JOAN 19
19
Jesús és sentenciat a mort
(Mt 27,15-31 Mc 15,6-20 Lc 23,13-25)
1Aleshores Pilat prengué Jesús i el va fer assotar.
2Els soldats van trenar una corona d’es-pines, la hi posaren al cap i el vestiren amb un mantell de porpra,
3i desfilant davant d’ell li deien: “Salve, rei dels jueus!” I el bufetejaven.
4Pilat sortí altra vegada a fora i els digué: “Mireu! Us el trec a fora perquè vegeu que no li trobo cap delicte.”
5Jesús va sortir a fora portant la corona d’espines i el mantell de porpra. Pilat digué: “Aquí teniu l’home!”
6Quan els principals sacerdots i la guàr-dia el van veure es van posar a cridar: “Crucifica’l! Crucifica’l!” Pilat els diu: “Emporteu-vos-el i crucifiqueu-lo vosaltres, perquè jo no li trobo cap delicte.”
7Li van respondre els jueus: “Nosaltres tenim una Llei, i segons la nostra Llei ha de morir, perquè s’ha fet a si mateix Fill de Déu.”
8Quan Pilat va sentir això, va agafar encara més por.
9Va tornar a entrar al Pretori i preguntà a Jesús: “D’on ets tu?” Però Jesús no li va tornar resposta.
10Li digué Pilat: “¿A mi no em parles? No saps que tinc autoritat per a deixar-te lliure o per a crucificar-te?”
11Jesús li va contestar: “No tindries cap poder sobre mi si no t’hagués estat donat de dalt. Per això és més culpable el qui m’ha posat a les teves mans.”
12D’ençà d’això, Pilat intentava d’a-lliberar-lo, però els jueus cridaven: “Si l’alliberes, no ets addicte al Cèsar. Aquell qui es fa rei a si mateix es de-clara contrari al Cèsar.”
13Pilat, doncs, quan va sentir aquestes paraules, va treure Jesús a fora i s’asse-gué al tribunal, en el recinte anomenat l’Enllosat, en hebreu Gabatà.
14Era la vigília de Pasqua, cap al mig-dia. Aleshores, Pilat digué als jueus: “Aquí teniu el vostre rei!”
15Però ells cridaven: “Fora! Fora! Crucifica’l!” Pilat els digué: “¿Haig de crucificar el vostre rei?” Els principals sacerdots respongueren: “No tenim cap altre rei fora del Cèsar!”
16Llavors el deixà a les seves mans perquè el crucifiquessin.
La crucifixió de Jesús
(Mt 27,32-44 Mc 15,21-32 Lc 23,26-43)
Van agafar Jesús, doncs,
17i, carregant ell mateix la creu, van sortir cap en un lloc que anomenen de la Calavera, que en hebreu es diu Gòlgota.
18Allà el van crucificar junt amb dos més, un a cada banda i Jesús al mig.
19Pilat havia fet escriure un rètol que deia: “JESÚS EL NATZARÈ, EL REI DELS JUEUS”, i el van posar sobre la creu.
20El lloc on Jesús va ser crucificat era prop de la ciutat, per tant, van ser molts els jueus que van llegir aquest rètol, que era escrit en hebreu, llatí i grec.
21Però els principals sacerdots dels jueus deien a Pilat: “No escriguis: ‘rei dels jueus’; escriu: ‘Aquest va dir: Jo sóc el rei dels jueus’.”
22Pilat va replicar: “El que he escrit, escrit queda.”
23Quan els soldats hagueren crucificat Jesús, prengueren els seus vestits i en feren quatre parts, una per a cada soldat. També li prengueren la túnica, però la túnica era sense costura, teixida d’una sola peça de dalt a baix.
24Així que es van dir entre ells: “No l’esquincem, sinó sortegem-la, a veure a qui toca.” Així es complia l’Escriptura que diu:
Es van repartir entre ells els meus vestits
i es van jugar a la sort la meva tú-nica.
Justament això era el que van fer els soldats.
25Prop de la creu de Jesús hi havia la seva mare i la germana de la seva mare, Maria de Cleofàs, i Maria Magdalena.
26Jesús, en veure la seva mare i al seu costat el deixeble estimat, digué a la seva mare: “Dona, aquí tens el teu fill.”
27I després digué al deixeble: “Mira, aquí tens la teva mare.” I des d’aquell moment el deixeble l’acollí a casa seva.
La mort de Jesús
(Mt 27,45-56 Mc 15,33-41 Lc 23,44-49)
28Després d’això, sabent Jesús que ja s’havia consumat tot, perquè s’acabés de complir l’Escriptura, digué: “Tinc set.”
29Tenien disposada una gerra plena de vinagre; van lligar una esponja a una branca d’hisop, i, xopant-la en el vinagre, la hi van acostar a la boca.
30Jesús, després de tastar el vinagre, digué: “Tot s’ha complert.” I, decantant el cap, lliurà l’esperit.
31Com que era la vigília de la Pasqua, els jueus, per evitar que els cossos quedessin a la creu durant el dissabte, majorment aquell dissabte, que era una gran diada, van demanar a Pilat que els trenquessin les cames i els retiressin.
32Hi anaren, doncs, els soldats i tren-caren les cames del primer, i després de l’altre que havia estat crucificat amb ell.
33Però en arribar a Jesús, com que van veure que ja era mort, no li van trencar les cames.
34Un dels soldats, però, li va travessar el costat amb una llança, i al moment en va sortir sang i aigua.
35El qui ho ha vist n’ha donat testi-moniatge i el seu testimoniatge és veritable, perquè ell sap que diu la veritat, per tal que vosaltres també cregueu.
36Això succeí perquè s’havia de com-plir l’Escriptura: No li trencaran cap os.
37També en un altre lloc de l’Escrip-tura diu: Miraran aquell que han tras-passat.
La sepultura de Jesús
(Mt 27,57-61 Mc 15,42-47 Lc 23,50-56)
38Després d’això, Josep d’Arimatea, que era deixeble de Jesús, si bé se n’a-magava per por dels jueus, va demanar permís a Pilat per endur-se el cos de Jesús, i Pilat li ho concedí. Hi anà, doncs, i s’endugué el seu cos.
39També hi anà Nicodem, aquell qui una vegada havia visitat Jesús de nit, i portà unes cent lliures de mescla de mirra i àloe.
40Prengueren, doncs, el cos de Jesús i l’amortallaren amb faixes impregnades del perfum, tal com és costum de sepultar entre els jueus.
41En aquell indret on havia estat cru-cificat hi havia un hort, i a l’hort un sepulcre nou on encara no havien en-terrat ningú.
42Com que era el dia dels preparatius de la Pasqua jueva i el sepulcre era allí mateix, van posar-hi Jesús.
S'ha seleccionat:
JOAN 19: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
JOAN 19
19
Jesús és sentenciat a mort
(Mt 27,15-31 Mc 15,6-20 Lc 23,13-25)
1Aleshores Pilat prengué Jesús i el va fer assotar.
2Els soldats van trenar una corona d’es-pines, la hi posaren al cap i el vestiren amb un mantell de porpra,
3i desfilant davant d’ell li deien: “Salve, rei dels jueus!” I el bufetejaven.
4Pilat sortí altra vegada a fora i els digué: “Mireu! Us el trec a fora perquè vegeu que no li trobo cap delicte.”
5Jesús va sortir a fora portant la corona d’espines i el mantell de porpra. Pilat digué: “Aquí teniu l’home!”
6Quan els principals sacerdots i la guàr-dia el van veure es van posar a cridar: “Crucifica’l! Crucifica’l!” Pilat els diu: “Emporteu-vos-el i crucifiqueu-lo vosaltres, perquè jo no li trobo cap delicte.”
7Li van respondre els jueus: “Nosaltres tenim una Llei, i segons la nostra Llei ha de morir, perquè s’ha fet a si mateix Fill de Déu.”
8Quan Pilat va sentir això, va agafar encara més por.
9Va tornar a entrar al Pretori i preguntà a Jesús: “D’on ets tu?” Però Jesús no li va tornar resposta.
10Li digué Pilat: “¿A mi no em parles? No saps que tinc autoritat per a deixar-te lliure o per a crucificar-te?”
11Jesús li va contestar: “No tindries cap poder sobre mi si no t’hagués estat donat de dalt. Per això és més culpable el qui m’ha posat a les teves mans.”
12D’ençà d’això, Pilat intentava d’a-lliberar-lo, però els jueus cridaven: “Si l’alliberes, no ets addicte al Cèsar. Aquell qui es fa rei a si mateix es de-clara contrari al Cèsar.”
13Pilat, doncs, quan va sentir aquestes paraules, va treure Jesús a fora i s’asse-gué al tribunal, en el recinte anomenat l’Enllosat, en hebreu Gabatà.
14Era la vigília de Pasqua, cap al mig-dia. Aleshores, Pilat digué als jueus: “Aquí teniu el vostre rei!”
15Però ells cridaven: “Fora! Fora! Crucifica’l!” Pilat els digué: “¿Haig de crucificar el vostre rei?” Els principals sacerdots respongueren: “No tenim cap altre rei fora del Cèsar!”
16Llavors el deixà a les seves mans perquè el crucifiquessin.
La crucifixió de Jesús
(Mt 27,32-44 Mc 15,21-32 Lc 23,26-43)
Van agafar Jesús, doncs,
17i, carregant ell mateix la creu, van sortir cap en un lloc que anomenen de la Calavera, que en hebreu es diu Gòlgota.
18Allà el van crucificar junt amb dos més, un a cada banda i Jesús al mig.
19Pilat havia fet escriure un rètol que deia: “JESÚS EL NATZARÈ, EL REI DELS JUEUS”, i el van posar sobre la creu.
20El lloc on Jesús va ser crucificat era prop de la ciutat, per tant, van ser molts els jueus que van llegir aquest rètol, que era escrit en hebreu, llatí i grec.
21Però els principals sacerdots dels jueus deien a Pilat: “No escriguis: ‘rei dels jueus’; escriu: ‘Aquest va dir: Jo sóc el rei dels jueus’.”
22Pilat va replicar: “El que he escrit, escrit queda.”
23Quan els soldats hagueren crucificat Jesús, prengueren els seus vestits i en feren quatre parts, una per a cada soldat. També li prengueren la túnica, però la túnica era sense costura, teixida d’una sola peça de dalt a baix.
24Així que es van dir entre ells: “No l’esquincem, sinó sortegem-la, a veure a qui toca.” Així es complia l’Escriptura que diu:
Es van repartir entre ells els meus vestits
i es van jugar a la sort la meva tú-nica.
Justament això era el que van fer els soldats.
25Prop de la creu de Jesús hi havia la seva mare i la germana de la seva mare, Maria de Cleofàs, i Maria Magdalena.
26Jesús, en veure la seva mare i al seu costat el deixeble estimat, digué a la seva mare: “Dona, aquí tens el teu fill.”
27I després digué al deixeble: “Mira, aquí tens la teva mare.” I des d’aquell moment el deixeble l’acollí a casa seva.
La mort de Jesús
(Mt 27,45-56 Mc 15,33-41 Lc 23,44-49)
28Després d’això, sabent Jesús que ja s’havia consumat tot, perquè s’acabés de complir l’Escriptura, digué: “Tinc set.”
29Tenien disposada una gerra plena de vinagre; van lligar una esponja a una branca d’hisop, i, xopant-la en el vinagre, la hi van acostar a la boca.
30Jesús, després de tastar el vinagre, digué: “Tot s’ha complert.” I, decantant el cap, lliurà l’esperit.
31Com que era la vigília de la Pasqua, els jueus, per evitar que els cossos quedessin a la creu durant el dissabte, majorment aquell dissabte, que era una gran diada, van demanar a Pilat que els trenquessin les cames i els retiressin.
32Hi anaren, doncs, els soldats i tren-caren les cames del primer, i després de l’altre que havia estat crucificat amb ell.
33Però en arribar a Jesús, com que van veure que ja era mort, no li van trencar les cames.
34Un dels soldats, però, li va travessar el costat amb una llança, i al moment en va sortir sang i aigua.
35El qui ho ha vist n’ha donat testi-moniatge i el seu testimoniatge és veritable, perquè ell sap que diu la veritat, per tal que vosaltres també cregueu.
36Això succeí perquè s’havia de com-plir l’Escriptura: No li trencaran cap os.
37També en un altre lloc de l’Escrip-tura diu: Miraran aquell que han tras-passat.
La sepultura de Jesús
(Mt 27,57-61 Mc 15,42-47 Lc 23,50-56)
38Després d’això, Josep d’Arimatea, que era deixeble de Jesús, si bé se n’a-magava per por dels jueus, va demanar permís a Pilat per endur-se el cos de Jesús, i Pilat li ho concedí. Hi anà, doncs, i s’endugué el seu cos.
39També hi anà Nicodem, aquell qui una vegada havia visitat Jesús de nit, i portà unes cent lliures de mescla de mirra i àloe.
40Prengueren, doncs, el cos de Jesús i l’amortallaren amb faixes impregnades del perfum, tal com és costum de sepultar entre els jueus.
41En aquell indret on havia estat cru-cificat hi havia un hort, i a l’hort un sepulcre nou on encara no havien en-terrat ningú.
42Com que era el dia dels preparatius de la Pasqua jueva i el sepulcre era allí mateix, van posar-hi Jesús.
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya