JOB 27
27
No diré falsedat
1Job va seguir amb el seu dis-curs i digué:
2Pel Déu vivent que ha refusat el meu dret,
i per l’Omnipotent que ha amargat la meva ànima:
3juro que mentre estigui enter el meu esperit dintre de mi,
i tingui l’alè de Déu al meu nas,
4els meus llavis no diran falsedat
ni la meva llengua no dirà mentida.
5Lluny de mi que mai us donés la raó!
Fins que expiri mantindré la meva innocència!
6Estic aferrat a la meva justícia i no afluixaré,
el meu cor no em retreu cap dels meus dies.
Mostro la providència de Déu
7Que el meu enemic tingui la sort del descregut,
i el meu adversari la de l’injust!
8Perquè, quina és l’esperança del dolent quan és tallat,
quan Déu reclama la seva ànima?
9¿És que Déu escoltarà el seu crit d’auxili,
quan la tribulació li caigui al da-munt?
10¿Es delectarà en el Totpoderós?
¿Invocarà Déu en tot moment?
11Jo us mostro la providència de Déu;
no us amago pas els designis del Totpoderós.
12I si tots vosaltres ja ho heu com-provat,
per què us feu tan absurdament banals?
La sort del malvat (Sofar)
13Així és la sort del malvat de part de Déu,
l’herència que els opressors reben del Totpoderós:
14si té molts fills, són per a l’espasa,
i els seus descendents no s’atiparan de pa;
15si d’ells en queda algun, són engolits per la mort,
i les seves viudes no els ploraran.
16Si apila plata com si fos terra,
i estiba els vestits com si fossin fang,
17ell els haurà preparat, però se’ls posarà el just,
i la plata la comparteix l’home honrat.
18S’ha edificat la casa com un niu,
com la cabana que s’ha fet un guar-da;
19se’n va al llit ric, però per darrer cop:
quan obre els ulls ja no té res.
20Els terrors el sorprenen com l’ai-guat,
durant la nit l’arrabassa la tempesta;
21se l’enduu la llevantada, i desa-pareix,
és arrencat de seu lloc;
22se li aboca damunt seu sense pietat,
i ell intenta fugir de les seves mans;
23hi haurà aplaudiments a costa d’ell,
i el xiularan allà on estigui.
S'ha seleccionat:
JOB 27: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
JOB 27
27
No diré falsedat
1Job va seguir amb el seu dis-curs i digué:
2Pel Déu vivent que ha refusat el meu dret,
i per l’Omnipotent que ha amargat la meva ànima:
3juro que mentre estigui enter el meu esperit dintre de mi,
i tingui l’alè de Déu al meu nas,
4els meus llavis no diran falsedat
ni la meva llengua no dirà mentida.
5Lluny de mi que mai us donés la raó!
Fins que expiri mantindré la meva innocència!
6Estic aferrat a la meva justícia i no afluixaré,
el meu cor no em retreu cap dels meus dies.
Mostro la providència de Déu
7Que el meu enemic tingui la sort del descregut,
i el meu adversari la de l’injust!
8Perquè, quina és l’esperança del dolent quan és tallat,
quan Déu reclama la seva ànima?
9¿És que Déu escoltarà el seu crit d’auxili,
quan la tribulació li caigui al da-munt?
10¿Es delectarà en el Totpoderós?
¿Invocarà Déu en tot moment?
11Jo us mostro la providència de Déu;
no us amago pas els designis del Totpoderós.
12I si tots vosaltres ja ho heu com-provat,
per què us feu tan absurdament banals?
La sort del malvat (Sofar)
13Així és la sort del malvat de part de Déu,
l’herència que els opressors reben del Totpoderós:
14si té molts fills, són per a l’espasa,
i els seus descendents no s’atiparan de pa;
15si d’ells en queda algun, són engolits per la mort,
i les seves viudes no els ploraran.
16Si apila plata com si fos terra,
i estiba els vestits com si fossin fang,
17ell els haurà preparat, però se’ls posarà el just,
i la plata la comparteix l’home honrat.
18S’ha edificat la casa com un niu,
com la cabana que s’ha fet un guar-da;
19se’n va al llit ric, però per darrer cop:
quan obre els ulls ja no té res.
20Els terrors el sorprenen com l’ai-guat,
durant la nit l’arrabassa la tempesta;
21se l’enduu la llevantada, i desa-pareix,
és arrencat de seu lloc;
22se li aboca damunt seu sense pietat,
i ell intenta fugir de les seves mans;
23hi haurà aplaudiments a costa d’ell,
i el xiularan allà on estigui.
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya