JOEL 2
2
El dia del Senyor és a prop
1Toqueu el corn des de Sió, i que soni l’alarma des de la meva mun-tanya santa! Que tremolin tots els ha-bitants del país, perquè ja ve el dia del Senyor, ja és a prop.
2Dia de tenebres i foscor, dia de tene-brosa nuvolada. Com l’aurora s’expan-deix sobre les muntanyes, així s’expan-deix un poble nombrós i fort; mai no n’hi ha hagut un altre com aquest, i, després d’ell, no n’hi haurà cap més en tots els anys, per moltes generacions.
3Davant d’ell un foc va devorant, i darrere d’ell una flama va consumint. Com un jardí de delícies és la terra davant d’ell, però al seu darrere queda un desert, una desolació; no hi ha res que se li escapi!
4Sembla una càrrega de cavalleria; corre igual que els corsers.
5Com l’estrèpit de carros de combat que salten pels cims de les serralades, com la crepitació de les flames que de-voren el rostoll, com una tropa poderosa que marxa en ordre de combat.
6A la seva presència, els pobles s’an-goixen, i tots els rostres empal·lideixen.
7Escometen com uns herois, escalen les muralles com uns guerrers, cadascun avança en la seva filera, sense desviar-se del seu camí;
8no s’entrebanquen els uns amb els altres, marxen cadascun pel seu traçat; es llancen per entre les sagetes, sense trencar la formació.
9Assalten la ciutat, ronden per la mu-ralla, s’enfilen per les cases, entren per les finestres com uns lladres.
10Davant d’ells, la terra tremola i el cel trontolla, el sol i la lluna s’enfosquei-xen, i les estrelles perden l’esclat.
11El Senyor fa ressonar la seva veu davant del seu exèrcit, ja que el seu campament és immens, i molt nombrós el que ha d’executar la seva voluntat. El dia del Senyor és gran i molt terrible! Qui el podrà deturar?
Misericòrdia del Senyor
12Però, ara –diu el Senyor–, torneu-vos a mi amb tot el vostre cor, amb dejuni, amb plors i amb lamentacions.
13Esquinceu els vostres cors, i no pas els vostres vestits, i torneu-vos al Senyor, el vostre Déu, perquè ell és clement i compassiu, lent per a la ira i gran en misericòrdia, disposat a revocar el càstig.
14Qui sap si se’n desdirà i perdonarà, compassiu, deixant darrere seu una benedicció: ofrena vegetal i libacions per al vostre Déu!
15Toqueu el corn a Sió, proclameu un dejuni sant, convoqueu una assemblea solemne.
16Aplegueu el poble, convoqueu el consell, reuniu els ancians, aplegueu els infants i els nodrissons; que surti el nuvi de la seva cambra i la núvia del seu tàlem!
17Entre el pòrtic i l’altar, que plorin els sacerdots, ministres del Senyor, i di-guin: “Apiada’t, Senyor, del teu poble, i no abandonis a l’oprobi la teva heretat perquè sigui dominada pels gentils. Per què haurien de dir entre les nacions: On és el seu Déu?”
18Llavors el Senyor, encès de zel per la seva terra, perdonarà el seu poble,
19i el Senyor respondrà i li dirà: “Mira, jo us enviaré blat, vi i oli fins que quedeu satisfets, i ja no tornaré més a exposar-vos a l’oprobi de les nacions.
20Allunyaré de vosaltres l’enemic del nord, i el llençaré cap a una terra seca i desolada; la seva avantguarda caurà al Mar oriental, i la seva reraguarda al Mar occidental. La seva pudor pujarà i el seu tuf s’escamparà, perquè ha actuat amb altivesa!”
Visió de prosperitat
21No temis res, terra! Alegra’t i exulta, que el Senyor ha fet grandeses!
22No tingueu por, vosaltres, bestioles del camp, que ja verdegen les pastures de l’estepa, els arbres ja donen fruit, la figuera i el cep fructifiquen.
23Alegreu-vos, doncs, fills de Sió, i exulteu en el Senyor, el vostre Déu, perquè ell us dóna la pluja al seu temps, fa davallar damunt vostre les ruixades de primavera i de tardor, com abans.
24Les eres s’ompliran de blat, i els cups vessaran de most i d’oli.
25Jo us compensaré de les anyades que va devorar la llagosta, la saltarel·la, el saltamartí i el llagost, el gran exèrcit meu que vaig enviar contra vosaltres.
26Menjareu abundosament fins a atipar-vos, i lloareu el nom del Senyor, el vostre Déu, que haurà fet meravelles amb vosaltres, i el meu poble no tornarà a ser avergonyit mai més.
27I sabreu que jo estic enmig d’Israel, i que jo sóc el Senyor, el vostre Déu, i ningú més. I el meu poble no passarà vergonya mai més.
El Senyor vessarà el seu Esperit
28Després d’això, succeirà que vessaré el meu Esperit sobre tot ésser humà: els vostres fills i les vostres filles profetit-zaran, els vostres ancians tindran revelacions en somnis, i els vostres joves rebran visions;
29i també sobre els servents i les serventes, en aquells dies, vessaré el meu Esperit.
30Faré aparèixer prodigis als cels i a la terra; sang i foc i columnes de fum:
31el sol es canviarà en tenebra i la lluna en sang, abans no arribi aquell dia gran i terrible del Senyor.
32I tot aquell qui invoqui el nom del Senyor serà salvat, perquè a la muntanya de Sió i a Jerusalem hi haurà la salvació, com ha dit el Senyor, i entre els supervivents que el Senyor haurà cridat.
S'ha seleccionat:
JOEL 2: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
JOEL 2
2
El dia del Senyor és a prop
1Toqueu el corn des de Sió, i que soni l’alarma des de la meva mun-tanya santa! Que tremolin tots els ha-bitants del país, perquè ja ve el dia del Senyor, ja és a prop.
2Dia de tenebres i foscor, dia de tene-brosa nuvolada. Com l’aurora s’expan-deix sobre les muntanyes, així s’expan-deix un poble nombrós i fort; mai no n’hi ha hagut un altre com aquest, i, després d’ell, no n’hi haurà cap més en tots els anys, per moltes generacions.
3Davant d’ell un foc va devorant, i darrere d’ell una flama va consumint. Com un jardí de delícies és la terra davant d’ell, però al seu darrere queda un desert, una desolació; no hi ha res que se li escapi!
4Sembla una càrrega de cavalleria; corre igual que els corsers.
5Com l’estrèpit de carros de combat que salten pels cims de les serralades, com la crepitació de les flames que de-voren el rostoll, com una tropa poderosa que marxa en ordre de combat.
6A la seva presència, els pobles s’an-goixen, i tots els rostres empal·lideixen.
7Escometen com uns herois, escalen les muralles com uns guerrers, cadascun avança en la seva filera, sense desviar-se del seu camí;
8no s’entrebanquen els uns amb els altres, marxen cadascun pel seu traçat; es llancen per entre les sagetes, sense trencar la formació.
9Assalten la ciutat, ronden per la mu-ralla, s’enfilen per les cases, entren per les finestres com uns lladres.
10Davant d’ells, la terra tremola i el cel trontolla, el sol i la lluna s’enfosquei-xen, i les estrelles perden l’esclat.
11El Senyor fa ressonar la seva veu davant del seu exèrcit, ja que el seu campament és immens, i molt nombrós el que ha d’executar la seva voluntat. El dia del Senyor és gran i molt terrible! Qui el podrà deturar?
Misericòrdia del Senyor
12Però, ara –diu el Senyor–, torneu-vos a mi amb tot el vostre cor, amb dejuni, amb plors i amb lamentacions.
13Esquinceu els vostres cors, i no pas els vostres vestits, i torneu-vos al Senyor, el vostre Déu, perquè ell és clement i compassiu, lent per a la ira i gran en misericòrdia, disposat a revocar el càstig.
14Qui sap si se’n desdirà i perdonarà, compassiu, deixant darrere seu una benedicció: ofrena vegetal i libacions per al vostre Déu!
15Toqueu el corn a Sió, proclameu un dejuni sant, convoqueu una assemblea solemne.
16Aplegueu el poble, convoqueu el consell, reuniu els ancians, aplegueu els infants i els nodrissons; que surti el nuvi de la seva cambra i la núvia del seu tàlem!
17Entre el pòrtic i l’altar, que plorin els sacerdots, ministres del Senyor, i di-guin: “Apiada’t, Senyor, del teu poble, i no abandonis a l’oprobi la teva heretat perquè sigui dominada pels gentils. Per què haurien de dir entre les nacions: On és el seu Déu?”
18Llavors el Senyor, encès de zel per la seva terra, perdonarà el seu poble,
19i el Senyor respondrà i li dirà: “Mira, jo us enviaré blat, vi i oli fins que quedeu satisfets, i ja no tornaré més a exposar-vos a l’oprobi de les nacions.
20Allunyaré de vosaltres l’enemic del nord, i el llençaré cap a una terra seca i desolada; la seva avantguarda caurà al Mar oriental, i la seva reraguarda al Mar occidental. La seva pudor pujarà i el seu tuf s’escamparà, perquè ha actuat amb altivesa!”
Visió de prosperitat
21No temis res, terra! Alegra’t i exulta, que el Senyor ha fet grandeses!
22No tingueu por, vosaltres, bestioles del camp, que ja verdegen les pastures de l’estepa, els arbres ja donen fruit, la figuera i el cep fructifiquen.
23Alegreu-vos, doncs, fills de Sió, i exulteu en el Senyor, el vostre Déu, perquè ell us dóna la pluja al seu temps, fa davallar damunt vostre les ruixades de primavera i de tardor, com abans.
24Les eres s’ompliran de blat, i els cups vessaran de most i d’oli.
25Jo us compensaré de les anyades que va devorar la llagosta, la saltarel·la, el saltamartí i el llagost, el gran exèrcit meu que vaig enviar contra vosaltres.
26Menjareu abundosament fins a atipar-vos, i lloareu el nom del Senyor, el vostre Déu, que haurà fet meravelles amb vosaltres, i el meu poble no tornarà a ser avergonyit mai més.
27I sabreu que jo estic enmig d’Israel, i que jo sóc el Senyor, el vostre Déu, i ningú més. I el meu poble no passarà vergonya mai més.
El Senyor vessarà el seu Esperit
28Després d’això, succeirà que vessaré el meu Esperit sobre tot ésser humà: els vostres fills i les vostres filles profetit-zaran, els vostres ancians tindran revelacions en somnis, i els vostres joves rebran visions;
29i també sobre els servents i les serventes, en aquells dies, vessaré el meu Esperit.
30Faré aparèixer prodigis als cels i a la terra; sang i foc i columnes de fum:
31el sol es canviarà en tenebra i la lluna en sang, abans no arribi aquell dia gran i terrible del Senyor.
32I tot aquell qui invoqui el nom del Senyor serà salvat, perquè a la muntanya de Sió i a Jerusalem hi haurà la salvació, com ha dit el Senyor, i entre els supervivents que el Senyor haurà cridat.
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya