JUTGES 1
1
Assentaments a Canaan
1Succeí, després de la mort de Josuè, que els fills d’Israel van con-sultar el Senyor, i li digueren: “Qui de nosaltres pujarà primer contra els cana-neus per combatre’ls?”
2El Senyor respongué: “Hi pujarà Judà. Heus aquí que jo he posat el país a les seves mans.”
3Aleshores Judà digué al seu germà Simeó: “Vine amb mi al territori que m’ha estat adjudicat i lluitarem contra els cananeus. Després jo també vindré amb tu al que t’ha estat assignat.” I Simeó va anar amb ell.
4Judà hi va pujar, doncs, i el Senyor va posar els cananeus i els perizites a les seves mans, i van matar deu mil homes a Bèzec.
5Van trobar Adoní-Bèzec a Bèzec, van lluitar contra ell i van derrotar els cana-neus i els perizites.
6Adoní-Bèzec va fugir, però el van perseguir i capturar, i li van tallar els polzes de les mans i dels peus.
7Llavors Adoní-Bèzec digué: “Setanta reis que tenien els polzes de les mans i dels peus tallats recollien les molles sota la meva taula. Déu em castiga amb el mateix que jo havia fet.” I el van portar a Jerusalem, on va morir.
8Els fills de Judà havien atacat Jerusalem i, un cop presa, la van passar a fil d’espasa i van calar-hi foc.
9Després d’això, els fills de Judà van baixar a lluitar contra els cananeus que vivien a la serralada, al Nègueb i a la Terra Baixa o Xefelà.
10Judà va marxar també contra els cananeus que vivien a Hebron, que anti-gament es deia Quiriat-Arbà, i va derro-tar Xeixai, Ahiman i Talmai.
11D’allà van pujar contra els habitants de Debir, que abans era Quiriat-Séfer.
12Llavors Caleb digué: “Al qui ataqui Quiriat-Séfer i la prengui, li donaré la meva filla Acsà per muller.”
13Va ser Otniel, fill de Quenaz, germà petit de Caleb, qui la va prendre; i ell li va donar la seva filla Acsà per muller.
14Quan ja marxaven, Otniel la va persuadir perquè demanés un camp al seu pare. Ella va baixar de l’ase, i Caleb li va preguntar: “Què tens?”
15Ella contestà: “Concedeix-me una gràcia. Ja que m’has donat una terra de secà, dóna’m també uns dolls d’aigua.” I ell li va donar les fonts superiors i les fonts inferiors.
16Després, els fills del quenita sogre de Moisès, juntament amb els fills de Judà, van pujar des de la ciutat de les Palme-res al desert de Judà, situat al sud de l’Arad, i es van integrar al poble.
17Judà, en companyia del seu germà Simeó, va derrotar els cananeus que vivien a Sefat i la va destruir; i li va can-viar el nom pel d’Hormà.#1,17 destrucció.
18Judà també prengué Gaza, Ascaló i Ecron, amb les seves comarques.
19El Senyor era amb Judà, i així va poder conquerir la serralada; però no pogué expulsar els habitants de la plana, perquè tenien carros de ferro.
20A Caleb li van concedir Hebron, tal com Moisès ho havia promès, i ell va expulsar-ne els tres fills d’Anac.
21En canvi, els fills de Benjamí no van poder expulsar els jebuseus que habi-taven a Jerusalem, els quals, fins al dia d’avui, encara l’habiten amb els fills de Benjamí.
La casa de Josep s’estableix en el seu territori
22Pel que fa a la casa de Josep, van pujar contra Betel; i el Senyor era amb ells.
23La casa de Josep va enviar espies a reconèixer Betel, ciutat que antigament es deia Luz.
24Els espies van veure un home que sortia de la ciutat i li van dir: “Ensenya’ns per on podem entrar a la ciutat i nosaltres t’ho tindrem en compte.”
25Ell els ho va ensenyar, i van passar la ciutat a fil d’espasa; però van deixar lliure aquell home amb tota la seva família.
26L’home va marxar al país dels hi-tites, on va edificar una ciutat que va anomenar Luz; i així s’anomena encara avui.
Les tribus del nord i els edomites s’estableixen
27Manassès no va poder apoderar-se de Betxean, de Tanac, de Dor, d’Ibleam, ni dels qui vivien a Meguidó, amb les seves viles; els cananeus s’avingueren a conviure en aquella terra.
28Però quan Israel va ser més fort, els va sotmetre a servei, però no els va po-der fer fora.
29Tampoc Efraïm no va poder expulsar els cananeus que vivien a Guèzer, i els cananeus convisqueren enmig d’ells.
30Zabuló no va poder expulsar els qui vivien a Quitron ni els qui vivien a Na-halol; els cananeus visqueren enmig d’ells i n’esdevingueren tributaris.
31Aser no va poder espoliar els qui vivien a Acó, ni els que vivien a Sidó, ni els d’Ahlab, ni els d’Aczib, ni els d’Helbà, ni els d’Afec, ni els de Rehob.
32I els fills d’Aser convisqueren enmig dels cananeus habitants d’aquella terra, perquè no els van poder expulsar.
33Neftalí no va poder expulsar els qui vivien a Betxèmeix ni els qui vivien a Betanat; i va conviure enmig dels cana-neus habitants d’aquella terra, però te-nia sotmesos a tribut els habitants de Betxèmeix i els de Betanat.
34Els amorreus tenien acorralats els fills de Dan entre les muntanyes, i no els deixaven baixar a les valls.
35Els amorreus es mantingueren vivint a la muntanya d’Arheres, a Aialon i a Xaalbim, però, quan la mà de Josep tingué més força, els sotmeteren a tribut.
36La frontera dels amorreus s’estenia des de la pujada d’Acrabim a Selà, cap amunt.
S'ha seleccionat:
JUTGES 1: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
JUTGES 1
1
Assentaments a Canaan
1Succeí, després de la mort de Josuè, que els fills d’Israel van con-sultar el Senyor, i li digueren: “Qui de nosaltres pujarà primer contra els cana-neus per combatre’ls?”
2El Senyor respongué: “Hi pujarà Judà. Heus aquí que jo he posat el país a les seves mans.”
3Aleshores Judà digué al seu germà Simeó: “Vine amb mi al territori que m’ha estat adjudicat i lluitarem contra els cananeus. Després jo també vindré amb tu al que t’ha estat assignat.” I Simeó va anar amb ell.
4Judà hi va pujar, doncs, i el Senyor va posar els cananeus i els perizites a les seves mans, i van matar deu mil homes a Bèzec.
5Van trobar Adoní-Bèzec a Bèzec, van lluitar contra ell i van derrotar els cana-neus i els perizites.
6Adoní-Bèzec va fugir, però el van perseguir i capturar, i li van tallar els polzes de les mans i dels peus.
7Llavors Adoní-Bèzec digué: “Setanta reis que tenien els polzes de les mans i dels peus tallats recollien les molles sota la meva taula. Déu em castiga amb el mateix que jo havia fet.” I el van portar a Jerusalem, on va morir.
8Els fills de Judà havien atacat Jerusalem i, un cop presa, la van passar a fil d’espasa i van calar-hi foc.
9Després d’això, els fills de Judà van baixar a lluitar contra els cananeus que vivien a la serralada, al Nègueb i a la Terra Baixa o Xefelà.
10Judà va marxar també contra els cananeus que vivien a Hebron, que anti-gament es deia Quiriat-Arbà, i va derro-tar Xeixai, Ahiman i Talmai.
11D’allà van pujar contra els habitants de Debir, que abans era Quiriat-Séfer.
12Llavors Caleb digué: “Al qui ataqui Quiriat-Séfer i la prengui, li donaré la meva filla Acsà per muller.”
13Va ser Otniel, fill de Quenaz, germà petit de Caleb, qui la va prendre; i ell li va donar la seva filla Acsà per muller.
14Quan ja marxaven, Otniel la va persuadir perquè demanés un camp al seu pare. Ella va baixar de l’ase, i Caleb li va preguntar: “Què tens?”
15Ella contestà: “Concedeix-me una gràcia. Ja que m’has donat una terra de secà, dóna’m també uns dolls d’aigua.” I ell li va donar les fonts superiors i les fonts inferiors.
16Després, els fills del quenita sogre de Moisès, juntament amb els fills de Judà, van pujar des de la ciutat de les Palme-res al desert de Judà, situat al sud de l’Arad, i es van integrar al poble.
17Judà, en companyia del seu germà Simeó, va derrotar els cananeus que vivien a Sefat i la va destruir; i li va can-viar el nom pel d’Hormà.#1,17 destrucció.
18Judà també prengué Gaza, Ascaló i Ecron, amb les seves comarques.
19El Senyor era amb Judà, i així va poder conquerir la serralada; però no pogué expulsar els habitants de la plana, perquè tenien carros de ferro.
20A Caleb li van concedir Hebron, tal com Moisès ho havia promès, i ell va expulsar-ne els tres fills d’Anac.
21En canvi, els fills de Benjamí no van poder expulsar els jebuseus que habi-taven a Jerusalem, els quals, fins al dia d’avui, encara l’habiten amb els fills de Benjamí.
La casa de Josep s’estableix en el seu territori
22Pel que fa a la casa de Josep, van pujar contra Betel; i el Senyor era amb ells.
23La casa de Josep va enviar espies a reconèixer Betel, ciutat que antigament es deia Luz.
24Els espies van veure un home que sortia de la ciutat i li van dir: “Ensenya’ns per on podem entrar a la ciutat i nosaltres t’ho tindrem en compte.”
25Ell els ho va ensenyar, i van passar la ciutat a fil d’espasa; però van deixar lliure aquell home amb tota la seva família.
26L’home va marxar al país dels hi-tites, on va edificar una ciutat que va anomenar Luz; i així s’anomena encara avui.
Les tribus del nord i els edomites s’estableixen
27Manassès no va poder apoderar-se de Betxean, de Tanac, de Dor, d’Ibleam, ni dels qui vivien a Meguidó, amb les seves viles; els cananeus s’avingueren a conviure en aquella terra.
28Però quan Israel va ser més fort, els va sotmetre a servei, però no els va po-der fer fora.
29Tampoc Efraïm no va poder expulsar els cananeus que vivien a Guèzer, i els cananeus convisqueren enmig d’ells.
30Zabuló no va poder expulsar els qui vivien a Quitron ni els qui vivien a Na-halol; els cananeus visqueren enmig d’ells i n’esdevingueren tributaris.
31Aser no va poder espoliar els qui vivien a Acó, ni els que vivien a Sidó, ni els d’Ahlab, ni els d’Aczib, ni els d’Helbà, ni els d’Afec, ni els de Rehob.
32I els fills d’Aser convisqueren enmig dels cananeus habitants d’aquella terra, perquè no els van poder expulsar.
33Neftalí no va poder expulsar els qui vivien a Betxèmeix ni els qui vivien a Betanat; i va conviure enmig dels cana-neus habitants d’aquella terra, però te-nia sotmesos a tribut els habitants de Betxèmeix i els de Betanat.
34Els amorreus tenien acorralats els fills de Dan entre les muntanyes, i no els deixaven baixar a les valls.
35Els amorreus es mantingueren vivint a la muntanya d’Arheres, a Aialon i a Xaalbim, però, quan la mà de Josep tingué més força, els sotmeteren a tribut.
36La frontera dels amorreus s’estenia des de la pujada d’Acrabim a Selà, cap amunt.
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya