MATEU 25
25
Les deu noies
1“Aleshores el Regne del cel serà semblant a deu noies que prengueren les seves llànties i van sortir a rebre el nuvi.
2Cinc eren imprudents i cinc eren as-senyades.
3Les imprudents, en prendre les llàn-ties, no es van proveir d’oli;
4però les assenyades es van endur am-polletes d’oli juntament amb les seves llànties.
5Com que el nuvi trigava, totes s’ana-ren endormiscant i van acabar ador-mides.
6A mitjanit es va sentir un clam: ‘Ja ve el nuvi; sortiu a rebre’l!’
7Llavors, totes aquelles noies es van desvetllar i es posaren a espavilar les llànties.
8Les imprudents digueren a les assenyades: ‘Doneu-nos oli del vostre, perquè les nostres llànties s’apaguen.’
9Però les assenyades els van dir: ‘No, perquè podria ser que no en tinguéssim prou per a vosaltres i nosaltres. Més val que aneu a comprar-ne per a vosaltres als qui en venen.’
10Mentre anaven a comprar-ne, va arri-bar el nuvi; i les que estaven preparades van entrar amb ell a la festa, i es va tancar la porta.
11Més tard van arribar també les altres noies, i deien: ‘Senyor, senyor, obre’ns.’
12Però ell respongué: ‘Us asseguro que no us conec de res.’
13Vetlleu, doncs, perquè no en sabeu ni el dia ni l’hora.
Els talents
(Lc 9,11-27)
14“El regne del cel és com un home que, en emprendre un viatge, va cridar els seus criats i els va confiar el seu capital.
15A un li confià cinc talents; a un altre, dos; a un altre, un: a cadascun segons la seva capacitat. I després emprengué el viatge.
16El qui havia rebut els cinc talents va anar de seguida a negociar-los i en va guanyar cinc més.
17El qui n’havia rebut dos va fer el mateix, i en va guanyar dos més.
18Però el qui n’havia rebut un se n’anà a fer un clot a terra on va amagar els diners del seu amo.
19Al cap de molt temps va tornar l’amo d’aquells criats i els demanà comptes.
20Va comparèixer el qui havia rebut cinc talents, portant-ne cinc més, i digué: ‘Senyor, em vas confiar cinc talents; mira, n’he guanyat cinc més.’
21L’amo li digué: ‘Molt bé, bon servidor i lleial. Com que has estat fidel en una cosa petita, te n’encarregaré de grans; vine i participa del goig del teu senyor.’
22També va comparèixer el qui n’havia rebut dos, i digué: ‘Senyor, em vas confiar dos talents; mira, n’he guanyat dos més.’
23L’amo li digué: ‘Molt bé, bon servidor i lleial. Com que has estat fidel en una cosa petita, te n’encarregaré de grans; vine i participa del goig del teu senyor.’
24Comparegué també el qui havia rebut un talent, i digué: ‘Senyor, sabia que ets un home exigent, que segues on no has sembrat i reculls on no has plantat.
25Per això vaig tenir por, i vaig anar a amagar el teu talent sota terra; mira aquí tens el que és teu.’
26L’amo li respongué: ‘Mal servent i gandul! Sabies que sego on no he sem-brat i que recullo on no he plantat.
27Més et valia, doncs, dipositar els meus diners al banc a fi que, quan jo tornés, pogués recobrar el que és meu amb el rèdit.
28Preneu-li, doncs, el talent i doneu-lo al qui en té deu.
29Perquè a qui té se li donarà, i en tindrà de sobres; en canvi, aquell qui no té, fins allò que té li serà pres.
30I al servent inútil, llenceu-lo a fora, a les tenebres’; allí hi haurà el plor i el cruixir de dents.
Les ovelles i els cabrits
31“Quan el Fill de l’Home vingui en la seva glòria acompanyat de tots els àn-gels, s’asseurà al seu tron gloriós,
32i tots els pobles seran aplegats davant seu. Llavors destriarà els uns dels altres, igual com el pastor destria les ovelles dels cabrits,
33i posarà les ovelles a la seva dreta i els cabrits a l’esquerra.
34Aleshores, el rei dirà als de la dreta: ‘Veniu, beneïts del meu Pare; hereteu el Regne preparat per a vosaltres des de la creació del món.
35Perquè vaig tenir fam i em vau donar menjar; vaig tenir set i em vau donar beure; era foraster i em vau acollir;
36estava nu i em vau vestir; estava malalt i em vau visitar; estava empresonat i vau venir a veure’m.’
37Aleshores, els justos li replicaran: ‘Senyor, ¿quan t’hem vist afamat i t’hem donat menjar, o assedegat i t’hem donat beure?
38¿Quan t’hem vist foraster i t’hem acollit, o nu i t’hem vestit?
39¿Quan t’hem vist malalt o empresonat i t’hem visitat?’
40El rei els respondrà: ‘Us asseguro que cada vegada que ho heu fet a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho heu fet.’
41Després dirà als de la seva esquerra: ‘Fora del meu davant, maleïts. Aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels.
42Perquè vaig tenir fam i no em vau donar menjar; vaig tenir set i no em vau donar beure;
43era foraster i no em vau acollir; esta-va nu i no em vau vestir; estava malalt i empresonat i no em vau visitar.”
44Aleshores també ells li respondran: ‘Senyor, ¿quan t’hem vist afamat o as-sedegat, foraster o nu, malalt o empresonat, i no t’hem ajudat?’
45Ell els respondrà: “Us asseguro que cada vegada que no ho heu fet a un d’aquests més petits, tampoc a mi no m’ho heu fet.’
46I aquests aniran al càstig etern i els justos a la vida eterna.”
S'ha seleccionat:
MATEU 25: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
MATEU 25
25
Les deu noies
1“Aleshores el Regne del cel serà semblant a deu noies que prengueren les seves llànties i van sortir a rebre el nuvi.
2Cinc eren imprudents i cinc eren as-senyades.
3Les imprudents, en prendre les llàn-ties, no es van proveir d’oli;
4però les assenyades es van endur am-polletes d’oli juntament amb les seves llànties.
5Com que el nuvi trigava, totes s’ana-ren endormiscant i van acabar ador-mides.
6A mitjanit es va sentir un clam: ‘Ja ve el nuvi; sortiu a rebre’l!’
7Llavors, totes aquelles noies es van desvetllar i es posaren a espavilar les llànties.
8Les imprudents digueren a les assenyades: ‘Doneu-nos oli del vostre, perquè les nostres llànties s’apaguen.’
9Però les assenyades els van dir: ‘No, perquè podria ser que no en tinguéssim prou per a vosaltres i nosaltres. Més val que aneu a comprar-ne per a vosaltres als qui en venen.’
10Mentre anaven a comprar-ne, va arri-bar el nuvi; i les que estaven preparades van entrar amb ell a la festa, i es va tancar la porta.
11Més tard van arribar també les altres noies, i deien: ‘Senyor, senyor, obre’ns.’
12Però ell respongué: ‘Us asseguro que no us conec de res.’
13Vetlleu, doncs, perquè no en sabeu ni el dia ni l’hora.
Els talents
(Lc 9,11-27)
14“El regne del cel és com un home que, en emprendre un viatge, va cridar els seus criats i els va confiar el seu capital.
15A un li confià cinc talents; a un altre, dos; a un altre, un: a cadascun segons la seva capacitat. I després emprengué el viatge.
16El qui havia rebut els cinc talents va anar de seguida a negociar-los i en va guanyar cinc més.
17El qui n’havia rebut dos va fer el mateix, i en va guanyar dos més.
18Però el qui n’havia rebut un se n’anà a fer un clot a terra on va amagar els diners del seu amo.
19Al cap de molt temps va tornar l’amo d’aquells criats i els demanà comptes.
20Va comparèixer el qui havia rebut cinc talents, portant-ne cinc més, i digué: ‘Senyor, em vas confiar cinc talents; mira, n’he guanyat cinc més.’
21L’amo li digué: ‘Molt bé, bon servidor i lleial. Com que has estat fidel en una cosa petita, te n’encarregaré de grans; vine i participa del goig del teu senyor.’
22També va comparèixer el qui n’havia rebut dos, i digué: ‘Senyor, em vas confiar dos talents; mira, n’he guanyat dos més.’
23L’amo li digué: ‘Molt bé, bon servidor i lleial. Com que has estat fidel en una cosa petita, te n’encarregaré de grans; vine i participa del goig del teu senyor.’
24Comparegué també el qui havia rebut un talent, i digué: ‘Senyor, sabia que ets un home exigent, que segues on no has sembrat i reculls on no has plantat.
25Per això vaig tenir por, i vaig anar a amagar el teu talent sota terra; mira aquí tens el que és teu.’
26L’amo li respongué: ‘Mal servent i gandul! Sabies que sego on no he sem-brat i que recullo on no he plantat.
27Més et valia, doncs, dipositar els meus diners al banc a fi que, quan jo tornés, pogués recobrar el que és meu amb el rèdit.
28Preneu-li, doncs, el talent i doneu-lo al qui en té deu.
29Perquè a qui té se li donarà, i en tindrà de sobres; en canvi, aquell qui no té, fins allò que té li serà pres.
30I al servent inútil, llenceu-lo a fora, a les tenebres’; allí hi haurà el plor i el cruixir de dents.
Les ovelles i els cabrits
31“Quan el Fill de l’Home vingui en la seva glòria acompanyat de tots els àn-gels, s’asseurà al seu tron gloriós,
32i tots els pobles seran aplegats davant seu. Llavors destriarà els uns dels altres, igual com el pastor destria les ovelles dels cabrits,
33i posarà les ovelles a la seva dreta i els cabrits a l’esquerra.
34Aleshores, el rei dirà als de la dreta: ‘Veniu, beneïts del meu Pare; hereteu el Regne preparat per a vosaltres des de la creació del món.
35Perquè vaig tenir fam i em vau donar menjar; vaig tenir set i em vau donar beure; era foraster i em vau acollir;
36estava nu i em vau vestir; estava malalt i em vau visitar; estava empresonat i vau venir a veure’m.’
37Aleshores, els justos li replicaran: ‘Senyor, ¿quan t’hem vist afamat i t’hem donat menjar, o assedegat i t’hem donat beure?
38¿Quan t’hem vist foraster i t’hem acollit, o nu i t’hem vestit?
39¿Quan t’hem vist malalt o empresonat i t’hem visitat?’
40El rei els respondrà: ‘Us asseguro que cada vegada que ho heu fet a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho heu fet.’
41Després dirà als de la seva esquerra: ‘Fora del meu davant, maleïts. Aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels.
42Perquè vaig tenir fam i no em vau donar menjar; vaig tenir set i no em vau donar beure;
43era foraster i no em vau acollir; esta-va nu i no em vau vestir; estava malalt i empresonat i no em vau visitar.”
44Aleshores també ells li respondran: ‘Senyor, ¿quan t’hem vist afamat o as-sedegat, foraster o nu, malalt o empresonat, i no t’hem ajudat?’
45Ell els respondrà: “Us asseguro que cada vegada que no ho heu fet a un d’aquests més petits, tampoc a mi no m’ho heu fet.’
46I aquests aniran al càstig etern i els justos a la vida eterna.”
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya