JOB 9

9
Resposta de Job a Bildad: No podria respondre a Déu
1Job respongué dient:
2Prou sé jo que veritablement és així;
doncs, com pretendrà l’home ser innocent davant Déu?
3Si volia discutir amb ell,
no podria respondre ni a una de mil qüestions.
4Savi de cor i abrivat en la força:
qui li ha fet front i se n’ha sortit?
5Ell remou les muntanyes sense que se n’adonin,
i les trastorna en el seu furor;
6fa que la terra tremoli en el seu lloc,
i que les seves columnes trontollin;
7que proscriu el sol, i no surt,
i tanca les estrelles amb segell.
8Tot sol ha desplegat el cel,
i camina per les crestes de la mar;
9que ha creat l’Óssa i l’Orió,
les Plèiades i les Cambres del Sud.
La grandesa de Déu
10Ell fa obres grandioses, insondables,
i meravelles incomptables.
11Ell passa pel meu costat, i no el veig,
s’esmuny i no me n’adono.
12Si ell arrabassa, qui li ho pot impe-dir?
Qui li preguntarà: «Què fas?»
13Déu no refrena la seva ira:
sota d’ell queden prostrats els sa-tèl·lits de Rahab.
14Com podria jo replicar-li,
i recercar arguments per a oposar-m’hi?
15Ni que tingués raó, no respondria res;
hauria d’implorar la clemència de qui em jutja.
16Si jo el reclamava, encara que ell vingués,
no crec que volgués escoltar la me-va veu.
17Perquè amb una torbonada m’es-clafa,
i multiplica les meves ferides sense motiu.
18No em deixa ni respirar,
sinó que m’aclapara d’amargors.
19Si vaig per la força, el poderós és ell;
si vaig per la justícia, qui el citarà?
20Si em tinc per just, la meva boca em condemna;
si em tinc per irreprotxable, ella em declara pervers.
21Sóc irreprotxable? No em reconec a mi mateix;
tant se me’n dóna la vida!
22Tot és igual, per això he dit:
extermina l’íntegre i el malvat!
23Si de sobte un flagell aboca la mort,
ell es riu de la consternació dels innocents.
24A una terra deixada a mans de malvats,
ell mateix tapa els ulls dels seus jutges;
si no és ell, qui més pot ser?
Els dies sense veure la felicitat
25Els meus dies han passat més ràpi-dament que un correu,
s’han esmunyit sense veure la felicitat.
26Han lliscat com les barques de papir,
com l’àguila que es llança sobre la presa.
27Si em dic: «Vaig a oblidar els meus planys,
faré bona cara i estaré alegre»,
28m’esveren tots els meus mals:
m’adono que tu no em donaràs per innocent.
29Haig de ser culpable!
Per què, doncs, m’haig d’escarras-sar en va?
30Encara que em renti amb sabó,
i em netegi les mans amb lleixiu,
31així i tot, m’enfonsaràs al clot,
i fins pels meus vestits seré fastigós.
32No és pas humà com jo, perquè hi discuteixi
ni per comparèixer plegats a judici;
33tampoc no hi ha entre nosaltres cap àrbitre
que posi la mà sobre tots dos,
34i que aparti de mi el seu bastó
perquè no m’esveri el seu terror.
35Jo parlaria sense tenir por d’ell,
ja que no em sento culpable.

S'ha seleccionat:

JOB 9: BEC

Subratllat

Comparteix

Copia

None

Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió