MATEU 17
17
La transfiguració
(Mc 9,2-13 Lc 9,28-36)
1Sis dies després, Jesús prengué amb ell Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, a ells sols, i se’ls en-dugué privadament al cim d’una mun-tanya alta.
2Allà es va transfigurar davant d’ells: la seva cara es va fer resplendent com el sol, i els seus vestits es van tornar blancs com la llum.
3Tot d’una se’ls aparegueren Moisès i Elies conversant amb ell.
4Pere, prenent la paraula, digué a Jesús: “Senyor, és força agradable quedar-nos aquí. Si vols hi faré tres tendes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.”
5Mentre deia això, un núvol lluminós els va cobrir, i des del núvol va sortir una veu que deia: “Aquest és el meu Fill, l’Estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo!”
6Així que els deixebles van sentir la veu, s’abocaren de cara a terra, corpresos de temor.
7Però Jesús s’hi acostà, els va tocar i els digué: “Alceu-vos, no tingueu por.”
8Ells van alçar els ulls i no van veure ningú més que Jesús, tot sol.
9Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els advertí: “No expliqueu a ningú el que heu vist, fins que el Fill de l’Home hagi ressuscitat d’entre els morts.”
10Els deixebles li van preguntar: “Com és que els mestres de la Llei diuen que primer cal que vingui Elies?”
11Ell els respongué: “És cert que Elies ve i ho restaurarà tot;
12però us dic que Elies ja va venir i no el van reconèixer, sinó que van fer amb ell tot el que van voler. Igualment el Fill de l’Home ha de patir a mans d’ells.”
13Aleshores els deixebles van com-prendre que els havia parlat de Joan Baptista.
El noi endimoniat
(Mc 9,14-29 Lc 9,37-43)
14Quan van arribar on era la gent, se li acostà un home que s’agenollà davant seu
15i li digué: “Senyor, compadeix-te del meu fill, que és epilèptic i pateix de mala manera. Tot sovint cau al foc i altres vegades a l’aigua.
16L’he portat als teus deixebles, però no l’han pogut guarir.”
17Jesús respongué: “Oh, generació incrèdula i esgarriada! Fins quan hauré d’estar amb vosaltres? Fins quan us hauré de suportar? Porteu-me’l aquí.”
18Aleshores Jesús el va increpar i el dimoni va sortir d’ell, i en aquell moment el noi va quedar guarit.
19Llavors, els deixebles s’acostaren a Jesús i, a part, li van preguntar: “Com és que nosaltres no l’hem pogut expul-sar?”
20Ell els digué: “Perquè us falta fe. Us asseguro que, si teniu una fe com un gra de mostassa, direu a aquesta muntanya: «Passa d’aquí cap allà», i hi passarà; i res no us serà impossible.
21[Aquesta mena només es pot fer sortir amb oració i dejuni.]
22Quan es van retrobar a Galilea, Jesús els va dir: “El Fill de l’Home ha d’ésser lliurat a mans dels homes
23i el mataran, però el tercer dia ressus-citarà.” I s’entristiren molt.
El tribut del temple
24Quan ells van arribar a Cafarnaüm, els qui cobraven el tribut del temple anaren a trobar Pere i li digueren: “¿El vostre mestre no paga el tribut del tem-ple?”
25Els va respondre: “Sí.” Quan Pere entrà a la casa, Jesús se li avançà i li digué: “Què et sembla, Simó? Els reis de la terra, de qui cobren els impostos o els tributs? ¿Dels seus ciutadans o dels estranys?”
26Pere li contestà: “Dels estranys.” Aleshores digué Jesús: “Així, doncs, els ciutadans en són exempts.
27Ara bé, a fi de no escandalitzar-los, vés al llac, tira l’ham, i al primer peix que pesquis, obre-li la boca i hi trobaràs una moneda de plata. Agafa-la i dóna-la per mi i per tu.”
S'ha seleccionat:
MATEU 17: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
MATEU 17
17
La transfiguració
(Mc 9,2-13 Lc 9,28-36)
1Sis dies després, Jesús prengué amb ell Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, a ells sols, i se’ls en-dugué privadament al cim d’una mun-tanya alta.
2Allà es va transfigurar davant d’ells: la seva cara es va fer resplendent com el sol, i els seus vestits es van tornar blancs com la llum.
3Tot d’una se’ls aparegueren Moisès i Elies conversant amb ell.
4Pere, prenent la paraula, digué a Jesús: “Senyor, és força agradable quedar-nos aquí. Si vols hi faré tres tendes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.”
5Mentre deia això, un núvol lluminós els va cobrir, i des del núvol va sortir una veu que deia: “Aquest és el meu Fill, l’Estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo!”
6Així que els deixebles van sentir la veu, s’abocaren de cara a terra, corpresos de temor.
7Però Jesús s’hi acostà, els va tocar i els digué: “Alceu-vos, no tingueu por.”
8Ells van alçar els ulls i no van veure ningú més que Jesús, tot sol.
9Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els advertí: “No expliqueu a ningú el que heu vist, fins que el Fill de l’Home hagi ressuscitat d’entre els morts.”
10Els deixebles li van preguntar: “Com és que els mestres de la Llei diuen que primer cal que vingui Elies?”
11Ell els respongué: “És cert que Elies ve i ho restaurarà tot;
12però us dic que Elies ja va venir i no el van reconèixer, sinó que van fer amb ell tot el que van voler. Igualment el Fill de l’Home ha de patir a mans d’ells.”
13Aleshores els deixebles van com-prendre que els havia parlat de Joan Baptista.
El noi endimoniat
(Mc 9,14-29 Lc 9,37-43)
14Quan van arribar on era la gent, se li acostà un home que s’agenollà davant seu
15i li digué: “Senyor, compadeix-te del meu fill, que és epilèptic i pateix de mala manera. Tot sovint cau al foc i altres vegades a l’aigua.
16L’he portat als teus deixebles, però no l’han pogut guarir.”
17Jesús respongué: “Oh, generació incrèdula i esgarriada! Fins quan hauré d’estar amb vosaltres? Fins quan us hauré de suportar? Porteu-me’l aquí.”
18Aleshores Jesús el va increpar i el dimoni va sortir d’ell, i en aquell moment el noi va quedar guarit.
19Llavors, els deixebles s’acostaren a Jesús i, a part, li van preguntar: “Com és que nosaltres no l’hem pogut expul-sar?”
20Ell els digué: “Perquè us falta fe. Us asseguro que, si teniu una fe com un gra de mostassa, direu a aquesta muntanya: «Passa d’aquí cap allà», i hi passarà; i res no us serà impossible.
21[Aquesta mena només es pot fer sortir amb oració i dejuni.]
22Quan es van retrobar a Galilea, Jesús els va dir: “El Fill de l’Home ha d’ésser lliurat a mans dels homes
23i el mataran, però el tercer dia ressus-citarà.” I s’entristiren molt.
El tribut del temple
24Quan ells van arribar a Cafarnaüm, els qui cobraven el tribut del temple anaren a trobar Pere i li digueren: “¿El vostre mestre no paga el tribut del tem-ple?”
25Els va respondre: “Sí.” Quan Pere entrà a la casa, Jesús se li avançà i li digué: “Què et sembla, Simó? Els reis de la terra, de qui cobren els impostos o els tributs? ¿Dels seus ciutadans o dels estranys?”
26Pere li contestà: “Dels estranys.” Aleshores digué Jesús: “Així, doncs, els ciutadans en són exempts.
27Ara bé, a fi de no escandalitzar-los, vés al llac, tira l’ham, i al primer peix que pesquis, obre-li la boca i hi trobaràs una moneda de plata. Agafa-la i dóna-la per mi i per tu.”
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya