ISAÏES 54
54
L’amor etern de Déu
1Crida de joia, estèril, tu que no infantaves; esclata en crits d’alegria i exulta, tu que mai no vas anar de part; perquè són més els fills de l’abandonada que els fills de la mari-dada, diu el Senyor.
2Eixampla l’espai de la teva tenda, estén les cortines del teu estatge; no et quedis curta, allarga les teves cordes, clava fort les teves estaques.
3Perquè t’expandiràs cap a la dreta i cap a l’esquerra, i la teva descendència posseirà les nacions i tornarà a poblar les ciutats desolades.
4No temis pas, que no seràs avergo-nyida; no et ruboritzis, que no quedaràs confosa. T’oblidaràs de l’oprobi de la teva jovenesa, i l’afront de la teva viduïtat no el recordaràs més.
5Perquè el teu creador serà el teu espòs, el qui té per nom “Senyor Totpoderós”, i el teu redemptor és el Sant d’Israel, que s’anomena “Déu de tota la terra”.
6El Senyor t’ha tornat a cridar com a una dona abandonada i afligida d’espe-rit, com a la muller de la joventut que ha estat repudiada, diu el teu Déu.
7Per un curt temps t’havia abandonat, però amb gran commiseració et torno a recollir.
8En un excés d’enuig t’he amagat el rostre un moment, però amb un amor etern m’he compadit de tu, diu el Senyor, et teu redemptor.
9Per a mi, aquest moment és com en el temps de Noè, quan vaig jurar que les aigües no tornarien a inundar la terra; així he jurat que no m’irritaré més con-tra tu ni t’amenaçaré més.
10Encara que les muntanyes es retirin i els turons se somoguin, el meu amor no s’apartarà de tu ni trontollarà el meu pacte de pau, diu el qui s’ha compadit de tu, el Senyor.
La nova Jerusalem
11Pobre ciutat, batuda pels vents, mancada de consol; mira que jo assentaré les teves pedres amb ungüent valuós i et fonamentaré amb safirs.
12Faré de robins els teus pinacles, els teus portals, de carboncles, i tota la teva muralla, de pedres precioses.
13Tots els teus fills seran instruïts pel Senyor, i la seva pau serà immensa.
14Et faràs ferma amb la justícia; estaràs lluny d’inquietuds, no temeràs res, i el terror no se t’acostarà.
15Si es formen complots, no serà de part meva; tots els qui s’apleguin contra tu cauran davant teu.
16Mira, jo he creat el ferrer que atia les brases de la fornal i en treu l’eina apro-piada per a la tasca; també he creat el destructor per a devastar.
17Però cap eina forjada per a atacar-te no reeixirà, i tota llengua que vulgui acusar-te en litigi, la confondràs. Aquesta és l’herència dels servents del Senyor, i la seva salvació prové de mi, diu el Senyor.
S'ha seleccionat:
ISAÏES 54: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
ISAÏES 54
54
L’amor etern de Déu
1Crida de joia, estèril, tu que no infantaves; esclata en crits d’alegria i exulta, tu que mai no vas anar de part; perquè són més els fills de l’abandonada que els fills de la mari-dada, diu el Senyor.
2Eixampla l’espai de la teva tenda, estén les cortines del teu estatge; no et quedis curta, allarga les teves cordes, clava fort les teves estaques.
3Perquè t’expandiràs cap a la dreta i cap a l’esquerra, i la teva descendència posseirà les nacions i tornarà a poblar les ciutats desolades.
4No temis pas, que no seràs avergo-nyida; no et ruboritzis, que no quedaràs confosa. T’oblidaràs de l’oprobi de la teva jovenesa, i l’afront de la teva viduïtat no el recordaràs més.
5Perquè el teu creador serà el teu espòs, el qui té per nom “Senyor Totpoderós”, i el teu redemptor és el Sant d’Israel, que s’anomena “Déu de tota la terra”.
6El Senyor t’ha tornat a cridar com a una dona abandonada i afligida d’espe-rit, com a la muller de la joventut que ha estat repudiada, diu el teu Déu.
7Per un curt temps t’havia abandonat, però amb gran commiseració et torno a recollir.
8En un excés d’enuig t’he amagat el rostre un moment, però amb un amor etern m’he compadit de tu, diu el Senyor, et teu redemptor.
9Per a mi, aquest moment és com en el temps de Noè, quan vaig jurar que les aigües no tornarien a inundar la terra; així he jurat que no m’irritaré més con-tra tu ni t’amenaçaré més.
10Encara que les muntanyes es retirin i els turons se somoguin, el meu amor no s’apartarà de tu ni trontollarà el meu pacte de pau, diu el qui s’ha compadit de tu, el Senyor.
La nova Jerusalem
11Pobre ciutat, batuda pels vents, mancada de consol; mira que jo assentaré les teves pedres amb ungüent valuós i et fonamentaré amb safirs.
12Faré de robins els teus pinacles, els teus portals, de carboncles, i tota la teva muralla, de pedres precioses.
13Tots els teus fills seran instruïts pel Senyor, i la seva pau serà immensa.
14Et faràs ferma amb la justícia; estaràs lluny d’inquietuds, no temeràs res, i el terror no se t’acostarà.
15Si es formen complots, no serà de part meva; tots els qui s’apleguin contra tu cauran davant teu.
16Mira, jo he creat el ferrer que atia les brases de la fornal i en treu l’eina apro-piada per a la tasca; també he creat el destructor per a devastar.
17Però cap eina forjada per a atacar-te no reeixirà, i tota llengua que vulgui acusar-te en litigi, la confondràs. Aquesta és l’herència dels servents del Senyor, i la seva salvació prové de mi, diu el Senyor.
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya