Llavors se li apropà Pere i li va preguntar: “Senyor, quantes vegades he de perdonar el meu germà, si peca contra mi? Fins a set vegades?”
Jesús li respongué: “No et dic fins a set vegades, sinó fins a setanta vegades set.
Per això el Regne del cel és semblant a un rei que va voler passar comptes amb els seus servidors.
Només començar a passar-les, li van presentar un deutor que li devia molts diners.
Com que no tenia mitjans per a pa-gar, aquell senyor va manar que el venguessin a ell, amb la seva muller i els fills, i tot el que posseïa, a fi de saldar el deute.
Però el servent se li llançà als peus i, prosternat, li deia: Tingues paciència amb mi, que t’ho pagaré tot.
El senyor es va compadir d’aquell servent i el va deixar anar, perdonant-li el deute.
Però, en sortir, el servent es va trobar amb un company seu que li devia una petita quantitat i, agafant-lo pel coll, l’ofe-gava tot dient: Paga’m el que em deus.
El company, de genolls, li suplicava: Tingues paciència amb mi, que t’ho pagaré.
Però ell no ho va acceptar, sinó que el va tancar a la presó fins que no pagués el deute.
Els altres servents, en veure el que havia passat, plens d’indignació, van anar a dir-ho al seu senyor.
Llavors, ell va cridar aquell servent i li digué: ‘Esclau pervers! Et vaig perdonar tot aquell deute perquè m’ho vas suplicar.
¿No tenies l’obligació també tu de compadir-te del teu company, com jo em vaig compadir de tu?’
I, ple d’indignació el lliurà als botxins fins que pagués tot el deute.
Així mateix us tractarà el meu Pare celestial, si cadascun de vosaltres no perdona de tot cor el seu germà.”