ISAÏES 22
22
Profecia sobre Jerusalem
1Oracle sobre la vall de la Visió: Què et passa, Jerusalem, perquè hagis pujat amb tots els teus dalt dels terrats,
2ciutat plena de gatzara, tumultuosa i alegre? Les teves víctimes no han caigut a espasa ni han mort en combat.
3Tots els teus dirigents han escapat junts, i els arquers els han capturat; tots els teus homes van ser copats junts, tot i que havien fugit lluny.
4Per això dic: “Aparteu de mi la mirada, deixeu-me plorar amargament, no intenteu consolar-me de la desolació del meu poble.
5Perquè és un dia de confusió, d’es-clafament i de pànic de part del Senyor, Déu Totpoderós. A la vall de la Visió s’ensorren les muralles i els clams re-munten les muntanyes.
6Elam prepara els buiracs, arriba amb carros, infanteria i cavalleria; i els de Quir preparen els escuts.
7Les millors de les teves valls són ple-nes de carros de guerra, i la cavalleria es desplega davant la teva porta.”
8Ha quedat al descobert la defensa de Judà, i aquest dia tu has posat la mirada en l’armament de la casa del Bosc.
9Heu vist que són moltes les escletxes de la ciutat de David, i heu recollit l’ai-gua de la cisterna inferior;
10heu comptat les cases de Jerusalem, i heu derruït cases per reforçar la muralla.
11Heu construït un dipòsit entre les dues muralles per recollir-hi les aigües de la cisterna vella. Però no heu sabut veure en tot això aquell qui ho ha fet, ni us heu fixat en aquell qui de temps antic ho havia preparat.
12Aquell dia, el Senyor, Déu Totpode-rós, va fer una crida a plorar i a lamen-tar-se, a rasurar-se el cap i a vestir el cilici;
13en canvi vosaltres fèieu festa i gat-zara, matant bous i degollant ovelles, menjant carn i bevent vi, tot dient: “Mengem i beguem, que demà mori-rem!”
14Però el Senyor Totpoderós m’ha re-velat a cau d’orella: “Ben cert que aquest pecat no us serà expiat fins que sereu morts” –ha dit el Senyor, el Déu Totpoderós.
Sobre el majordom Xebnà
15Això diu el Senyor, Déu Totpoderós: “Vés, digues a aquell administrador, a Xebnà, el majordom de palau:
16Què hi tens, tu, en aquest lloc, què hi tens aquí, perquè t’hi hagis fet cons-truir un sepulcre a la part alta, excavant-hi un estatge a la roca?
17Doncs mira, el Senyor et llençarà d’una batzegada forta, gran home; et premerà bé,
18et convertirà en un manyoc, com una bola, i et llençarà cap a una terra llunya-na; allà moriràs amb les teves carrosses magnífiques, tu, vergonya de la casa del teu amo!
19Perquè jo et deposaré del teu càrrec i t’expulsaré del teu lloc.
20I aquell dia cridaré el meu servent Eliaquim, fill d’Hilquiahu,
21i el vestiré amb la teva túnica i el faixaré amb el teu cinturó, posaré els teus poders a les seves mans i ell serà un pare per als habitants de Jerusalem i per a la casa de Judà.
22Li posaré la clau de la casa de David sobre l’espatlla; obrirà, i ningú no tan-carà; tancarà, i ningú no obrirà.
23El clavaré com una estaca en un lloc segur, i esdevindrà un tron de glòria per a la casa del seu pare.”
24I hi penjarà tota l’esplendor de la família del seu pare: fills i parents, tota la vaixella menuda, des de les gerres fins als càntirs.
25Però aquell dia –diu el Senyor Tot-poderós–, l’estaca clavada en lloc segur cedirà, serà arrencada i caurà, i tota la càrrega que sostenia es perdrà, perquè el Senyor ho ha dit.
S'ha seleccionat:
ISAÏES 22: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
ISAÏES 22
22
Profecia sobre Jerusalem
1Oracle sobre la vall de la Visió: Què et passa, Jerusalem, perquè hagis pujat amb tots els teus dalt dels terrats,
2ciutat plena de gatzara, tumultuosa i alegre? Les teves víctimes no han caigut a espasa ni han mort en combat.
3Tots els teus dirigents han escapat junts, i els arquers els han capturat; tots els teus homes van ser copats junts, tot i que havien fugit lluny.
4Per això dic: “Aparteu de mi la mirada, deixeu-me plorar amargament, no intenteu consolar-me de la desolació del meu poble.
5Perquè és un dia de confusió, d’es-clafament i de pànic de part del Senyor, Déu Totpoderós. A la vall de la Visió s’ensorren les muralles i els clams re-munten les muntanyes.
6Elam prepara els buiracs, arriba amb carros, infanteria i cavalleria; i els de Quir preparen els escuts.
7Les millors de les teves valls són ple-nes de carros de guerra, i la cavalleria es desplega davant la teva porta.”
8Ha quedat al descobert la defensa de Judà, i aquest dia tu has posat la mirada en l’armament de la casa del Bosc.
9Heu vist que són moltes les escletxes de la ciutat de David, i heu recollit l’ai-gua de la cisterna inferior;
10heu comptat les cases de Jerusalem, i heu derruït cases per reforçar la muralla.
11Heu construït un dipòsit entre les dues muralles per recollir-hi les aigües de la cisterna vella. Però no heu sabut veure en tot això aquell qui ho ha fet, ni us heu fixat en aquell qui de temps antic ho havia preparat.
12Aquell dia, el Senyor, Déu Totpode-rós, va fer una crida a plorar i a lamen-tar-se, a rasurar-se el cap i a vestir el cilici;
13en canvi vosaltres fèieu festa i gat-zara, matant bous i degollant ovelles, menjant carn i bevent vi, tot dient: “Mengem i beguem, que demà mori-rem!”
14Però el Senyor Totpoderós m’ha re-velat a cau d’orella: “Ben cert que aquest pecat no us serà expiat fins que sereu morts” –ha dit el Senyor, el Déu Totpoderós.
Sobre el majordom Xebnà
15Això diu el Senyor, Déu Totpoderós: “Vés, digues a aquell administrador, a Xebnà, el majordom de palau:
16Què hi tens, tu, en aquest lloc, què hi tens aquí, perquè t’hi hagis fet cons-truir un sepulcre a la part alta, excavant-hi un estatge a la roca?
17Doncs mira, el Senyor et llençarà d’una batzegada forta, gran home; et premerà bé,
18et convertirà en un manyoc, com una bola, i et llençarà cap a una terra llunya-na; allà moriràs amb les teves carrosses magnífiques, tu, vergonya de la casa del teu amo!
19Perquè jo et deposaré del teu càrrec i t’expulsaré del teu lloc.
20I aquell dia cridaré el meu servent Eliaquim, fill d’Hilquiahu,
21i el vestiré amb la teva túnica i el faixaré amb el teu cinturó, posaré els teus poders a les seves mans i ell serà un pare per als habitants de Jerusalem i per a la casa de Judà.
22Li posaré la clau de la casa de David sobre l’espatlla; obrirà, i ningú no tan-carà; tancarà, i ningú no obrirà.
23El clavaré com una estaca en un lloc segur, i esdevindrà un tron de glòria per a la casa del seu pare.”
24I hi penjarà tota l’esplendor de la família del seu pare: fills i parents, tota la vaixella menuda, des de les gerres fins als càntirs.
25Però aquell dia –diu el Senyor Tot-poderós–, l’estaca clavada en lloc segur cedirà, serà arrencada i caurà, i tota la càrrega que sostenia es perdrà, perquè el Senyor ho ha dit.
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya