassió.
20Faré que t’esposis amb mi amb fidelitat,
i coneixeràs qui és el Senyor.
21Succeirà aquell dia que jo res-pondré
–dic jo, el Senyor–, respondré al cel,
i aquest respondrà a la terra;
22la terra respondrà al blat, al most i a l’oli,
i ells respondran a Jizreel.
23La sembraré per mi a la terra,
tindré compassió de la ‘No-compa-dida’,
i al ‘No-poble-meu’ li diré: ‘Tu ets el meu poble’,
i ell exclamarà: ‘Tu ets el meu Déu’.”
S'ha seleccionat:
OSEES 2: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
OSEES 2
2
La infidelitat d’Israel
1“Digueu als vostres germans: ‘Poble meu’, i a les vostres germanes: ‘Compadida’.
2Acuseu la vostra mare, acuseu-la.
Perquè ella no és la meva muller
ni jo sóc el seu marit.
Que es tregui de la cara les seves prostitucions
i del pit els seus adulteris,
3no sigui que jo la despulli, quedi tota nua
i la deixi com el dia que va néixer,
la converteixi en un desert,
la torni com una terra eixuta
i la faci morir de set.
4No tindré compassió dels seus fills,
ja que són fills de fornicacions.
5La seva mare es va prostituir;
la qui els va infantar es va deshonrar
quan digué: Aniré darrere els meus amants,
que són els qui em donen el pa i l’aigua, la llana i el lli,
l’oli i els meus licors.
6Per això, li barraré el pas amb es-pines,
l’envoltaré d’una tanca
i no podrà trobar el seu camí.
7Anirà darrere els seus amants,
però no els aconseguirà;
els buscarà, però no els trobarà.
Llavors dirà: Vaig a tornar amb el meu primer marit,
perquè abans m’anava millor que no pas ara.
8Ella no reconegué que era jo qui li donava
el blat, el vi i l’oli,
i que jo li multiplicava la plata i l’or
que ells van fer servir per adorar Baal.
9És per això que tornaré,
i prendré el meu blat al seu temps,
el meu vi novell al seu moment,
i recuperaré la meva llana i el meu lli,
que eren per a cobrir la seva nuesa.
10Ara, doncs, descobriré les seves deshonestedats
a la vista de tots els seus amants,
i ningú no la deslliurarà de la meva mà.
11Posaré fi a tot allò que la fa feliç:
les festes, els novilunis, els dis-sabtes
i totes les festes solemnes.
12Li arrasaré les vinyes i les figueres,
de les quals deia: Això és el meu guany,
els regals que m’han fet els meus amants.
Les convertiré en camps de matoll,
perquè serveixin de menjar al bes-tiar del camp.
13La castigaré pels temps que oferia encens als baals,
quan es guarnia amb arracades i joies
per anar darrere els seus amants
i s’oblidava de mi. Ho dic jo, el Senyor.”
El Senyor estima el seu poble
14“Però heus aquí que jo l’enamoraré,
la conduiré al desert i li parlaré al cor.
15Des d’allí li restituiré les vinyes,
i la vall d’Acor serà porta d’espe-rança;
i allà respondrà com en els dies de la seva joventut,
com en el temps quan va pujar d’Egipte.
16Succeirà aquell dia –dic jo, el Senyor,
que em diràs –Marit meu–,
i ja no em diràs mai més –Baal meu–,
17perquè trauré de la seva boca els noms dels baals
i mai més no seran pronunciats els seus noms.
18En aquell temps jo clouré a favor d’ells un pacte
amb les bèsties del camp i amb les aus del cel,
i amb els rèptils de la terra.
Eliminaré els arcs, les espases i les guerres,
i faré que tinguin tranquil·litat i repòs.
19Et prendré com a esposa per sempre,
et prendré com a esposa amb arres de justícia i rectitud,
d’amor constant i compassió.
20Faré que t’esposis amb mi amb fidelitat,
i coneixeràs qui és el Senyor.
21Succeirà aquell dia que jo res-pondré
–dic jo, el Senyor–, respondré al cel,
i aquest respondrà a la terra;
22la terra respondrà al blat, al most i a l’oli,
i ells respondran a Jizreel.
23La sembraré per mi a la terra,
tindré compassió de la ‘No-compa-dida’,
i al ‘No-poble-meu’ li diré: ‘Tu ets el meu poble’,
i ell exclamarà: ‘Tu ets el meu Déu’.”
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya