JUTGES 18
18
Micà i els danites
1En aquella època no hi havia rei a Israel. I en aquell temps la tribu dels danites anava buscant un territori on establir-se, perquè fins aquell moment no li havia tocat cap he-retat entre els fills d’Israel.
2Els danites van enviar, des de Sorà a Eixtaol, cinc homes del seu clan, esco-llits d’entre tots ells, homes valents, perquè anessin a recórrer el país i l’ex-ploressin. Els digueren: “Aneu i explo-reu el país.” Van arribar a la serralada d’Efraïm, a la propietat de Micà, i van passar-hi la nit.
3Quan eren prop de la casa de Micà, van reconèixer la veu del jove levita, van acostar-s’hi i li digueren: “Qui t’ha portat aquí? Què fas en aquest lloc? Què hi tens aquí?”
4Ell els respongué: “Micà ha fet molt per mi, i em té a sou perquè li faci de sacerdot.”
5Llavors ells li van dir: “Et preguem que consultis Déu per saber si tindrà èxit el viatge que hem emprès.”
6I el sacerdot els digué: “Aneu en pau, que el viatge que feu és sota la mirada del Senyor.”
7Aquells cinc homes van seguir el seu camí i van arribar a Laix. Van veure que la població d’allà vivia confiada i a l’es-til dels sidonis, tranquils i despreocu-pats, sense que cap poderós pertorbés gens el país; vivien allunyats dels sido-nis i sense tenir tractes amb ningú.
8Van tornar a Sorà i Eixtaol, als seus germans, que els van preguntar: “Què hi ha?”
9Ells van contestar: “Alceu-vos i pu-gem contra ells, perquè hem vist el país i és molt bo. Us quedareu aquí parats? Cuiteu per anar a conquerir el país!
10Quan hi arribareu trobareu una gent refiada que viu en un país extens. És evident que Déu ha posat al vostre abast un lloc on no hi manca res del que produeix la terra.”
11Sis-cents homes del clan danita van emprendre la marxa des de Sorà i Eix-taol, ben armats,
12i van pujar fins a Quiriat-Jearim, on van plantar el campament. És per això que han anomenat aquell lloc Mahané-Dan (el campament de Dan) fins al dia d’avui. És darrere Quiriat-Jearim.
13D’allà van passar a la serralada d’Efraïm i van arribar fins a la casa de Micà.
14Aleshores els cinc homes que havien anat a explorar la terra de Laix van par-lar als seus germans i els digueren: “¿Sabeu que en aquestes cases hi ha un efod, uns terafim, una imatge i una estàtua de fosa? Ara, doncs, penseu bé el que cal fer.”
15Ells es van desviar i van entrar a la casa del levita, a la hisenda de Micà, i el van saludar.
16Mentrestant, els sis-cents homes dels fills de Dan, amb les armes preparades, es van situar a l’entrada de la porta.
17Els cinc homes que havien anat a explorar la terra van entrar dins i van agafar la imatge, l’efod, els terafim i l’estàtua de fosa, mentre el sacerdot era davant la porta d’entrada amb els sis-cents homes armats.
18Quan aquells cinc van entrar a la casa de Micà i van agafar la imatge, l’efod, els terafim i l’estàtua de fosa, el sacer-dot els digué: “Què feu?”
19Ells li van contestar: “Calla. Tapa’t la boca i vine amb nosaltres, i ens faràs de pare i sacerdot. Què és millor per a tu: ser sacerdot de la casa d’un sol home o ser-ho d’una tribu i d’un clan a Is-rael?”
20Això va complaure força el sacerdot, i agafant l’efod, els terafim i la imatge es va posar enmig de la gent.
21Després, donant mitja volta, van ini-ciar la marxa, posant al davant seu les dones, la mainada, el bestiar i els ba-gatges.
22Ja s’havien allunyat de la casa de Micà quan la gent que vivia a les cases veïnes es va aplegar i van perseguir els fills de Dan.
23Com que anaven cridant contra els fills de Dan, aquests es van girar i di-gueren a Micà: “Què et passa, que has aplegat tanta gent?”
24Ell va contestar: “M’heu pres el déu que jo havia fet, i, a més, el sacerdot. Us n’aneu, i a mi, què em queda? I encara em pregunteu què em passa?”
25Però els fills de Dan li van replicar: “No alcis tant la veu contra nosaltres, no sigui que alguns dels homes, irritats, us ataquin i perdis la teva vida i la vida de la teva família.”
26Els fills de Dan van seguir el seu camí, i Micà, veient que ells eren més forts que no pas ell, va donar mitja volta i va tornar a casa seva.
27D’aquesta manera es van apoderar d’allò que Micà havia fabricat, juntament amb el sacerdot que tenia, i van marxar contra Laix, un poble tranquil i confiat. El van passar a fil d’espasa i van calar foc a la ciutat.
28No hi havia ningú que el pogués defensar, perquè la ciutat era lluny de Sidó i no tenien tractes amb ningú. Era situada a la vall de Bet-Rehob. Després van reconstruir la ciutat i s’hi van quedar a viure.
29A la ciutat la van anomenar Dan, en record del seu avantpassat, que es deia així, nascut a Israel. Antigament, però, el nom de la ciutat era Laix.
30Els fills de Dan van erigir aquella imatge per al seu culte, i Jehonatan, fill de Guerxom, nét de Moisès, junt amb els seus fills, van ser sacerdots de la tribu dels danites fins al dia de la de-portació del país.
31Així, la imatge que Micà havia fabricat, la van tenir instal·lada per al seu culte durant tot el temps que el santuari de Déu estigué a Siló.
S'ha seleccionat:
JUTGES 18: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
JUTGES 18
18
Micà i els danites
1En aquella època no hi havia rei a Israel. I en aquell temps la tribu dels danites anava buscant un territori on establir-se, perquè fins aquell moment no li havia tocat cap he-retat entre els fills d’Israel.
2Els danites van enviar, des de Sorà a Eixtaol, cinc homes del seu clan, esco-llits d’entre tots ells, homes valents, perquè anessin a recórrer el país i l’ex-ploressin. Els digueren: “Aneu i explo-reu el país.” Van arribar a la serralada d’Efraïm, a la propietat de Micà, i van passar-hi la nit.
3Quan eren prop de la casa de Micà, van reconèixer la veu del jove levita, van acostar-s’hi i li digueren: “Qui t’ha portat aquí? Què fas en aquest lloc? Què hi tens aquí?”
4Ell els respongué: “Micà ha fet molt per mi, i em té a sou perquè li faci de sacerdot.”
5Llavors ells li van dir: “Et preguem que consultis Déu per saber si tindrà èxit el viatge que hem emprès.”
6I el sacerdot els digué: “Aneu en pau, que el viatge que feu és sota la mirada del Senyor.”
7Aquells cinc homes van seguir el seu camí i van arribar a Laix. Van veure que la població d’allà vivia confiada i a l’es-til dels sidonis, tranquils i despreocu-pats, sense que cap poderós pertorbés gens el país; vivien allunyats dels sido-nis i sense tenir tractes amb ningú.
8Van tornar a Sorà i Eixtaol, als seus germans, que els van preguntar: “Què hi ha?”
9Ells van contestar: “Alceu-vos i pu-gem contra ells, perquè hem vist el país i és molt bo. Us quedareu aquí parats? Cuiteu per anar a conquerir el país!
10Quan hi arribareu trobareu una gent refiada que viu en un país extens. És evident que Déu ha posat al vostre abast un lloc on no hi manca res del que produeix la terra.”
11Sis-cents homes del clan danita van emprendre la marxa des de Sorà i Eix-taol, ben armats,
12i van pujar fins a Quiriat-Jearim, on van plantar el campament. És per això que han anomenat aquell lloc Mahané-Dan (el campament de Dan) fins al dia d’avui. És darrere Quiriat-Jearim.
13D’allà van passar a la serralada d’Efraïm i van arribar fins a la casa de Micà.
14Aleshores els cinc homes que havien anat a explorar la terra de Laix van par-lar als seus germans i els digueren: “¿Sabeu que en aquestes cases hi ha un efod, uns terafim, una imatge i una estàtua de fosa? Ara, doncs, penseu bé el que cal fer.”
15Ells es van desviar i van entrar a la casa del levita, a la hisenda de Micà, i el van saludar.
16Mentrestant, els sis-cents homes dels fills de Dan, amb les armes preparades, es van situar a l’entrada de la porta.
17Els cinc homes que havien anat a explorar la terra van entrar dins i van agafar la imatge, l’efod, els terafim i l’estàtua de fosa, mentre el sacerdot era davant la porta d’entrada amb els sis-cents homes armats.
18Quan aquells cinc van entrar a la casa de Micà i van agafar la imatge, l’efod, els terafim i l’estàtua de fosa, el sacer-dot els digué: “Què feu?”
19Ells li van contestar: “Calla. Tapa’t la boca i vine amb nosaltres, i ens faràs de pare i sacerdot. Què és millor per a tu: ser sacerdot de la casa d’un sol home o ser-ho d’una tribu i d’un clan a Is-rael?”
20Això va complaure força el sacerdot, i agafant l’efod, els terafim i la imatge es va posar enmig de la gent.
21Després, donant mitja volta, van ini-ciar la marxa, posant al davant seu les dones, la mainada, el bestiar i els ba-gatges.
22Ja s’havien allunyat de la casa de Micà quan la gent que vivia a les cases veïnes es va aplegar i van perseguir els fills de Dan.
23Com que anaven cridant contra els fills de Dan, aquests es van girar i di-gueren a Micà: “Què et passa, que has aplegat tanta gent?”
24Ell va contestar: “M’heu pres el déu que jo havia fet, i, a més, el sacerdot. Us n’aneu, i a mi, què em queda? I encara em pregunteu què em passa?”
25Però els fills de Dan li van replicar: “No alcis tant la veu contra nosaltres, no sigui que alguns dels homes, irritats, us ataquin i perdis la teva vida i la vida de la teva família.”
26Els fills de Dan van seguir el seu camí, i Micà, veient que ells eren més forts que no pas ell, va donar mitja volta i va tornar a casa seva.
27D’aquesta manera es van apoderar d’allò que Micà havia fabricat, juntament amb el sacerdot que tenia, i van marxar contra Laix, un poble tranquil i confiat. El van passar a fil d’espasa i van calar foc a la ciutat.
28No hi havia ningú que el pogués defensar, perquè la ciutat era lluny de Sidó i no tenien tractes amb ningú. Era situada a la vall de Bet-Rehob. Després van reconstruir la ciutat i s’hi van quedar a viure.
29A la ciutat la van anomenar Dan, en record del seu avantpassat, que es deia així, nascut a Israel. Antigament, però, el nom de la ciutat era Laix.
30Els fills de Dan van erigir aquella imatge per al seu culte, i Jehonatan, fill de Guerxom, nét de Moisès, junt amb els seus fills, van ser sacerdots de la tribu dels danites fins al dia de la de-portació del país.
31Així, la imatge que Micà havia fabricat, la van tenir instal·lada per al seu culte durant tot el temps que el santuari de Déu estigué a Siló.
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya