MATEU 15
15
Invalidació de la paraula de Déu
(Mc 7,1-23)
1Aleshores, uns fariseus i uns mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem s’acostaren a Jesús i li preguntaren:
2“Per què els teus deixebles violen la tradició dels ancians? No es renten les mans abans de menjar.”
3Els respongué: “I vosaltres, per què violeu també el manament de Déu amb la vostra tradició?
4Perquè Déu digué: Honra el pare i la mare, i el qui maleeixi el pare o la mare, que mori irremissiblement.
5En canvi, vosaltres dieu: Si algú diu al pare o a la mare: Qualsevol cosa amb la qual et pugui servir la declaro dona-ció sagrada,
6ja no cal que honri el pare o la mare; i així invalideu la paraula de Déu en nom de la vostra tradició.
7Hipòcrites! Que n’és d’exacte el que va profetitzar Isaïes de vosaltres quan va dir:
8Aquest poble m’honora amb els llavis,
però el seu cor és lluny de mi.
9El culte que em tributen és buit,
perquè les doctrines que ensenyen són preceptes humans.”
10I fent venir la gent els digué: “Es-colteu i enteneu-ho bé.
11No és allò que entra per la boca el que embruta l’home, sinó que és allò que surt de la boca el que l’embruta.”
12Llavors, acostant-se-li, els deixebles li diuen: “Saps que els fariseus s’han ofès quan han sentit el que has dit?”
13Però ell els va contestar: “Tota plan-tació que no hagi estat plantada pel meu Pare celestial serà arrencada d’arrel.
14Deixeu-los estar; són cecs guies de cecs. I si un cec guia un altre cec, tots dos cauran al sot.”
15Pere li va demanar: “Explica’ns la paràbola.”
16Ell els digué: “¿Fins i tot vosaltres sou també curts d’enteniment?
17¿No compreneu que tot allò que entra per la boca passa al ventre i va a parar a la latrina?
18En canvi, allò que surt de la boca prové del cor, i això sí que embruta l’home.
19Perquè del cor surten els mals pen-saments, els homicidis, els adulteris, les fornicacions, els robatoris, els falsos testimonis i les injúries.
20Aquestes són les coses que embruten l’home; però posar-se a menjar sense rentar-se les mans no l’embruten pas.”
La fe de la dona cananea
(Mc 7,24-30)
21Quan Jesús va sortir d’allà es va retirar a les regions de Tir i de Sidó.
22I una dona cananea d’aquells indrets va sortir i es posà a cridar: “Compadeix-te de mi, Senyor, Fill de David. La meva filla està terriblement endimoniada.”
23Però ell no li va dirigir ni una paraula. Llavors els deixebles se li van acostar i li deien: “Fes-li cas, que no para de cridar darrere nostre.”
24Ell els respongué: “Només m’han enviat per a les ovelles perdudes del poble d’Israel.”
25Ella, però, se li va acostar i s’ageno-llà davant d’ell i li digué: “Senyor, aju-da’m.”
26Ell li respongué: “No està bé treure el pa dels fills per tirar-lo als gossets.”
27Però ella li fa: “És veritat, Senyor, però també els gossets mengen de les engrunes que cauen de la taula dels seus amos.”
28Aleshores Jesús li digué: “Dona, que n’és de gran, la teva fe! Que et sigui fet com tu vols.” Des d’aquell instant la seva filla es va posar bona.
Jesús alimenta més de quatre mil persones
(Mc 8,1-10)
29Marxant d’allí, Jesús se n’anà vora el llac de Galilea, pujà a la muntanya i s’assegué.
30Llavors hi van acudir grans multituds que duien amb ells coixos, baldats, cecs, muts i molts altres tarats, i els deixaven als peus de Jesús i ell els guaria;
31i la gent es quedava perplexa de veure com els muts parlaven, els baldats eren restablerts, els coixos caminaven i els cecs hi veien; i glorificaven el Déu d’Israel.
32Jesús cridà els seus deixebles i els digué: “Em fa llàstima aquesta gent, perquè ja fa tres dies que m’acompanyen i no queda res per a menjar. No els vull acomiadar dejuns, no fos cas que defallissin pel camí.”
33Els deixebles li diuen: “En un ermot com aquest, d’on podem treure prou pa per a satisfer tanta gent?”
34Jesús els preguntà: “Quants pans teniu?” Van dir-li: “Set, i uns quants peixets.”
35Aleshores va fer asseure la gent a terra,
36prengué els set pans i els peixos, i, després de donar gràcies, els partí i els va anar donant als deixebles, i els dei-xebles els van donar a la gent.
37Tothom en va menjar fins a quedar satisfet; i dels trossos que van sobrar n’ompliren set senalles.
38I els qui en van menjar eren quatre mil homes, sense comptar ni dones ni infants.
39Després d’acomiadar la gent, es va embarcar i va anar a la regió de Ma-gadan.
S'ha seleccionat:
MATEU 15: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
MATEU 15
15
Invalidació de la paraula de Déu
(Mc 7,1-23)
1Aleshores, uns fariseus i uns mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem s’acostaren a Jesús i li preguntaren:
2“Per què els teus deixebles violen la tradició dels ancians? No es renten les mans abans de menjar.”
3Els respongué: “I vosaltres, per què violeu també el manament de Déu amb la vostra tradició?
4Perquè Déu digué: Honra el pare i la mare, i el qui maleeixi el pare o la mare, que mori irremissiblement.
5En canvi, vosaltres dieu: Si algú diu al pare o a la mare: Qualsevol cosa amb la qual et pugui servir la declaro dona-ció sagrada,
6ja no cal que honri el pare o la mare; i així invalideu la paraula de Déu en nom de la vostra tradició.
7Hipòcrites! Que n’és d’exacte el que va profetitzar Isaïes de vosaltres quan va dir:
8Aquest poble m’honora amb els llavis,
però el seu cor és lluny de mi.
9El culte que em tributen és buit,
perquè les doctrines que ensenyen són preceptes humans.”
10I fent venir la gent els digué: “Es-colteu i enteneu-ho bé.
11No és allò que entra per la boca el que embruta l’home, sinó que és allò que surt de la boca el que l’embruta.”
12Llavors, acostant-se-li, els deixebles li diuen: “Saps que els fariseus s’han ofès quan han sentit el que has dit?”
13Però ell els va contestar: “Tota plan-tació que no hagi estat plantada pel meu Pare celestial serà arrencada d’arrel.
14Deixeu-los estar; són cecs guies de cecs. I si un cec guia un altre cec, tots dos cauran al sot.”
15Pere li va demanar: “Explica’ns la paràbola.”
16Ell els digué: “¿Fins i tot vosaltres sou també curts d’enteniment?
17¿No compreneu que tot allò que entra per la boca passa al ventre i va a parar a la latrina?
18En canvi, allò que surt de la boca prové del cor, i això sí que embruta l’home.
19Perquè del cor surten els mals pen-saments, els homicidis, els adulteris, les fornicacions, els robatoris, els falsos testimonis i les injúries.
20Aquestes són les coses que embruten l’home; però posar-se a menjar sense rentar-se les mans no l’embruten pas.”
La fe de la dona cananea
(Mc 7,24-30)
21Quan Jesús va sortir d’allà es va retirar a les regions de Tir i de Sidó.
22I una dona cananea d’aquells indrets va sortir i es posà a cridar: “Compadeix-te de mi, Senyor, Fill de David. La meva filla està terriblement endimoniada.”
23Però ell no li va dirigir ni una paraula. Llavors els deixebles se li van acostar i li deien: “Fes-li cas, que no para de cridar darrere nostre.”
24Ell els respongué: “Només m’han enviat per a les ovelles perdudes del poble d’Israel.”
25Ella, però, se li va acostar i s’ageno-llà davant d’ell i li digué: “Senyor, aju-da’m.”
26Ell li respongué: “No està bé treure el pa dels fills per tirar-lo als gossets.”
27Però ella li fa: “És veritat, Senyor, però també els gossets mengen de les engrunes que cauen de la taula dels seus amos.”
28Aleshores Jesús li digué: “Dona, que n’és de gran, la teva fe! Que et sigui fet com tu vols.” Des d’aquell instant la seva filla es va posar bona.
Jesús alimenta més de quatre mil persones
(Mc 8,1-10)
29Marxant d’allí, Jesús se n’anà vora el llac de Galilea, pujà a la muntanya i s’assegué.
30Llavors hi van acudir grans multituds que duien amb ells coixos, baldats, cecs, muts i molts altres tarats, i els deixaven als peus de Jesús i ell els guaria;
31i la gent es quedava perplexa de veure com els muts parlaven, els baldats eren restablerts, els coixos caminaven i els cecs hi veien; i glorificaven el Déu d’Israel.
32Jesús cridà els seus deixebles i els digué: “Em fa llàstima aquesta gent, perquè ja fa tres dies que m’acompanyen i no queda res per a menjar. No els vull acomiadar dejuns, no fos cas que defallissin pel camí.”
33Els deixebles li diuen: “En un ermot com aquest, d’on podem treure prou pa per a satisfer tanta gent?”
34Jesús els preguntà: “Quants pans teniu?” Van dir-li: “Set, i uns quants peixets.”
35Aleshores va fer asseure la gent a terra,
36prengué els set pans i els peixos, i, després de donar gràcies, els partí i els va anar donant als deixebles, i els dei-xebles els van donar a la gent.
37Tothom en va menjar fins a quedar satisfet; i dels trossos que van sobrar n’ompliren set senalles.
38I els qui en van menjar eren quatre mil homes, sense comptar ni dones ni infants.
39Després d’acomiadar la gent, es va embarcar i va anar a la regió de Ma-gadan.
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya