JEREMIES 50
50
Profecia contra Babilònia
1Missatge que el Senyor va co-municar per mitjà del profeta Jeremies contra Babilònia i el país dels caldeus.
2“Anuncieu-ho entre les nacions, feu-ho saber, alceu un estendard, feu-ho públic i no amagueu res. Digueu: ‘Babilònia és presa i el déu Bel avergonyit! Marduc és aterrat! Les seves imatges són escarnides, els seus ídols s’han desplomat!’
3Puja contra ella una nació del nord que convertirà la seva terra en una desola-ció, i no hi quedaran habitants. Tant els homes com els animals han fugit, tots han marxat.”
Retorn dels israelites
4En aquells dies i en aquell temps –diu el Senyor–, vindran els fills d’Israel i els de Judà plegats; faran el camí plorant i buscaran el Senyor, el seu Déu.
5Preguntaran pel camí de Sió, i s’hi dirigiran tot dient: Veniu i unim-nos al Senyor amb un pacte etern, que mai no pugui ser oblidat.
6Eren ovelles perdudes, els del meu poble, els seus pastors les havien es-garriades; les feien anar per les mun-tanyes, vagant d’un puig a un turó, i s’oblidaven de la pleta.
7Qui les trobava les devorava, i els seus enemics deien: No fem cap mal, perquè han pecat contra el Senyor, morada de justícia, contra el Senyor, esperança dels seus avantpassats.
8Fugiu d’enmig de Babilònia i sortiu de la terra dels caldeus, i poseu-vos, com els bocs, davant el ramat.
9Jo vaig a despertar i a aviar contra Babilònia un aplec de grans nacions des de la terra del nord; s’arrengleraran con-tra ella i des d’allà la prendran. Les seves sagetes són les d’un guerrer expert, que no tornarà de buit.
10I Caldea servirà de botí; tots els qui la saquegin se n’ompliran –diu el Senyor.
Caiguda de Babilònia
11Per què us alegreu i per què us en glorieu, saquejadors de la meva propie-tat? Per què us rebolqueu en l’herba com una vedella i renilleu com els corsers?
12La vostra mare se sent deshonrada, està tota avergonyida la qui us ha infantat. Aquí la teniu, com l’última de les nacions, feta una desolació, un ermot, un desert.
13A causa de la ira del Senyor, quedarà deshabitada i desolada: tothom qui s’acosti a Babilònia restarà atònit i xiularà veient les seves destrosses.
14Tots els qui tibeu l’arc arrenglereu-vos per tots cantons contra Babilònia. Tireu contra ella, no n’escatimeu les fletxes, perquè ha pecat contra el Senyor.
15Des de totes bandes llanceu el crit de guerra! Ja alça les mans, els seus ba-luards ja han caigut, les seves muralles s’enfonsen. Ja que aquesta és la revenja del Senyor, vengeu-vos d’ella: feu-li el mateix que ella ha fet.
16Elimineu de Babilònia el qui sembra i el qui empunya la falç en temps de sega. Davant l’espasa des-tructora, que tothom emprengui el camí cap al seu poble, que cadascú fugi cap al seu país.
Retorn d’Israel
17Israel és un ramat esgarriat: uns lleons l’han dispersat. Primer l’ha de-vorat el rei d’Assíria, i, darrerament, Nabucodonosor, rei de Babilònia, li ha trencat els ossos.
18Per això el Senyor Totpoderós, el Déu d’Israel, diu: Jo castigaré el rei de Babilònia i el seu país, igual com he castigat el d’Assíria.
19I faré tornar Israel a la seva pleta, perquè pasturi al Carmel i a Basan; i satisfarà la seva ànima a les muntanyes d’Efraïm i de Galaad.
20En aquells dies i en aquell temps –diu el Senyor–, voldran trobar iniquitat a Israel i no n’hi haurà, els pecats de Judà, i no els trobaran; perquè perdona-ré la resta que jo hauré preservat.
Derrota de Babilònia
21Puja contra el país de Merataim, con-tra ell i contra els habitants de Pecod! Persegueix-los, devasta’ls i extermi-na’ls –diu el Senyor–. Fes-ho tot tal com jo t’he manat.
22Pel país s’escampa el brogit de guer-ra i una gran destrossa!
23Com ha estat trencat i fet miques el martell de tota la terra! Com ha esdevingut Babilònia una desolació entre les nacions!
24Et vaig posar un parany i t’hi vas agafar, Babilònia, i tu no te n’adonaves. T’han aconseguit i t’han atrapat, perquè et vas revoltar contra el Senyor.
25El Senyor ha obert el seu arsenal i ha tret les armes de la seva indignació; el Senyor, Déu dels exèrcits, té una feina a fer al país dels caldeus.
26Veniu contra ella des dels confins de la terra, obriu els seus graners, conver-tiu-la en un munt d’enderrocs, destruïu-la fins que no en quedi res!
27Mateu tots els seus forçuts, que bai-xin a l’escorxador. Ai d’ells! Els ha arri-bat la seva hora, el temps del seu càstig.
28Crits de pròfugs i de fugitius de la terra de Babilònia proclamen a Sió la revenja del Senyor, el nostre Déu, la vindicació del seu temple.
29Convoqueu les tropes contra Babilònia, tots els qui tibeu l’arc; acampeu al seu entorn, que ningú no s’escapi. Re-tribuïu-la segons els seus fets, feu-li el mateix que ella ha fet, perquè s’ha insolentat contra el Senyor, contra el Sant d’Israel.
30Per això aquell dia caurà el seu jovent per les places, i tots els seus guer-rers seran abatuts –diu el Senyor.
31Aquí em tens contra tu, insolent –diu el Senyor, el Déu dels exèrcits–. Ja ha arribat la teva hora, el temps del teu càstig.
32L’insolent ensopegarà i caurà, i no hi haurà qui l’aixequi; calaré foc a les seves ciutats, i devorarà tot el que hi hagi al voltant.
La redempció d’Israel
33Això diu el Senyor Totpoderós: “Els fills d’Israel i els fills de Judà estan oprimits; i tots els qui els van capturar els retenen i no els volen deixar anar.
34Però el seu redemptor és fort, el seu nom és «Senyor Totpoderós»: defensarà la seva causa fins a donar repòs al país i a esporuguir els habitants de Babilònia.
35Espasa contra els caldeus –diu el Senyor– i contra els habitants de Babilònia, contra els seus prínceps i contra els seus savis!
36Espasa contra els seus xarlatans: que desvariegin! Espasa contra els seus herois: que s’acovardeixin!
37Espasa contra la seva cavalleria i els seus carros, i contra tota la gent mer-cenària que hi ha enmig d’ella: que es tornin com dones atemorides! Espasa contra les seves riqueses: que siguin sa-quejats!
38Sequera contra les seves aigües: que s’eixuguin! Perquè és terra d’ídols i s’a-passionen pels seus espantalls.
39Per això allà hi viuran les hienes i els xacals, i també hi viuran els estruços; i no serà poblada mai més, ni habitada durant moltes generacions.
40Com quan Déu va destruir Sodoma i Gomorra i les poblacions veïnes –diu el Senyor–, ningú no hi habitarà, i cap home no hi farà estada.”
L’enemic del nord i el lleó del Jordà
41“Vet aquí que ve del nord un poble, una nació gran amb nombrosos reis que s’aixequen dels extrems del país.
42Empunyen l’arc i la llança, són cruels i no tenen pietat; el seu brogit retruny com el mar, i vénen muntats a cavall, armats com els guerrers, contra tu, filla de Babilònia.
43El rei de Babilònia ha tingut notícies de la seva fama i s’han afeblit les seves mans, s’ha apoderat d’ell l’angoixa, uns dolors com els d’una dona quan va de part.
44Heus aquí que, com un lleó que puja des de la frondositat del Jordà cap als prats sempre verds, així, de sobte, els faré fugir d’allà; i establiré sobre ell aquell qui sigui l’escollit. Perquè, qui és com jo? Qui em pot citar a judici? Quin és el pastor capaç de plantar-me cara?
45Per tant, escolteu la decisió que el Senyor ha pres contra Babilònia i els plans que ha concebut contra el país dels caldeus: Sí, els arrossegaran com ove-lles febles, i amb ells seran arrasades les seves cledes.
46El crit de: Babilònia és conquerida! fa tremolar la terra, i el clam es fa sentir per les nacions.”
S'ha seleccionat:
JEREMIES 50: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
JEREMIES 50
50
Profecia contra Babilònia
1Missatge que el Senyor va co-municar per mitjà del profeta Jeremies contra Babilònia i el país dels caldeus.
2“Anuncieu-ho entre les nacions, feu-ho saber, alceu un estendard, feu-ho públic i no amagueu res. Digueu: ‘Babilònia és presa i el déu Bel avergonyit! Marduc és aterrat! Les seves imatges són escarnides, els seus ídols s’han desplomat!’
3Puja contra ella una nació del nord que convertirà la seva terra en una desola-ció, i no hi quedaran habitants. Tant els homes com els animals han fugit, tots han marxat.”
Retorn dels israelites
4En aquells dies i en aquell temps –diu el Senyor–, vindran els fills d’Israel i els de Judà plegats; faran el camí plorant i buscaran el Senyor, el seu Déu.
5Preguntaran pel camí de Sió, i s’hi dirigiran tot dient: Veniu i unim-nos al Senyor amb un pacte etern, que mai no pugui ser oblidat.
6Eren ovelles perdudes, els del meu poble, els seus pastors les havien es-garriades; les feien anar per les mun-tanyes, vagant d’un puig a un turó, i s’oblidaven de la pleta.
7Qui les trobava les devorava, i els seus enemics deien: No fem cap mal, perquè han pecat contra el Senyor, morada de justícia, contra el Senyor, esperança dels seus avantpassats.
8Fugiu d’enmig de Babilònia i sortiu de la terra dels caldeus, i poseu-vos, com els bocs, davant el ramat.
9Jo vaig a despertar i a aviar contra Babilònia un aplec de grans nacions des de la terra del nord; s’arrengleraran con-tra ella i des d’allà la prendran. Les seves sagetes són les d’un guerrer expert, que no tornarà de buit.
10I Caldea servirà de botí; tots els qui la saquegin se n’ompliran –diu el Senyor.
Caiguda de Babilònia
11Per què us alegreu i per què us en glorieu, saquejadors de la meva propie-tat? Per què us rebolqueu en l’herba com una vedella i renilleu com els corsers?
12La vostra mare se sent deshonrada, està tota avergonyida la qui us ha infantat. Aquí la teniu, com l’última de les nacions, feta una desolació, un ermot, un desert.
13A causa de la ira del Senyor, quedarà deshabitada i desolada: tothom qui s’acosti a Babilònia restarà atònit i xiularà veient les seves destrosses.
14Tots els qui tibeu l’arc arrenglereu-vos per tots cantons contra Babilònia. Tireu contra ella, no n’escatimeu les fletxes, perquè ha pecat contra el Senyor.
15Des de totes bandes llanceu el crit de guerra! Ja alça les mans, els seus ba-luards ja han caigut, les seves muralles s’enfonsen. Ja que aquesta és la revenja del Senyor, vengeu-vos d’ella: feu-li el mateix que ella ha fet.
16Elimineu de Babilònia el qui sembra i el qui empunya la falç en temps de sega. Davant l’espasa des-tructora, que tothom emprengui el camí cap al seu poble, que cadascú fugi cap al seu país.
Retorn d’Israel
17Israel és un ramat esgarriat: uns lleons l’han dispersat. Primer l’ha de-vorat el rei d’Assíria, i, darrerament, Nabucodonosor, rei de Babilònia, li ha trencat els ossos.
18Per això el Senyor Totpoderós, el Déu d’Israel, diu: Jo castigaré el rei de Babilònia i el seu país, igual com he castigat el d’Assíria.
19I faré tornar Israel a la seva pleta, perquè pasturi al Carmel i a Basan; i satisfarà la seva ànima a les muntanyes d’Efraïm i de Galaad.
20En aquells dies i en aquell temps –diu el Senyor–, voldran trobar iniquitat a Israel i no n’hi haurà, els pecats de Judà, i no els trobaran; perquè perdona-ré la resta que jo hauré preservat.
Derrota de Babilònia
21Puja contra el país de Merataim, con-tra ell i contra els habitants de Pecod! Persegueix-los, devasta’ls i extermi-na’ls –diu el Senyor–. Fes-ho tot tal com jo t’he manat.
22Pel país s’escampa el brogit de guer-ra i una gran destrossa!
23Com ha estat trencat i fet miques el martell de tota la terra! Com ha esdevingut Babilònia una desolació entre les nacions!
24Et vaig posar un parany i t’hi vas agafar, Babilònia, i tu no te n’adonaves. T’han aconseguit i t’han atrapat, perquè et vas revoltar contra el Senyor.
25El Senyor ha obert el seu arsenal i ha tret les armes de la seva indignació; el Senyor, Déu dels exèrcits, té una feina a fer al país dels caldeus.
26Veniu contra ella des dels confins de la terra, obriu els seus graners, conver-tiu-la en un munt d’enderrocs, destruïu-la fins que no en quedi res!
27Mateu tots els seus forçuts, que bai-xin a l’escorxador. Ai d’ells! Els ha arri-bat la seva hora, el temps del seu càstig.
28Crits de pròfugs i de fugitius de la terra de Babilònia proclamen a Sió la revenja del Senyor, el nostre Déu, la vindicació del seu temple.
29Convoqueu les tropes contra Babilònia, tots els qui tibeu l’arc; acampeu al seu entorn, que ningú no s’escapi. Re-tribuïu-la segons els seus fets, feu-li el mateix que ella ha fet, perquè s’ha insolentat contra el Senyor, contra el Sant d’Israel.
30Per això aquell dia caurà el seu jovent per les places, i tots els seus guer-rers seran abatuts –diu el Senyor.
31Aquí em tens contra tu, insolent –diu el Senyor, el Déu dels exèrcits–. Ja ha arribat la teva hora, el temps del teu càstig.
32L’insolent ensopegarà i caurà, i no hi haurà qui l’aixequi; calaré foc a les seves ciutats, i devorarà tot el que hi hagi al voltant.
La redempció d’Israel
33Això diu el Senyor Totpoderós: “Els fills d’Israel i els fills de Judà estan oprimits; i tots els qui els van capturar els retenen i no els volen deixar anar.
34Però el seu redemptor és fort, el seu nom és «Senyor Totpoderós»: defensarà la seva causa fins a donar repòs al país i a esporuguir els habitants de Babilònia.
35Espasa contra els caldeus –diu el Senyor– i contra els habitants de Babilònia, contra els seus prínceps i contra els seus savis!
36Espasa contra els seus xarlatans: que desvariegin! Espasa contra els seus herois: que s’acovardeixin!
37Espasa contra la seva cavalleria i els seus carros, i contra tota la gent mer-cenària que hi ha enmig d’ella: que es tornin com dones atemorides! Espasa contra les seves riqueses: que siguin sa-quejats!
38Sequera contra les seves aigües: que s’eixuguin! Perquè és terra d’ídols i s’a-passionen pels seus espantalls.
39Per això allà hi viuran les hienes i els xacals, i també hi viuran els estruços; i no serà poblada mai més, ni habitada durant moltes generacions.
40Com quan Déu va destruir Sodoma i Gomorra i les poblacions veïnes –diu el Senyor–, ningú no hi habitarà, i cap home no hi farà estada.”
L’enemic del nord i el lleó del Jordà
41“Vet aquí que ve del nord un poble, una nació gran amb nombrosos reis que s’aixequen dels extrems del país.
42Empunyen l’arc i la llança, són cruels i no tenen pietat; el seu brogit retruny com el mar, i vénen muntats a cavall, armats com els guerrers, contra tu, filla de Babilònia.
43El rei de Babilònia ha tingut notícies de la seva fama i s’han afeblit les seves mans, s’ha apoderat d’ell l’angoixa, uns dolors com els d’una dona quan va de part.
44Heus aquí que, com un lleó que puja des de la frondositat del Jordà cap als prats sempre verds, així, de sobte, els faré fugir d’allà; i establiré sobre ell aquell qui sigui l’escollit. Perquè, qui és com jo? Qui em pot citar a judici? Quin és el pastor capaç de plantar-me cara?
45Per tant, escolteu la decisió que el Senyor ha pres contra Babilònia i els plans que ha concebut contra el país dels caldeus: Sí, els arrossegaran com ove-lles febles, i amb ells seran arrasades les seves cledes.
46El crit de: Babilònia és conquerida! fa tremolar la terra, i el clam es fa sentir per les nacions.”
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya