JEREMIES 42
42
Advertència de Jeremies
1Tots els oficials de l’exèrcit, amb Johanan, fill de Caréah, Jezanià, fill d’Oixaià, i tot el poble, des del més petit fins al més gran, es van acostar
2i van dir a Jeremies: “Digna’t acollir la nostra súplica. Intercedeix per nosaltres davant el Senyor, el teu Déu, a favor de tota aquesta resta, perquè n’hem quedat molt pocs de tants com érem, com tu mateix pots veure,
3a fi que el Senyor, el teu Déu, ens mostri el camí que hem de seguir i el que cal fer.”
4El profeta Jeremies els digué: “D’acord: jo intercediré davant el Senyor, el vostre Déu, tal com em demaneu; i tot el que el Senyor em respongui us ho faré saber sense amagar-vos res.”
5Llavors ells van dir a Jeremies: “Que el Senyor sigui testimoni verídic i fidel contra nosaltres si no actuem d’acord amb qualsevol missatge que el Senyor, el teu Déu, et trameti de dir-nos.
6Tant si és grat com si és ingrat, obei-rem la veu del Senyor, el nostre Déu, a qui nosaltres t’enviem, a fi que tot ens vagi bé si escoltem la veu del Senyor, el nostre Déu.”
7Al cap de deu dies, el Senyor va adre-çar la seva paraula a Jeremies.
8Ell va cridar Johanan, fill de Caréah, i tot els oficials de l’exèrcit que eren amb ell i tota la gent del poble, des del més petit fins al més gran,
9i els digué: ”Això ha dit el Senyor, el Déu d’Israel, a qui m’heu enviat a presentar la vostra súplica davant d’ell:
10Si us quedeu a viure en aquesta terra, jo us edificaré i no us destruiré; us plan-taré i no us desarrelaré, perquè em sap greu tot el mal que us he hagut de fer.
11No tingueu por del rei de Babilònia, que tant us espanta; no li tingueu por –diu el Senyor–, perquè jo estic al vostre costat per salvar-vos i deslliurar-vos de la seva mà.
12Us atorgaré misericòrdia, i ell es compadirà de vosaltres i us deixarà tor-nar a la vostra terra.
13Però si vosaltres dèieu: No volem viure en aquesta terra, deixant així d’o-beir la veu del Senyor, el vostre Déu,
14si dieu: No ho volem!, preferim anar a la terra d’Egipte, on no veurem més la guerra ni sentirem el toc de la trom-peta ni patirem fam, i establir-nos-hi,
15en aquest cas, escolteu la paraula del Senyor, la resta de Judà! Això diu el Senyor Totpoderós, el Déu d’Israel: Si vosaltres esteu plenament decidits a marxar cap a Egipte i hi entreu per re-fugiar-vos-hi,
16l’espasa que ara temeu us abastarà allà, a la terra d’Egipte, i la fam que us espanta s’enganxarà darrere vostre; i allà morireu.
17Tots els qui hagin decidit anar a Egipte per refugiar-s’hi moriran per l’espasa, la fam i la pesta; ningú no podrà escapar ni fugir davant la calamitat que jo faré caure damunt seu.
18Perquè el Senyor Totpoderós, el Déu d’Israel, ha dit: Igual com es va vessar la meva ira i la meva indignació sobre els habitants de Jerusalem, així es vessarà la meva indignació sobre vosaltres si entreu a Egipte: esdevindreu un motiu d’execració i d’horror, de maledicció i de vergonya, i no tornareu a veure més aquest lloc.
19El Senyor ha parlat referent a vosaltres, resta de Judà: No aneu a Egipte! Tingueu ben entès que avui jo us aviso.
20Us esteu enganyant vosaltres matei-xos. Em vau enviar davant el Senyor, el vostre Déu, i em dèieu: Intercedeix per nosaltres davant el Senyor, el nostre Déu, i comunica’ns tot el que digui el Senyor, el nostre Déu, i ho complirem.
21Avui us ho he comunicat, però no heu obeït la veu del Senyor, el vostre Déu, ni en una sola de les coses que ell m’ha tramès per a vosaltres.
22Ara, doncs, sapigueu del cert que morireu per l’espasa, la fam i la pesta en el lloc on heu decidit anar a refugiar-vos.”
S'ha seleccionat:
JEREMIES 42: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
JEREMIES 42
42
Advertència de Jeremies
1Tots els oficials de l’exèrcit, amb Johanan, fill de Caréah, Jezanià, fill d’Oixaià, i tot el poble, des del més petit fins al més gran, es van acostar
2i van dir a Jeremies: “Digna’t acollir la nostra súplica. Intercedeix per nosaltres davant el Senyor, el teu Déu, a favor de tota aquesta resta, perquè n’hem quedat molt pocs de tants com érem, com tu mateix pots veure,
3a fi que el Senyor, el teu Déu, ens mostri el camí que hem de seguir i el que cal fer.”
4El profeta Jeremies els digué: “D’acord: jo intercediré davant el Senyor, el vostre Déu, tal com em demaneu; i tot el que el Senyor em respongui us ho faré saber sense amagar-vos res.”
5Llavors ells van dir a Jeremies: “Que el Senyor sigui testimoni verídic i fidel contra nosaltres si no actuem d’acord amb qualsevol missatge que el Senyor, el teu Déu, et trameti de dir-nos.
6Tant si és grat com si és ingrat, obei-rem la veu del Senyor, el nostre Déu, a qui nosaltres t’enviem, a fi que tot ens vagi bé si escoltem la veu del Senyor, el nostre Déu.”
7Al cap de deu dies, el Senyor va adre-çar la seva paraula a Jeremies.
8Ell va cridar Johanan, fill de Caréah, i tot els oficials de l’exèrcit que eren amb ell i tota la gent del poble, des del més petit fins al més gran,
9i els digué: ”Això ha dit el Senyor, el Déu d’Israel, a qui m’heu enviat a presentar la vostra súplica davant d’ell:
10Si us quedeu a viure en aquesta terra, jo us edificaré i no us destruiré; us plan-taré i no us desarrelaré, perquè em sap greu tot el mal que us he hagut de fer.
11No tingueu por del rei de Babilònia, que tant us espanta; no li tingueu por –diu el Senyor–, perquè jo estic al vostre costat per salvar-vos i deslliurar-vos de la seva mà.
12Us atorgaré misericòrdia, i ell es compadirà de vosaltres i us deixarà tor-nar a la vostra terra.
13Però si vosaltres dèieu: No volem viure en aquesta terra, deixant així d’o-beir la veu del Senyor, el vostre Déu,
14si dieu: No ho volem!, preferim anar a la terra d’Egipte, on no veurem més la guerra ni sentirem el toc de la trom-peta ni patirem fam, i establir-nos-hi,
15en aquest cas, escolteu la paraula del Senyor, la resta de Judà! Això diu el Senyor Totpoderós, el Déu d’Israel: Si vosaltres esteu plenament decidits a marxar cap a Egipte i hi entreu per re-fugiar-vos-hi,
16l’espasa que ara temeu us abastarà allà, a la terra d’Egipte, i la fam que us espanta s’enganxarà darrere vostre; i allà morireu.
17Tots els qui hagin decidit anar a Egipte per refugiar-s’hi moriran per l’espasa, la fam i la pesta; ningú no podrà escapar ni fugir davant la calamitat que jo faré caure damunt seu.
18Perquè el Senyor Totpoderós, el Déu d’Israel, ha dit: Igual com es va vessar la meva ira i la meva indignació sobre els habitants de Jerusalem, així es vessarà la meva indignació sobre vosaltres si entreu a Egipte: esdevindreu un motiu d’execració i d’horror, de maledicció i de vergonya, i no tornareu a veure més aquest lloc.
19El Senyor ha parlat referent a vosaltres, resta de Judà: No aneu a Egipte! Tingueu ben entès que avui jo us aviso.
20Us esteu enganyant vosaltres matei-xos. Em vau enviar davant el Senyor, el vostre Déu, i em dèieu: Intercedeix per nosaltres davant el Senyor, el nostre Déu, i comunica’ns tot el que digui el Senyor, el nostre Déu, i ho complirem.
21Avui us ho he comunicat, però no heu obeït la veu del Senyor, el vostre Déu, ni en una sola de les coses que ell m’ha tramès per a vosaltres.
22Ara, doncs, sapigueu del cert que morireu per l’espasa, la fam i la pesta en el lloc on heu decidit anar a refugiar-vos.”
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya