JOSUÈ 7
7
Violació de l’anatema o llei de l’extermini
1Però, referent a l’anatema, els fills d’Israel van cometre una preva-ricació, perquè Acan, fill de Carmí, fill de Zabdí, fill de Zèrah, de la tribu de Judà, es va quedar coses de l’anatema, i la ira del Senyor es va encendre contra els fills d’Israel.
Fracassa l’atac a Ai per causa del sacrilegi
2Josuè havia enviat uns homes des de Jericó a Ai, situada prop de Betaven, a l’orient de Betel, dient-los: “Pugeu i ex-ploreu el país.” Els homes hi van pujar i van inspeccionar el país.
3En tornar digueren a Josuè: “No cal que pugi tota la gent; que hi pugin uns dos o tres mil homes i que ataquin Ai. No cal que fatiguis tot el poble per anar allà, perquè són pocs.”
4Van pujar-hi uns tres mil homes d’en-tre el poble, però van fugir davant dels homes d’Ai.
5Els d’Ai van matar trenta-sis homes, els van perseguir des de davant de la porta fins a Xebarim i els van batre a la baixada. Amb això el poble es desco-ratjà i quedà abatut.
6Llavors Josuè s’esquinçà les vestidures i es prosternà davant l’Arca del Senyor fins al vespre, ell i els ancians d’Is-rael. I es tiraven pols damunt del cap.
7I Josuè exclamà: “Ai, Senyor, Déu meu! Per què has fet que aquest poble travessés el Jordà? Per lliurar-nos a mans dels amorreus i exterminar-nos? Tant de bo haguéssim decidit quedar-nos a l’altra banda del Jordà!
8Oh Senyor, què diré després que Israel ha fugit davant dels seus enemics?
9Perquè ho sabran els cananeus i tots els habitants del país, s’aplegaran contra nosaltres i esborraran del país el nostre nom. Llavors, què faràs tu pel teu gran nom?”
10Però el Senyor respongué a Josuè: “Aixeca’t! Per què t’estàs així, prostrat de cara a terra?
11Israel ha pecat: han violat el pacte que els havia prescrit i s’han apropiat coses destinades a l’extermini, han ro-bat i ho han amagat posant-ho entre el seu bagatge.
12Per això els fills d’Israel no podran fer front als seus enemics, seguiran gi-rant-se d’esquena davant d’ells, perquè s’han convertit en anatema. No tornaré a estar amb vosaltres si no ho traieu d’enmig vostre.
13Alça’t i digues al poble: “Santifiqueu-vos per demà; perquè el Senyor, el Déu d’Israel, ha dit això: Dintre teu, Israel, hi ha anatema. No podràs fer front als teus enemics fins que no ho aparteu d’enmig vostre.
14Demà al matí veniu aplegats per tribus, i la tribu que el Senyor designi es presentarà per famílies, i la família que el Senyor designi es presentarà per ca-ses i la casa que el Senyor designi es presentarà per individus.
15I serà que, aquell que hagi estat trobat en possessió de l’anatema, serà cremat a la foguera, junt amb tot el que tingui, perquè ha violat el pacte del Senyor i ha comès una infàmia contra Israel.”
Descobriment i càstig del culpable
16Josuè es va llevar de bon matí i va fer congregar Israel segons les seves tribus, i fou escollida la tribu de Judà.
17Va fer apropar les famílies de Judà, i fou designada la família de Zèrah. Va fer apropar la família de Zèrah pels seus individus i fou assenyalat Zabdí.
18Va fer apropar la seva casa per individus i fou assenyalat Acan, fill de Carmí, fill de Zabdí, fill de Zèrah, de la tribu de Judà.
19Llavors Josuè digué a Acan: “Fill meu, glorifica el Senyor, Déu d’Israel, i dóna-li lloança. Et prego que m’expli-quis què has fet, no m’ho amaguis.”
20I Acan respongué a Josuè i li digué: “És veritat que he pecat contra el Senyor, Déu d’Israel. Això és el que he fet:
21Vaig veure entre el botí un mantell de Xinar molt bo, dos-cents sicles de plata i una barra d’or que pesava cinquanta sicles. Em van fer goig i els vaig agafar. Estan amagats sota terra dins la meva tenda amb el diner a sota de tot.”
22Tot seguit Josuè va enviar un missat-ger a la tenda d’Acan i van trobar-ho amagat a la tenda, amb el diner a sota.
23Ho van agafar de dins la tenda, ho van ensenyar a Josuè i a tots els fills d’Israel i ho estengueren davant el Senyor.
24Llavors Josuè, i tot Israel amb ell, prengueren Acan, fill de Zèrah, amb la plata, el mantell i l’or, els seus fills i les seves filles, els seus bous, els seus ases i les seves ovelles, la tenda i tot el que posseïa, i els van fer pujar a la vall d’Acor.
25Josuè li digué: “Per què ens has por-tat la desgràcia? Que el Senyor et dugui la desgràcia el dia d’avui!” I tot Israel el va apedregar, i després els van cremar a la foguera.
26Al damunt hi van alçar una pila de pedres, que encara hi són avui. Amb això s’apaivagà el furor del Senyor. Per aquest fet aquell lloc s’anomena la vall d’Acor,#7,26 vol dir desgràcia. fins al dia d’avui.
S'ha seleccionat:
JOSUÈ 7: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
JOSUÈ 7
7
Violació de l’anatema o llei de l’extermini
1Però, referent a l’anatema, els fills d’Israel van cometre una preva-ricació, perquè Acan, fill de Carmí, fill de Zabdí, fill de Zèrah, de la tribu de Judà, es va quedar coses de l’anatema, i la ira del Senyor es va encendre contra els fills d’Israel.
Fracassa l’atac a Ai per causa del sacrilegi
2Josuè havia enviat uns homes des de Jericó a Ai, situada prop de Betaven, a l’orient de Betel, dient-los: “Pugeu i ex-ploreu el país.” Els homes hi van pujar i van inspeccionar el país.
3En tornar digueren a Josuè: “No cal que pugi tota la gent; que hi pugin uns dos o tres mil homes i que ataquin Ai. No cal que fatiguis tot el poble per anar allà, perquè són pocs.”
4Van pujar-hi uns tres mil homes d’en-tre el poble, però van fugir davant dels homes d’Ai.
5Els d’Ai van matar trenta-sis homes, els van perseguir des de davant de la porta fins a Xebarim i els van batre a la baixada. Amb això el poble es desco-ratjà i quedà abatut.
6Llavors Josuè s’esquinçà les vestidures i es prosternà davant l’Arca del Senyor fins al vespre, ell i els ancians d’Is-rael. I es tiraven pols damunt del cap.
7I Josuè exclamà: “Ai, Senyor, Déu meu! Per què has fet que aquest poble travessés el Jordà? Per lliurar-nos a mans dels amorreus i exterminar-nos? Tant de bo haguéssim decidit quedar-nos a l’altra banda del Jordà!
8Oh Senyor, què diré després que Israel ha fugit davant dels seus enemics?
9Perquè ho sabran els cananeus i tots els habitants del país, s’aplegaran contra nosaltres i esborraran del país el nostre nom. Llavors, què faràs tu pel teu gran nom?”
10Però el Senyor respongué a Josuè: “Aixeca’t! Per què t’estàs així, prostrat de cara a terra?
11Israel ha pecat: han violat el pacte que els havia prescrit i s’han apropiat coses destinades a l’extermini, han ro-bat i ho han amagat posant-ho entre el seu bagatge.
12Per això els fills d’Israel no podran fer front als seus enemics, seguiran gi-rant-se d’esquena davant d’ells, perquè s’han convertit en anatema. No tornaré a estar amb vosaltres si no ho traieu d’enmig vostre.
13Alça’t i digues al poble: “Santifiqueu-vos per demà; perquè el Senyor, el Déu d’Israel, ha dit això: Dintre teu, Israel, hi ha anatema. No podràs fer front als teus enemics fins que no ho aparteu d’enmig vostre.
14Demà al matí veniu aplegats per tribus, i la tribu que el Senyor designi es presentarà per famílies, i la família que el Senyor designi es presentarà per ca-ses i la casa que el Senyor designi es presentarà per individus.
15I serà que, aquell que hagi estat trobat en possessió de l’anatema, serà cremat a la foguera, junt amb tot el que tingui, perquè ha violat el pacte del Senyor i ha comès una infàmia contra Israel.”
Descobriment i càstig del culpable
16Josuè es va llevar de bon matí i va fer congregar Israel segons les seves tribus, i fou escollida la tribu de Judà.
17Va fer apropar les famílies de Judà, i fou designada la família de Zèrah. Va fer apropar la família de Zèrah pels seus individus i fou assenyalat Zabdí.
18Va fer apropar la seva casa per individus i fou assenyalat Acan, fill de Carmí, fill de Zabdí, fill de Zèrah, de la tribu de Judà.
19Llavors Josuè digué a Acan: “Fill meu, glorifica el Senyor, Déu d’Israel, i dóna-li lloança. Et prego que m’expli-quis què has fet, no m’ho amaguis.”
20I Acan respongué a Josuè i li digué: “És veritat que he pecat contra el Senyor, Déu d’Israel. Això és el que he fet:
21Vaig veure entre el botí un mantell de Xinar molt bo, dos-cents sicles de plata i una barra d’or que pesava cinquanta sicles. Em van fer goig i els vaig agafar. Estan amagats sota terra dins la meva tenda amb el diner a sota de tot.”
22Tot seguit Josuè va enviar un missat-ger a la tenda d’Acan i van trobar-ho amagat a la tenda, amb el diner a sota.
23Ho van agafar de dins la tenda, ho van ensenyar a Josuè i a tots els fills d’Israel i ho estengueren davant el Senyor.
24Llavors Josuè, i tot Israel amb ell, prengueren Acan, fill de Zèrah, amb la plata, el mantell i l’or, els seus fills i les seves filles, els seus bous, els seus ases i les seves ovelles, la tenda i tot el que posseïa, i els van fer pujar a la vall d’Acor.
25Josuè li digué: “Per què ens has por-tat la desgràcia? Que el Senyor et dugui la desgràcia el dia d’avui!” I tot Israel el va apedregar, i després els van cremar a la foguera.
26Al damunt hi van alçar una pila de pedres, que encara hi són avui. Amb això s’apaivagà el furor del Senyor. Per aquest fet aquell lloc s’anomena la vall d’Acor,#7,26 vol dir desgràcia. fins al dia d’avui.
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya